Ajuntament de La Fatarella - Terra Alta - Terres de l'Ebre

Catala | Castellano | English

La Fatarella - Turismo

Inici » História

História

Fotografia antiga - Font de Sant Joan

Fotografia antiga - Font de Sant Joan

Fotografia antiga - Plaça del Frontó

Fotografia antiga - Plaça del Frontó

Fotografia antiga - Capella de la Mare de Déu de Misericòrdia

Fotografia antiga - Capella de la Mare de Déu de Misericòrdia

“Es diu, es creu i no ho sabem” és el que més hem de repetir quan volem parlar de la història de la Fatarella, ja que tota la documentació tan la de l’arxiu municipal com la de l’eclesiàstic es va cremar durant la Guerra Civil.

Els inicis del poblament de la Fatarella es vinculen a l’existència d’una torre de vigilància àrab. La inicial “Al-Fatriyya” (torre), segons Josep Alanyà i Roig, podria haver derivat a Torre Fatorella i posteriorment a la Fatarella.

Josep Gironès, escriptor local, aventura el topònim “Fath talí’a” (talaia de l’entrada), just perquè l’actual Fatarella era un pas obligat per a les persones que transitaven entre el riu Ebre i l’altiplà.

En referència al nom hi ha altres teories. Com les que ténen com a referent la sínia (enginy mogut per un animal usat per elevar aigua del subsòl), el nom àrab de la qual: “Al-Hattar(a)él-lah“(sénia divina) li donà peu a Joan Coromines per establir l’origen del topònim actual, de la mateixa forma que Margarida Castells, professora de Filologia Àrab a la UB, agafà com a referent “al-khattaara” (la senieta).

La versió popular hi relaciona un grup de bandolers que “treballarien” a les Camposines, de sempre un important nus de comunicacions. Aquells lladres guardarien el “fato” (botí) a la “Fatera”.

Teories a banda, l’escut municipal reprodueix una torre de guaita que de ben segur fou l’origen del poble; es creu que les restes podrien trobar-se sota l’actual edifici de la Capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia.

Existeixen indicis de pobladors a l’època dels ibers, mentre que a les Camposines s’han trobat restes de l’Edat de Bronze.

No disposem de massa informació del període de dominació àrab, per bé que el llegat d’aquella gran civilització es nota en el sector agrícola, en la cuina i en la rebosteria locals.

Al segle XII, amb la conquesta cristiana, el territori passa a ser domini de l’Ordre del Temple. El 1204 es concedeix la carta de poblament a les Camposines (vila independent fins el 1842 que, després de les guerres carlines, fou annexionada a la Fatarella). Posteriorment, l’any 1228 li fou lliurada a la Fatarella la seva carta pobla.

A partir de la carta de població templera, un grup de repobladors s’establiren en aquestes terres. El nucli inicial seguí els patrons establerts a l’edat mitjana, amb un recinte tancat format per les  mateixes parets de les cases, amb murs d’entre 80 i 120 cm d’amplada i uns portals d’accés al recinte que s’obrien en sortir el sol i es tancaven a la seva posta. De portals només en queda un, ja que la resta van ser derruïts durant la guerra

El gran creixement de la població en el segle XVII obligà a ultrapassar aquest recinte i configurar el poble actual.

En començar el segle XX es viu una època d'esplendor del sector agrícola, i l'any 1920 s'arriba a una població màxima: 2.497 habitants. Amb la crisi de la fil·loxera primer i després amb la Guerra Civil espanyola, es comença una davallada econòmica i demogràfica. I és que la Fatarella fou un dels escenaris de la cruenta Batalla de l'Ebre, el darrer intent de les tropes de la República per parar l'alçament nacional.