2020

El passat divendres dia 3 de gener de 2020,  en un acord, la Junta Electoral Central pretén executar la inhabilitació del M.H. President de la Generalitat Quim Torra, malgrat no haver-hi sentència ferma, i deixar sense efecte la seva credencial de diputat electe del Parlament de Catalunya.

Aquesta decisió d’un òrgan administratiu, no judicial, és clarament contrària al que determina tant l’Estatut de Catalunya com el Reglament del Parlament de Catalunya respecte els motius de cessament del President del nostre país.

En la mateixa sessió, la Junta Electoral Central també va acordar que l’eurodiputat Oriol Junqueras no pot tenir aquesta condició, malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va dictaminar en data 19 de desembre de 2019 que hauria d’haver pogut recollir l’acta d’eurodiputat i que tenia immunitat per aquesta raó.

Aquestes dues resolucions d’un òrgan administratiu depenent de l’Estat Espanyol s’afegeixen a la llarga llista d’electes i institucions del nostre país que pateixen persecució per part d’instàncies administratives i judicials de l’Estat espanyol pel sol fet de defensar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

Els Ajuntaments catalans i els seus electes també patim aquesta persecució i hem estat al costat de les nostres institucions en la denúncia de la persecució judicial i per trobar una solució política al procés.

És per això, que el Ple del nostre Ajuntament pren els següents ACORDS:

PRIMER.- Rebutjar la resolució de la Junta Electoral Central per la qual s’intenta executar la inhabilitació del M.H. President de la Generalitat Quim Torra i s’ordena la retirada de la seva credencial de diputat. L’esmentada resolució vulnera tant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya com el Reglament del Parlament de Catalunya.

SEGON.- Rebutjar la resolució de la mateixa Junta Electoral Central en què nega la condició d’eurodiputat a Oriol Junqueras, malgrat la recent sentència del TJUE en què es dictamina que hauria d’haver recollit l’acta d’eurodiputat i, per tant, tindria immunitat parlamentària. A més, en data 5 de gener, el Parlament Europeu ha reconegut com a eurodiputats al propi Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín.

TERCER.- Donar suport a les propostes de resolució aprovades pel Parlament de Catalunya el proppassat dia 4 de gener, així com les actuacions que des del Govern de la Generalitat i des del Parlament de Catalunya es prenguin per defensar tant els drets del President com dels eurodiputats que són a la presó o a l’exili.

QUART.- Instar l’Estat espanyol a trobar una solució política al procés que viu el nostre país. S’ha de posar fi a la repressió, la judicialització i la persecució d’electes, representants de la societat civil i institucions que, a més de no aportar solucions, allunyen l’acord polític.

CINQUÈ.- Reclamar la posada en llibertat dels presos i preses polítics, el lliure retorn dels exiliats i exiliades i la plena garantia en l’exercici i defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

SISÈ.- Mantenir el compromís com a electes locals a seguir defensant el dret a l’autodeterminació de Catalunya, el dret a què siguem els catalans els qui decidim el nostre futur per mitjans polítics pacífics i democràtics.

SETÈ.- Comunicar els presents acords a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Govern de l’Estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’ACM, a la FMC i  a l’AMI.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 9 de gener de 2020.

El passat 13 de gener, després de vint anys d’espera i 700 milions d’inversió, entrava en funcionament el desdoblament de la via ferroviària del corredor del mediterrani amb la variant de Vandellòs – Tarragona. Aquest fet configura un nou mapa de serveis ferroviaris a les Terres de l’Ebre que, d’acord amb l’oferta inicial plantejada per Renfe i Adif, suposa un retrocés inacceptable respecte els serveis prestats fins ara.

L’oferta de serveis ferroviaris de Renfe i Adif té com a principal objectiu la prevalença dels criteris comercials per millorar les comunicacions entre València i Barcelona, reduint en 40 minuts la durada del trajecte; fet que comporta la desatenció de les necessitats i la falta de millora del servei per als usuaris de les Terres de l’Ebre.

Això ha suposat que la implementació de la doble via perjudiqui el servei ja precari de tren a les Terres de l’Ebre perquè suposa una pèrdua de connexions, augmenta la durada dels temps de trajecte en els trens regionals vigents el 2016, i tampoc incrementa la freqüència de pas de combois.

La proposta de Renfe i Adif suposa un retrocés respecte del model actual, amb la supressió dels quatre trens Euromeds diaris que connectaven l’estació de l’Aldea – Tortosa – Amposta amb Tarragona i Barcelona des de feia tres anys, i que s’havien establert per compensar els retards en la línia de Rodalies R-16.

Els usuaris d’aquest servei ràpid havien gaudit fins a l’entrada en funcionament del desdoblament de la via d’una reducció en el preu del bitllet gràcies a les aportacions fetes per la Generalitat de Catalunya.

La nova oferta ferroviària, que ara de manera provisional s’ha implementat, manté l’aturada dels Talgo, amb sis freqüències al dia, i incorpora un únic tren diari d’alta velocitat Avant que permetrà unir Tortosa, l’Aldea i Barcelona amb una hora i trenta-cinc minuts. Aquest tren tindrà la sortida de Tortosa a les 06:20 h i la tornada des de Barcelona a les 18:30h.

Paradoxalment amb el desdoblament de la via els trens de rodalies i regionals que connecten l’Aldea amb Tarragona i Barcelona veuen incrementats els temps respecte dels trajectes vigents fa quatre anys.

D’altra banda, la connexió ferroviària  per la R-15 tampoc experimenta cap millora, i segueix sent una de les que presenta més deficiències del país per la manca d’un manteniment adequat; fet que comporta la reducció de la velocitat dels combois en diversos punts del trajecte, alguns de fins a 30km/h,  i també incidències, com alguns descarrilaments. Les freqüències i horaris no s’adapten a les necessitats dels passatgers i quan es produeix alguna incidència la manca d’informació és notable.  Això ha convertit el servei ferroviari d’aquesta línia enpoc fiable i gens competitiu; d’aquí que la durada del trajecte fins a Barcelona trigui més ara que fa vint anys.

Aquesta deficient comunicació ferroviària incideix negativament en la possibilitat de desenvolupament de les comarques ebrenques i contribueix directament al despoblament del territori.

Les Terres de l’Ebre som cruïlla amb el País Valencià i l’Aragó que requereix i necessita que les connexions amb alta velocitat i trens regionals que suporten les  dues línies que travessen el nostre territori tinguin uns serveis adequats amb aturada a les Terres de l’Ebre. I a la vegada ser nexe, punt d’inici o d’arribada d’alguns serveis ferroviaris que connecten amb el nord de Castelló.

Després de la llarga espera i la gran inversió realitzada constatem que la nova proposta de Renfe i Adif suposa un pas enrere per al model ferroviari que connecta les Terres de l’Ebre cap al nord, cap al sud i cap a l’alta velocitat del Camp de Tarragona.

Davant la provisionalitat de la nova planificació ferroviària plantejada fins a l’1 de març i d’acord amb tot l’exposat, proposem els següents acords:

  1. Donar suport a la mobilització convocada per la Plataforma Trens Dignes el diumenge vinent, 19 de gener.
  2. Demanar al Ministerio de Fomento, almenys el manteniment de les aturades de l’Euromed a l’estació de l’Aldea, mantenint les tarifes bonificades.
  3. Incrementar el servei de trens tipus ‘Avant’, amb origen i destí l’estació de Tortosa i amb aturada a l’Aldea, per garantir amb una freqüència regular durant tot el dia la connexió ràpida tant amb Barcelona com amb l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona.
  4. Reclamar mantenir la connectivitat de les Terres de l’Ebre des de l’estació de l’Aldea fins el nord de Castelló i València mitjançant els serveis de regionals i l’alta velocitat.
  5. Exigir un calendari d’actuacions i inversions a les estacions i a la línia ferroviària R-15 per acabar amb els punts deficients que provoquen la reducció de la velocitat dels combois i els nombrosos incidents, oferint els serveis en les condicions que necessiten els usuaris de la zona: reobrir les estacions i venda de bitllets a Riba-roja, Flix, Ascó i Móra la Nova.
  6. Demanar l’establiment de serveis ferroviaris puntuals i semidirectes entre la Ribera d’Ebre, el Camp de Tarragona i Barcelona per així reduir la durada del trajecte, així com la futura connexió de la R-15 amb l’estació intermodal del Camp de Tarragona.
  7.  Donar trasllat d’aquests acords al Ministerio de Fomento, a Adif, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al President del Parlament de Catalunya, així com a la Plataforma Trens Dignes

Proposta aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 de febrer de 2020.

2019

Arrel de la inquietud i rebuig que ha provocat l’anunci del projecte de construcció d’un macro abocador al municipi de Riba-roja d’Ebre, es va celebrar un Consell d’Alcaldes a la Ribera d’Ebre, el passat 4 de gener per què l’alcalde de Riba-roja d’Ebre pogués informar de primera mà del projecte i les seves característiques i que la resta d’alcaldes i alcaldesses de la comarca expressessin la seva posició envers el projecte.

El sentiment de rebuig al projecte es pot qualificar de pràcticament unànime, fet que va propiciar prendre l’acord de redactar i sotmetre a votació, inicialment, al Ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i posteriorment a tots i cadascun dels ajuntaments de la comarca i comarques veïnes una moció, amb el següent contingut.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

– La Ribera d’Ebre ha patit la deslocalització d’empreses, pateix per la incertesa del futur post-nuclear i la manca de diversificació econòmica que té, de moment, per fer-hi front.

– Té un abocador a Tivissa, que en principi era pels municipis de les comarques de Terra Alta, Priorat i Ribera d’Ebre, que s’ha convertit en un gran abocador de més de la meitat de Catalunya de residus industrials, amb tot el que això suposa. El trànsit rodat de tràilers per les nostres terres, ha marcat el perfil geogràfic del sud de la comarca, i el llast que suposa pels municipis veïns d’una instal·lació així pel seu desenvolupament turístic.

– A la Ribera d’Ebre s’ha apostat per un turisme de qualitat que aprofiti els seus actius històrics, patrimonials i naturals. S’ha apostat pel sector primari i sobretot pel sector agroalimentari, posant en valor els nostres productes i la seva qualitat. Aquesta és una línia de treball que ha costat molt de consensuar i engegar, però que ha aconseguit que tots els municipis de la comarca, i persones a nivell particular, hi apostin, i després de tants esforços per a què això sigui així, un projecte com el de l’abocador de residus industrials que es planteja al municipi de Riba-roja xoca frontalment amb la línia marcada i consensuada a la comarca.

– Volem un projecte de comarca on el desenvolupament econòmic i social dels municipis estigui basat en el turisme rural i gastronòmic, en els actius històrics i naturals, en la qualitat dels nostres productes i el nostre entorn, i una indústria compatible amb la Reserva de la Biosfera. I no un model de desenvolupament que es basi en portar tones i tones de residus industrials de tot Catalunya pel benefici econòmic d’un sol municipi, que de ben segur llastrarà, encara més, l’esdevenir de la comarca de per vida.

– No podem admetre que de nou es plantegi un altre abocador per albergar la brossa de més de mitja Catalunya. La Ribera d’Ebre, i les Terres de l’Ebre, ja han contribuït més que suficientment i hem sigut més que solidaris en acollir els residus de més de mig país durant molts anys.

Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de la Fatarella, proposa d’adopció dels següents

ACORDS:

1.- Manifestar l’oposició frontal al projecte d’abocador que es planteja a Riba-roja d’Ebre, que es contrari a la línia de desenvolupament econòmic consensuada per tots els municipis riberencs i marcaria molt negativament el futur de la comarca i les Terres de l’Ebre.

2.- Instar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a l’Agència Catalana de Residus que paralitzin immediatament els tràmits del projecte de l’abocador.

3.- Instar als promotors del projecte, la UTE l’Estaca Proyectos (Urbaser i Griñó) que retiri immediatament el projecte de l’abocador.

4.- Instar a l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre a no autoritzar el projecte presentat per a la construcció d’un abocador de residus industrials.

5.- Instar a tots els Ajuntaments de les Terres de l’Ebre i Priorat a no donar cabuda a un projecte similar al seu terme municipal.

6.- Instar a totes les institucions, entitats cíviques, econòmiques i socials del territori, que es sumin en aquest posicionament.

7.- Comprometre’ns a realitzar totes les accions necessàries que estiguin al nostre abast per què aquest projecte d’abocador no tiri endavant, pel bé del futur de la Ribera d’Ebre i d’aquells que l’estimen i que pretenen viure-hi.

8.- Fer arribar aquest acord a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, a l’Agència de Residus de Catalunya, a la Delegació del Govern i a la presidència del Parlament perquè la traslladi a tots els grups parlamentaris.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària i urgent del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 14 de març de 2019.

Definitivament, la democràcia a l’Estat espanyol mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort. Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Quim Forn i Dolors Bassa han estat condemnats amb penes de presó. I Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila han estat condemnats per desobediència amb multes econòmiques i inhabilitació. Aquest ha estat un judici polític que mai s’hagués hagut de produir. Tornem a dir alt i clar que en democràcia votar no és cap delicte. Les idees no es jutgen. I és per això que reclamem la llibertat de totes les persones preses i exiliades polítiques, perquè no han comès cap delicte.

Vivim amb tristor i profunda indignació la sentència, que suposa una vulneració dels drets polítics individuals de les persones condemnades, de les preses i exiliades polítiques, i una retallada dels drets i llibertats col·lectives. El judici i la sentència ens han conduït a un estat d’absoluta excepcionalitat. Vivim moments molt greus, moments en què es posa de manifest que l’aparell de l’Estat espanyol actua intentant abolir la pluralitat política, vulnera la legitimitat del poble de Catalunya a decidir el seu futur lliurement, agredeix el dret que tenim a transformar la societat a través de la independència. I, al mateix temps, avui tornem a constatar que les forces polítiques de l’Estat són incapaces de fer ús del diàleg com a instrument de resolució del conflicte.

Aquesta sentència no ens atura. Al contrari, ens enforteix com a moviment per debilitar el règim del 78. I és que, una vegada més, reivindiquem el dret a l’autodeterminació, el dret a treballar pacíficament per esdevenir República Catalana, lliure, neta, justa i que treballi per garantir la igualtat d’oportunitats entre tota la ciutadania catalana. Cap sentència ens aturarà. Plantem cara a la voluntat repressora de l’Estat espanyol, i ho fem mobilitzant-nos, reclamant diàleg, reivindicant la via política i democràtica de resolució del conflicte. Demanem l’amnistia per a totes les persones condemnades i perseguides.

Reprovem l’actitud sostinguda de l’Estat espanyol, que ha dimitit de la seva responsabilitat de fer front i donar resposta a les demandes de la ciutadania, per via dialogada i pacífica. Convé recordar, per exemple, que, el maig d’aquest any 2019, el grup de treball sobre detencions arbitràries de Nacions Unides va fer pública una resolució que instava l’Estat espanyol a deixar en llibertat de forma immediata l’Oriol Junqueras, en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez, que es trobaven a presó preventiva.

L’incompliment d’aquesta resolució va ser una mostra més que l’Estat actua desoint qualsevol resolució, tractat internacional (com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que recullen el dret a l’autodeterminació) o totes les manifestacions pacífiques del poble de Catalunya a favor de la independència i la República Catalana. I aquesta actitud és molt greu. Per això la denunciem, perquè, malauradament, ens recorda etapes autoritàries en què no hi havia garantits els drets polítics ni les llibertats de la major part de la ciutadania.

Reivindiquem justícia, i ens disposem a liderar de nou la lluita antirepressiva, democràtica, pacífica i a favor dels drets i les llibertats. La situació d’excepcionalitat que estem vivint, agreujada especialment per la confirmació de la sentència, afecta tothom, afecta la quotidianitat dels pobles i ciutats del nostre país i de totes les persones que hi vivim.

I, per tant, és per tots els motius exposats anteriorment que el ple adopta els següents acords:

PRIMER. Manifestar el rebuig a la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Suprem en relació al judici de l’1 d’octubre i la causa independentista, constatant que representa una regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya.

SEGON. Reclamar la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques i exigir l’amnistia de tots ells i elles, i de tots els exiliats i exiliades, com a reconeixement de l’absència de cap delicte vinculat a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i a qualsevol altra acció política celebrada durant els dies previs i posteriors a aquesta data.

TERCER. Mostrar el compromís amb el dret a l’autodeterminació, dret polític fonamental recollit en tractats internacionals com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, signats també per l’Estat espanyol, i reivindicar-lo com a dret en virtut del qual resoldre el conflicte polític existent, per via democràtica i pacífica.

QUART. Reafirmar-nos en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista català. Condemnar tots els intents de criminalització del moviment independentista que les seves diferents institucions, òrgans, poders i alguns mitjans de comunicació volen construir.

CINQUÈ. Exigir al govern de l’Estat espanyol que respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament a les diferents institucions catalanes, així com les decisions i acords que se’n derivin, com a màxima expressió de la sobirania popular.

SISÈ. Comprometre’ns a treballar conjuntament amb el Parlament de Catalunya, del Govern de la Generalitat de Catalunya i convocar-nos a participar, com a representants legítims de la ciutadania, en una assemblea d’electes a favor dels drets polítics i la llibertat.

SETÈ. Mostrar l’adhesió de l’Ajuntament de la Fatarella a totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem, tant a nivell nacional com internacional, i convidar la ciutadania a participar en totes les lluites compartides i pacífiques a favor dels drets i les llibertats. I comprometre’ns a participar en l’acte convocat pel President de la Generalitat el dia 26 d’octubre al Palau de la Generalitat.

VUITÈ. Expressar la més ferma voluntat de seguir treballant, dia rere dia, per garantir els drets i les llibertats de tota la ciutadania de la Fatarella, la defensa del diàleg i dels principis democràtics i la pluralitat política, així com el respecte a la separació de poders, imprescindible en qualsevol estat de dret.

NOVÈ. Fer avinent la situació de repressió política i de vulneració de drets fonamentals que estem vivint com a ciutadania i com a país als municipis agermanats.

DESÈ. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Congrés de Diputats, a la Presidència del Govern de l’estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’Associació Catalana de Municipis i a l’Associació de Municipis per la Independència. I donar conèixer el contingut d’aquesta moció a la ciutadania del municipi pels mitjans que es creguin oportuns.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària i urgent del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 14 d’octubre de 2019.

2018

De nou, el 8 de març de 2018, commemorarem el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Una reivindicació que va més enllà d’aquesta data i impregna els 365 dies de l’any, l’acció de les administracions públiques i de totes i cadascuna de les persones que conformen la nostra societat.

Tot i els avenços realitzats, les desigualtats i les discriminacions cap a les dones encara estan presents i són massa punyents alhora. Les situacions de vulnerabilitat són més crues per a les dones, i això es tradueix en una major precarietat laboral d’aquestes i una feminització de la pobresa, entre d’altres. De fet, un estudi recent d’Enginyeria Sense Fronteres fa evident que 7 de cada 10 víctimes de pobresa energètica són dones. Però la discriminació no queda aquí. Més d’un 70% dels contractes a temps parcials ho són de dones. I en aquesta mateixa línia l’Observatori Dona i Empresa assenyala que més del 70% de les empreses no tenen cap dona als seus Consells d’Administració. Això contrasta amb l’àmbit educatiu, a on les dones representen el 60% de les llicenciades i en canvi els càrrecs de més rellevància, en tots els sector, continuen sent ocupats majoritàriament per homes. El sostre de vidre doncs, encara no s’ha trencat i segueix limitant les possibilitats d’ascens de les dones.

Segons l’últim informe de la Generalitat , la bretxa salarial entre homes i dones se situa en un 26,6% a Catalunya i dades recents indiquen que tendeix a agreujar-se. Al País Valencià i a les Illes les dades tampoc són positives: un 24,24% i un 15,88% respectivament. Qüestió que, a diferència d’alguns, nosaltres sí que considerem que ens “hi hem de posar” per eradicar-la mentre veiem com diversos països europeus adopten noves mesures per fer-hi front.

Cal continuar apostant de forma decidida per polítiques de conciliació de la vida laboral i personal i familiar per garantir que les dones tinguin dret a gaudir de temps de lleure i participació en igualtat de condicions que els homes. També és important replantejar els permisos de maternitat i paternitat apostant per permisos iguals i intransferibles. A més, cal continuar treballant per implantar al nostre municipi uns horaris més racionals.

Cal seguir reivindicant el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i el dret a una maternitat lliure i segura, vetllant també perquè les dones joves de 16 i 17 anys puguin exercir aquest dret lliurement. Els darrers mesos la campanya #MeToo de denúncia d’assetjament sexual ha fet evidents aquestes situacions encara tan habituals i hem seguit amb preocupació el tractament judicial i mediàtic de casos de violacions que han posat de nou el focus sobre les dones i no tant sobre els agressors. També s’han fet públics casos d’agressions sexuals que han sortit a la llum pública a Catalunya i que mostren que cal continuar amb la tasca de prevenció, de reparació de les víctimes i castigar-ne els autors.

Apel·lem a la mobilització a favor dels drets de les dones, avui i cada dia de l’any, per seguir contribuint a una societat més justa i igualitària que faci de la República Catalana una República Feminista de dones i homes lliures.

Per tots aquests motius, el grup d’EPF-Am a l’Ajuntament de la Fatarella proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. L’Ajuntament de la Fatarella manifesta el seu compromís per continuar treballant pels drets de les dones, en col·laboració amb les entitats de dones del municipi i rebutjant qualsevol tipus  de discriminació.

Segon. Continuar treballant amb les empreses del municipi per l’elaboració de plans d’igualtat que facin possible la reducció de la bretxa salarial, la promoció de dones als càrrecs de decisió i l’adopció de mesures que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

Tercer. Continuar treballant per la prevenció de qualsevol tipus de discriminació cap a les dones de l’assetjament sexual o per raó de sexe en qualsevol espai, fent especial incidència en l’àmbit laboral i els espais d’oci.

Quart. Donar suport a la iniciativa de la Vaga Internacional de Dones realitzada per les feministes de diferents països del món i convocada a Catalunya pel conjunt del Moviment Feminista i els sindicats majoritaris.

Cinquè. Tenir la perspectiva de gènere com a eix central de les actuacions de l’Ajuntament i de les polítiques fetes des del govern municipal.

Sisè. Comunicar aquest acord a les associacions de dones del municipi, a Ca la Dona, als grups polítics al Parlament de Catalunya, a l’Institut Català de les Dones i a les entitats municipalistes.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 8 de març de 2018.

El debat nuclear té pendents molts reptes pendents d’afrontar fonamentals per al país: la generació de font d’energia alternatives per afrontar el tancament en els propers anys de les centrals nuclears, la gestió i emmagatzematge dels residus nuclears, i la generació d’un teixit econòmic alternatiu als municipis de l’entorn nuclear on avui moltíssima gent viu directa o indirectament de les centrals. No obstant, si algun dels reptes del debat nuclear arrossega una urgència històrica és la gestió dels plans d’emergència nuclear.

A Catalunya es troben 3 dels 7 reactors nuclears existents a l’Estat espanyol, 2 al municipi Ascó i 1 a Vandellós, on, des de l’accident succeït al 1989, hi ha un segon reactor fora de funcionament. Les centrals d’Ascó i Vandellós van ser dissenyades fa quaranta anys, quan els estàndards tecnològics de seguretat no eren els d’avui en dia, en una societat on l’exigència sobre el respecte al medi ambient i sobre la responsabilitat social de les empreses era molt inferior a la del segle XXI Vandellós i Ascó, a diferència de la resta de les centrals de l’Estat ubicades en territoris despoblats, es troba en un territori on en període estival resideixen centenars de milers de persones dins del radi dels 20 quilòmetres. Moltes d’elles turistes sense la més mínima formació sobre les pautes d’actuació davant una emergència.

La catàstrofe de Fukushima del 2011 va posar en evidència una vegada més, no tan sols, la fi del paradigma de la seguretat nuclear, sinó que també va posar en evidència la incapacitat de les institucions per protegir a la població dels accidents nuclears, fins i tot, a un país com Japó amb àmplia experiència en la gestió de grans catàstrofes. A Fukushima, com també havia passat en accidents anteriors, es va haver d’evacuar i confinar a tota la ciutadania del radi dels primers 20 quilòmetres, i a molts dels residents fins a 50 quilòmetres de distància dels reactors accidentats.

L’accident de Fukushima va provocar que al 2014 el Consell de la Unió Europea modifiqués la Directiva 2009/71/Euratom, incrementant les mesures i els criteris de seguretat de les instal·lacions nuclears, directiva que havia de transposar-se pels Estats afectats abans del 15 d’agost de 2017. L’estat espanyol encara no ha transposat totalment aquesta directiva comunitària, ni ha incorporat els aprenentatges de Fukushima al “Plan básico de emergencia nuclear (PLABEN 2004)” i al “Plan de Emergéncia Nuclear Exterior a las Centrales Nucleares de Ascó y Vandellós (PENTA 2009)”.

L’aplicació efectiva dels plans d’emergència arrosseguen una mancança històrica d’infraestructures i recursos. Mancances que comencen per les pròpies instal·lacions del Centre de Coordinació Operativa del PENTA (CECOP); per la línia ferroviària R-15 amb les estacions tancades, amb accessos insuficients, i amb un manteniment de la  via inadequat; per la cobertura de les telecomunicacions als nuclis de població de la Zona I i pels sistemes d’alerta i comunicació als ciutadans en emergències; per la manca d’operativitat de les estacions de classificació i descontaminació de la població; per la manca d’instal·lacions mèdiques de descontaminació especialitzades de proximitat… Aquestes mancances són més notables als municipis que es troben entre els 10 i 20 quilòmetres de les centrals, als quals no se’ls ha dotat de les inversions i mecanismes de protecció que ja disposen als municipis de l’actual Zona I en els àmbits de formació, informació, comunicació, confinament i evacuació.

Finalment destacar les mancances i incompliments del “Programa de Simulacres”. El punt V.5 del PENTA, del Pla d’Emergència Nuclear Exterior a les Centrals Nuclears d’Ascó i Vandellós, compromet a la Dirección de Protección Civil y Emergencias del Ministerio de Interior i al Consejo de Seguridad Nuclear a coordinar “almenys, un simulacre general cada tres anys”, quan en realitat només se’n va realitzar un al 1987. Tot i la realització de simulacres parcials de despatx, aquest fet impossibilita que es pugui comprovar l’eficàcia real del PENTA en la posada en pràctica de les mesures de protecció i de les actuacions d’emergència amb un simulacre total amb mobilització d’operatius i recursos.

Davant la responsabilitat que el Govern de Catalunya i les administracions locals dels territoris tenen sobre diversos dels grups d’actuació del PENTA, i de la gran majoria de recursos que davant d’una emergència caldria mobilitzar: bombers, policia, personal sanitari i de serveis socials…

Per tots aquests motius, el grup d’Entesa per la Fatarella-AM a l’Ajuntament de La Fatarella proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Denunciar la gravíssima negligència de l’Estat espanyol respecte a la seguretat dels centenars de milers de ciutadans i ciutadanes que resideixen o estiuegen a un radi de vint quilòmetres de les centrals nuclears de Vandellòs i d’Ascó.

Segon. Exigir al Govern de l’Estat les actuacions següents:

  1. Transposar totalment i immediatament la Directiva 2014/87/Euratom del Consell, del 8 de juliol, per la quan es modifica la Directiva 2009/71/Euratom, per la qual s’estableix un marc comunitari per a la seguretat nuclear de les instal·lacions nuclears.
  2. Aprovar, per mitjà del Ministeri de l’Interior, un nou pla d’emergència nuclear exterior a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs (Penta) adequant-lo a la Directiva 2014/87/Euratom del Consell i ampliant la zona I (zona de mesures de protecció urgents) per a incorporar-hi els municipis que tinguin un nucli de població en la zona compresa entre els radis de deu i vint quilòmetres al voltant de la central nuclear.
  3. Dotar els municipis amb nuclis de població compresos dins del radi de vint quilòmetres al voltant de la central nuclear dels mitjans i infraestructures necessaris per a complir amb eficàcia les funcions que estableixen els plans d’emergència, posant una atenció especial en els àmbits de les infraestructures de comunicació per a facilitar l’evacuació de la població, de les telecomunicacions per a transmetre les comunicacions durant l’emergència, de la distribució de les substàncies per a la profilaxi radiològica i de facilitació del confinament i l’abastament a la població confinada.
  4. Desenvolupar les inversions necessàries en la línia ferroviària R-15 per tal que les infraestructures estiguin en un estat òptim per a complir les funcions de concentració i d’evacuació posterior de la població en una suposada emergència nuclear.
  5. Retirar el recurs d’inconstitucionalitat contra l’impost sobre el risc mediambiental d’elements radiotòxics, aprovat pel Parlament, tenint present que una part dels ingressos provinents d’aquest impost són finalistes i es destinen a millorar els sistemes de protecció dels municipis nuclears.
  6. Acordar, per mitjà d’una llei o un conveni, de traslladar al Departament d’Interior la direcció i gestió del Pla d’emergència nuclear (Penta).
  7. Presentar un nou pla de gestió dels residus radioactius per a gestionar-los fins que fineixin les autoritzacions d’explotació.
  8. Presentar un pla amb les actuacions necessàries per a desmantellar les centrals nuclears, i crear un fons per al desmantellament que garanteixi que els operadors de les centrals nuclears facin les aportacions necessàries per a cobrir els costos dels desmantellaments i de la gestió dels residus, i també per als plans de desenvolupament econòmic i social dels territoris afectats pel desmantellament.
  9. Permetre la participació de la Generalitat en la gestió dels Fons per al Desmantellament i en l’elaboració i gestió dels plans de desenvolupament social i econòmic vinculats al tancament de les centrals nuclears de Catalunya.

Tercer. Celebrar la propera constitució al Parlament de Catalunya d’una comissió d’estudi sobre els plans d’emergència nuclear de les centrals d’Ascó i Vandellòs i les mesures i infraestructures necessàries.

Quart. Comunicar aquest acord al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat i a les entitats municipalistes.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 27 de novembre de 2018.

2017

En data 6 d’octubre d’enguany el Parlament de Catalunya va aprovar en sessió plenària la Resolució 306/XI sobre l’orientació política general del Govern, a la qual, entre altres punts, s’instava al Govern de Catalunya a convocar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, com a molt tard el setembre de 2017, i una altra que li demana que negociï amb l’estat un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

En data 13 de desembre d’enguany el Tribunal Constitucional ha acordat acceptar la suspensió cautelar de la Resolució 306/XI. Davant aquests fets, l’Ajuntament de la Fatarella

MANIFESTA:

  1. El rebuig a la judicialització de la vida política al nostre país. El debat polític, d’idees i opinions, ha de restar i produir-se en les cambres i institucions de representació popular, sense que una aplicació esbiaixada de la llei intenti eliminar del debat polític qüestions que són d’interès general i que, en conseqüència, han de ser objecte de debat en les institucions de representació popular, tal i com és propi de democràcies plenes.
  2. El convenciment que és un dret natural de tota la comunitat humana l’aspiració a la seva independència, i la seva consecució, per mitjans democràtics, si aquesta és la voluntat majoritària de la mateixa. Per a la determinació d’aquesta voluntat popular, el mecanisme més clar és un referèndum on, de manera lliure, tothom es pugui pronunciar sobre quin ha de ser el seu futur, tal i com es contemplava a la Resolució 30/XI del Parlament de Catalunya, cautelarment suspesa.
  3. Mostrar tot el recolzament als ajuntaments i electes investigats per la justícia per haver promogut i facilitat l’exercici del dret a decidir, la defensa de la independència de Catalunya o per qualsevol altra expressió de les seves opinions polítiques de forma pacífica, lliure i democràtica.
  4. Comunicar aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya i a l’Associació de Municipis per la Independència.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 12 de gener de 2017.

El dia 26 de juny de 2013, es va constituir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El passat mes de desembre  de 2016 aquesta plataforma va acordar transformar-se en el Pacte Nacional pel Referèndum. Es va crear una comissió executiva formada per Joan Ignasi Elena, Maite Arqué, Jaume Bosch, Francesc de Dalmases, Carme-Laura Gil, Itziar González, Francesc Pané i Carme Porta.

El dia 23 de gener de 2017, els membres del comitè executiu van presentar el manifest, els objectius, el full de ruta i el programa de treball del Pacte. El manifest expressa el següent:

Manifest Pacte Nacional pel Referèndum

La consciència nacional i la voluntat d’autogovern del poble de Catalunya té indubtables arrels històriques, antigues i profundes, i s’ha manifestat reiteradament al llarg del temps. Avui, Catalunya està integrada en l’Estat espanyol, el qual, per innegables raons d’història, lingüístiques i culturals, és plurinacional, a desgrat que les seves estructures polítiques no el reconeguin així.

El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, cada cop s’ha fet més evident davant del món. Fins al punt de convertir-se en una aspiració sostinguda, que avui recull la voluntat d’una gran majoria de la seva població.

Entre els drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidir el seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d’una majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum.

Posem de manifest que la voluntat d’expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant un referèndum és majoritària i transversal;  i congruent amb la determinació cívica, pacífica i democràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada a favor del seu dret a decidir.

Afirmem que l’actual marc jurídic espanyol, tal com han defensat experts en dret constitucional, permet la realització d’un referèndum a Catalunya acordat amb l’Estat.

Si aquesta possibilitat no s’ha obert fins ara ha estat per manca de voluntat política dels Governs d’Espanya. El dret, atès que és susceptible d’interpretacions diverses, ha de ser entès com un instrument per trobar solucions democràtiques als problemes polítics i no crear-ne de nous o per agreujar els existents.

Les persones, entitats, organitzacions i institucions que signem aquest MANIFEST entenem el referèndum com una eina privilegiada d’aprofundiment democràtic, que permet el debat polític plural, la recerca de consensos i l’adopció final d’acords eficaços.

Per tot això:

Instem els Governs de Catalunya i de l’Estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes, i a assolir finalment l’acord que estableixi les condicions i les garanties  justes i necessàries per a la celebració d’un Referèndum reconegut per la comunitat internacional, el resultat del qual haurà de ser políticament vinculant i efectiu.

Reconeixem el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntat popular del país. Per això donem suport a aquelles iniciatives i acord que hi sorgeixin per a l’articulació d’aquest Referèndum.

Manifestem la convicció que el referèndum és una eina inclusiva, que permetrà la lliure expressió dels diversos posicionaments que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han expressat respecte a la relació política de Catalunya amb l’Estat espanyol.

Afirmem que la cultura democràtica reclama solucions polítiques als problemes polítics i ho fem apel·lant al mecanisme fonamental de què disposen les societats modernes: el coneixement i la validació de la voluntat majoritària del poble que s’expressa amb el vot. Aquest referèndum ha de propiciar que tothom se senti cridat a participar-hi. Per això és necessari un debat escrupolosament democràtic, plural i en igualtat de condicions entre les legítimes opcions que avui es manifesten a Catalunya.

Aquest Ajuntament ja va manifestar llur adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i als objectius que perseguia el mateix. En aquest moment, atesa la transformació viscuda pel Pacte, i amb la voluntat de manifestar l’adhesió a la celebració d’un referèndum on el poble de Catalunya decideixi llur futur, aquest Ajuntament vol ratificar el seu compromís amb la ciutadania de Catalunya i als valors expressats en el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum.

Per tot això, els grups municipals de l’Ajuntament de la Fatarella proposen al Ple Municipal els següents

ACORDS

  1. Manifestar l’adhesió al PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.
  2. Subscriure el contingut del Manifest PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.
  3. Promoure al municipi que entitats, associacions i agents econòmics es sumin al Pacte Nacional per Referèndum i subscriguin el seu Manifest.
  4. Enviar aquesta moció aprovada a la Generalitat de Catalunya, el Parlament de Catalunya, al Pacte Nacional pel Referèndum, a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella d’11 de maig de 2017.

El diumenge 1 d’octubre de 2017 passarà a la història a Catalunya per la vergonya d’un Estat espanyol repressor que ha exercit una dura violència desproporcionada davant d’una ciutadania absolutament indefensa. Però sobretot restarà en els nostres cors i en la nostra memòria per l’actitud cívica, serena, coratjosa, pacífica i persistent d’uns ciutadans i ciutadanes que van sortir a votar i exercir la democràcia malgrat les amenaces i l’estat de setge i por.

Condemnem de forma enèrgica, alta i clara tota la violència generada per l’Estat espanyol, emparat pel seu Govern, contra veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats que el que volien és decidir i exercir la democràcia. Les gairebé 900 persones ferides registrades a mans de la brutalitat policial, dos d’elles en estat molt greu, la vulneració de drets fonamentals i les imatges d’agressions, repressió sense contemplacions i violència, no cauran mai en l’oblit. Els danys materials que els cossos de seguretat han causat en edificis i a l’espai públic han de ser rescabalats. L’actuació ha estat dictada pel govern de l’Estat, que n’és el responsable últim, i que n’haurà d’assumir les conseqüències.

Al mateix temps, reconeixem i agraïm profundament l’actitud i el comportament dels més de 2 milions de persones que el dia 1 d’octubre es van expressar a les urnes, i una especial menció als qui se’ls va usurpar el vot. La seva valentia, compromís i fortalesa exercint el dret a vot, oposant resistència pacífica, fent costat a la gent que volia votar i no caient en la provocació de les forces de seguretat espanyoles, sota un estat de setge i por, són el reflex d’una societat madura, pacífica i plenament democràtica. Un reconeixement a tots els votants, a tots els voluntaris, i alcaldes i alcaldesses, electes locals i treballadors públics que van fer possible que es pogués votar.

Exigim el suport de les institucions europees i de la comunitat internacional que no pot continuar mirant cap a un altre costat i fent veure que a Catalunya no ha passat res. Les imatges del que vam viure l’1 d’octubre estan a tots els mitjans internacionals i sobre la taula de totes les cancelleries. Ha quedat clar que els catalans tenim dret a decidir el nostre futur i que l’Estat espanyol ha intentat reprimir, sense èxit, la voluntat del poble català.

Finalment, deixem clar que els municipis catalans i els seus càrrecs electes serem fidels al compromís de la gent i a allò que decideixin les institucions catalanes, Govern català i Parlament de Catalunya.

Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de La Fatarella proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Mostrar la solidaritat d’aquest Ajuntament amb els municipis afectats pels danys provocats per la violència policial i amb les persones que han resultat ferides com a resultat de la brutalitat en l’actuació desproporcionada dels cossos de seguretat de l’Estat.

Segon. Exigir al Ministeri de l’Interior el rescabalament pels danys materials causats pels cossos de seguretat de l’Estat en la seva actuació desmesurada a Catalunya.

Tercer. Exigir la dimissió de tots els càrrecs polítics implicats en l’exercici de la violència d’Estat i de la vulneració dels drets humans a Catalunya.

Quart. Exigim la retirada immediata del efectius policials dels cossos de l’Estat que van ser destinats a Catalunya per reprimir el referèndum i que encara hi romanen.

Cinquè. Comunicar aquest acord a l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Municipis per la Independència, al Ministeri de l’Interior, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya i la Subdelegació corresponent.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 d’octubre de 2017.

L’acord entre el Partit Popular, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciudadanos per a la suspensió de l’autonomia de Catalunya, evidencia que davant d’un problema polític la resposta de l’Estat espanyol es basa en la repressió i en la retallada de drets. Trenta-vuit anys després de recuperar l’autonomia catalana amb l’aprovació de l’Estatut, després de les llargues dècades de dictadura franquista, són ara tres partits polítics en el marc democràtic els qui volen tornar a sotmetre Catalunya a aquella situació d’anul·lació política.

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola liquida, de facto, l’autonomia catalana a través d’un fort atac als drets dels catalans i les catalanes per la incapacitat de diàleg de l’Estat espanyol i que s’ha concretat en la seva resposta repressiva a través de la vulneració de drets fonamentals, la censura d’internet i de mitjans de comunicació, la violació del secret postal, les detencions de càrrecs públics, querelles i processos judicials contra el govern, la mesa del parlament i més de 700 alcaldes i alcaldesses, la brutal violència policial exercida contra població pacífica l’1 d’octubre, l’empresonament dels líders de la societat civil, el gran desplegament de forces policials que encara es manté a Catalunya i la intervenció i congelació dels comptes de la Generalitat de Catalunya.

El Govern espanyol i els partits polítics que li donen suport continuen optant per la via de la repressió i la vulneració de drets enlloc d’escoltar el clam del poble i les institucions de Catalunya que en les eleccions del passat 27 de setembre de 2015 van concedir la majoria absoluta del Parlament a les forces independentistes i que el passat 1 d’octubre, en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, van ser novament refermat el mandat democràtic per a la independència de Catalunya.

Per tots aquests motius, l’Ajuntament de la Fatarella

ACORDA

Primer. Manifestar el suport al Govern de Catalunya i al Parlament per fer efectiu el mandat popular del passat 1 d’Octubre en els termes que estableix la Llei del Referèndum d’Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República aprovades pel Parlament de Catalunya.

Segon. Condemnar la violació de drets fonamentals a Catalunya a través de les mesures repressives aplicades per l’Estat espanyol contra la població i les institucions catalanes.

Tercer. Instar el Govern espanyol i els partits que li donen suport a aturar la suspensió de l’autonomia de Catalunya que ja estan portant a terme i que volen reblar amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

Quart. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a l’Associació de Municipis per la Independència, al Govern espanyol i als grups polítics del Parlament de Catalunya.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 d’octubre de 2017.

El passat dilluns 16 d’octubre la justícia espanyola va empresonar els presidents d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez. De nou, es va judicialitzar un conflicte polític que l’Estat espanyol no sap resoldre amb diàleg i negociació.

Un Govern espanyol que, utilitzant tots els mecanismes de què disposa, va tornar a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l’Europa del segle XXI. Empresonar persones per manifestar-se pacíficament, tenir idees diferents i donar veu al poble. Un fet que posa en greu risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978.

Les idees són la llibertat més gran que tenen els homes i les dones del segle XXI després de lluites incansables de persones anònimes, de col·lectius socials, fins i tot de guerres… Avui, per sort, estan protegides en tots els tractats internacionals.

No hi ha estat democràtic al món que jutgi les idees i menys encara que les empresoni; que persegueixi les urnes, el vot, la decisió democràtica d’escollir.No hi ha estat democràtic al món que persegueixi la llibertat d’expressió; que censuri els mitjans de comunicació, que dicti les notícies als periodistes i que coaccioni la llibertat d’informació; que privi de la llibertat de reunió i de manifestació.

Quan la democràcia és vulnerada en un país, tot el món ho pateix. Quan algú tolera que vulnerin els drets dels catalans, hi perden tots els ciutadans europeus.Quan algú és còmplice d’aquesta vulneració és còmplice també d’una forma d’actuar pròpia d’una dictadura.

Empresonar representants de la societat civil forma part de l’estratègia de l’Estat per tensar, crispar i radicalitzar un conflicte polític. L’objectiu final és desactivar tota la societat civil. Volen dividir-nos com a poble i trencar la nostra cohesió social.

Per tots aquests motius, l’Ajuntament de la Fatarella.

ACORDA

PRIMER.-Exigir la llibertat immediata dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

SEGON.- Declarar la vulneració de les llibertats de les persones, recollides i protegides en tots els tractats internacionals i manifestar la persecució de la lliure expressió i del dret a decidir de les persones per part d’un estat que jutja les idees i empresona de forma il·legal.

TERCER.- Denunciar la manca de separació de poders a l’Estat espanyol, així com la manipulació i coacció dels mitjans de comunicació.

QUART.-Demanar a les institucions europees que no continuïn donant l’esquena a Catalunya davant accions pròpies d’una dictadura.

CINQUÈ.-Comunicar al Parlament de Catalunya, a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans (ACNUDH) i al Congrés dels Diputats, així com a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’aprovació de la present moció.

Acord aprovat per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 d’octubre de 2017.

El dia 30 d’octubre, el fiscal general de l’Estat va presentar davant l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem querelles per sedició, rebel·lió i malversació de fons públics contra el Govern de la Generalitat de Catalunya i contra la Mesa del Parlament de Catalunya, per haver dut a terme l’aplicació dels resultats de l’1-O.

Ahir, dia 2 de novembre, l’Audiència Nacional va decretar presó per a vuit membres del legítim Govern de la Generalitat de Catalunya (un dels quals, a més, president d’un partit polític amb 87 anys d’història, i un altre ex primer tinent d’alcalde de Barcelona) i en va demanar la detenció de la resta.

Així mateix, el Tribunal Suprem ha decidit sotmetre a vigilància policial la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la major part dels membres de la mesa fins a la seva declaració prevista per al proper 9 de novembre.

Aquests actes se sumen a una campanya d’ús arbitrari de la justícia espanyola amb fins polítics, com ja s’havia vist en els casos dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, o contra els condemnats per haver organitzat la consulta del 9N.

L’existència de presos polítics no té cabuda dins l’actual Unió Europea, atempta contra els drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre del 1948, i també contra el Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals adoptada pel Consell d’Europa l’any 1950 i ratificada per l’Estat Espanyol.

Des d’aquest consistori, i al llarg  dels segles, sempre s’han defensat les institucions de govern de Catalunya. El compromís de l’ajuntament de La Fatarella amb la llibertat, la pau, el diàleg i Catalunya és ferm i innegociable.

Per això, l’Ajuntament de La Fatarella aprova la següent

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

El Ple de l’Ajuntament de La Fatarella acorda:

  • Rebutjar l’escalada repressiva dels darrers mesos i exigir l’excarceració immediata de tots els presos polítics que ho són malgrat haver actuat sempre pacíficament i democràtica, d’acord amb el mandat sorgit de les urnes.
  • Expressar el ple suport al Govern legítim de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel Molt Honorable president Carles Puigdemont i per l’Honorable vicepresident Oriol Junqueras.
  • Expressar el ple suport a la Mesa i al Parlament de Catalunya, que s’han vist desposseïts de les seves competències per l’aplicació indigna de l’article 155 de la CE.
  • Exigir la fi de la judicialització de la política catalana i condemnar l’arbitrarietat i l’ús partidista amb què s’estan aplicant les lleis, tot pervertint la separació de poders que qualsevol Estat de Dret digne, ha de garantir.
  • Instar la Unió Europea i la resta d’institucions internacionals a exercir una mediació política que faciliti el diàleg i la cerca d’una solució política.
  • Exigir l’aixecament immediat de l’aplicació de l’article 155 de la CE.

Acord aprovat per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 9 de novembre de 2017.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Atès que el manifest de Somescola.cat diu el següent:

1.- Somescola va néixer fa sis anys amb l’objectiu de coordinar totes aquelles persones i entitats que es comprometen a actuar de manera activa en suport del model educatiu català, que contribueix a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen.

2.- Les entitats que avui formem Somescola, representants de l’àmplia pluralitat d’actors i de sensibilitats del món educatiu, social i cultural de Catalunya, creiem necessari reforçar el treball conjunt per a consolidar, protegir i millorar el model educatiu català, patrimoni de la nostra societat, i garantia per al futur i la igualtat d’oportunitats dels infants i joves i per a la cohesió social del país.

3.- El model educatiu català té per finalitat la formació integral de la persona i la seva capacitació per a conviure democràticament en la pluralitat, des d’enfocaments pedagògics que possibiliten la construcció crítica del coneixement i l’autonomia de pensament i d’aprenentatge de tots i cadascun dels infants, independentment d’origen, llengua o condicions individuals.

Això mateix estableix el currículum vigent a Catalunya:

“La finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per a entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; i posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica a la societat plural, diversa i en canvi continu, que els ha tocat viure”.

4.- Les nostres escoles, avalades pel llegat de l’escola catalana de principis de segle XX, han ajudat a generar la societat actual plural, diversa, amb criteri i amb uns principis de convivència sòlids. Els nostres infants i joves viuen en una societat culturalment diversa i han après vivencialment els principis de ciutadania, democràcia, llibertat i respecte. La llengua i la cultura de Catalunya han determinat el procés de desenvolupament d’aquestes capacitats, dins una escola catalana, amb valors democràtics i integradors, que els han permès poder exercir la ciutadania de ple dret.

5.- Avui, aquests principis i característiques del model educatiu català, dins la seva diversitat, són compartits de manera amplíssima per la societat catalana, més enllà de les opcions polítiques de les famílies i del conjunt de ciutadans i de les diferents perspectives que la pluralitat d’actors del sistema educatiu té sobre com ha de ser-ne la concreció.

6.- Els principis del model educatiu català han estat compartits al llarg de la història per diferents expressions: les escoles i les colònies del Patronat Escolar de Barcelona, les Montessori i Escoles d’Estiu de la Mancomunitat, el moviment d’Escola Nova i els Institut-escola de la Generalitat republicana, els moviments de renovació pedagògica dels anys 60, les escoles d’iniciativa social i el CPEPC, les mobilitzacions per l’escolarització de tots els infants i pels drets laborals, el treball per l’escola inclusiva, el consens social i polític i de la comunitat educativa del model d’immersió lingüística, etc.

7.- El context històric i social en el que vivim fa encara més important garantir que el model educatiu català es consolidi i millori, per a donar resposta als reptes i les necessitats dels infants i de la societat. Un model educatiu compromès amb la democràcia, on la participació, el pensament crític, la resolució pacífica dels conflictes, el respecte a la diferència i els valors de convivència són centrals en la vivència dels infants. I un model educatiu compromès amb la inclusió i la cohesió social, on tot infant ha de trobar oportunitats de creixement i de dignitat, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat.

8.- Els mestres i professionals del nostre sistema educatiu garanteixen i fan possible aquest model educatiu català, i són els qui han fet els esforços gràcies als quals l’escola ha mantingut tothora la funció de cohesió social i de convivència democràtica en un context de tensions vinculades a la crisi econòmica. Les famílies i les entitats reconeixem i els agraïm públicament la aquesta tasca i manifestem la nostra confiança en la seva professionalitat.

9.- L’escola catalana i el seu model d’integració lingüística ha fet un gran esforç en la darrera dècada per a acollir, des d’una perspectiva inclusiva, infants i joves vinguts de diferents cultures del món. Podem constatar que ha estat un factor important per a afavorir la cohesió social des d’una perspectiva intercultural i que aquest ha de continuar essent un dels puntals del model educatiu català.

10.- Els plantejaments que propugnen públicament una involució educativa uniformitzadora, l’adoctrinament ideològic, la generació de sospites i denúncies i la segregació lingüística volen posar en risc aquest model educatiu català compromès amb la igualtat d’oportunitat dels infants i amb els valors cívics i democràtics de convivència de la nostra societat. Per això, les entitats que formem Somescola fem una crida perquè el conjunt de la societat faci seu aquest patrimoni que és el model educatiu català, i que es comprometi a consolidar-lo, protegir-lo i contribuir-ne a la millora.

Atès que les administracions locals són un element clau per consolidar, protegir i millorar el model educatiu català, en tant que en el marc de la Llei d’Educació de Catalunya treballen en coresponsabilitat amb el Departament d‘Ensenyament per a garantir un sistema educatiu de qualitat.

Proposem al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Subscriure el manifest de Somescola “Per la consolidació, protecció i millora del model educatiu català”, per refermar el suport del municipi al model educatiu català i a la seva contribució a estendre els valors democràtics i a possibilitar la cohesió social sense separar els infants per la seva llengua d’origen,  rebutjant també les acusacions d’adoctrinament ideològic i de marginació del castellà a l’escola catalana.

Segon. Aprovar l’adhesió d’aquest Ajuntament a Somescola, formada per més d’una cinquantena d’entitats educatives, socials i culturals.

Tercer. Traslladar aquests acords a la plataforma Somescola, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.

Acord aprovat per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 20 de desembre de 2017.