Mocions

“Tot i els avenços dels darrers anys, les desigualtats i les discriminacions cap a les dones encara es mantenen i són determinants pel benestar, l’economia i millora de la nostra societat. La cultura heteropatriarcal, situa els homes en una posició de privilegi respecte a les dones en els àmbits social, polític, professional i sexual, segueix la seva inèrcia i marca el nostre present i, si no la capgirem, seguirà regint el nostre futur. 

Posant l’accent en un dels àmbits on es manifesten les desigualtats entre homes i dones, l’àmbit laboral i professional, hi trobem una de les desigualtats més clares, la salarial. Les dones cobren menys que els homes per realitzar les mateixes feines o d’igual valor. A aquesta diferència se li diu “bretxa salarial”.

La bretxa salarial és l’expressió econòmica de les desigualtats econòmiques estructurals entre dones i homes. Segons l’estudi “Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya” elaborat per l’Observatori del Treball i Model Productiu del Departament d’Empresa i Treball, amb dades del 2019 -les darreres disponibles- el salari mitjà anual femení va ser 5977,2 euros inferior al masculí (22.988,2€ per 28.965,4€). És a dir que les dones van guanyar de mitjana un 20.6% menys que els homes en termes anuals, un percentatge que malgrat que s’ha anat reduint amb molta timidesa en els darrers anys, continua sent una de les manifestacions més punyents de la discriminació que pateixen les dones en el món del treball.

L’origen d’aquesta desigualtat salarial és una desigualtat de gènere intrínseca d’una cultura patriarcal que s’explica per factors molt diversos i estructurals. L’assignació a les dones del treball de cures no remunerat i sense reconeixement social, la segregació vertical i horitzontal del mercat laboral, sous més baixos ―fins i tot salaris inferiors per la mateixa feina― i condicions laborals més precàries per a les dones són algunes de les causes que expliquen aquesta bretxa.

Malgrat la baixada per cinquè any, amb les darreres dades disponibles, el context actual de crisi del coronavirus ha amplificat la desigualtat laboral de gènere i pot haver amplificat la bretxa salarial, ha penalitzat el creixement de les dones en el mercat laboral. Un fet que s’explica per la gestió del teletreball durant el confiament, l’impacte de la pandèmia en sectors com l’hostaleria o l’augment de les reduccions de jornades per part de les dones per assumir les responsabilitats en les cures

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Esquerra Republicana-AM_______________ proposa l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Refermar el compromís del municipi en la lluita contra les desigualtats de gènere i realitzar campanyes i accions per sensibilitzar la població respecte a la bretxa salarial i les conseqüències que se’n deriven.

SEGON.- Realitzar un pla intern d’igualtat amb l’objectiu de conèixer la realitat interna de l’ajuntament i establir mesures que permetin acabar amb les possibles situacions de desigualtat detectades.

TERCER.- Treballar amb les empreses del municipi per l’elaboració de plans d’igualtat que facin possible la reducció de la bretxa salarial i l’eliminació del terra enganxós, la promoció de dones als càrrecs de decisió, la formació del personal en matèria d’igualtat i l’adopció de mesures que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

QUART.- Demanar al govern de l’estat que realitzi els canvis normatius corresponents per tal de corregir les situacions de desigualtat existents que provoquen la bretxa salarial i la poca representació de les dones en els espais de pressa de decisions.

CINQUÈ.- Traslladar els acords a les entitats de dones i feministes del municipi”.

SEGON.- Donar trasllat de l’acord adoptat única i exclusivament a l’Associació de Dones “La Tortada” de la Fatarella.

TERCER.- Facultar l’Il·lm. Sr. Alcalde per signar la documentació i portar a terme les actuacions que donin compliment al present acord.

Moció aprovada, per unanimitat dels membres assistents (6), a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella d’11 de març de 2022.

“Com cada any, el 8 de març commemorem el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Una reivindicació que hauria d’impregnar cada dia de l’any dins i fora de les administracions.

Ja fa dos anys que va començar la pandèmia del coronavirus, un temps en què s’ha fet evident l’enorme importància del sector de les cures, tradicionalment feminitzat i amb molt poc reconeixement social i econòmic. Malgrat això,  això no ha acabat amb la precarització ni amb la falta de prestigi. De fet, les dones que treballen en aquest àmbit han estat unes de les més afectades per la crisi. Però no ha estat l’únic: en conjunt, les situacions de vulnerabilitat que pateixen les dones s’han agreujat. Segons l’últim informe de Govern, la bretxa salarial entre homes i dones se situa en un 22,2% a Catalunya, mentre que al País Valencià, a les Illes i la Catalunya Nord suposa un 21,6%, un 15,9% i un 13%, respectivament. Això es tradueix en què les dones cobren de mitjana entre tres i set mil euros menys a l’any que els homes; tenen pitjors salaris en tots els nivells formatius; només un 10% de dones accedeix als llocs de direcció i gerència; són penalitzades en l’àmbit professional quan són mares i pateixen una major precarietat laboral, la qual cosa es tradueix en una feminització de la pobresa i en un atemptat contra la seva independència personal. Cal que prenguem consciència que és una qüestió fonamental i estructural i que hi hem de dirigir l’acció política. 

A més d’això, el mercat del treball productiu expulsa o precaritza moltes dones pel fet que assumeixen majoritàriament les cures familiars. Si volem acabar amb aquesta injustícia, així com assegurar que les dones tinguin dret a accedir a totes les feines i gaudir de temps de lleure i participació de la mateixa manera que els homes, cal apostar per permisos de maternitat i paternitat iguals i intransferibles.

Aquest és un pas important cap a la corresponsabilitat, però n’hi ha d’altres. Des de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes s’estan tirant endavant polítiques de conciliació de la vida laboral, personal i familiar, com per exemple el servei públic de cangurs. I els ajuntaments, com a institucions més properes a la ciutadania, també hem d’impulsar canvis que facin ciutats més amables amb la ciutadania i amb la vida. Per exemple afavorir la implantació d’horaris més racionals que permetin cobrir les necessitats socials i personals. El temps també és una mesura de llibertat, equitat i benestar.

I si parlem de llibertat cal seguir reivindicant el dret de les dones a decidir sobre el seu cos i el dret a una maternitat lliure i segura. Això vol dir per exemple garantir el dret d’avortar a qualsevol del país i vetllar també perquè les dones joves a partir de 16 anys ho puguin fer lliurement i de manera segura i legal.

Finalment, no podem oblidar que estem immersos en una cultura heteropatriarcal que massa sovint es tradueix en actes de violències masclistes. I ho diem en plural perquè la violència sexual, la violència econòmica, la violència simbòlica, la violència institucional i la violència vicària són diferents expressions de la violència masclista, que pateixen les dones pel simple fet de ser-ho. Les hem de combatre-les fins a erradicar-les.

Per tots aquests motius, per continuar contribuint a una societat més justa i igualitària de dones i homes lliures avui i cada dia de l’any, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de _______________ proposa d’adopció dels següents:

ACORDS

Primer. Posar totes les eines de què disposa l’ajuntament al servei de la defensa dels drets de les dones i lluitar activament contra qualsevol expressió de desigualtat, discriminació i violència, en col·laboració amb les entitats de dones i feministes del municipi.

Segon. Aplicar la perspectiva de gènere en totes les actuacions de l’Ajuntament.

Tercer. Continuar treballant per l’erradicació de la discriminació i l’assetjament sexual en qualsevol espai, fent especial incidència en l’àmbit laboral i els espais d’oci amb la creació de Plans d’Igualtat i Protocols de prevenció i abordatge de l’assetjament,  en compliment de les lleis catalana i espanyola de d’igualtat efectiva

Quart. Col·laborar amb les empreses del municipi en l’elaboració de plans d’igualtat que facin possible la reducció de la bretxa salarial i l’eliminació del terra enganxós, la paritat de dones i homes als càrrecs de decisió, la formació del personal en matèria d’igualtat i l’adopció de mesures que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

Cinquè. Impulsar accions per reduir la pobresa femenina. En aquest sentit, implementar polítiques que ajudin a reduir els casos de pobresa energètica que, de manera molt majoritària, afecten dones grans que viuen soles.

Sisè. Promoure Pactes del Temps en l’àmbit municipal per avançar en el dret a tenir temps i per aconseguir que l’any 2025 els horaris de Catalunya s’hagin equiparat als dels països europeus i siguin més racionals i saludables.

Setè. Regular l’aplicació/Valorar la possibilitat d’aplicar un permís menstrual per a les dones i les persones menstruants de l’Administració local.

Vuitè. Impulsar la declaració de _________ com a municipi feminista i adherir-se al Decàleg per a la construcció de ciutats feministes.

Novè. Donar suport a les mobilitzacions organitzades per les feministes de diferents països del món i convocades a Catalunya pel conjunt del Moviment Feminista.

Desè. Comunicar aquests acords, a les associacions de dones i col·lectius feministes del municipi, als grups polítics al Parlament de Catalunya, a la Conselleria d’Igualtat i Feminismes i a les entitats municipalistes.”

SEGON.- Donar trasllat del present acord a la Presidenta del Parlament de Catalunya, a la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació de Municipis per la Independència  i l’Associació de Dones “La Tortada” de la Fatarella

TERCER.- Facultar l’Il·lm. Sr. Alcalde per signar la documentació i portar a terme les actuacions que donin compliment al present acord.

Moció aprovada, per unanimitat dels membres assistents (6), a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella d’11 de març de 2022.

L’històric conflicte polític entre Catalunya i l’Estat Espanyol s’aguditzà després de la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar la proposta de nou pacte estatutari, l’any 2010, enèsim intent de trobar un encaix a les aspiracions d’autogovern catalanes per part dels actors polítics, socials, econòmics i culturals de Catalunya.

Davant aquesta situació de conflicte entre les institucions de l’Estat i de la Generalitat, la societat catalana, a través de llurs legítims representants, optà per reivindicar l’exercici ple dels drets i llibertats fonamentals amb l’objectiu de decidir, de nou democràticament, el seu futur polític. Obstruïda la via del referèndum pactat o de la consulta no referendaria i ateses les limitacions de l’expressió política del 9-N, de les eleccions de 27 de setembre de 2015 en resultà una majoria favorable a iniciar un procés democràtic que culminés amb la independència de Catalunya, en el cas que així ho decidís la ciutadania amb el seu vot.

La resposta de les institucions de l’Estat fou la insistència en un procés de judicialització que, de forma creixent des de 2013, ha comportat penes de presó, exili, multes i inhabilitacions. Lluny d’acabar-se, aquesta repressió s’incrementa, ja que són moltes encara les persones pendents d’alguna resolució judicial. A desembre del 2020 hi ha més de 2.800 persones que han estat o segueixen encausades per la participació a actes relacionats amb la consulta del 9 de novembre, el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i les diverses mobilitzacions i protestes ciutadanes a favor del dret a l’autodeterminació i en contra de la repressió del poble català. També s’han obert més de 600 contenciosos administratius contra els ajuntaments catalans i electes locals per temes relacionats amb la independència de Catalunya. Es tracta de procediments vinculats d’alguna manera a la presa de decisions per permetre l’exercici del dret a l’autodeterminació o a l’expressió de les idees que s’hi troben vinculades.

En els procediments judicials que s’han dut o s’estan duent a terme contra aquestes persones s’estan produint tota mena de vulneracions de drets: fragmentació de la causa, manca d´imparcialitat de jutges i poders públics espanyols, vulneració de garanties processals i de la presumpció d’innocència, presó preventiva injustificada, etc.

La definitiva denegació de l’extradició de Lluís Puig per part del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les basada en la manca de competència del Tribunal Suprem (el que suposa infracció del dret al jutge predeterminat per la llei) vicia de nul·litat la sentència dictada, juntament amb les vulneracions flagrants contingudes a la resolució del Grup de Treball de Nacions Unides sobre Detencions Arbitràries, el què hauria de suposar l’alliberament immediat de les persones empresonades.

Aquestes mateixes qüestions varen ser ja plantejades al seu dia i desestimades davant del Tribunal Suprem (impedint que pogués celebrar-se un judici just), i actualment presentades davant el Tribunal Constitucional, pendents de resolució. Però serà el TEDH, el Tribunal Europeu de Drets Humans qui tindrà l’última paraula.

Tot això fa evident que la solució a la repressió no vindrà del sistema judicial espanyol. Es tracta d’un conflicte polític i la solució també ho haurà de ser; per això l’única solució global és una Llei d’Amnistia, que depèn del poder legislatiu i per tant és una qüestió de voluntat política.

L’amnistia és un concepte jurídic reconegut a nivell internacional, aplicat a centenars de països i  per a situacions d’excepcionalitat política com la que estem vivint. L’amnistia ha de tenir com a àmbit objectiu tot els actes d’intencionalitat política tipificats com a delictes o com a conductes punibles administrativament. S’entendrà per intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració tant del Procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya de 9 de novembre de 2014 com del referèndum d’autodeterminació d’1 d’octubre de 2017, així com els actes de protesta a la via pública que, amb la finalitat de defensar les consultes esmentades o de criticar l’actuació de les autoritat governamentals o jurisdiccionals, haguessin estat perseguits penalment o administrativa des de la data de celebració de l’esmentat referèndum.

Així mateix, totes les manifestacions, expressions i simbologia a favor del dret d’autodeterminació, la República Catalana o la independència i el suport i visualització, en tots els àmbits, a la llibertat dels presos polítics. O sigui, totes les accions que quedin emmarcades en el dret d’expressió, llibertat de pensament polític i llibertat de reunió i d’associació.

L’amnistia és imprescindible per poder avançar en la resolució del conflicte polític. Amb líders socials, polítics i altra ciutadania condemnada, investigada i represaliada judicialment no és possible un diàleg democràtic en igualtat de condicions entre totes les parts. Per això l’amnistia, i el reconeixement de l’autodeterminació, és la via per garantir la vida democràtica que ens permeti avançar.

Per aquests motius, els grups municipals de … proposen al ple de l’Ajuntament de … l’adopció dels següents ACORDS:

1. Declarar que el lliure exercici dels drets polítics no pot tenir com a resposta la via de la justícia penal. La llibertat d’expressió, de reunió i manifestació, de participació política per mitjà de l’elecció de representants o per l’expressió directa d’una decisió, constitueixen mecanismes bàsics i essencials d’una societat democràtica.

2. Reclamar l’aprovació per part de les Corts espanyoles d’una Llei d’Amnistia que, sense renunciar a l’exercici dels drets vulnerats, inclòs el dret d’autodeterminació, comporti l’extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes i expressió d’unes idees, sentiments o símbols amb intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l’autodeterminació de Catalunya, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa realitzats des de l’1 de gener de 2013 i fins el moment de l’entrada en vigor de la Llei d’Amnistia, qualsevol que sigui llur denominació i contingut. Per a la seva plena efectivitat, aquesta amnistia haurà d’anar acompanyada d’una solució efectiva al conflicte polític amb l’Estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret d’autodeterminació de Catalunya.
3. Demanar la immediata posada en llibertat de les preses i presos polítics, així com que es reparin els danys causats a les persones represaliades, a les seves famílies i als col·lectius dels quals formen part, i s’hauran de preveure mesures en relació a tots els responsables de la repressió de drets fonamentals.
4. Fer una crida a la societat catalana i al teixit associatiu municipal a mobilitzar-se i donar suport a una amnistia que permeti l’alliberament de les preses i presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de totes les causes obertes per aquests motius, i encoratjar a tots els agents cívics, polítics i socials a reivindicar aquesta proposta a través d’un acord nacional per l’amnistia, l’autodeterminació i els drets civils i polítics.
5. Comunicar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu i a l’Associació de Municipis per la Independència.”

Moció aprovada, amb el vot favorable del grup municipal d’EPF-AM (5) i amb l’abstenció del Grup Municipal de Junts (2), a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 8 de juliol de 2021.

El passat divendres dia 3 de gener de 2020,  en un acord, la Junta Electoral Central pretén executar la inhabilitació del M.H. President de la Generalitat Quim Torra, malgrat no haver-hi sentència ferma, i deixar sense efecte la seva credencial de diputat electe del Parlament de Catalunya.

Aquesta decisió d’un òrgan administratiu, no judicial, és clarament contrària al que determina tant l’Estatut de Catalunya com el Reglament del Parlament de Catalunya respecte els motius de cessament del President del nostre país.

En la mateixa sessió, la Junta Electoral Central també va acordar que l’eurodiputat Oriol Junqueras no pot tenir aquesta condició, malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va dictaminar en data 19 de desembre de 2019 que hauria d’haver pogut recollir l’acta d’eurodiputat i que tenia immunitat per aquesta raó.

Aquestes dues resolucions d’un òrgan administratiu depenent de l’Estat Espanyol s’afegeixen a la llarga llista d’electes i institucions del nostre país que pateixen persecució per part d’instàncies administratives i judicials de l’Estat espanyol pel sol fet de defensar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

Els Ajuntaments catalans i els seus electes també patim aquesta persecució i hem estat al costat de les nostres institucions en la denúncia de la persecució judicial i per trobar una solució política al procés.

És per això, que el Ple del nostre Ajuntament pren els següents ACORDS:

PRIMER.- Rebutjar la resolució de la Junta Electoral Central per la qual s’intenta executar la inhabilitació del M.H. President de la Generalitat Quim Torra i s’ordena la retirada de la seva credencial de diputat. L’esmentada resolució vulnera tant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya com el Reglament del Parlament de Catalunya.

SEGON.- Rebutjar la resolució de la mateixa Junta Electoral Central en què nega la condició d’eurodiputat a Oriol Junqueras, malgrat la recent sentència del TJUE en què es dictamina que hauria d’haver recollit l’acta d’eurodiputat i, per tant, tindria immunitat parlamentària. A més, en data 5 de gener, el Parlament Europeu ha reconegut com a eurodiputats al propi Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín.

TERCER.- Donar suport a les propostes de resolució aprovades pel Parlament de Catalunya el proppassat dia 4 de gener, així com les actuacions que des del Govern de la Generalitat i des del Parlament de Catalunya es prenguin per defensar tant els drets del President com dels eurodiputats que són a la presó o a l’exili.

QUART.- Instar l’Estat espanyol a trobar una solució política al procés que viu el nostre país. S’ha de posar fi a la repressió, la judicialització i la persecució d’electes, representants de la societat civil i institucions que, a més de no aportar solucions, allunyen l’acord polític.

CINQUÈ.- Reclamar la posada en llibertat dels presos i preses polítics, el lliure retorn dels exiliats i exiliades i la plena garantia en l’exercici i defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

SISÈ.- Mantenir el compromís com a electes locals a seguir defensant el dret a l’autodeterminació de Catalunya, el dret a què siguem els catalans els qui decidim el nostre futur per mitjans polítics pacífics i democràtics.

SETÈ.- Comunicar els presents acords a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Govern de l’Estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’ACM, a la FMC i  a l’AMI.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 9 de gener de 2020.

El passat 13 de gener, després de vint anys d’espera i 700 milions d’inversió, entrava en funcionament el desdoblament de la via ferroviària del corredor del mediterrani amb la variant de Vandellòs – Tarragona. Aquest fet configura un nou mapa de serveis ferroviaris a les Terres de l’Ebre que, d’acord amb l’oferta inicial plantejada per Renfe i Adif, suposa un retrocés inacceptable respecte els serveis prestats fins ara.

L’oferta de serveis ferroviaris de Renfe i Adif té com a principal objectiu la prevalença dels criteris comercials per millorar les comunicacions entre València i Barcelona, reduint en 40 minuts la durada del trajecte; fet que comporta la desatenció de les necessitats i la falta de millora del servei per als usuaris de les Terres de l’Ebre.

Això ha suposat que la implementació de la doble via perjudiqui el servei ja precari de tren a les Terres de l’Ebre perquè suposa una pèrdua de connexions, augmenta la durada dels temps de trajecte en els trens regionals vigents el 2016, i tampoc incrementa la freqüència de pas de combois.

La proposta de Renfe i Adif suposa un retrocés respecte del model actual, amb la supressió dels quatre trens Euromeds diaris que connectaven l’estació de l’Aldea – Tortosa – Amposta amb Tarragona i Barcelona des de feia tres anys, i que s’havien establert per compensar els retards en la línia de Rodalies R-16.

Els usuaris d’aquest servei ràpid havien gaudit fins a l’entrada en funcionament del desdoblament de la via d’una reducció en el preu del bitllet gràcies a les aportacions fetes per la Generalitat de Catalunya.

La nova oferta ferroviària, que ara de manera provisional s’ha implementat, manté l’aturada dels Talgo, amb sis freqüències al dia, i incorpora un únic tren diari d’alta velocitat Avant que permetrà unir Tortosa, l’Aldea i Barcelona amb una hora i trenta-cinc minuts. Aquest tren tindrà la sortida de Tortosa a les 06:20 h i la tornada des de Barcelona a les 18:30h.

Paradoxalment amb el desdoblament de la via els trens de rodalies i regionals que connecten l’Aldea amb Tarragona i Barcelona veuen incrementats els temps respecte dels trajectes vigents fa quatre anys.

D’altra banda, la connexió ferroviària  per la R-15 tampoc experimenta cap millora, i segueix sent una de les que presenta més deficiències del país per la manca d’un manteniment adequat; fet que comporta la reducció de la velocitat dels combois en diversos punts del trajecte, alguns de fins a 30km/h,  i també incidències, com alguns descarrilaments. Les freqüències i horaris no s’adapten a les necessitats dels passatgers i quan es produeix alguna incidència la manca d’informació és notable.  Això ha convertit el servei ferroviari d’aquesta línia enpoc fiable i gens competitiu; d’aquí que la durada del trajecte fins a Barcelona trigui més ara que fa vint anys.

Aquesta deficient comunicació ferroviària incideix negativament en la possibilitat de desenvolupament de les comarques ebrenques i contribueix directament al despoblament del territori.

Les Terres de l’Ebre som cruïlla amb el País Valencià i l’Aragó que requereix i necessita que les connexions amb alta velocitat i trens regionals que suporten les  dues línies que travessen el nostre territori tinguin uns serveis adequats amb aturada a les Terres de l’Ebre. I a la vegada ser nexe, punt d’inici o d’arribada d’alguns serveis ferroviaris que connecten amb el nord de Castelló.

Després de la llarga espera i la gran inversió realitzada constatem que la nova proposta de Renfe i Adif suposa un pas enrere per al model ferroviari que connecta les Terres de l’Ebre cap al nord, cap al sud i cap a l’alta velocitat del Camp de Tarragona.

Davant la provisionalitat de la nova planificació ferroviària plantejada fins a l’1 de març i d’acord amb tot l’exposat, proposem els següents acords:

1. Donar suport a la mobilització convocada per la Plataforma Trens Dignes el diumenge vinent, 19 de gener.
2. Demanar al Ministerio de Fomento, almenys el manteniment de les aturades de l’Euromed a l’estació de l’Aldea, mantenint les tarifes bonificades.
3. Incrementar el servei de trens tipus ‘Avant’, amb origen i destí l’estació de Tortosa i amb aturada a l’Aldea, per garantir amb una freqüència regular durant tot el dia la connexió ràpida tant amb Barcelona com amb l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona.
4. Reclamar mantenir la connectivitat de les Terres de l’Ebre des de l’estació de l’Aldea fins el nord de Castelló i València mitjançant els serveis de regionals i l’alta velocitat.
5. Exigir un calendari d’actuacions i inversions a les estacions i a la línia ferroviària R-15 per acabar amb els punts deficients que provoquen la reducció de la velocitat dels combois i els nombrosos incidents, oferint els serveis en les condicions que necessiten els usuaris de la zona: reobrir les estacions i venda de bitllets a Riba-roja, Flix, Ascó i Móra la Nova.
6. Demanar l’establiment de serveis ferroviaris puntuals i semidirectes entre la Ribera d’Ebre, el Camp de Tarragona i Barcelona per així reduir la durada del trajecte, així com la futura connexió de la R-15 amb l’estació intermodal del Camp de Tarragona.
7.  Donar trasllat d’aquests acords al Ministerio de Fomento, a Adif, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al President del Parlament de Catalunya, així com a la Plataforma Trens Dignes

Proposta aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 de febrer de 2020.

En estat d’alarma s’han presentat 5 nous projectes de centrals eòliques a la Terra Alta que afecten els municipis de Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs i la Fatarella, que es sumen a les dos centrals presentades a principi de març al terme del Pinell de Brai. El total d’aerogeneradors que planifiquen aquestes centrals és de 52 (sense comptar els que estan de forma contigua al terme dels municipis de la Ribera d’Ebre).

Detallem cadascuna de les centrals esmentades a continuació: polígonal Sant Blai (Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Ascó) amb 8 aerogeneradors, polígonal les Crestes (Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, la Fatarella i Ascó) amb 11 aerogeneradors, poligonal Santa Madrona (Corbera d’Ebre, la Fatarella i Ascó) amb 11 aerogeneradors, amb planificació de dos centrals més, poligonal el Calvari amb 7 aerogeneradors i poligonal Ebre situat de forma contigua a la Ribera d’Ebre amb 7 aerogeneradors. El conjunt d’aquestes centrals sumaria una potència de 200 MW.

A més, a la Terra Alta també s’hi sumen les dos centrals projectades al terme del Pinell de Brai, poligonal les Murtes (Pinell de Brai i Miravet) amb 7 aerogeneradors i poligonal els Empedrats (Pinell de Brai i Benifallet) amb 7 aerogeneradors.

El decret que va aprovar la Generalitat de Catalunya (Decret llei 16/2019, del 26 de novembre) ha propiciat una allau de projectes eòlics a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta, ja que aquest decret no contempla cap criteri de preservació del paisatge, de densitat en la producció d’energia, ni de reequilibri territorial a nivell de país. Les Terres de l’Ebre hem estat sempre un territori on ens han explotat al límit els recursos naturals, i el nou decret pretén perpetuar la situació en compte d’establir les bases per a un model descentralitzat de producció d’energia. Si comparem la producció actual d’energia de les Terres de l’Ebre amb la producció de la resta del país s’evidencia el desequilibri territorial, les terres del Ebre produïm el 60% de l’energia que consumeix Catalunya.

Aquest nou decret, a més, no contempla la participació dels Ajuntaments, ni del territori en la planificació de la implantació d’energies renovables. Actualment, les empreses promotores negocien contractes amb els veïns i veïnes dels municipis mentre els Ajuntaments no són ni tan sols coneixedors dels projectes.

Pel que fa als Ajuntaments, la manca de tècnics per poder valorar els projectes, els curts terminis d’informació pública, la limitació de temps per pronunciar-se davant els projectes, l’opacitat amb què actua el govern de la Generalitat, i la legislació del decret redactada de forma ambigua i sense detall… ens deixen sense capacitat d’actuar davant una implantació eòlica descontrolada.

Amb l’aprovació d’aquest decret s’ha garantit que la transició energètica quedi lluny de l’autoconsum i la sostenibilitat. El Consell Comarcal i els municipis de la Terra Alta no rebutgem les energies renovables, al contrari, som promotors d’aquest tipus de producció energètica, sempre i quan garanteixi valors de sostenibilitat i progrés territorial (econòmic i social). No és el cas: ens trobem davant d’un territori massificat per la implantació de centrals eòliques mentre convivim amb el despoblament, població envellida, l’exili juvenil, escasses oportunitats laborals, i les rendes més baixes de Catalunya. La comarca de la Terra Alta ja hem superat exponencialment el llindar mínim de producció d’energia renovable, en aquests moments donem per pagada la quota de solidaritat amb la resta del país.

És per tot això que volem manifestar la nostra disconformitat amb aquest model d’implantació d’energies renovables basat en la massificació i l’especulació, que va obertament en contra dels nostres interessos municipals i comarcals, i de l’acord adoptat pel Ple del Consell Comarcal de la Terra Alta en data 20 de desembre de 2018: Proposta d’aprovació de la moció presentada per les entitats DOTA, Plataforma per la defensa de la Terra Alta i Ateneu Popular la Pastora, per prendre mesures per a aturar la massificació eòlica a la Terra Alta i aturar el desenvolupament de la ZDPVII.

Des de la Terra Alta creiem indispensable aplicar criteris per garantir un reequilibri territorial en la implantació de renovables: una implantació participada pels territoris i una transició energètica basada en l’autoconsum i la sostenibilitat.

Actualment ens trobem saturats intentant donar resposta als projectes que estan arribant. La situació és insostenible, i durant els propers mesos empitjorarà. Totes estes centrals i les construccions de línies d’evacuació elèctriques que es projecten destrossaran els diferents termes municipals i tancaran totes les portes als projectes socioeconòmics vinculats a l’agricultura, la biodiversitat i el paisatge.

Com a territori volem reiterar que no estem dient que no a la implantació d’energies renovables, al contrari, però no d’aquesta manera.

Per tot això, proposem prendre mesures urgents davant aquesta situació, instem a que s’introdueixin criteris socials i democràtics a la legislació vigent. També exigim criteris més restrictius de protecció del paisatge i del medi ambient, i sobretot criteris de reequilibri territorial, la nostra comarca (Terra Alta) amb poc més d’11.000 habitants, estem generant actualment més del 25 % d’energia renovable que es produeix a Catalunya. També pensem que s’ha de facilitar al màxim (a nivell administratiu i econòmic) els projectes d’autoconsum, hauria de ser una prioritat del Govern. Així com el desplegament d’instruments normatius per ubicar els projectes eòlics prop dels grans centres de consum.

La comarca de la Terra Alta ja genera suficient energia eòlica, fet que no repercuteix en la millora de serveis, d’infraestructures i qualitat de vida de la comarca.

Som una comarca agrària, amb recursos naturals i paisatgístics, amb activitats endògenes com l’agricultura, la ramaderia, la indústria agroalimentària, el turisme, el petit comerç, els serveis a les persones… i el model d’implantació eòlica que proposen els promotors de les centrals eòliques esmentades va contra el model de desenvolupament socioeconòmic que promou la comarca de la Terra Alta.

El projecte “País viu, país d’oportunitats” impulsat per la Generalitat de Catalunya, va obrir les portes a un nou futur de comarca. Aquests projectes eòlics han d’estar desestimats per l’acord i el compromís que va prendre la Generalitat en relació a la Terra Alta.  Aquests projectes no tenen cabuda al territori que volem, són un perjudici i una condemna pel nostre futur.

Per tots aquests motius, PROPOSEM:

Primer. – EXIGIR al Govern de la Generalitat la paralització total de qualsevol projecte eòlic a la Terra Alta.

Segon – DEIXAR DE PARTICIPAR al programa “País Viu, país d’oportunitats” impulsat per la Generalitat de Catalunya fins que no es reverteixi la situació: si volem un País Viu, i una Terra Alta Viva, s’han de tancar les portes a l’especulació i respectar la voluntat de la comarca.

Tercer – COMUNICAR aquest acord a les entitats i el sector econòmic comarcal i territorial, així com demanar la seva adhesió i suport a aquest acord comarcal.

Quart – EXIGIR la paralització de tots los projectes relacionats amb la implantació de parcs eòlics que afecten al terme municipal de la Fatarella.

Cinquè – Fer arribar aquest acord i els documents resultants al MH President de la Generalitat, al MH President del Parlament de Catalunya, a la H Consellera d’Empresa i Coneixement, a la resta de conselleries implicades en la tramitació de la seva instal·lació,  així com també a tots els grups parlamentaris.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 21 de maig de 2020.

La caça és molt més que un esport o una simple afició que es desenvolupa a l’aire lliure, com a mostra de la seva importància i tradició és l’única activitat amb com a mínim una societat a cada municipi de Catalunya. És una activitat que practiquen més de 63.000 catalans/es de tots els estrats socials i que contribueix de manera efectiva a la conservació de la biodiversitat, al desenvolupament econòmic del món rural i a la seva vertebració social.

Segons el primer informe Impacto Económico y Social de la Caza en España, elaborat per Deloitte per la Fundació Artemisan, la despesa (efecte econòmic directe, indirecte i induït) de l’activitat cinegètica a tota Espanya és de més de 6.475 milions d’euros a l’any i crea 187.000 llocs de treball. Així mateix, la despesa directa de l’activitat cinegètica supera els 5.470 milions d’euros, de manera que la caça representa el 0,3% del PIB. Això equival al 13% del sector agrícola, ramader i pesquer, al 4% del sector de la construcció o al 9% del sector financer.

Pel que fa a la contribució a les arques públiques, aquest informe apunta que la caça aporta 614 milions d’euros, dels quals el 33% són aportats directament en concepte de taxes i impostos per caçadors/es. De la mateixa manera, l’informe conclou que els/les caçadors/es «inverteixen al voltant de 300 milions d’euros en actuacions de conservació de la natura, més de 230 milions destinats a repoblacions i altres activitats de conservació mediambiental, i 54 milions al manteniment d’accessos, pantans, podes, millores de la muntanya i tallafocs, entre altres.

L’estudi de la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona Valoració dels costos econòmics que genera la caça del porc senglar en la modalitat de batuda (2015), quantifica que els 60.612 porcs senglars capturats a Catalunya la temporada de caça 2016/17 ha comportat per els/les caçadors/es un cost de 80 milions d’euros que repercuteixen en benefici dels diferents sectors econòmics que envolten la pràctica d’aquesta modalitat.

A Catalunya i segons les últimes dades aportades per el Servei d’Activitats Cinegètiques de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, el terreny cinegètic és de 2.895.299 hectàrees (sumant àrees privades i locals de caça, zones de caça controlada, reserves nacionals de caça i reserves de caça). Això significa que el 92,9% de la superfície de la nostra Comunitat Autònoma està destinada, entre altres aprofitaments, a la caça.

Juntament a la importància econòmica, la caça es configura com una eina vital per la conservació de la biodiversitat i els ecosistemes afavorint el control poblacional d’espècies que provoquen danys a l’agricultura, a la massa forestal, ajudant a reduir el risc d’accidents de trànsit amb animals i reduint el risc de propagació de malalties que afecten als animals de granja i les persones.

Segons el III Estudi Ponle Freno AXA sobre accidents amb animals, Catalunya ocupa la tercera posició, darrere de Castella Lleó (35,5%) i Galicia (17,6%), amb major percentatge de sinistres contra animals cinegètics, un 14%. D’aquests hi ha una incidència quasi absoluta del senglar que protagonitza un 90% dels accidents.  Fins al 31 d’octubre de 2018, els Mossos d’Esquadra han intervingut en 2.496 accidents amb animals implicats. D’aquests, hi ha hagut 134 accidents amb víctimes, els quals han causat un total de 167 víctimes (9 greus, 158 lleus i cap víctima mortal).

L’activitat dels/de les caçadors/es no finalitza amb el període hàbil de caça sinó que perdura al llarg de tot l’any amb tasques de gestió del territori com la recuperació de fonts naturals o la instal·lació d’abeuradors per facilitar punts d’aigua a les espècies de la fauna salvatge. Les repoblacions de perdiu roja que porten a terme els caçadors contribueixen eficaçment a la conservació d’una espècies protegida emblemàtica com és l’àguila cuabarrada. És important destacar la col·laboració del col·lectiu de caçadors/es en el Programa de seguiment sanitari de la fauna cinegètica de la Generalitat de Catalunya de manera activa, amb la recollida de mostres dels animals caçats. També es participa en la vigilància sanitària passiva, amb la recollida d’animals trobats morts o malats en el medi natural al llarg de tot l’any, que són analitzats per el Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge (SEFaS) de la Facultat de Veterinària de la UAB, mitjançant un conveni finançat per la Federació Catalana de Caça.

La participació a cursos de formació en temes de seguretat en la pràctica de la caça, o en la millor gestió per el foment i la conservació de les espècies, formen part de les activitats dels/de les caçadors/es.

Malgrat tot, el factor determinant de la caça és el caràcter social d’una activitat que es transmet com a cultura i tradició pròpia de les zones més rurals de Catalunya, profundament arrelada al territori i que a la nostra comunitat practiquen més de 63.000 catalans/es de tots els estrats socials que troben en aquesta manera de viure un nexe d’unió. No en va, la caça és, per multitud d’aficionats, el motiu per tornar al seu entorn rural o poble d’origen.

Allunyada dels prejudicis i la visió elitista (absolutament inexistent en la seva pràctica a Catalunya),  l’activitat cinegètica genera un moviment associatiu el principal representant del qual és la Federació Catalana de Caça, organisme que compta amb 40.000 caçadors/es associats/des a més de 960 societats o clubs de caça ubicats a la totalitat dels municipis catalans i que ostenten la titularitat de les àrees privades de caça, per cessió contractual dels propietaris de les finques públiques i/o privades del seu municipi en les que, a més de practicar la caça, porten a terme entre d’altres les tasques de gestió i conservació mencionades.

Les dades anteriors mostren que la caça a Catalunya és una activitat fortament arrelada al territori que contribueix de manera efectiva a la conservació del medi natural i al desenvolupament econòmic del món rural català, en especial, de les comarques més deprimides i/o aïllades dels grans nuclis de població, construint, d’aquesta manera, un element essencial de vertebració social i per la conservació del medi ambient català.

Malgrat aquesta rellevància social, mediambiental i econòmica, la caça està sent objecte de nombrosos atacs i crítiques destructives (cada vegada més agressives) per part d’associacions ecologistes, animalistes i determinats col·lectius que persegueixen la prohibició d’aquesta activitat, circumstància que comportaria greus prejudicis econòmics i socials.

Per altra banda, l’activitat ocellaire és una pràctica tradicional a Catalunya (són més de 4.000 els seus practicants) mitjançant la qual es capturen amb vida, i sense cap dany, exemplars de les espècies pinsans, verdums, caderneres i passerells per, posteriorment, ensinistrar-los en el cant. Es una pràctica totalment innòcua per el medi ambient i no té cap perjudici per l’entorn natural.

A dia d’avui no hi ha ni un sol estudi que asseguri que l’activitat ocellaire pugui ser perjudicial per la conservació de les espècies citades i que, per tant, justifiqui la seva prohibició.

Malgrat això, el col·lectiu de caçadors i caçadores catalans han vist augmentades exponencialment les seves sancions en aplicació de la llei 5/2020. Por tot l’exposat i de conformitat amb allò disposat per la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local, es sol·licita que per aquest Ple al que em dirigeixo s’aprovi una moció/declaració consistent en el dictat d’una declaració institucional amb el següent contingut:
1r. La caça és una activitat amb un fort arrelament social, cultural i econòmic a Catalunya que mereix i ha de ser recolzada, protegida i fomentada per els poders públics catalans a causa de la seva contribució a la conservació de la biodiversitat i al desenvolupament socioeconòmic del món rural català.

2on. Aquesta Corporació Municipal es compromet a recolzar la Caça i l’activitat ocellaire, així com a instar als governs autonòmic i Estatal a recolzar ambdós activitats com a motors de desenvolupament socioeconòmic del món rural i eines de conservació ambiental.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 9 de juliol de 2020.

Recentment, i després d’un intens debat des del juny 2018, el Parlament Europeu ha aprovat el que serà la nova política europea en matèria d’agricultura i el resultat no podria ser més preocupant.

La PAC es crea amb el Tractat de Roma (1957) amb l’objectiu de garantir la seguretat alimentaria a tota Europa i protegir el mercat agrícola, establint preus de preus mínims, l’atorgament de subvencions i la creació d’un mercat comú que prioritzés els productes europeus. I de fet aquesta estratègia va arribar a convertir l’Europa als anys vuitanta en el segon exportador agrícola del món. L’any 1992, amb l’aparició dels ajuts directes als productors, hi ha un canvi en el sistema i es passa dels ajuts a la producció als ajuts per superfície. L’any 2003 continua l’evolució i els ajuts per superfície es deslliguen de la producció i es fixen a partir d’un període de referència. Després d’aquests anys d’evolució, ens trobem que avui al voltant del 80% dels fons de la PAC es destinen a un 20% de receptors.

Així, la crisi i les dificultats que del sector agrari català per adaptar-se a les condicions d’un mercat liberalitzat, obert i globalitzat, n’ha canviat l’estructura, consolidant un procés d’integració entre els productors i empresa agroalimentària, que els ha permès fer front als nous requeriments de mercat. Aquests requeriments s’han d’afegir a la necessitat de produir amb criteris cada vegada més sostenibles i respectuosos amb el medi, fent front a l’increment de costos que això representa i que, aplicat sobre un sector envellit i amb falta de relleu generacional, ha generat molts problemes al món rural com l’envelliment i el despoblament.

L’emergència climàtica que vivim, ens porta també a reflexionar sobre la necessitat que les empreses agroindustrials siguin cada cop més eficients i sostenibles. Però la reforma de la PAC acabada d’aprovar pel Parlament Europeu és contradictòria amb l’agenda verda i Pacte Verd Europeu. Per una banda rebutja reduir un 30% de les emissions del sector agroalimentari per al 2027 i per l’altra estableix que el 40% del pressupost de la PAC ha de contribuir a objectius climàtics i adopta com a seva el “Green Deal” i l’estratègia “Farm to Fork”.

Per això algunes organitzacions polítiques com d’Esquerra Republicana, defensem que cal confeccionar una PAC que promogui la sostenibilitat de l’activitat agrària i la seva contribució a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, garantint a agricultors i ramaders, unes condicions de vida dignes, amb un sistema d’ajuts que prioritzin els agricultors professionals per davant de les grans empreses no vinculades al sector. Volem una PAC que incentivi una activitat agrària basada en les explotacions de base familiar, que faciliti la producció d’aliments bons, sans i segurs amb unes produccions respectuoses amb els recursos naturals, l’entorn, el medi ambient i la biodiversitat, i que faci un ús sostenible dels productes fitosanitaris

Malauradament, però, la Comissió Europea ha tirat endavant aquesta PAC amb els vots de liberals i Socialistes, i 2 dels 3 informes per part del PP i Vox.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Entesa per la Fatarella-AM demanem l’aprovació dels següents acords:

Primer.- Demanar a la Comissió Europea un canvi per orientar la PAC a favor de les explotacions familiars professionals que són les que gestionen i mantenen el territori i l’equilibri territorial.

Segon.- Demanar a la Comissió Europea el canvi de la PAC de manera que s’incentivin pràctiques agràries més respectuoses amb el medi ambient que permetin una millor utilització dels recursos i es protegeixi la biodiversitat.

Tercer.- Mantenir el suport a les explotacions familiars a través d’una PAC que els protegeixi i els faciliti eines per poder sobreviure en un mercat global i liberalitzat

Quart.- Traslladar aquests acords als grups parlamentaris presents a la comissió europea en representació de Catalunya, a Unió de Pagesos, a l’associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 27 de novembre de 2020.

La transició energètica té un paper destacat davant els reptes de la crisi climàtica que vivim. Des de Catalunya hem de generar estratègies efectives que ens ajudin a assolir els objectius sobre energia renovable estipulats per la Unió Europea per al 2030.

Per fer-ho, hem de passar d’un model energètic centralitzat i basat en els estocs de combustibles fòssils i no renovables (carbó, petroli, gas i urani), per avançar decididament cap a un nou model digitalitzat i basat a captar els fluxos naturals d’energia renovable (sol, aigua i vent), on la ciutadania ha de tenir un paper central com a productors, gestors i no només com a consumidors d’energia. Un model de distribució i equilibri territorial, al servei de les persones, no de l’oligopoli energètic.

És amb aquest objectiu que s’aprova el Decret llei 16/2019, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, que s’emmarca en la Llei de Canvi Climàtic al Parlament de Catalunya el 2017 i totes les directrius europees al respecte, inclosa la Winter Package.

Malgrat el decret, semblava buscava facilitar la transició a la societat cap a les energies renovables facilitant-ne els tràmits per la seva implantació, i promovent així el lideratge de Catalunya en la reconversió energètica, de facto, ha servit per recuperar antics projectes eòlics aturats arran la crisi econòmica del 2008, i també per sumar-ne de nous, als mateixos territoris promoguts pels oligopolis, generant una nova situació de desequilibri territorial i malestar per part dels municipis i la ciutadania.

Tampoc podem obviar la preocupació de molts ajuntaments, especialment els més petits, que s’han vist superats davant l’allau de propostes per la exigència de donar respostes en forma d’al·legacions, amb una minsa estructura de personal, sovint no especialitzat. El document aprovat doncs, no contempla criteris territorials ni escolta la veu dels municipis que reclamen la creació de criteris d’integració paisatgística, que protegeixi els espais agraris, i fomenti la participació la seva participació.

Són molts els municipis que reclamen donar valor decisori a les opinions dels ajuntaments i no perpetuar una situació d’indefensió on es situen actualment, perquè no contempla l’actual decret, la participació dels Ajuntaments en la planificació de la implantació d’energies renovables.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Entesa per la Fatarella-AM proposa els següents acords:

1- Reiterar l’aposta de l’Ajuntament de la Fatarella per les energies renovables, com a eina fonamental en el canvi energètic, per deixar de dependre de les energies d’origen fòssil i nuclear.

2- Demanem al govern de la Generalitat que fixi el mapa d’energies renovables per a cada territori de distribució d’energies renovables en funció de la capacitat de producció i consum de cada zona, compensant aquells territoris que produeixen més energia renovable de la que consumeixen.

3- Demanar al govern de la Generalitat la modificació urgent i immediata del decret 16/2019, per acabar d’establir i comunicar els criteris socials, paisatgístics, mediambientals, agrícoles i d’equilibri territorial, i la paralització de totes les tramitacions fins que aquests estiguin aprovats i publicats.

4- Demanar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a la Conselleria d’Empresa i Coneixement, que estableixi la participació dels municipis en tots els òrgans d’informació i de presa de decisió relativa a la ubicació d’instal·lacions energètiques al seu terme municipal.

5- Demanar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a la Conselleria d’Empresa i Coneixement, la creació d’un servei de suport tècnic-jurídic per als municipis, gratuït, amb la finalitat de facilitar suport tècnic i jurídic durant la tramitació de qualsevol projecte d’implantació energètica que considerin que no s’ajusta als interessos públics del municipi.

6- Establir com a base de qualsevol projecte de renovables al municipi la protecció de l’interès públic, els espais agrícoles i l’equilibri territorial. L’aprofitament i gestió de l’entorn natural del terme municipal, l’aprofitament d’infraestructures ja existents, la participació dels municipis, la priorització dels projectes relacionats amb l’autoconsum davant els oligopolis, la distribució de proximitat i en la dinamització del primer sector.

7- Fer arribar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, i a les diferents empreses que han presentat i presentin projectes al nostre municipi.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 27 de novembre de 2020.

Arrel de la inquietud i rebuig que ha provocat l’anunci del projecte de construcció d’un macro abocador al municipi de Riba-roja d’Ebre, es va celebrar un Consell d’Alcaldes a la Ribera d’Ebre, el passat 4 de gener per què l’alcalde de Riba-roja d’Ebre pogués informar de primera mà del projecte i les seves característiques i que la resta d’alcaldes i alcaldesses de la comarca expressessin la seva posició envers el projecte.

El sentiment de rebuig al projecte es pot qualificar de pràcticament unànime, fet que va propiciar prendre l’acord de redactar i sotmetre a votació, inicialment, al Ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i posteriorment a tots i cadascun dels ajuntaments de la comarca i comarques veïnes una moció, amb el següent contingut.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

– La Ribera d’Ebre ha patit la deslocalització d’empreses, pateix per la incertesa del futur post-nuclear i la manca de diversificació econòmica que té, de moment, per fer-hi front.

– Té un abocador a Tivissa, que en principi era pels municipis de les comarques de Terra Alta, Priorat i Ribera d’Ebre, que s’ha convertit en un gran abocador de més de la meitat de Catalunya de residus industrials, amb tot el que això suposa. El trànsit rodat de tràilers per les nostres terres, ha marcat el perfil geogràfic del sud de la comarca, i el llast que suposa pels municipis veïns d’una instal·lació així pel seu desenvolupament turístic.

– A la Ribera d’Ebre s’ha apostat per un turisme de qualitat que aprofiti els seus actius històrics, patrimonials i naturals. S’ha apostat pel sector primari i sobretot pel sector agroalimentari, posant en valor els nostres productes i la seva qualitat. Aquesta és una línia de treball que ha costat molt de consensuar i engegar, però que ha aconseguit que tots els municipis de la comarca, i persones a nivell particular, hi apostin, i després de tants esforços per a què això sigui així, un projecte com el de l’abocador de residus industrials que es planteja al municipi de Riba-roja xoca frontalment amb la línia marcada i consensuada a la comarca.

– Volem un projecte de comarca on el desenvolupament econòmic i social dels municipis estigui basat en el turisme rural i gastronòmic, en els actius històrics i naturals, en la qualitat dels nostres productes i el nostre entorn, i una indústria compatible amb la Reserva de la Biosfera. I no un model de desenvolupament que es basi en portar tones i tones de residus industrials de tot Catalunya pel benefici econòmic d’un sol municipi, que de ben segur llastrarà, encara més, l’esdevenir de la comarca de per vida.

– No podem admetre que de nou es plantegi un altre abocador per albergar la brossa de més de mitja Catalunya. La Ribera d’Ebre, i les Terres de l’Ebre, ja han contribuït més que suficientment i hem sigut més que solidaris en acollir els residus de més de mig país durant molts anys.

Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de la Fatarella, proposa d’adopció dels següents

ACORDS:

1.- Manifestar l’oposició frontal al projecte d’abocador que es planteja a Riba-roja d’Ebre, que es contrari a la línia de desenvolupament econòmic consensuada per tots els municipis riberencs i marcaria molt negativament el futur de la comarca i les Terres de l’Ebre.

2.- Instar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a l’Agència Catalana de Residus que paralitzin immediatament els tràmits del projecte de l’abocador.

3.- Instar als promotors del projecte, la UTE l’Estaca Proyectos (Urbaser i Griñó) que retiri immediatament el projecte de l’abocador.

4.- Instar a l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre a no autoritzar el projecte presentat per a la construcció d’un abocador de residus industrials.

5.- Instar a tots els Ajuntaments de les Terres de l’Ebre i Priorat a no donar cabuda a un projecte similar al seu terme municipal.

6.- Instar a totes les institucions, entitats cíviques, econòmiques i socials del territori, que es sumin en aquest posicionament.

7.- Comprometre’ns a realitzar totes les accions necessàries que estiguin al nostre abast per què aquest projecte d’abocador no tiri endavant, pel bé del futur de la Ribera d’Ebre i d’aquells que l’estimen i que pretenen viure-hi.

8.- Fer arribar aquest acord a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, a l’Agència de Residus de Catalunya, a la Delegació del Govern i a la presidència del Parlament perquè la traslladi a tots els grups parlamentaris.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària i urgent del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 14 de març de 2019.

Definitivament, la democràcia a l’Estat espanyol mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort. Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Quim Forn i Dolors Bassa han estat condemnats amb penes de presó. I Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila han estat condemnats per desobediència amb multes econòmiques i inhabilitació. Aquest ha estat un judici polític que mai s’hagués hagut de produir. Tornem a dir alt i clar que en democràcia votar no és cap delicte. Les idees no es jutgen. I és per això que reclamem la llibertat de totes les persones preses i exiliades polítiques, perquè no han comès cap delicte.

Vivim amb tristor i profunda indignació la sentència, que suposa una vulneració dels drets polítics individuals de les persones condemnades, de les preses i exiliades polítiques, i una retallada dels drets i llibertats col·lectives. El judici i la sentència ens han conduït a un estat d’absoluta excepcionalitat. Vivim moments molt greus, moments en què es posa de manifest que l’aparell de l’Estat espanyol actua intentant abolir la pluralitat política, vulnera la legitimitat del poble de Catalunya a decidir el seu futur lliurement, agredeix el dret que tenim a transformar la societat a través de la independència. I, al mateix temps, avui tornem a constatar que les forces polítiques de l’Estat són incapaces de fer ús del diàleg com a instrument de resolució del conflicte.

Aquesta sentència no ens atura. Al contrari, ens enforteix com a moviment per debilitar el règim del 78. I és que, una vegada més, reivindiquem el dret a l’autodeterminació, el dret a treballar pacíficament per esdevenir República Catalana, lliure, neta, justa i que treballi per garantir la igualtat d’oportunitats entre tota la ciutadania catalana. Cap sentència ens aturarà. Plantem cara a la voluntat repressora de l’Estat espanyol, i ho fem mobilitzant-nos, reclamant diàleg, reivindicant la via política i democràtica de resolució del conflicte. Demanem l’amnistia per a totes les persones condemnades i perseguides.

Reprovem l’actitud sostinguda de l’Estat espanyol, que ha dimitit de la seva responsabilitat de fer front i donar resposta a les demandes de la ciutadania, per via dialogada i pacífica. Convé recordar, per exemple, que, el maig d’aquest any 2019, el grup de treball sobre detencions arbitràries de Nacions Unides va fer pública una resolució que instava l’Estat espanyol a deixar en llibertat de forma immediata l’Oriol Junqueras, en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez, que es trobaven a presó preventiva.

L’incompliment d’aquesta resolució va ser una mostra més que l’Estat actua desoint qualsevol resolució, tractat internacional (com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que recullen el dret a l’autodeterminació) o totes les manifestacions pacífiques del poble de Catalunya a favor de la independència i la República Catalana. I aquesta actitud és molt greu. Per això la denunciem, perquè, malauradament, ens recorda etapes autoritàries en què no hi havia garantits els drets polítics ni les llibertats de la major part de la ciutadania.

Reivindiquem justícia, i ens disposem a liderar de nou la lluita antirepressiva, democràtica, pacífica i a favor dels drets i les llibertats. La situació d’excepcionalitat que estem vivint, agreujada especialment per la confirmació de la sentència, afecta tothom, afecta la quotidianitat dels pobles i ciutats del nostre país i de totes les persones que hi vivim.

I, per tant, és per tots els motius exposats anteriorment que el ple adopta els següents acords:

PRIMER. Manifestar el rebuig a la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Suprem en relació al judici de l’1 d’octubre i la causa independentista, constatant que representa una regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya.

SEGON. Reclamar la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques i exigir l’amnistia de tots ells i elles, i de tots els exiliats i exiliades, com a reconeixement de l’absència de cap delicte vinculat a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i a qualsevol altra acció política celebrada durant els dies previs i posteriors a aquesta data.

TERCER. Mostrar el compromís amb el dret a l’autodeterminació, dret polític fonamental recollit en tractats internacionals com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, signats també per l’Estat espanyol, i reivindicar-lo com a dret en virtut del qual resoldre el conflicte polític existent, per via democràtica i pacífica.

QUART. Reafirmar-nos en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista català. Condemnar tots els intents de criminalització del moviment independentista que les seves diferents institucions, òrgans, poders i alguns mitjans de comunicació volen construir.

CINQUÈ. Exigir al govern de l’Estat espanyol que respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament a les diferents institucions catalanes, així com les decisions i acords que se’n derivin, com a màxima expressió de la sobirania popular.

SISÈ. Comprometre’ns a treballar conjuntament amb el Parlament de Catalunya, del Govern de la Generalitat de Catalunya i convocar-nos a participar, com a representants legítims de la ciutadania, en una assemblea d’electes a favor dels drets polítics i la llibertat.

SETÈ. Mostrar l’adhesió de l’Ajuntament de la Fatarella a totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem, tant a nivell nacional com internacional, i convidar la ciutadania a participar en totes les lluites compartides i pacífiques a favor dels drets i les llibertats. I comprometre’ns a participar en l’acte convocat pel President de la Generalitat el dia 26 d’octubre al Palau de la Generalitat.

VUITÈ. Expressar la més ferma voluntat de seguir treballant, dia rere dia, per garantir els drets i les llibertats de tota la ciutadania de la Fatarella, la defensa del diàleg i dels principis democràtics i la pluralitat política, així com el respecte a la separació de poders, imprescindible en qualsevol estat de dret.

NOVÈ. Fer avinent la situació de repressió política i de vulneració de drets fonamentals que estem vivint com a ciutadania i com a país als municipis agermanats.

DESÈ. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Congrés de Diputats, a la Presidència del Govern de l’estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’Associació Catalana de Municipis i a l’Associació de Municipis per la Independència. I donar conèixer el contingut d’aquesta moció a la ciutadania del municipi pels mitjans que es creguin oportuns.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària i urgent del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 14 d’octubre de 2019.

De nou, el 8 de març de 2018, commemorarem el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Una reivindicació que va més enllà d’aquesta data i impregna els 365 dies de l’any, l’acció de les administracions públiques i de totes i cadascuna de les persones que conformen la nostra societat.

Tot i els avenços realitzats, les desigualtats i les discriminacions cap a les dones encara estan presents i són massa punyents alhora. Les situacions de vulnerabilitat són més crues per a les dones, i això es tradueix en una major precarietat laboral d’aquestes i una feminització de la pobresa, entre d’altres. De fet, un estudi recent d’Enginyeria Sense Fronteres fa evident que 7 de cada 10 víctimes de pobresa energètica són dones. Però la discriminació no queda aquí. Més d’un 70% dels contractes a temps parcials ho són de dones. I en aquesta mateixa línia l’Observatori Dona i Empresa assenyala que més del 70% de les empreses no tenen cap dona als seus Consells d’Administració. Això contrasta amb l’àmbit educatiu, a on les dones representen el 60% de les llicenciades i en canvi els càrrecs de més rellevància, en tots els sector, continuen sent ocupats majoritàriament per homes. El sostre de vidre doncs, encara no s’ha trencat i segueix limitant les possibilitats d’ascens de les dones.

Segons l’últim informe de la Generalitat , la bretxa salarial entre homes i dones se situa en un 26,6% a Catalunya i dades recents indiquen que tendeix a agreujar-se. Al País Valencià i a les Illes les dades tampoc són positives: un 24,24% i un 15,88% respectivament. Qüestió que, a diferència d’alguns, nosaltres sí que considerem que ens “hi hem de posar” per eradicar-la mentre veiem com diversos països europeus adopten noves mesures per fer-hi front.

Cal continuar apostant de forma decidida per polítiques de conciliació de la vida laboral i personal i familiar per garantir que les dones tinguin dret a gaudir de temps de lleure i participació en igualtat de condicions que els homes. També és important replantejar els permisos de maternitat i paternitat apostant per permisos iguals i intransferibles. A més, cal continuar treballant per implantar al nostre municipi uns horaris més racionals.

Cal seguir reivindicant el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i el dret a una maternitat lliure i segura, vetllant també perquè les dones joves de 16 i 17 anys puguin exercir aquest dret lliurement. Els darrers mesos la campanya #MeToo de denúncia d’assetjament sexual ha fet evidents aquestes situacions encara tan habituals i hem seguit amb preocupació el tractament judicial i mediàtic de casos de violacions que han posat de nou el focus sobre les dones i no tant sobre els agressors. També s’han fet públics casos d’agressions sexuals que han sortit a la llum pública a Catalunya i que mostren que cal continuar amb la tasca de prevenció, de reparació de les víctimes i castigar-ne els autors.

Apel·lem a la mobilització a favor dels drets de les dones, avui i cada dia de l’any, per seguir contribuint a una societat més justa i igualitària que faci de la República Catalana una República Feminista de dones i homes lliures.

Per tots aquests motius, el grup d’EPF-Am a l’Ajuntament de la Fatarella proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. L’Ajuntament de la Fatarella manifesta el seu compromís per continuar treballant pels drets de les dones, en col·laboració amb les entitats de dones del municipi i rebutjant qualsevol tipus  de discriminació.

Segon. Continuar treballant amb les empreses del municipi per l’elaboració de plans d’igualtat que facin possible la reducció de la bretxa salarial, la promoció de dones als càrrecs de decisió i l’adopció de mesures que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

Tercer. Continuar treballant per la prevenció de qualsevol tipus de discriminació cap a les dones de l’assetjament sexual o per raó de sexe en qualsevol espai, fent especial incidència en l’àmbit laboral i els espais d’oci.

Quart. Donar suport a la iniciativa de la Vaga Internacional de Dones realitzada per les feministes de diferents països del món i convocada a Catalunya pel conjunt del Moviment Feminista i els sindicats majoritaris.

Cinquè. Tenir la perspectiva de gènere com a eix central de les actuacions de l’Ajuntament i de les polítiques fetes des del govern municipal.

Sisè. Comunicar aquest acord a les associacions de dones del municipi, a Ca la Dona, als grups polítics al Parlament de Catalunya, a l’Institut Català de les Dones i a les entitats municipalistes.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 8 de març de 2018.

El debat nuclear té pendents molts reptes pendents d’afrontar fonamentals per al país: la generació de font d’energia alternatives per afrontar el tancament en els propers anys de les centrals nuclears, la gestió i emmagatzematge dels residus nuclears, i la generació d’un teixit econòmic alternatiu als municipis de l’entorn nuclear on avui moltíssima gent viu directa o indirectament de les centrals. No obstant, si algun dels reptes del debat nuclear arrossega una urgència històrica és la gestió dels plans d’emergència nuclear.

A Catalunya es troben 3 dels 7 reactors nuclears existents a l’Estat espanyol, 2 al municipi Ascó i 1 a Vandellós, on, des de l’accident succeït al 1989, hi ha un segon reactor fora de funcionament. Les centrals d’Ascó i Vandellós van ser dissenyades fa quaranta anys, quan els estàndards tecnològics de seguretat no eren els d’avui en dia, en una societat on l’exigència sobre el respecte al medi ambient i sobre la responsabilitat social de les empreses era molt inferior a la del segle XXI Vandellós i Ascó, a diferència de la resta de les centrals de l’Estat ubicades en territoris despoblats, es troba en un territori on en període estival resideixen centenars de milers de persones dins del radi dels 20 quilòmetres. Moltes d’elles turistes sense la més mínima formació sobre les pautes d’actuació davant una emergència.

La catàstrofe de Fukushima del 2011 va posar en evidència una vegada més, no tan sols, la fi del paradigma de la seguretat nuclear, sinó que també va posar en evidència la incapacitat de les institucions per protegir a la població dels accidents nuclears, fins i tot, a un país com Japó amb àmplia experiència en la gestió de grans catàstrofes. A Fukushima, com també havia passat en accidents anteriors, es va haver d’evacuar i confinar a tota la ciutadania del radi dels primers 20 quilòmetres, i a molts dels residents fins a 50 quilòmetres de distància dels reactors accidentats.

L’accident de Fukushima va provocar que al 2014 el Consell de la Unió Europea modifiqués la Directiva 2009/71/Euratom, incrementant les mesures i els criteris de seguretat de les instal·lacions nuclears, directiva que havia de transposar-se pels Estats afectats abans del 15 d’agost de 2017. L’estat espanyol encara no ha transposat totalment aquesta directiva comunitària, ni ha incorporat els aprenentatges de Fukushima al “Plan básico de emergencia nuclear (PLABEN 2004)” i al “Plan de Emergéncia Nuclear Exterior a las Centrales Nucleares de Ascó y Vandellós (PENTA 2009)”.

L’aplicació efectiva dels plans d’emergència arrosseguen una mancança històrica d’infraestructures i recursos. Mancances que comencen per les pròpies instal·lacions del Centre de Coordinació Operativa del PENTA (CECOP); per la línia ferroviària R-15 amb les estacions tancades, amb accessos insuficients, i amb un manteniment de la  via inadequat; per la cobertura de les telecomunicacions als nuclis de població de la Zona I i pels sistemes d’alerta i comunicació als ciutadans en emergències; per la manca d’operativitat de les estacions de classificació i descontaminació de la població; per la manca d’instal·lacions mèdiques de descontaminació especialitzades de proximitat… Aquestes mancances són més notables als municipis que es troben entre els 10 i 20 quilòmetres de les centrals, als quals no se’ls ha dotat de les inversions i mecanismes de protecció que ja disposen als municipis de l’actual Zona I en els àmbits de formació, informació, comunicació, confinament i evacuació.

Finalment destacar les mancances i incompliments del “Programa de Simulacres”. El punt V.5 del PENTA, del Pla d’Emergència Nuclear Exterior a les Centrals Nuclears d’Ascó i Vandellós, compromet a la Dirección de Protección Civil y Emergencias del Ministerio de Interior i al Consejo de Seguridad Nuclear a coordinar “almenys, un simulacre general cada tres anys”, quan en realitat només se’n va realitzar un al 1987. Tot i la realització de simulacres parcials de despatx, aquest fet impossibilita que es pugui comprovar l’eficàcia real del PENTA en la posada en pràctica de les mesures de protecció i de les actuacions d’emergència amb un simulacre total amb mobilització d’operatius i recursos.

Davant la responsabilitat que el Govern de Catalunya i les administracions locals dels territoris tenen sobre diversos dels grups d’actuació del PENTA, i de la gran majoria de recursos que davant d’una emergència caldria mobilitzar: bombers, policia, personal sanitari i de serveis socials…

Per tots aquests motius, el grup d’Entesa per la Fatarella-AM a l’Ajuntament de La Fatarella proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Denunciar la gravíssima negligència de l’Estat espanyol respecte a la seguretat dels centenars de milers de ciutadans i ciutadanes que resideixen o estiuegen a un radi de vint quilòmetres de les centrals nuclears de Vandellòs i d’Ascó.

Segon. Exigir al Govern de l’Estat les actuacions següents:

1. Transposar totalment i immediatament la Directiva 2014/87/Euratom del Consell, del 8 de juliol, per la quan es modifica la Directiva 2009/71/Euratom, per la qual s’estableix un marc comunitari per a la seguretat nuclear de les instal·lacions nuclears.
2. Aprovar, per mitjà del Ministeri de l’Interior, un nou pla d’emergència nuclear exterior a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs (Penta) adequant-lo a la Directiva 2014/87/Euratom del Consell i ampliant la zona I (zona de mesures de protecció urgents) per a incorporar-hi els municipis que tinguin un nucli de població en la zona compresa entre els radis de deu i vint quilòmetres al voltant de la central nuclear.
3. Dotar els municipis amb nuclis de població compresos dins del radi de vint quilòmetres al voltant de la central nuclear dels mitjans i infraestructures necessaris per a complir amb eficàcia les funcions que estableixen els plans d’emergència, posant una atenció especial en els àmbits de les infraestructures de comunicació per a facilitar l’evacuació de la població, de les telecomunicacions per a transmetre les comunicacions durant l’emergència, de la distribució de les substàncies per a la profilaxi radiològica i de facilitació del confinament i l’abastament a la població confinada.
4. Desenvolupar les inversions necessàries en la línia ferroviària R-15 per tal que les infraestructures estiguin en un estat òptim per a complir les funcions de concentració i d’evacuació posterior de la població en una suposada emergència nuclear.
5. Retirar el recurs d’inconstitucionalitat contra l’impost sobre el risc mediambiental d’elements radiotòxics, aprovat pel Parlament, tenint present que una part dels ingressos provinents d’aquest impost són finalistes i es destinen a millorar els sistemes de protecció dels municipis nuclears.
6. Acordar, per mitjà d’una llei o un conveni, de traslladar al Departament d’Interior la direcció i gestió del Pla d’emergència nuclear (Penta).
7. Presentar un nou pla de gestió dels residus radioactius per a gestionar-los fins que fineixin les autoritzacions d’explotació.
8. Presentar un pla amb les actuacions necessàries per a desmantellar les centrals nuclears, i crear un fons per al desmantellament que garanteixi que els operadors de les centrals nuclears facin les aportacions necessàries per a cobrir els costos dels desmantellaments i de la gestió dels residus, i també per als plans de desenvolupament econòmic i social dels territoris afectats pel desmantellament.
9. Permetre la participació de la Generalitat en la gestió dels Fons per al Desmantellament i en l’elaboració i gestió dels plans de desenvolupament social i econòmic vinculats al tancament de les centrals nuclears de Catalunya.

Tercer. Celebrar la propera constitució al Parlament de Catalunya d’una comissió d’estudi sobre els plans d’emergència nuclear de les centrals d’Ascó i Vandellòs i les mesures i infraestructures necessàries.

Quart. Comunicar aquest acord al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat i a les entitats municipalistes.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 27 de novembre de 2018.

En data 6 d’octubre d’enguany el Parlament de Catalunya va aprovar en sessió plenària la Resolució 306/XI sobre l’orientació política general del Govern, a la qual, entre altres punts, s’instava al Govern de Catalunya a convocar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, com a molt tard el setembre de 2017, i una altra que li demana que negociï amb l’estat un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

En data 13 de desembre d’enguany el Tribunal Constitucional ha acordat acceptar la suspensió cautelar de la Resolució 306/XI. Davant aquests fets, l’Ajuntament de la Fatarella

MANIFESTA:

1. El rebuig a la judicialització de la vida política al nostre país. El debat polític, d’idees i opinions, ha de restar i produir-se en les cambres i institucions de representació popular, sense que una aplicació esbiaixada de la llei intenti eliminar del debat polític qüestions que són d’interès general i que, en conseqüència, han de ser objecte de debat en les institucions de representació popular, tal i com és propi de democràcies plenes.
2. El convenciment que és un dret natural de tota la comunitat humana l’aspiració a la seva independència, i la seva consecució, per mitjans democràtics, si aquesta és la voluntat majoritària de la mateixa. Per a la determinació d’aquesta voluntat popular, el mecanisme més clar és un referèndum on, de manera lliure, tothom es pugui pronunciar sobre quin ha de ser el seu futur, tal i com es contemplava a la Resolució 30/XI del Parlament de Catalunya, cautelarment suspesa.
3. Mostrar tot el recolzament als ajuntaments i electes investigats per la justícia per haver promogut i facilitat l’exercici del dret a decidir, la defensa de la independència de Catalunya o per qualsevol altra expressió de les seves opinions polítiques de forma pacífica, lliure i democràtica.
4. Comunicar aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya i a l’Associació de Municipis per la Independència.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 12 de gener de 2017.

El dia 26 de juny de 2013, es va constituir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El passat mes de desembre  de 2016 aquesta plataforma va acordar transformar-se en el Pacte Nacional pel Referèndum. Es va crear una comissió executiva formada per Joan Ignasi Elena, Maite Arqué, Jaume Bosch, Francesc de Dalmases, Carme-Laura Gil, Itziar González, Francesc Pané i Carme Porta.

El dia 23 de gener de 2017, els membres del comitè executiu van presentar el manifest, els objectius, el full de ruta i el programa de treball del Pacte. El manifest expressa el següent:

Manifest Pacte Nacional pel Referèndum

La consciència nacional i la voluntat d’autogovern del poble de Catalunya té indubtables arrels històriques, antigues i profundes, i s’ha manifestat reiteradament al llarg del temps. Avui, Catalunya està integrada en l’Estat espanyol, el qual, per innegables raons d’història, lingüístiques i culturals, és plurinacional, a desgrat que les seves estructures polítiques no el reconeguin així.

El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, cada cop s’ha fet més evident davant del món. Fins al punt de convertir-se en una aspiració sostinguda, que avui recull la voluntat d’una gran majoria de la seva població.

Entre els drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidir el seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d’una majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum.

Posem de manifest que la voluntat d’expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant un referèndum és majoritària i transversal;  i congruent amb la determinació cívica, pacífica i democràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada a favor del seu dret a decidir.

Afirmem que l’actual marc jurídic espanyol, tal com han defensat experts en dret constitucional, permet la realització d’un referèndum a Catalunya acordat amb l’Estat.

Si aquesta possibilitat no s’ha obert fins ara ha estat per manca de voluntat política dels Governs d’Espanya. El dret, atès que és susceptible d’interpretacions diverses, ha de ser entès com un instrument per trobar solucions democràtiques als problemes polítics i no crear-ne de nous o per agreujar els existents.

Les persones, entitats, organitzacions i institucions que signem aquest MANIFEST entenem el referèndum com una eina privilegiada d’aprofundiment democràtic, que permet el debat polític plural, la recerca de consensos i l’adopció final d’acords eficaços.

Per tot això:

Instem els Governs de Catalunya i de l’Estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes, i a assolir finalment l’acord que estableixi les condicions i les garanties  justes i necessàries per a la celebració d’un Referèndum reconegut per la comunitat internacional, el resultat del qual haurà de ser políticament vinculant i efectiu.

Reconeixem el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntat popular del país. Per això donem suport a aquelles iniciatives i acord que hi sorgeixin per a l’articulació d’aquest Referèndum.

Manifestem la convicció que el referèndum és una eina inclusiva, que permetrà la lliure expressió dels diversos posicionaments que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han expressat respecte a la relació política de Catalunya amb l’Estat espanyol.

Afirmem que la cultura democràtica reclama solucions polítiques als problemes polítics i ho fem apel·lant al mecanisme fonamental de què disposen les societats modernes: el coneixement i la validació de la voluntat majoritària del poble que s’expressa amb el vot. Aquest referèndum ha de propiciar que tothom se senti cridat a participar-hi. Per això és necessari un debat escrupolosament democràtic, plural i en igualtat de condicions entre les legítimes opcions que avui es manifesten a Catalunya.

Aquest Ajuntament ja va manifestar llur adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i als objectius que perseguia el mateix. En aquest moment, atesa la transformació viscuda pel Pacte, i amb la voluntat de manifestar l’adhesió a la celebració d’un referèndum on el poble de Catalunya decideixi llur futur, aquest Ajuntament vol ratificar el seu compromís amb la ciutadania de Catalunya i als valors expressats en el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum.

Per tot això, els grups municipals de l’Ajuntament de la Fatarella proposen al Ple Municipal els següents

ACORDS

1. Manifestar l’adhesió al PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.
2. Subscriure el contingut del Manifest PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.
3. Promoure al municipi que entitats, associacions i agents econòmics es sumin al Pacte Nacional per Referèndum i subscriguin el seu Manifest.
4. Enviar aquesta moció aprovada a la Generalitat de Catalunya, el Parlament de Catalunya, al Pacte Nacional pel Referèndum, a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella d’11 de maig de 2017.

El diumenge 1 d’octubre de 2017 passarà a la història a Catalunya per la vergonya d’un Estat espanyol repressor que ha exercit una dura violència desproporcionada davant d’una ciutadania absolutament indefensa. Però sobretot restarà en els nostres cors i en la nostra memòria per l’actitud cívica, serena, coratjosa, pacífica i persistent d’uns ciutadans i ciutadanes que van sortir a votar i exercir la democràcia malgrat les amenaces i l’estat de setge i por.

Condemnem de forma enèrgica, alta i clara tota la violència generada per l’Estat espanyol, emparat pel seu Govern, contra veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats que el que volien és decidir i exercir la democràcia. Les gairebé 900 persones ferides registrades a mans de la brutalitat policial, dos d’elles en estat molt greu, la vulneració de drets fonamentals i les imatges d’agressions, repressió sense contemplacions i violència, no cauran mai en l’oblit. Els danys materials que els cossos de seguretat han causat en edificis i a l’espai públic han de ser rescabalats. L’actuació ha estat dictada pel govern de l’Estat, que n’és el responsable últim, i que n’haurà d’assumir les conseqüències.

Al mateix temps, reconeixem i agraïm profundament l’actitud i el comportament dels més de 2 milions de persones que el dia 1 d’octubre es van expressar a les urnes, i una especial menció als qui se’ls va usurpar el vot. La seva valentia, compromís i fortalesa exercint el dret a vot, oposant resistència pacífica, fent costat a la gent que volia votar i no caient en la provocació de les forces de seguretat espanyoles, sota un estat de setge i por, són el reflex d’una societat madura, pacífica i plenament democràtica. Un reconeixement a tots els votants, a tots els voluntaris, i alcaldes i alcaldesses, electes locals i treballadors públics que van fer possible que es pogués votar.

Exigim el suport de les institucions europees i de la comunitat internacional que no pot continuar mirant cap a un altre costat i fent veure que a Catalunya no ha passat res. Les imatges del que vam viure l’1 d’octubre estan a tots els mitjans internacionals i sobre la taula de totes les cancelleries. Ha quedat clar que els catalans tenim dret a decidir el nostre futur i que l’Estat espanyol ha intentat reprimir, sense èxit, la voluntat del poble català.

Finalment, deixem clar que els municipis catalans i els seus càrrecs electes serem fidels al compromís de la gent i a allò que decideixin les institucions catalanes, Govern català i Parlament de Catalunya.

Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de La Fatarella proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Mostrar la solidaritat d’aquest Ajuntament amb els municipis afectats pels danys provocats per la violència policial i amb les persones que han resultat ferides com a resultat de la brutalitat en l’actuació desproporcionada dels cossos de seguretat de l’Estat.

Segon. Exigir al Ministeri de l’Interior el rescabalament pels danys materials causats pels cossos de seguretat de l’Estat en la seva actuació desmesurada a Catalunya.

Tercer. Exigir la dimissió de tots els càrrecs polítics implicats en l’exercici de la violència d’Estat i de la vulneració dels drets humans a Catalunya.

Quart. Exigim la retirada immediata del efectius policials dels cossos de l’Estat que van ser destinats a Catalunya per reprimir el referèndum i que encara hi romanen.

Cinquè. Comunicar aquest acord a l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Municipis per la Independència, al Ministeri de l’Interior, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya i la Subdelegació corresponent.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 d’octubre de 2017.

L’acord entre el Partit Popular, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciudadanos per a la suspensió de l’autonomia de Catalunya, evidencia que davant d’un problema polític la resposta de l’Estat espanyol es basa en la repressió i en la retallada de drets. Trenta-vuit anys després de recuperar l’autonomia catalana amb l’aprovació de l’Estatut, després de les llargues dècades de dictadura franquista, són ara tres partits polítics en el marc democràtic els qui volen tornar a sotmetre Catalunya a aquella situació d’anul·lació política.

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola liquida, de facto, l’autonomia catalana a través d’un fort atac als drets dels catalans i les catalanes per la incapacitat de diàleg de l’Estat espanyol i que s’ha concretat en la seva resposta repressiva a través de la vulneració de drets fonamentals, la censura d’internet i de mitjans de comunicació, la violació del secret postal, les detencions de càrrecs públics, querelles i processos judicials contra el govern, la mesa del parlament i més de 700 alcaldes i alcaldesses, la brutal violència policial exercida contra població pacífica l’1 d’octubre, l’empresonament dels líders de la societat civil, el gran desplegament de forces policials que encara es manté a Catalunya i la intervenció i congelació dels comptes de la Generalitat de Catalunya.

El Govern espanyol i els partits polítics que li donen suport continuen optant per la via de la repressió i la vulneració de drets enlloc d’escoltar el clam del poble i les institucions de Catalunya que en les eleccions del passat 27 de setembre de 2015 van concedir la majoria absoluta del Parlament a les forces independentistes i que el passat 1 d’octubre, en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, van ser novament refermat el mandat democràtic per a la independència de Catalunya.

Per tots aquests motius, l’Ajuntament de la Fatarella

ACORDA

Primer. Manifestar el suport al Govern de Catalunya i al Parlament per fer efectiu el mandat popular del passat 1 d’Octubre en els termes que estableix la Llei del Referèndum d’Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República aprovades pel Parlament de Catalunya.

Segon. Condemnar la violació de drets fonamentals a Catalunya a través de les mesures repressives aplicades per l’Estat espanyol contra la població i les institucions catalanes.

Tercer. Instar el Govern espanyol i els partits que li donen suport a aturar la suspensió de l’autonomia de Catalunya que ja estan portant a terme i que volen reblar amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

Quart. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a l’Associació de Municipis per la Independència, al Govern espanyol i als grups polítics del Parlament de Catalunya.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 d’octubre de 2017.

El passat dilluns 16 d’octubre la justícia espanyola va empresonar els presidents d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez. De nou, es va judicialitzar un conflicte polític que l’Estat espanyol no sap resoldre amb diàleg i negociació.

Un Govern espanyol que, utilitzant tots els mecanismes de què disposa, va tornar a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l’Europa del segle XXI. Empresonar persones per manifestar-se pacíficament, tenir idees diferents i donar veu al poble. Un fet que posa en greu risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978.

Les idees són la llibertat més gran que tenen els homes i les dones del segle XXI després de lluites incansables de persones anònimes, de col·lectius socials, fins i tot de guerres… Avui, per sort, estan protegides en tots els tractats internacionals.

No hi ha estat democràtic al món que jutgi les idees i menys encara que les empresoni; que persegueixi les urnes, el vot, la decisió democràtica d’escollir.No hi ha estat democràtic al món que persegueixi la llibertat d’expressió; que censuri els mitjans de comunicació, que dicti les notícies als periodistes i que coaccioni la llibertat d’informació; que privi de la llibertat de reunió i de manifestació.

Quan la democràcia és vulnerada en un país, tot el món ho pateix. Quan algú tolera que vulnerin els drets dels catalans, hi perden tots els ciutadans europeus.Quan algú és còmplice d’aquesta vulneració és còmplice també d’una forma d’actuar pròpia d’una dictadura.

Empresonar representants de la societat civil forma part de l’estratègia de l’Estat per tensar, crispar i radicalitzar un conflicte polític. L’objectiu final és desactivar tota la societat civil. Volen dividir-nos com a poble i trencar la nostra cohesió social.

Per tots aquests motius, l’Ajuntament de la Fatarella.

ACORDA

PRIMER.-Exigir la llibertat immediata dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

SEGON.- Declarar la vulneració de les llibertats de les persones, recollides i protegides en tots els tractats internacionals i manifestar la persecució de la lliure expressió i del dret a decidir de les persones per part d’un estat que jutja les idees i empresona de forma il·legal.

TERCER.- Denunciar la manca de separació de poders a l’Estat espanyol, així com la manipulació i coacció dels mitjans de comunicació.

QUART.-Demanar a les institucions europees que no continuïn donant l’esquena a Catalunya davant accions pròpies d’una dictadura.

CINQUÈ.-Comunicar al Parlament de Catalunya, a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans (ACNUDH) i al Congrés dels Diputats, així com a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’aprovació de la present moció.

Acord aprovat per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 d’octubre de 2017.

El dia 30 d’octubre, el fiscal general de l’Estat va presentar davant l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem querelles per sedició, rebel·lió i malversació de fons públics contra el Govern de la Generalitat de Catalunya i contra la Mesa del Parlament de Catalunya, per haver dut a terme l’aplicació dels resultats de l’1-O.

Ahir, dia 2 de novembre, l’Audiència Nacional va decretar presó per a vuit membres del legítim Govern de la Generalitat de Catalunya (un dels quals, a més, president d’un partit polític amb 87 anys d’història, i un altre ex primer tinent d’alcalde de Barcelona) i en va demanar la detenció de la resta.

Així mateix, el Tribunal Suprem ha decidit sotmetre a vigilància policial la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la major part dels membres de la mesa fins a la seva declaració prevista per al proper 9 de novembre.

Aquests actes se sumen a una campanya d’ús arbitrari de la justícia espanyola amb fins polítics, com ja s’havia vist en els casos dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, o contra els condemnats per haver organitzat la consulta del 9N.

L’existència de presos polítics no té cabuda dins l’actual Unió Europea, atempta contra els drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre del 1948, i també contra el Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals adoptada pel Consell d’Europa l’any 1950 i ratificada per l’Estat Espanyol.

Des d’aquest consistori, i al llarg  dels segles, sempre s’han defensat les institucions de govern de Catalunya. El compromís de l’ajuntament de La Fatarella amb la llibertat, la pau, el diàleg i Catalunya és ferm i innegociable.

Per això, l’Ajuntament de La Fatarella aprova la següent

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

El Ple de l’Ajuntament de La Fatarella acorda:

• Rebutjar l’escalada repressiva dels darrers mesos i exigir l’excarceració immediata de tots els presos polítics que ho són malgrat haver actuat sempre pacíficament i democràtica, d’acord amb el mandat sorgit de les urnes.
• Expressar el ple suport al Govern legítim de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel Molt Honorable president Carles Puigdemont i per l’Honorable vicepresident Oriol Junqueras.
• Expressar el ple suport a la Mesa i al Parlament de Catalunya, que s’han vist desposseïts de les seves competències per l’aplicació indigna de l’article 155 de la CE.
• Exigir la fi de la judicialització de la política catalana i condemnar l’arbitrarietat i l’ús partidista amb què s’estan aplicant les lleis, tot pervertint la separació de poders que qualsevol Estat de Dret digne, ha de garantir.
• Instar la Unió Europea i la resta d’institucions internacionals a exercir una mediació política que faciliti el diàleg i la cerca d’una solució política.
• Exigir l’aixecament immediat de l’aplicació de l’article 155 de la CE.

Acord aprovat per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 9 de novembre de 2017.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Atès que el manifest de Somescola.cat diu el següent:

1.- Somescola va néixer fa sis anys amb l’objectiu de coordinar totes aquelles persones i entitats que es comprometen a actuar de manera activa en suport del model educatiu català, que contribueix a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen.

2.- Les entitats que avui formem Somescola, representants de l’àmplia pluralitat d’actors i de sensibilitats del món educatiu, social i cultural de Catalunya, creiem necessari reforçar el treball conjunt per a consolidar, protegir i millorar el model educatiu català, patrimoni de la nostra societat, i garantia per al futur i la igualtat d’oportunitats dels infants i joves i per a la cohesió social del país.

3.- El model educatiu català té per finalitat la formació integral de la persona i la seva capacitació per a conviure democràticament en la pluralitat, des d’enfocaments pedagògics que possibiliten la construcció crítica del coneixement i l’autonomia de pensament i d’aprenentatge de tots i cadascun dels infants, independentment d’origen, llengua o condicions individuals.

Això mateix estableix el currículum vigent a Catalunya:

“La finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per a entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; i posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica a la societat plural, diversa i en canvi continu, que els ha tocat viure”.

4.- Les nostres escoles, avalades pel llegat de l’escola catalana de principis de segle XX, han ajudat a generar la societat actual plural, diversa, amb criteri i amb uns principis de convivència sòlids. Els nostres infants i joves viuen en una societat culturalment diversa i han après vivencialment els principis de ciutadania, democràcia, llibertat i respecte. La llengua i la cultura de Catalunya han determinat el procés de desenvolupament d’aquestes capacitats, dins una escola catalana, amb valors democràtics i integradors, que els han permès poder exercir la ciutadania de ple dret.

5.- Avui, aquests principis i característiques del model educatiu català, dins la seva diversitat, són compartits de manera amplíssima per la societat catalana, més enllà de les opcions polítiques de les famílies i del conjunt de ciutadans i de les diferents perspectives que la pluralitat d’actors del sistema educatiu té sobre com ha de ser-ne la concreció.

6.- Els principis del model educatiu català han estat compartits al llarg de la història per diferents expressions: les escoles i les colònies del Patronat Escolar de Barcelona, les Montessori i Escoles d’Estiu de la Mancomunitat, el moviment d’Escola Nova i els Institut-escola de la Generalitat republicana, els moviments de renovació pedagògica dels anys 60, les escoles d’iniciativa social i el CPEPC, les mobilitzacions per l’escolarització de tots els infants i pels drets laborals, el treball per l’escola inclusiva, el consens social i polític i de la comunitat educativa del model d’immersió lingüística, etc.

7.- El context històric i social en el que vivim fa encara més important garantir que el model educatiu català es consolidi i millori, per a donar resposta als reptes i les necessitats dels infants i de la societat. Un model educatiu compromès amb la democràcia, on la participació, el pensament crític, la resolució pacífica dels conflictes, el respecte a la diferència i els valors de convivència són centrals en la vivència dels infants. I un model educatiu compromès amb la inclusió i la cohesió social, on tot infant ha de trobar oportunitats de creixement i de dignitat, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat.

8.- Els mestres i professionals del nostre sistema educatiu garanteixen i fan possible aquest model educatiu català, i són els qui han fet els esforços gràcies als quals l’escola ha mantingut tothora la funció de cohesió social i de convivència democràtica en un context de tensions vinculades a la crisi econòmica. Les famílies i les entitats reconeixem i els agraïm públicament la aquesta tasca i manifestem la nostra confiança en la seva professionalitat.

9.- L’escola catalana i el seu model d’integració lingüística ha fet un gran esforç en la darrera dècada per a acollir, des d’una perspectiva inclusiva, infants i joves vinguts de diferents cultures del món. Podem constatar que ha estat un factor important per a afavorir la cohesió social des d’una perspectiva intercultural i que aquest ha de continuar essent un dels puntals del model educatiu català.

10.- Els plantejaments que propugnen públicament una involució educativa uniformitzadora, l’adoctrinament ideològic, la generació de sospites i denúncies i la segregació lingüística volen posar en risc aquest model educatiu català compromès amb la igualtat d’oportunitat dels infants i amb els valors cívics i democràtics de convivència de la nostra societat. Per això, les entitats que formem Somescola fem una crida perquè el conjunt de la societat faci seu aquest patrimoni que és el model educatiu català, i que es comprometi a consolidar-lo, protegir-lo i contribuir-ne a la millora.

Atès que les administracions locals són un element clau per consolidar, protegir i millorar el model educatiu català, en tant que en el marc de la Llei d’Educació de Catalunya treballen en coresponsabilitat amb el Departament d‘Ensenyament per a garantir un sistema educatiu de qualitat.

Proposem al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Subscriure el manifest de Somescola “Per la consolidació, protecció i millora del model educatiu català”, per refermar el suport del municipi al model educatiu català i a la seva contribució a estendre els valors democràtics i a possibilitar la cohesió social sense separar els infants per la seva llengua d’origen,  rebutjant també les acusacions d’adoctrinament ideològic i de marginació del castellà a l’escola catalana.

Segon. Aprovar l’adhesió d’aquest Ajuntament a Somescola, formada per més d’una cinquantena d’entitats educatives, socials i culturals.

Tercer. Traslladar aquests acords a la plataforma Somescola, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.

Acord aprovat per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 20 de desembre de 2017.

L’històric conflicte polític entre Catalunya i l’Estat Espanyol s’aguditzà després de la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar la proposta de nou pacte estatutari, l’any 2010, enèsim intent de trobar un encaix a les aspiracions d’autogovern catalanes per part dels actors polítics, socials, econòmics i culturals de Catalunya.

Davant aquesta situació de conflicte entre les institucions de l’Estat i de la Generalitat, la societat catalana, a través de llurs legítims representants, optà per reivindicar l’exercici ple dels drets i llibertats fonamentals amb l’objectiu de decidir, de nou democràticament, el seu futur polític. Obstruïda la via del referèndum pactat o de la consulta no referendaria i ateses les limitacions de l’expressió política del 9-N, de les eleccions de 27 de setembre de 2015 en resultà una majoria favorable a iniciar un procés democràtic que culminés amb la independència de Catalunya, en el cas que així ho decidís la ciutadania amb el seu vot.

La resposta de les institucions de l’Estat fou la insistència en un procés de judicialització que, de forma creixent des de 2013, ha comportat penes de presó, exili, multes i inhabilitacions. Lluny d’acabar-se, aquesta repressió s’incrementa, ja que són moltes encara les persones pendents d’alguna resolució judicial. A desembre del 2020 hi ha més de 2.800 persones que han estat o segueixen encausades per la participació a actes relacionats amb la consulta del 9 de novembre, el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i les diverses mobilitzacions i protestes ciutadanes a favor del dret a l’autodeterminació i en contra de la repressió del poble català. També s’han obert més de 600 contenciosos administratius contra els ajuntaments catalans i electes locals per temes relacionats amb la independència de Catalunya. Es tracta de procediments vinculats d’alguna manera a la presa de decisions per permetre l’exercici del dret a l’autodeterminació o a l’expressió de les idees que s’hi troben vinculades.

En els procediments judicials que s’han dut o s’estan duent a terme contra aquestes persones s’estan produint tota mena de vulneracions de drets: fragmentació de la causa, manca d´imparcialitat de jutges i poders públics espanyols, vulneració de garanties processals i de la presumpció d’innocència, presó preventiva injustificada, etc.

La definitiva denegació de l’extradició de Lluís Puig per part del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les basada en la manca de competència del Tribunal Suprem (el que suposa infracció del dret al jutge predeterminat per la llei) vicia de nul·litat la sentència dictada, juntament amb les vulneracions flagrants contingudes a la resolució del Grup de Treball de Nacions Unides sobre Detencions Arbitràries, el què hauria de suposar l’alliberament immediat de les persones empresonades.

Aquestes mateixes qüestions varen ser ja plantejades al seu dia i desestimades davant del Tribunal Suprem (impedint que pogués celebrar-se un judici just), i actualment presentades davant el Tribunal Constitucional, pendents de resolució. Però serà el TEDH, el Tribunal Europeu de Drets Humans qui tindrà l’última paraula.

Tot això fa evident que la solució a la repressió no vindrà del sistema judicial espanyol. Es tracta d’un conflicte polític i la solució també ho haurà de ser; per això l’única solució global és una Llei d’Amnistia, que depèn del poder legislatiu i per tant és una qüestió de voluntat política.

L’amnistia és un concepte jurídic reconegut a nivell internacional, aplicat a centenars de països i  per a situacions d’excepcionalitat política com la que estem vivint. L’amnistia ha de tenir com a àmbit objectiu tot els actes d’intencionalitat política tipificats com a delictes o com a conductes punibles administrativament. S’entendrà per intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració tant del Procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya de 9 de novembre de 2014 com del referèndum d’autodeterminació d’1 d’octubre de 2017, així com els actes de protesta a la via pública que, amb la finalitat de defensar les consultes esmentades o de criticar l’actuació de les autoritat governamentals o jurisdiccionals, haguessin estat perseguits penalment o administrativa des de la data de celebració de l’esmentat referèndum.

Així mateix, totes les manifestacions, expressions i simbologia a favor del dret d’autodeterminació, la República Catalana o la independència i el suport i visualització, en tots els àmbits, a la llibertat dels presos polítics. O sigui, totes les accions que quedin emmarcades en el dret d’expressió, llibertat de pensament polític i llibertat de reunió i d’associació.

L’amnistia és imprescindible per poder avançar en la resolució del conflicte polític. Amb líders socials, polítics i altra ciutadania condemnada, investigada i represaliada judicialment no és possible un diàleg democràtic en igualtat de condicions entre totes les parts. Per això l’amnistia, i el reconeixement de l’autodeterminació, és la via per garantir la vida democràtica que ens permeti avançar.

Per aquests motius, els grups municipals de … proposen al ple de l’Ajuntament de … l’adopció dels següents ACORDS:

1. Declarar que el lliure exercici dels drets polítics no pot tenir com a resposta la via de la justícia penal. La llibertat d’expressió, de reunió i manifestació, de participació política per mitjà de l’elecció de representants o per l’expressió directa d’una decisió, constitueixen mecanismes bàsics i essencials d’una societat democràtica.

2. Reclamar l’aprovació per part de les Corts espanyoles d’una Llei d’Amnistia que, sense renunciar a l’exercici dels drets vulnerats, inclòs el dret d’autodeterminació, comporti l’extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes i expressió d’unes idees, sentiments o símbols amb intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l’autodeterminació de Catalunya, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa realitzats des de l’1 de gener de 2013 i fins el moment de l’entrada en vigor de la Llei d’Amnistia, qualsevol que sigui llur denominació i contingut. Per a la seva plena efectivitat, aquesta amnistia haurà d’anar acompanyada d’una solució efectiva al conflicte polític amb l’Estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret d’autodeterminació de Catalunya.
3. Demanar la immediata posada en llibertat de les preses i presos polítics, així com que es reparin els danys causats a les persones represaliades, a les seves famílies i als col·lectius dels quals formen part, i s’hauran de preveure mesures en relació a tots els responsables de la repressió de drets fonamentals.
4. Fer una crida a la societat catalana i al teixit associatiu municipal a mobilitzar-se i donar suport a una amnistia que permeti l’alliberament de les preses i presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de totes les causes obertes per aquests motius, i encoratjar a tots els agents cívics, polítics i socials a reivindicar aquesta proposta a través d’un acord nacional per l’amnistia, l’autodeterminació i els drets civils i polítics.
5. Comunicar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu i a l’Associació de Municipis per la Independència.”

Moció aprovada, amb el vot favorable del grup municipal d’EPF-AM (5) i amb l’abstenció del Grup Municipal de Junts (2), a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 8 de juliol de 2021.

El passat divendres dia 3 de gener de 2020,  en un acord, la Junta Electoral Central pretén executar la inhabilitació del M.H. President de la Generalitat Quim Torra, malgrat no haver-hi sentència ferma, i deixar sense efecte la seva credencial de diputat electe del Parlament de Catalunya.

Aquesta decisió d’un òrgan administratiu, no judicial, és clarament contrària al que determina tant l’Estatut de Catalunya com el Reglament del Parlament de Catalunya respecte els motius de cessament del President del nostre país.

En la mateixa sessió, la Junta Electoral Central també va acordar que l’eurodiputat Oriol Junqueras no pot tenir aquesta condició, malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va dictaminar en data 19 de desembre de 2019 que hauria d’haver pogut recollir l’acta d’eurodiputat i que tenia immunitat per aquesta raó.

Aquestes dues resolucions d’un òrgan administratiu depenent de l’Estat Espanyol s’afegeixen a la llarga llista d’electes i institucions del nostre país que pateixen persecució per part d’instàncies administratives i judicials de l’Estat espanyol pel sol fet de defensar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

Els Ajuntaments catalans i els seus electes també patim aquesta persecució i hem estat al costat de les nostres institucions en la denúncia de la persecució judicial i per trobar una solució política al procés.

És per això, que el Ple del nostre Ajuntament pren els següents ACORDS:

PRIMER.- Rebutjar la resolució de la Junta Electoral Central per la qual s’intenta executar la inhabilitació del M.H. President de la Generalitat Quim Torra i s’ordena la retirada de la seva credencial de diputat. L’esmentada resolució vulnera tant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya com el Reglament del Parlament de Catalunya.

SEGON.- Rebutjar la resolució de la mateixa Junta Electoral Central en què nega la condició d’eurodiputat a Oriol Junqueras, malgrat la recent sentència del TJUE en què es dictamina que hauria d’haver recollit l’acta d’eurodiputat i, per tant, tindria immunitat parlamentària. A més, en data 5 de gener, el Parlament Europeu ha reconegut com a eurodiputats al propi Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín.

TERCER.- Donar suport a les propostes de resolució aprovades pel Parlament de Catalunya el proppassat dia 4 de gener, així com les actuacions que des del Govern de la Generalitat i des del Parlament de Catalunya es prenguin per defensar tant els drets del President com dels eurodiputats que són a la presó o a l’exili.

QUART.- Instar l’Estat espanyol a trobar una solució política al procés que viu el nostre país. S’ha de posar fi a la repressió, la judicialització i la persecució d’electes, representants de la societat civil i institucions que, a més de no aportar solucions, allunyen l’acord polític.

CINQUÈ.- Reclamar la posada en llibertat dels presos i preses polítics, el lliure retorn dels exiliats i exiliades i la plena garantia en l’exercici i defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

SISÈ.- Mantenir el compromís com a electes locals a seguir defensant el dret a l’autodeterminació de Catalunya, el dret a què siguem els catalans els qui decidim el nostre futur per mitjans polítics pacífics i democràtics.

SETÈ.- Comunicar els presents acords a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Govern de l’Estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’ACM, a la FMC i  a l’AMI.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 9 de gener de 2020.

El passat 13 de gener, després de vint anys d’espera i 700 milions d’inversió, entrava en funcionament el desdoblament de la via ferroviària del corredor del mediterrani amb la variant de Vandellòs – Tarragona. Aquest fet configura un nou mapa de serveis ferroviaris a les Terres de l’Ebre que, d’acord amb l’oferta inicial plantejada per Renfe i Adif, suposa un retrocés inacceptable respecte els serveis prestats fins ara.

L’oferta de serveis ferroviaris de Renfe i Adif té com a principal objectiu la prevalença dels criteris comercials per millorar les comunicacions entre València i Barcelona, reduint en 40 minuts la durada del trajecte; fet que comporta la desatenció de les necessitats i la falta de millora del servei per als usuaris de les Terres de l’Ebre.

Això ha suposat que la implementació de la doble via perjudiqui el servei ja precari de tren a les Terres de l’Ebre perquè suposa una pèrdua de connexions, augmenta la durada dels temps de trajecte en els trens regionals vigents el 2016, i tampoc incrementa la freqüència de pas de combois.

La proposta de Renfe i Adif suposa un retrocés respecte del model actual, amb la supressió dels quatre trens Euromeds diaris que connectaven l’estació de l’Aldea – Tortosa – Amposta amb Tarragona i Barcelona des de feia tres anys, i que s’havien establert per compensar els retards en la línia de Rodalies R-16.

Els usuaris d’aquest servei ràpid havien gaudit fins a l’entrada en funcionament del desdoblament de la via d’una reducció en el preu del bitllet gràcies a les aportacions fetes per la Generalitat de Catalunya.

La nova oferta ferroviària, que ara de manera provisional s’ha implementat, manté l’aturada dels Talgo, amb sis freqüències al dia, i incorpora un únic tren diari d’alta velocitat Avant que permetrà unir Tortosa, l’Aldea i Barcelona amb una hora i trenta-cinc minuts. Aquest tren tindrà la sortida de Tortosa a les 06:20 h i la tornada des de Barcelona a les 18:30h.

Paradoxalment amb el desdoblament de la via els trens de rodalies i regionals que connecten l’Aldea amb Tarragona i Barcelona veuen incrementats els temps respecte dels trajectes vigents fa quatre anys.

D’altra banda, la connexió ferroviària  per la R-15 tampoc experimenta cap millora, i segueix sent una de les que presenta més deficiències del país per la manca d’un manteniment adequat; fet que comporta la reducció de la velocitat dels combois en diversos punts del trajecte, alguns de fins a 30km/h,  i també incidències, com alguns descarrilaments. Les freqüències i horaris no s’adapten a les necessitats dels passatgers i quan es produeix alguna incidència la manca d’informació és notable.  Això ha convertit el servei ferroviari d’aquesta línia enpoc fiable i gens competitiu; d’aquí que la durada del trajecte fins a Barcelona trigui més ara que fa vint anys.

Aquesta deficient comunicació ferroviària incideix negativament en la possibilitat de desenvolupament de les comarques ebrenques i contribueix directament al despoblament del territori.

Les Terres de l’Ebre som cruïlla amb el País Valencià i l’Aragó que requereix i necessita que les connexions amb alta velocitat i trens regionals que suporten les  dues línies que travessen el nostre territori tinguin uns serveis adequats amb aturada a les Terres de l’Ebre. I a la vegada ser nexe, punt d’inici o d’arribada d’alguns serveis ferroviaris que connecten amb el nord de Castelló.

Després de la llarga espera i la gran inversió realitzada constatem que la nova proposta de Renfe i Adif suposa un pas enrere per al model ferroviari que connecta les Terres de l’Ebre cap al nord, cap al sud i cap a l’alta velocitat del Camp de Tarragona.

Davant la provisionalitat de la nova planificació ferroviària plantejada fins a l’1 de març i d’acord amb tot l’exposat, proposem els següents acords:

1. Donar suport a la mobilització convocada per la Plataforma Trens Dignes el diumenge vinent, 19 de gener.
2. Demanar al Ministerio de Fomento, almenys el manteniment de les aturades de l’Euromed a l’estació de l’Aldea, mantenint les tarifes bonificades.
3. Incrementar el servei de trens tipus ‘Avant’, amb origen i destí l’estació de Tortosa i amb aturada a l’Aldea, per garantir amb una freqüència regular durant tot el dia la connexió ràpida tant amb Barcelona com amb l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona.
4. Reclamar mantenir la connectivitat de les Terres de l’Ebre des de l’estació de l’Aldea fins el nord de Castelló i València mitjançant els serveis de regionals i l’alta velocitat.
5. Exigir un calendari d’actuacions i inversions a les estacions i a la línia ferroviària R-15 per acabar amb els punts deficients que provoquen la reducció de la velocitat dels combois i els nombrosos incidents, oferint els serveis en les condicions que necessiten els usuaris de la zona: reobrir les estacions i venda de bitllets a Riba-roja, Flix, Ascó i Móra la Nova.
6. Demanar l’establiment de serveis ferroviaris puntuals i semidirectes entre la Ribera d’Ebre, el Camp de Tarragona i Barcelona per així reduir la durada del trajecte, així com la futura connexió de la R-15 amb l’estació intermodal del Camp de Tarragona.
7.  Donar trasllat d’aquests acords al Ministerio de Fomento, a Adif, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al President del Parlament de Catalunya, així com a la Plataforma Trens Dignes

Proposta aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 de febrer de 2020.

En estat d’alarma s’han presentat 5 nous projectes de centrals eòliques a la Terra Alta que afecten els municipis de Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs i la Fatarella, que es sumen a les dos centrals presentades a principi de març al terme del Pinell de Brai. El total d’aerogeneradors que planifiquen aquestes centrals és de 52 (sense comptar els que estan de forma contigua al terme dels municipis de la Ribera d’Ebre).

Detallem cadascuna de les centrals esmentades a continuació: polígonal Sant Blai (Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Ascó) amb 8 aerogeneradors, polígonal les Crestes (Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, la Fatarella i Ascó) amb 11 aerogeneradors, poligonal Santa Madrona (Corbera d’Ebre, la Fatarella i Ascó) amb 11 aerogeneradors, amb planificació de dos centrals més, poligonal el Calvari amb 7 aerogeneradors i poligonal Ebre situat de forma contigua a la Ribera d’Ebre amb 7 aerogeneradors. El conjunt d’aquestes centrals sumaria una potència de 200 MW.

A més, a la Terra Alta també s’hi sumen les dos centrals projectades al terme del Pinell de Brai, poligonal les Murtes (Pinell de Brai i Miravet) amb 7 aerogeneradors i poligonal els Empedrats (Pinell de Brai i Benifallet) amb 7 aerogeneradors.

El decret que va aprovar la Generalitat de Catalunya (Decret llei 16/2019, del 26 de novembre) ha propiciat una allau de projectes eòlics a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta, ja que aquest decret no contempla cap criteri de preservació del paisatge, de densitat en la producció d’energia, ni de reequilibri territorial a nivell de país. Les Terres de l’Ebre hem estat sempre un territori on ens han explotat al límit els recursos naturals, i el nou decret pretén perpetuar la situació en compte d’establir les bases per a un model descentralitzat de producció d’energia. Si comparem la producció actual d’energia de les Terres de l’Ebre amb la producció de la resta del país s’evidencia el desequilibri territorial, les terres del Ebre produïm el 60% de l’energia que consumeix Catalunya.

Aquest nou decret, a més, no contempla la participació dels Ajuntaments, ni del territori en la planificació de la implantació d’energies renovables. Actualment, les empreses promotores negocien contractes amb els veïns i veïnes dels municipis mentre els Ajuntaments no són ni tan sols coneixedors dels projectes.

Pel que fa als Ajuntaments, la manca de tècnics per poder valorar els projectes, els curts terminis d’informació pública, la limitació de temps per pronunciar-se davant els projectes, l’opacitat amb què actua el govern de la Generalitat, i la legislació del decret redactada de forma ambigua i sense detall… ens deixen sense capacitat d’actuar davant una implantació eòlica descontrolada.

Amb l’aprovació d’aquest decret s’ha garantit que la transició energètica quedi lluny de l’autoconsum i la sostenibilitat. El Consell Comarcal i els municipis de la Terra Alta no rebutgem les energies renovables, al contrari, som promotors d’aquest tipus de producció energètica, sempre i quan garanteixi valors de sostenibilitat i progrés territorial (econòmic i social). No és el cas: ens trobem davant d’un territori massificat per la implantació de centrals eòliques mentre convivim amb el despoblament, població envellida, l’exili juvenil, escasses oportunitats laborals, i les rendes més baixes de Catalunya. La comarca de la Terra Alta ja hem superat exponencialment el llindar mínim de producció d’energia renovable, en aquests moments donem per pagada la quota de solidaritat amb la resta del país.

És per tot això que volem manifestar la nostra disconformitat amb aquest model d’implantació d’energies renovables basat en la massificació i l’especulació, que va obertament en contra dels nostres interessos municipals i comarcals, i de l’acord adoptat pel Ple del Consell Comarcal de la Terra Alta en data 20 de desembre de 2018: Proposta d’aprovació de la moció presentada per les entitats DOTA, Plataforma per la defensa de la Terra Alta i Ateneu Popular la Pastora, per prendre mesures per a aturar la massificació eòlica a la Terra Alta i aturar el desenvolupament de la ZDPVII.

Des de la Terra Alta creiem indispensable aplicar criteris per garantir un reequilibri territorial en la implantació de renovables: una implantació participada pels territoris i una transició energètica basada en l’autoconsum i la sostenibilitat.

Actualment ens trobem saturats intentant donar resposta als projectes que estan arribant. La situació és insostenible, i durant els propers mesos empitjorarà. Totes estes centrals i les construccions de línies d’evacuació elèctriques que es projecten destrossaran els diferents termes municipals i tancaran totes les portes als projectes socioeconòmics vinculats a l’agricultura, la biodiversitat i el paisatge.

Com a territori volem reiterar que no estem dient que no a la implantació d’energies renovables, al contrari, però no d’aquesta manera.

Per tot això, proposem prendre mesures urgents davant aquesta situació, instem a que s’introdueixin criteris socials i democràtics a la legislació vigent. També exigim criteris més restrictius de protecció del paisatge i del medi ambient, i sobretot criteris de reequilibri territorial, la nostra comarca (Terra Alta) amb poc més d’11.000 habitants, estem generant actualment més del 25 % d’energia renovable que es produeix a Catalunya. També pensem que s’ha de facilitar al màxim (a nivell administratiu i econòmic) els projectes d’autoconsum, hauria de ser una prioritat del Govern. Així com el desplegament d’instruments normatius per ubicar els projectes eòlics prop dels grans centres de consum.

La comarca de la Terra Alta ja genera suficient energia eòlica, fet que no repercuteix en la millora de serveis, d’infraestructures i qualitat de vida de la comarca.

Som una comarca agrària, amb recursos naturals i paisatgístics, amb activitats endògenes com l’agricultura, la ramaderia, la indústria agroalimentària, el turisme, el petit comerç, els serveis a les persones… i el model d’implantació eòlica que proposen els promotors de les centrals eòliques esmentades va contra el model de desenvolupament socioeconòmic que promou la comarca de la Terra Alta.

El projecte “País viu, país d’oportunitats” impulsat per la Generalitat de Catalunya, va obrir les portes a un nou futur de comarca. Aquests projectes eòlics han d’estar desestimats per l’acord i el compromís que va prendre la Generalitat en relació a la Terra Alta.  Aquests projectes no tenen cabuda al territori que volem, són un perjudici i una condemna pel nostre futur.

Per tots aquests motius, PROPOSEM:

Primer. – EXIGIR al Govern de la Generalitat la paralització total de qualsevol projecte eòlic a la Terra Alta.

Segon – DEIXAR DE PARTICIPAR al programa “País Viu, país d’oportunitats” impulsat per la Generalitat de Catalunya fins que no es reverteixi la situació: si volem un País Viu, i una Terra Alta Viva, s’han de tancar les portes a l’especulació i respectar la voluntat de la comarca.

Tercer – COMUNICAR aquest acord a les entitats i el sector econòmic comarcal i territorial, així com demanar la seva adhesió i suport a aquest acord comarcal.

Quart – EXIGIR la paralització de tots los projectes relacionats amb la implantació de parcs eòlics que afecten al terme municipal de la Fatarella.

Cinquè – Fer arribar aquest acord i els documents resultants al MH President de la Generalitat, al MH President del Parlament de Catalunya, a la H Consellera d’Empresa i Coneixement, a la resta de conselleries implicades en la tramitació de la seva instal·lació,  així com també a tots els grups parlamentaris.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 21 de maig de 2020.

La caça és molt més que un esport o una simple afició que es desenvolupa a l’aire lliure, com a mostra de la seva importància i tradició és l’única activitat amb com a mínim una societat a cada municipi de Catalunya. És una activitat que practiquen més de 63.000 catalans/es de tots els estrats socials i que contribueix de manera efectiva a la conservació de la biodiversitat, al desenvolupament econòmic del món rural i a la seva vertebració social.

Segons el primer informe Impacto Económico y Social de la Caza en España, elaborat per Deloitte per la Fundació Artemisan, la despesa (efecte econòmic directe, indirecte i induït) de l’activitat cinegètica a tota Espanya és de més de 6.475 milions d’euros a l’any i crea 187.000 llocs de treball. Així mateix, la despesa directa de l’activitat cinegètica supera els 5.470 milions d’euros, de manera que la caça representa el 0,3% del PIB. Això equival al 13% del sector agrícola, ramader i pesquer, al 4% del sector de la construcció o al 9% del sector financer.

Pel que fa a la contribució a les arques públiques, aquest informe apunta que la caça aporta 614 milions d’euros, dels quals el 33% són aportats directament en concepte de taxes i impostos per caçadors/es. De la mateixa manera, l’informe conclou que els/les caçadors/es «inverteixen al voltant de 300 milions d’euros en actuacions de conservació de la natura, més de 230 milions destinats a repoblacions i altres activitats de conservació mediambiental, i 54 milions al manteniment d’accessos, pantans, podes, millores de la muntanya i tallafocs, entre altres.

L’estudi de la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona Valoració dels costos econòmics que genera la caça del porc senglar en la modalitat de batuda (2015), quantifica que els 60.612 porcs senglars capturats a Catalunya la temporada de caça 2016/17 ha comportat per els/les caçadors/es un cost de 80 milions d’euros que repercuteixen en benefici dels diferents sectors econòmics que envolten la pràctica d’aquesta modalitat.

A Catalunya i segons les últimes dades aportades per el Servei d’Activitats Cinegètiques de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, el terreny cinegètic és de 2.895.299 hectàrees (sumant àrees privades i locals de caça, zones de caça controlada, reserves nacionals de caça i reserves de caça). Això significa que el 92,9% de la superfície de la nostra Comunitat Autònoma està destinada, entre altres aprofitaments, a la caça.

Juntament a la importància econòmica, la caça es configura com una eina vital per la conservació de la biodiversitat i els ecosistemes afavorint el control poblacional d’espècies que provoquen danys a l’agricultura, a la massa forestal, ajudant a reduir el risc d’accidents de trànsit amb animals i reduint el risc de propagació de malalties que afecten als animals de granja i les persones.

Segons el III Estudi Ponle Freno AXA sobre accidents amb animals, Catalunya ocupa la tercera posició, darrere de Castella Lleó (35,5%) i Galicia (17,6%), amb major percentatge de sinistres contra animals cinegètics, un 14%. D’aquests hi ha una incidència quasi absoluta del senglar que protagonitza un 90% dels accidents.  Fins al 31 d’octubre de 2018, els Mossos d’Esquadra han intervingut en 2.496 accidents amb animals implicats. D’aquests, hi ha hagut 134 accidents amb víctimes, els quals han causat un total de 167 víctimes (9 greus, 158 lleus i cap víctima mortal).

L’activitat dels/de les caçadors/es no finalitza amb el període hàbil de caça sinó que perdura al llarg de tot l’any amb tasques de gestió del territori com la recuperació de fonts naturals o la instal·lació d’abeuradors per facilitar punts d’aigua a les espècies de la fauna salvatge. Les repoblacions de perdiu roja que porten a terme els caçadors contribueixen eficaçment a la conservació d’una espècies protegida emblemàtica com és l’àguila cuabarrada. És important destacar la col·laboració del col·lectiu de caçadors/es en el Programa de seguiment sanitari de la fauna cinegètica de la Generalitat de Catalunya de manera activa, amb la recollida de mostres dels animals caçats. També es participa en la vigilància sanitària passiva, amb la recollida d’animals trobats morts o malats en el medi natural al llarg de tot l’any, que són analitzats per el Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge (SEFaS) de la Facultat de Veterinària de la UAB, mitjançant un conveni finançat per la Federació Catalana de Caça.

La participació a cursos de formació en temes de seguretat en la pràctica de la caça, o en la millor gestió per el foment i la conservació de les espècies, formen part de les activitats dels/de les caçadors/es.

Malgrat tot, el factor determinant de la caça és el caràcter social d’una activitat que es transmet com a cultura i tradició pròpia de les zones més rurals de Catalunya, profundament arrelada al territori i que a la nostra comunitat practiquen més de 63.000 catalans/es de tots els estrats socials que troben en aquesta manera de viure un nexe d’unió. No en va, la caça és, per multitud d’aficionats, el motiu per tornar al seu entorn rural o poble d’origen.

Allunyada dels prejudicis i la visió elitista (absolutament inexistent en la seva pràctica a Catalunya),  l’activitat cinegètica genera un moviment associatiu el principal representant del qual és la Federació Catalana de Caça, organisme que compta amb 40.000 caçadors/es associats/des a més de 960 societats o clubs de caça ubicats a la totalitat dels municipis catalans i que ostenten la titularitat de les àrees privades de caça, per cessió contractual dels propietaris de les finques públiques i/o privades del seu municipi en les que, a més de practicar la caça, porten a terme entre d’altres les tasques de gestió i conservació mencionades.

Les dades anteriors mostren que la caça a Catalunya és una activitat fortament arrelada al territori que contribueix de manera efectiva a la conservació del medi natural i al desenvolupament econòmic del món rural català, en especial, de les comarques més deprimides i/o aïllades dels grans nuclis de població, construint, d’aquesta manera, un element essencial de vertebració social i per la conservació del medi ambient català.

Malgrat aquesta rellevància social, mediambiental i econòmica, la caça està sent objecte de nombrosos atacs i crítiques destructives (cada vegada més agressives) per part d’associacions ecologistes, animalistes i determinats col·lectius que persegueixen la prohibició d’aquesta activitat, circumstància que comportaria greus prejudicis econòmics i socials.

Per altra banda, l’activitat ocellaire és una pràctica tradicional a Catalunya (són més de 4.000 els seus practicants) mitjançant la qual es capturen amb vida, i sense cap dany, exemplars de les espècies pinsans, verdums, caderneres i passerells per, posteriorment, ensinistrar-los en el cant. Es una pràctica totalment innòcua per el medi ambient i no té cap perjudici per l’entorn natural.

A dia d’avui no hi ha ni un sol estudi que asseguri que l’activitat ocellaire pugui ser perjudicial per la conservació de les espècies citades i que, per tant, justifiqui la seva prohibició.

Malgrat això, el col·lectiu de caçadors i caçadores catalans han vist augmentades exponencialment les seves sancions en aplicació de la llei 5/2020. Por tot l’exposat i de conformitat amb allò disposat per la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local, es sol·licita que per aquest Ple al que em dirigeixo s’aprovi una moció/declaració consistent en el dictat d’una declaració institucional amb el següent contingut:
1r. La caça és una activitat amb un fort arrelament social, cultural i econòmic a Catalunya que mereix i ha de ser recolzada, protegida i fomentada per els poders públics catalans a causa de la seva contribució a la conservació de la biodiversitat i al desenvolupament socioeconòmic del món rural català.

2on. Aquesta Corporació Municipal es compromet a recolzar la Caça i l’activitat ocellaire, així com a instar als governs autonòmic i Estatal a recolzar ambdós activitats com a motors de desenvolupament socioeconòmic del món rural i eines de conservació ambiental.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 9 de juliol de 2020.

Recentment, i després d’un intens debat des del juny 2018, el Parlament Europeu ha aprovat el que serà la nova política europea en matèria d’agricultura i el resultat no podria ser més preocupant.

La PAC es crea amb el Tractat de Roma (1957) amb l’objectiu de garantir la seguretat alimentaria a tota Europa i protegir el mercat agrícola, establint preus de preus mínims, l’atorgament de subvencions i la creació d’un mercat comú que prioritzés els productes europeus. I de fet aquesta estratègia va arribar a convertir l’Europa als anys vuitanta en el segon exportador agrícola del món. L’any 1992, amb l’aparició dels ajuts directes als productors, hi ha un canvi en el sistema i es passa dels ajuts a la producció als ajuts per superfície. L’any 2003 continua l’evolució i els ajuts per superfície es deslliguen de la producció i es fixen a partir d’un període de referència. Després d’aquests anys d’evolució, ens trobem que avui al voltant del 80% dels fons de la PAC es destinen a un 20% de receptors.

Així, la crisi i les dificultats que del sector agrari català per adaptar-se a les condicions d’un mercat liberalitzat, obert i globalitzat, n’ha canviat l’estructura, consolidant un procés d’integració entre els productors i empresa agroalimentària, que els ha permès fer front als nous requeriments de mercat. Aquests requeriments s’han d’afegir a la necessitat de produir amb criteris cada vegada més sostenibles i respectuosos amb el medi, fent front a l’increment de costos que això representa i que, aplicat sobre un sector envellit i amb falta de relleu generacional, ha generat molts problemes al món rural com l’envelliment i el despoblament.

L’emergència climàtica que vivim, ens porta també a reflexionar sobre la necessitat que les empreses agroindustrials siguin cada cop més eficients i sostenibles. Però la reforma de la PAC acabada d’aprovar pel Parlament Europeu és contradictòria amb l’agenda verda i Pacte Verd Europeu. Per una banda rebutja reduir un 30% de les emissions del sector agroalimentari per al 2027 i per l’altra estableix que el 40% del pressupost de la PAC ha de contribuir a objectius climàtics i adopta com a seva el “Green Deal” i l’estratègia “Farm to Fork”.

Per això algunes organitzacions polítiques com d’Esquerra Republicana, defensem que cal confeccionar una PAC que promogui la sostenibilitat de l’activitat agrària i la seva contribució a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, garantint a agricultors i ramaders, unes condicions de vida dignes, amb un sistema d’ajuts que prioritzin els agricultors professionals per davant de les grans empreses no vinculades al sector. Volem una PAC que incentivi una activitat agrària basada en les explotacions de base familiar, que faciliti la producció d’aliments bons, sans i segurs amb unes produccions respectuoses amb els recursos naturals, l’entorn, el medi ambient i la biodiversitat, i que faci un ús sostenible dels productes fitosanitaris

Malauradament, però, la Comissió Europea ha tirat endavant aquesta PAC amb els vots de liberals i Socialistes, i 2 dels 3 informes per part del PP i Vox.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Entesa per la Fatarella-AM demanem l’aprovació dels següents acords:

Primer.- Demanar a la Comissió Europea un canvi per orientar la PAC a favor de les explotacions familiars professionals que són les que gestionen i mantenen el territori i l’equilibri territorial.

Segon.- Demanar a la Comissió Europea el canvi de la PAC de manera que s’incentivin pràctiques agràries més respectuoses amb el medi ambient que permetin una millor utilització dels recursos i es protegeixi la biodiversitat.

Tercer.- Mantenir el suport a les explotacions familiars a través d’una PAC que els protegeixi i els faciliti eines per poder sobreviure en un mercat global i liberalitzat

Quart.- Traslladar aquests acords als grups parlamentaris presents a la comissió europea en representació de Catalunya, a Unió de Pagesos, a l’associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 27 de novembre de 2020.

La transició energètica té un paper destacat davant els reptes de la crisi climàtica que vivim. Des de Catalunya hem de generar estratègies efectives que ens ajudin a assolir els objectius sobre energia renovable estipulats per la Unió Europea per al 2030.

Per fer-ho, hem de passar d’un model energètic centralitzat i basat en els estocs de combustibles fòssils i no renovables (carbó, petroli, gas i urani), per avançar decididament cap a un nou model digitalitzat i basat a captar els fluxos naturals d’energia renovable (sol, aigua i vent), on la ciutadania ha de tenir un paper central com a productors, gestors i no només com a consumidors d’energia. Un model de distribució i equilibri territorial, al servei de les persones, no de l’oligopoli energètic.

És amb aquest objectiu que s’aprova el Decret llei 16/2019, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, que s’emmarca en la Llei de Canvi Climàtic al Parlament de Catalunya el 2017 i totes les directrius europees al respecte, inclosa la Winter Package.

Malgrat el decret, semblava buscava facilitar la transició a la societat cap a les energies renovables facilitant-ne els tràmits per la seva implantació, i promovent així el lideratge de Catalunya en la reconversió energètica, de facto, ha servit per recuperar antics projectes eòlics aturats arran la crisi econòmica del 2008, i també per sumar-ne de nous, als mateixos territoris promoguts pels oligopolis, generant una nova situació de desequilibri territorial i malestar per part dels municipis i la ciutadania.

Tampoc podem obviar la preocupació de molts ajuntaments, especialment els més petits, que s’han vist superats davant l’allau de propostes per la exigència de donar respostes en forma d’al·legacions, amb una minsa estructura de personal, sovint no especialitzat. El document aprovat doncs, no contempla criteris territorials ni escolta la veu dels municipis que reclamen la creació de criteris d’integració paisatgística, que protegeixi els espais agraris, i fomenti la participació la seva participació.

Són molts els municipis que reclamen donar valor decisori a les opinions dels ajuntaments i no perpetuar una situació d’indefensió on es situen actualment, perquè no contempla l’actual decret, la participació dels Ajuntaments en la planificació de la implantació d’energies renovables.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Entesa per la Fatarella-AM proposa els següents acords:

1- Reiterar l’aposta de l’Ajuntament de la Fatarella per les energies renovables, com a eina fonamental en el canvi energètic, per deixar de dependre de les energies d’origen fòssil i nuclear.

2- Demanem al govern de la Generalitat que fixi el mapa d’energies renovables per a cada territori de distribució d’energies renovables en funció de la capacitat de producció i consum de cada zona, compensant aquells territoris que produeixen més energia renovable de la que consumeixen.

3- Demanar al govern de la Generalitat la modificació urgent i immediata del decret 16/2019, per acabar d’establir i comunicar els criteris socials, paisatgístics, mediambientals, agrícoles i d’equilibri territorial, i la paralització de totes les tramitacions fins que aquests estiguin aprovats i publicats.

4- Demanar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a la Conselleria d’Empresa i Coneixement, que estableixi la participació dels municipis en tots els òrgans d’informació i de presa de decisió relativa a la ubicació d’instal·lacions energètiques al seu terme municipal.

5- Demanar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a la Conselleria d’Empresa i Coneixement, la creació d’un servei de suport tècnic-jurídic per als municipis, gratuït, amb la finalitat de facilitar suport tècnic i jurídic durant la tramitació de qualsevol projecte d’implantació energètica que considerin que no s’ajusta als interessos públics del municipi.

6- Establir com a base de qualsevol projecte de renovables al municipi la protecció de l’interès públic, els espais agrícoles i l’equilibri territorial. L’aprofitament i gestió de l’entorn natural del terme municipal, l’aprofitament d’infraestructures ja existents, la participació dels municipis, la priorització dels projectes relacionats amb l’autoconsum davant els oligopolis, la distribució de proximitat i en la dinamització del primer sector.

7- Fer arribar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, i a les diferents empreses que han presentat i presentin projectes al nostre municipi.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 27 de novembre de 2020.

Arrel de la inquietud i rebuig que ha provocat l’anunci del projecte de construcció d’un macro abocador al municipi de Riba-roja d’Ebre, es va celebrar un Consell d’Alcaldes a la Ribera d’Ebre, el passat 4 de gener per què l’alcalde de Riba-roja d’Ebre pogués informar de primera mà del projecte i les seves característiques i que la resta d’alcaldes i alcaldesses de la comarca expressessin la seva posició envers el projecte.

El sentiment de rebuig al projecte es pot qualificar de pràcticament unànime, fet que va propiciar prendre l’acord de redactar i sotmetre a votació, inicialment, al Ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i posteriorment a tots i cadascun dels ajuntaments de la comarca i comarques veïnes una moció, amb el següent contingut.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

– La Ribera d’Ebre ha patit la deslocalització d’empreses, pateix per la incertesa del futur post-nuclear i la manca de diversificació econòmica que té, de moment, per fer-hi front.

– Té un abocador a Tivissa, que en principi era pels municipis de les comarques de Terra Alta, Priorat i Ribera d’Ebre, que s’ha convertit en un gran abocador de més de la meitat de Catalunya de residus industrials, amb tot el que això suposa. El trànsit rodat de tràilers per les nostres terres, ha marcat el perfil geogràfic del sud de la comarca, i el llast que suposa pels municipis veïns d’una instal·lació així pel seu desenvolupament turístic.

– A la Ribera d’Ebre s’ha apostat per un turisme de qualitat que aprofiti els seus actius històrics, patrimonials i naturals. S’ha apostat pel sector primari i sobretot pel sector agroalimentari, posant en valor els nostres productes i la seva qualitat. Aquesta és una línia de treball que ha costat molt de consensuar i engegar, però que ha aconseguit que tots els municipis de la comarca, i persones a nivell particular, hi apostin, i després de tants esforços per a què això sigui així, un projecte com el de l’abocador de residus industrials que es planteja al municipi de Riba-roja xoca frontalment amb la línia marcada i consensuada a la comarca.

– Volem un projecte de comarca on el desenvolupament econòmic i social dels municipis estigui basat en el turisme rural i gastronòmic, en els actius històrics i naturals, en la qualitat dels nostres productes i el nostre entorn, i una indústria compatible amb la Reserva de la Biosfera. I no un model de desenvolupament que es basi en portar tones i tones de residus industrials de tot Catalunya pel benefici econòmic d’un sol municipi, que de ben segur llastrarà, encara més, l’esdevenir de la comarca de per vida.

– No podem admetre que de nou es plantegi un altre abocador per albergar la brossa de més de mitja Catalunya. La Ribera d’Ebre, i les Terres de l’Ebre, ja han contribuït més que suficientment i hem sigut més que solidaris en acollir els residus de més de mig país durant molts anys.

Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de la Fatarella, proposa d’adopció dels següents

ACORDS:

1.- Manifestar l’oposició frontal al projecte d’abocador que es planteja a Riba-roja d’Ebre, que es contrari a la línia de desenvolupament econòmic consensuada per tots els municipis riberencs i marcaria molt negativament el futur de la comarca i les Terres de l’Ebre.

2.- Instar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a l’Agència Catalana de Residus que paralitzin immediatament els tràmits del projecte de l’abocador.

3.- Instar als promotors del projecte, la UTE l’Estaca Proyectos (Urbaser i Griñó) que retiri immediatament el projecte de l’abocador.

4.- Instar a l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre a no autoritzar el projecte presentat per a la construcció d’un abocador de residus industrials.

5.- Instar a tots els Ajuntaments de les Terres de l’Ebre i Priorat a no donar cabuda a un projecte similar al seu terme municipal.

6.- Instar a totes les institucions, entitats cíviques, econòmiques i socials del territori, que es sumin en aquest posicionament.

7.- Comprometre’ns a realitzar totes les accions necessàries que estiguin al nostre abast per què aquest projecte d’abocador no tiri endavant, pel bé del futur de la Ribera d’Ebre i d’aquells que l’estimen i que pretenen viure-hi.

8.- Fer arribar aquest acord a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, a l’Agència de Residus de Catalunya, a la Delegació del Govern i a la presidència del Parlament perquè la traslladi a tots els grups parlamentaris.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària i urgent del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 14 de març de 2019.

Definitivament, la democràcia a l’Estat espanyol mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort. Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Quim Forn i Dolors Bassa han estat condemnats amb penes de presó. I Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila han estat condemnats per desobediència amb multes econòmiques i inhabilitació. Aquest ha estat un judici polític que mai s’hagués hagut de produir. Tornem a dir alt i clar que en democràcia votar no és cap delicte. Les idees no es jutgen. I és per això que reclamem la llibertat de totes les persones preses i exiliades polítiques, perquè no han comès cap delicte.

Vivim amb tristor i profunda indignació la sentència, que suposa una vulneració dels drets polítics individuals de les persones condemnades, de les preses i exiliades polítiques, i una retallada dels drets i llibertats col·lectives. El judici i la sentència ens han conduït a un estat d’absoluta excepcionalitat. Vivim moments molt greus, moments en què es posa de manifest que l’aparell de l’Estat espanyol actua intentant abolir la pluralitat política, vulnera la legitimitat del poble de Catalunya a decidir el seu futur lliurement, agredeix el dret que tenim a transformar la societat a través de la independència. I, al mateix temps, avui tornem a constatar que les forces polítiques de l’Estat són incapaces de fer ús del diàleg com a instrument de resolució del conflicte.

Aquesta sentència no ens atura. Al contrari, ens enforteix com a moviment per debilitar el règim del 78. I és que, una vegada més, reivindiquem el dret a l’autodeterminació, el dret a treballar pacíficament per esdevenir República Catalana, lliure, neta, justa i que treballi per garantir la igualtat d’oportunitats entre tota la ciutadania catalana. Cap sentència ens aturarà. Plantem cara a la voluntat repressora de l’Estat espanyol, i ho fem mobilitzant-nos, reclamant diàleg, reivindicant la via política i democràtica de resolució del conflicte. Demanem l’amnistia per a totes les persones condemnades i perseguides.

Reprovem l’actitud sostinguda de l’Estat espanyol, que ha dimitit de la seva responsabilitat de fer front i donar resposta a les demandes de la ciutadania, per via dialogada i pacífica. Convé recordar, per exemple, que, el maig d’aquest any 2019, el grup de treball sobre detencions arbitràries de Nacions Unides va fer pública una resolució que instava l’Estat espanyol a deixar en llibertat de forma immediata l’Oriol Junqueras, en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez, que es trobaven a presó preventiva.

L’incompliment d’aquesta resolució va ser una mostra més que l’Estat actua desoint qualsevol resolució, tractat internacional (com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que recullen el dret a l’autodeterminació) o totes les manifestacions pacífiques del poble de Catalunya a favor de la independència i la República Catalana. I aquesta actitud és molt greu. Per això la denunciem, perquè, malauradament, ens recorda etapes autoritàries en què no hi havia garantits els drets polítics ni les llibertats de la major part de la ciutadania.

Reivindiquem justícia, i ens disposem a liderar de nou la lluita antirepressiva, democràtica, pacífica i a favor dels drets i les llibertats. La situació d’excepcionalitat que estem vivint, agreujada especialment per la confirmació de la sentència, afecta tothom, afecta la quotidianitat dels pobles i ciutats del nostre país i de totes les persones que hi vivim.

I, per tant, és per tots els motius exposats anteriorment que el ple adopta els següents acords:

PRIMER. Manifestar el rebuig a la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Suprem en relació al judici de l’1 d’octubre i la causa independentista, constatant que representa una regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya.

SEGON. Reclamar la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques i exigir l’amnistia de tots ells i elles, i de tots els exiliats i exiliades, com a reconeixement de l’absència de cap delicte vinculat a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i a qualsevol altra acció política celebrada durant els dies previs i posteriors a aquesta data.

TERCER. Mostrar el compromís amb el dret a l’autodeterminació, dret polític fonamental recollit en tractats internacionals com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, signats també per l’Estat espanyol, i reivindicar-lo com a dret en virtut del qual resoldre el conflicte polític existent, per via democràtica i pacífica.

QUART. Reafirmar-nos en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista català. Condemnar tots els intents de criminalització del moviment independentista que les seves diferents institucions, òrgans, poders i alguns mitjans de comunicació volen construir.

CINQUÈ. Exigir al govern de l’Estat espanyol que respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament a les diferents institucions catalanes, així com les decisions i acords que se’n derivin, com a màxima expressió de la sobirania popular.

SISÈ. Comprometre’ns a treballar conjuntament amb el Parlament de Catalunya, del Govern de la Generalitat de Catalunya i convocar-nos a participar, com a representants legítims de la ciutadania, en una assemblea d’electes a favor dels drets polítics i la llibertat.

SETÈ. Mostrar l’adhesió de l’Ajuntament de la Fatarella a totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem, tant a nivell nacional com internacional, i convidar la ciutadania a participar en totes les lluites compartides i pacífiques a favor dels drets i les llibertats. I comprometre’ns a participar en l’acte convocat pel President de la Generalitat el dia 26 d’octubre al Palau de la Generalitat.

VUITÈ. Expressar la més ferma voluntat de seguir treballant, dia rere dia, per garantir els drets i les llibertats de tota la ciutadania de la Fatarella, la defensa del diàleg i dels principis democràtics i la pluralitat política, així com el respecte a la separació de poders, imprescindible en qualsevol estat de dret.

NOVÈ. Fer avinent la situació de repressió política i de vulneració de drets fonamentals que estem vivint com a ciutadania i com a país als municipis agermanats.

DESÈ. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Congrés de Diputats, a la Presidència del Govern de l’estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’Associació Catalana de Municipis i a l’Associació de Municipis per la Independència. I donar conèixer el contingut d’aquesta moció a la ciutadania del municipi pels mitjans que es creguin oportuns.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària i urgent del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 14 d’octubre de 2019.

De nou, el 8 de març de 2018, commemorarem el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Una reivindicació que va més enllà d’aquesta data i impregna els 365 dies de l’any, l’acció de les administracions públiques i de totes i cadascuna de les persones que conformen la nostra societat.

Tot i els avenços realitzats, les desigualtats i les discriminacions cap a les dones encara estan presents i són massa punyents alhora. Les situacions de vulnerabilitat són més crues per a les dones, i això es tradueix en una major precarietat laboral d’aquestes i una feminització de la pobresa, entre d’altres. De fet, un estudi recent d’Enginyeria Sense Fronteres fa evident que 7 de cada 10 víctimes de pobresa energètica són dones. Però la discriminació no queda aquí. Més d’un 70% dels contractes a temps parcials ho són de dones. I en aquesta mateixa línia l’Observatori Dona i Empresa assenyala que més del 70% de les empreses no tenen cap dona als seus Consells d’Administració. Això contrasta amb l’àmbit educatiu, a on les dones representen el 60% de les llicenciades i en canvi els càrrecs de més rellevància, en tots els sector, continuen sent ocupats majoritàriament per homes. El sostre de vidre doncs, encara no s’ha trencat i segueix limitant les possibilitats d’ascens de les dones.

Segons l’últim informe de la Generalitat , la bretxa salarial entre homes i dones se situa en un 26,6% a Catalunya i dades recents indiquen que tendeix a agreujar-se. Al País Valencià i a les Illes les dades tampoc són positives: un 24,24% i un 15,88% respectivament. Qüestió que, a diferència d’alguns, nosaltres sí que considerem que ens “hi hem de posar” per eradicar-la mentre veiem com diversos països europeus adopten noves mesures per fer-hi front.

Cal continuar apostant de forma decidida per polítiques de conciliació de la vida laboral i personal i familiar per garantir que les dones tinguin dret a gaudir de temps de lleure i participació en igualtat de condicions que els homes. També és important replantejar els permisos de maternitat i paternitat apostant per permisos iguals i intransferibles. A més, cal continuar treballant per implantar al nostre municipi uns horaris més racionals.

Cal seguir reivindicant el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i el dret a una maternitat lliure i segura, vetllant també perquè les dones joves de 16 i 17 anys puguin exercir aquest dret lliurement. Els darrers mesos la campanya #MeToo de denúncia d’assetjament sexual ha fet evidents aquestes situacions encara tan habituals i hem seguit amb preocupació el tractament judicial i mediàtic de casos de violacions que han posat de nou el focus sobre les dones i no tant sobre els agressors. També s’han fet públics casos d’agressions sexuals que han sortit a la llum pública a Catalunya i que mostren que cal continuar amb la tasca de prevenció, de reparació de les víctimes i castigar-ne els autors.

Apel·lem a la mobilització a favor dels drets de les dones, avui i cada dia de l’any, per seguir contribuint a una societat més justa i igualitària que faci de la República Catalana una República Feminista de dones i homes lliures.

Per tots aquests motius, el grup d’EPF-Am a l’Ajuntament de la Fatarella proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. L’Ajuntament de la Fatarella manifesta el seu compromís per continuar treballant pels drets de les dones, en col·laboració amb les entitats de dones del municipi i rebutjant qualsevol tipus  de discriminació.

Segon. Continuar treballant amb les empreses del municipi per l’elaboració de plans d’igualtat que facin possible la reducció de la bretxa salarial, la promoció de dones als càrrecs de decisió i l’adopció de mesures que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

Tercer. Continuar treballant per la prevenció de qualsevol tipus de discriminació cap a les dones de l’assetjament sexual o per raó de sexe en qualsevol espai, fent especial incidència en l’àmbit laboral i els espais d’oci.

Quart. Donar suport a la iniciativa de la Vaga Internacional de Dones realitzada per les feministes de diferents països del món i convocada a Catalunya pel conjunt del Moviment Feminista i els sindicats majoritaris.

Cinquè. Tenir la perspectiva de gènere com a eix central de les actuacions de l’Ajuntament i de les polítiques fetes des del govern municipal.

Sisè. Comunicar aquest acord a les associacions de dones del municipi, a Ca la Dona, als grups polítics al Parlament de Catalunya, a l’Institut Català de les Dones i a les entitats municipalistes.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 8 de març de 2018.

El debat nuclear té pendents molts reptes pendents d’afrontar fonamentals per al país: la generació de font d’energia alternatives per afrontar el tancament en els propers anys de les centrals nuclears, la gestió i emmagatzematge dels residus nuclears, i la generació d’un teixit econòmic alternatiu als municipis de l’entorn nuclear on avui moltíssima gent viu directa o indirectament de les centrals. No obstant, si algun dels reptes del debat nuclear arrossega una urgència històrica és la gestió dels plans d’emergència nuclear.

A Catalunya es troben 3 dels 7 reactors nuclears existents a l’Estat espanyol, 2 al municipi Ascó i 1 a Vandellós, on, des de l’accident succeït al 1989, hi ha un segon reactor fora de funcionament. Les centrals d’Ascó i Vandellós van ser dissenyades fa quaranta anys, quan els estàndards tecnològics de seguretat no eren els d’avui en dia, en una societat on l’exigència sobre el respecte al medi ambient i sobre la responsabilitat social de les empreses era molt inferior a la del segle XXI Vandellós i Ascó, a diferència de la resta de les centrals de l’Estat ubicades en territoris despoblats, es troba en un territori on en període estival resideixen centenars de milers de persones dins del radi dels 20 quilòmetres. Moltes d’elles turistes sense la més mínima formació sobre les pautes d’actuació davant una emergència.

La catàstrofe de Fukushima del 2011 va posar en evidència una vegada més, no tan sols, la fi del paradigma de la seguretat nuclear, sinó que també va posar en evidència la incapacitat de les institucions per protegir a la població dels accidents nuclears, fins i tot, a un país com Japó amb àmplia experiència en la gestió de grans catàstrofes. A Fukushima, com també havia passat en accidents anteriors, es va haver d’evacuar i confinar a tota la ciutadania del radi dels primers 20 quilòmetres, i a molts dels residents fins a 50 quilòmetres de distància dels reactors accidentats.

L’accident de Fukushima va provocar que al 2014 el Consell de la Unió Europea modifiqués la Directiva 2009/71/Euratom, incrementant les mesures i els criteris de seguretat de les instal·lacions nuclears, directiva que havia de transposar-se pels Estats afectats abans del 15 d’agost de 2017. L’estat espanyol encara no ha transposat totalment aquesta directiva comunitària, ni ha incorporat els aprenentatges de Fukushima al “Plan básico de emergencia nuclear (PLABEN 2004)” i al “Plan de Emergéncia Nuclear Exterior a las Centrales Nucleares de Ascó y Vandellós (PENTA 2009)”.

L’aplicació efectiva dels plans d’emergència arrosseguen una mancança històrica d’infraestructures i recursos. Mancances que comencen per les pròpies instal·lacions del Centre de Coordinació Operativa del PENTA (CECOP); per la línia ferroviària R-15 amb les estacions tancades, amb accessos insuficients, i amb un manteniment de la  via inadequat; per la cobertura de les telecomunicacions als nuclis de població de la Zona I i pels sistemes d’alerta i comunicació als ciutadans en emergències; per la manca d’operativitat de les estacions de classificació i descontaminació de la població; per la manca d’instal·lacions mèdiques de descontaminació especialitzades de proximitat… Aquestes mancances són més notables als municipis que es troben entre els 10 i 20 quilòmetres de les centrals, als quals no se’ls ha dotat de les inversions i mecanismes de protecció que ja disposen als municipis de l’actual Zona I en els àmbits de formació, informació, comunicació, confinament i evacuació.

Finalment destacar les mancances i incompliments del “Programa de Simulacres”. El punt V.5 del PENTA, del Pla d’Emergència Nuclear Exterior a les Centrals Nuclears d’Ascó i Vandellós, compromet a la Dirección de Protección Civil y Emergencias del Ministerio de Interior i al Consejo de Seguridad Nuclear a coordinar “almenys, un simulacre general cada tres anys”, quan en realitat només se’n va realitzar un al 1987. Tot i la realització de simulacres parcials de despatx, aquest fet impossibilita que es pugui comprovar l’eficàcia real del PENTA en la posada en pràctica de les mesures de protecció i de les actuacions d’emergència amb un simulacre total amb mobilització d’operatius i recursos.

Davant la responsabilitat que el Govern de Catalunya i les administracions locals dels territoris tenen sobre diversos dels grups d’actuació del PENTA, i de la gran majoria de recursos que davant d’una emergència caldria mobilitzar: bombers, policia, personal sanitari i de serveis socials…

Per tots aquests motius, el grup d’Entesa per la Fatarella-AM a l’Ajuntament de La Fatarella proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Denunciar la gravíssima negligència de l’Estat espanyol respecte a la seguretat dels centenars de milers de ciutadans i ciutadanes que resideixen o estiuegen a un radi de vint quilòmetres de les centrals nuclears de Vandellòs i d’Ascó.

Segon. Exigir al Govern de l’Estat les actuacions següents:

1. Transposar totalment i immediatament la Directiva 2014/87/Euratom del Consell, del 8 de juliol, per la quan es modifica la Directiva 2009/71/Euratom, per la qual s’estableix un marc comunitari per a la seguretat nuclear de les instal·lacions nuclears.
2. Aprovar, per mitjà del Ministeri de l’Interior, un nou pla d’emergència nuclear exterior a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs (Penta) adequant-lo a la Directiva 2014/87/Euratom del Consell i ampliant la zona I (zona de mesures de protecció urgents) per a incorporar-hi els municipis que tinguin un nucli de població en la zona compresa entre els radis de deu i vint quilòmetres al voltant de la central nuclear.
3. Dotar els municipis amb nuclis de població compresos dins del radi de vint quilòmetres al voltant de la central nuclear dels mitjans i infraestructures necessaris per a complir amb eficàcia les funcions que estableixen els plans d’emergència, posant una atenció especial en els àmbits de les infraestructures de comunicació per a facilitar l’evacuació de la població, de les telecomunicacions per a transmetre les comunicacions durant l’emergència, de la distribució de les substàncies per a la profilaxi radiològica i de facilitació del confinament i l’abastament a la població confinada.
4. Desenvolupar les inversions necessàries en la línia ferroviària R-15 per tal que les infraestructures estiguin en un estat òptim per a complir les funcions de concentració i d’evacuació posterior de la població en una suposada emergència nuclear.
5. Retirar el recurs d’inconstitucionalitat contra l’impost sobre el risc mediambiental d’elements radiotòxics, aprovat pel Parlament, tenint present que una part dels ingressos provinents d’aquest impost són finalistes i es destinen a millorar els sistemes de protecció dels municipis nuclears.
6. Acordar, per mitjà d’una llei o un conveni, de traslladar al Departament d’Interior la direcció i gestió del Pla d’emergència nuclear (Penta).
7. Presentar un nou pla de gestió dels residus radioactius per a gestionar-los fins que fineixin les autoritzacions d’explotació.
8. Presentar un pla amb les actuacions necessàries per a desmantellar les centrals nuclears, i crear un fons per al desmantellament que garanteixi que els operadors de les centrals nuclears facin les aportacions necessàries per a cobrir els costos dels desmantellaments i de la gestió dels residus, i també per als plans de desenvolupament econòmic i social dels territoris afectats pel desmantellament.
9. Permetre la participació de la Generalitat en la gestió dels Fons per al Desmantellament i en l’elaboració i gestió dels plans de desenvolupament social i econòmic vinculats al tancament de les centrals nuclears de Catalunya.

Tercer. Celebrar la propera constitució al Parlament de Catalunya d’una comissió d’estudi sobre els plans d’emergència nuclear de les centrals d’Ascó i Vandellòs i les mesures i infraestructures necessàries.

Quart. Comunicar aquest acord al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat i a les entitats municipalistes.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 27 de novembre de 2018.

En data 6 d’octubre d’enguany el Parlament de Catalunya va aprovar en sessió plenària la Resolució 306/XI sobre l’orientació política general del Govern, a la qual, entre altres punts, s’instava al Govern de Catalunya a convocar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, com a molt tard el setembre de 2017, i una altra que li demana que negociï amb l’estat un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

En data 13 de desembre d’enguany el Tribunal Constitucional ha acordat acceptar la suspensió cautelar de la Resolució 306/XI. Davant aquests fets, l’Ajuntament de la Fatarella

MANIFESTA:

1. El rebuig a la judicialització de la vida política al nostre país. El debat polític, d’idees i opinions, ha de restar i produir-se en les cambres i institucions de representació popular, sense que una aplicació esbiaixada de la llei intenti eliminar del debat polític qüestions que són d’interès general i que, en conseqüència, han de ser objecte de debat en les institucions de representació popular, tal i com és propi de democràcies plenes.
2. El convenciment que és un dret natural de tota la comunitat humana l’aspiració a la seva independència, i la seva consecució, per mitjans democràtics, si aquesta és la voluntat majoritària de la mateixa. Per a la determinació d’aquesta voluntat popular, el mecanisme més clar és un referèndum on, de manera lliure, tothom es pugui pronunciar sobre quin ha de ser el seu futur, tal i com es contemplava a la Resolució 30/XI del Parlament de Catalunya, cautelarment suspesa.
3. Mostrar tot el recolzament als ajuntaments i electes investigats per la justícia per haver promogut i facilitat l’exercici del dret a decidir, la defensa de la independència de Catalunya o per qualsevol altra expressió de les seves opinions polítiques de forma pacífica, lliure i democràtica.
4. Comunicar aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya i a l’Associació de Municipis per la Independència.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 12 de gener de 2017.

El dia 26 de juny de 2013, es va constituir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El passat mes de desembre  de 2016 aquesta plataforma va acordar transformar-se en el Pacte Nacional pel Referèndum. Es va crear una comissió executiva formada per Joan Ignasi Elena, Maite Arqué, Jaume Bosch, Francesc de Dalmases, Carme-Laura Gil, Itziar González, Francesc Pané i Carme Porta.

El dia 23 de gener de 2017, els membres del comitè executiu van presentar el manifest, els objectius, el full de ruta i el programa de treball del Pacte. El manifest expressa el següent:

Manifest Pacte Nacional pel Referèndum

La consciència nacional i la voluntat d’autogovern del poble de Catalunya té indubtables arrels històriques, antigues i profundes, i s’ha manifestat reiteradament al llarg del temps. Avui, Catalunya està integrada en l’Estat espanyol, el qual, per innegables raons d’història, lingüístiques i culturals, és plurinacional, a desgrat que les seves estructures polítiques no el reconeguin així.

El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, cada cop s’ha fet més evident davant del món. Fins al punt de convertir-se en una aspiració sostinguda, que avui recull la voluntat d’una gran majoria de la seva població.

Entre els drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidir el seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d’una majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum.

Posem de manifest que la voluntat d’expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant un referèndum és majoritària i transversal;  i congruent amb la determinació cívica, pacífica i democràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada a favor del seu dret a decidir.

Afirmem que l’actual marc jurídic espanyol, tal com han defensat experts en dret constitucional, permet la realització d’un referèndum a Catalunya acordat amb l’Estat.

Si aquesta possibilitat no s’ha obert fins ara ha estat per manca de voluntat política dels Governs d’Espanya. El dret, atès que és susceptible d’interpretacions diverses, ha de ser entès com un instrument per trobar solucions democràtiques als problemes polítics i no crear-ne de nous o per agreujar els existents.

Les persones, entitats, organitzacions i institucions que signem aquest MANIFEST entenem el referèndum com una eina privilegiada d’aprofundiment democràtic, que permet el debat polític plural, la recerca de consensos i l’adopció final d’acords eficaços.

Per tot això:

Instem els Governs de Catalunya i de l’Estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes, i a assolir finalment l’acord que estableixi les condicions i les garanties  justes i necessàries per a la celebració d’un Referèndum reconegut per la comunitat internacional, el resultat del qual haurà de ser políticament vinculant i efectiu.

Reconeixem el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntat popular del país. Per això donem suport a aquelles iniciatives i acord que hi sorgeixin per a l’articulació d’aquest Referèndum.

Manifestem la convicció que el referèndum és una eina inclusiva, que permetrà la lliure expressió dels diversos posicionaments que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han expressat respecte a la relació política de Catalunya amb l’Estat espanyol.

Afirmem que la cultura democràtica reclama solucions polítiques als problemes polítics i ho fem apel·lant al mecanisme fonamental de què disposen les societats modernes: el coneixement i la validació de la voluntat majoritària del poble que s’expressa amb el vot. Aquest referèndum ha de propiciar que tothom se senti cridat a participar-hi. Per això és necessari un debat escrupolosament democràtic, plural i en igualtat de condicions entre les legítimes opcions que avui es manifesten a Catalunya.

Aquest Ajuntament ja va manifestar llur adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i als objectius que perseguia el mateix. En aquest moment, atesa la transformació viscuda pel Pacte, i amb la voluntat de manifestar l’adhesió a la celebració d’un referèndum on el poble de Catalunya decideixi llur futur, aquest Ajuntament vol ratificar el seu compromís amb la ciutadania de Catalunya i als valors expressats en el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum.

Per tot això, els grups municipals de l’Ajuntament de la Fatarella proposen al Ple Municipal els següents

ACORDS

1. Manifestar l’adhesió al PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.
2. Subscriure el contingut del Manifest PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.
3. Promoure al municipi que entitats, associacions i agents econòmics es sumin al Pacte Nacional per Referèndum i subscriguin el seu Manifest.
4. Enviar aquesta moció aprovada a la Generalitat de Catalunya, el Parlament de Catalunya, al Pacte Nacional pel Referèndum, a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella d’11 de maig de 2017.

El diumenge 1 d’octubre de 2017 passarà a la història a Catalunya per la vergonya d’un Estat espanyol repressor que ha exercit una dura violència desproporcionada davant d’una ciutadania absolutament indefensa. Però sobretot restarà en els nostres cors i en la nostra memòria per l’actitud cívica, serena, coratjosa, pacífica i persistent d’uns ciutadans i ciutadanes que van sortir a votar i exercir la democràcia malgrat les amenaces i l’estat de setge i por.

Condemnem de forma enèrgica, alta i clara tota la violència generada per l’Estat espanyol, emparat pel seu Govern, contra veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats que el que volien és decidir i exercir la democràcia. Les gairebé 900 persones ferides registrades a mans de la brutalitat policial, dos d’elles en estat molt greu, la vulneració de drets fonamentals i les imatges d’agressions, repressió sense contemplacions i violència, no cauran mai en l’oblit. Els danys materials que els cossos de seguretat han causat en edificis i a l’espai públic han de ser rescabalats. L’actuació ha estat dictada pel govern de l’Estat, que n’és el responsable últim, i que n’haurà d’assumir les conseqüències.

Al mateix temps, reconeixem i agraïm profundament l’actitud i el comportament dels més de 2 milions de persones que el dia 1 d’octubre es van expressar a les urnes, i una especial menció als qui se’ls va usurpar el vot. La seva valentia, compromís i fortalesa exercint el dret a vot, oposant resistència pacífica, fent costat a la gent que volia votar i no caient en la provocació de les forces de seguretat espanyoles, sota un estat de setge i por, són el reflex d’una societat madura, pacífica i plenament democràtica. Un reconeixement a tots els votants, a tots els voluntaris, i alcaldes i alcaldesses, electes locals i treballadors públics que van fer possible que es pogués votar.

Exigim el suport de les institucions europees i de la comunitat internacional que no pot continuar mirant cap a un altre costat i fent veure que a Catalunya no ha passat res. Les imatges del que vam viure l’1 d’octubre estan a tots els mitjans internacionals i sobre la taula de totes les cancelleries. Ha quedat clar que els catalans tenim dret a decidir el nostre futur i que l’Estat espanyol ha intentat reprimir, sense èxit, la voluntat del poble català.

Finalment, deixem clar que els municipis catalans i els seus càrrecs electes serem fidels al compromís de la gent i a allò que decideixin les institucions catalanes, Govern català i Parlament de Catalunya.

Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de La Fatarella proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Mostrar la solidaritat d’aquest Ajuntament amb els municipis afectats pels danys provocats per la violència policial i amb les persones que han resultat ferides com a resultat de la brutalitat en l’actuació desproporcionada dels cossos de seguretat de l’Estat.

Segon. Exigir al Ministeri de l’Interior el rescabalament pels danys materials causats pels cossos de seguretat de l’Estat en la seva actuació desmesurada a Catalunya.

Tercer. Exigir la dimissió de tots els càrrecs polítics implicats en l’exercici de la violència d’Estat i de la vulneració dels drets humans a Catalunya.

Quart. Exigim la retirada immediata del efectius policials dels cossos de l’Estat que van ser destinats a Catalunya per reprimir el referèndum i que encara hi romanen.

Cinquè. Comunicar aquest acord a l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Municipis per la Independència, al Ministeri de l’Interior, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya i la Subdelegació corresponent.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 d’octubre de 2017.

L’acord entre el Partit Popular, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciudadanos per a la suspensió de l’autonomia de Catalunya, evidencia que davant d’un problema polític la resposta de l’Estat espanyol es basa en la repressió i en la retallada de drets. Trenta-vuit anys després de recuperar l’autonomia catalana amb l’aprovació de l’Estatut, després de les llargues dècades de dictadura franquista, són ara tres partits polítics en el marc democràtic els qui volen tornar a sotmetre Catalunya a aquella situació d’anul·lació política.

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola liquida, de facto, l’autonomia catalana a través d’un fort atac als drets dels catalans i les catalanes per la incapacitat de diàleg de l’Estat espanyol i que s’ha concretat en la seva resposta repressiva a través de la vulneració de drets fonamentals, la censura d’internet i de mitjans de comunicació, la violació del secret postal, les detencions de càrrecs públics, querelles i processos judicials contra el govern, la mesa del parlament i més de 700 alcaldes i alcaldesses, la brutal violència policial exercida contra població pacífica l’1 d’octubre, l’empresonament dels líders de la societat civil, el gran desplegament de forces policials que encara es manté a Catalunya i la intervenció i congelació dels comptes de la Generalitat de Catalunya.

El Govern espanyol i els partits polítics que li donen suport continuen optant per la via de la repressió i la vulneració de drets enlloc d’escoltar el clam del poble i les institucions de Catalunya que en les eleccions del passat 27 de setembre de 2015 van concedir la majoria absoluta del Parlament a les forces independentistes i que el passat 1 d’octubre, en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, van ser novament refermat el mandat democràtic per a la independència de Catalunya.

Per tots aquests motius, l’Ajuntament de la Fatarella

ACORDA

Primer. Manifestar el suport al Govern de Catalunya i al Parlament per fer efectiu el mandat popular del passat 1 d’Octubre en els termes que estableix la Llei del Referèndum d’Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República aprovades pel Parlament de Catalunya.

Segon. Condemnar la violació de drets fonamentals a Catalunya a través de les mesures repressives aplicades per l’Estat espanyol contra la població i les institucions catalanes.

Tercer. Instar el Govern espanyol i els partits que li donen suport a aturar la suspensió de l’autonomia de Catalunya que ja estan portant a terme i que volen reblar amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

Quart. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a l’Associació de Municipis per la Independència, al Govern espanyol i als grups polítics del Parlament de Catalunya.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 d’octubre de 2017.

El passat dilluns 16 d’octubre la justícia espanyola va empresonar els presidents d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez. De nou, es va judicialitzar un conflicte polític que l’Estat espanyol no sap resoldre amb diàleg i negociació.

Un Govern espanyol que, utilitzant tots els mecanismes de què disposa, va tornar a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l’Europa del segle XXI. Empresonar persones per manifestar-se pacíficament, tenir idees diferents i donar veu al poble. Un fet que posa en greu risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978.

Les idees són la llibertat més gran que tenen els homes i les dones del segle XXI després de lluites incansables de persones anònimes, de col·lectius socials, fins i tot de guerres… Avui, per sort, estan protegides en tots els tractats internacionals.

No hi ha estat democràtic al món que jutgi les idees i menys encara que les empresoni; que persegueixi les urnes, el vot, la decisió democràtica d’escollir.No hi ha estat democràtic al món que persegueixi la llibertat d’expressió; que censuri els mitjans de comunicació, que dicti les notícies als periodistes i que coaccioni la llibertat d’informació; que privi de la llibertat de reunió i de manifestació.

Quan la democràcia és vulnerada en un país, tot el món ho pateix. Quan algú tolera que vulnerin els drets dels catalans, hi perden tots els ciutadans europeus.Quan algú és còmplice d’aquesta vulneració és còmplice també d’una forma d’actuar pròpia d’una dictadura.

Empresonar representants de la societat civil forma part de l’estratègia de l’Estat per tensar, crispar i radicalitzar un conflicte polític. L’objectiu final és desactivar tota la societat civil. Volen dividir-nos com a poble i trencar la nostra cohesió social.

Per tots aquests motius, l’Ajuntament de la Fatarella.

ACORDA

PRIMER.-Exigir la llibertat immediata dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

SEGON.- Declarar la vulneració de les llibertats de les persones, recollides i protegides en tots els tractats internacionals i manifestar la persecució de la lliure expressió i del dret a decidir de les persones per part d’un estat que jutja les idees i empresona de forma il·legal.

TERCER.- Denunciar la manca de separació de poders a l’Estat espanyol, així com la manipulació i coacció dels mitjans de comunicació.

QUART.-Demanar a les institucions europees que no continuïn donant l’esquena a Catalunya davant accions pròpies d’una dictadura.

CINQUÈ.-Comunicar al Parlament de Catalunya, a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans (ACNUDH) i al Congrés dels Diputats, així com a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’aprovació de la present moció.

Acord aprovat per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 d’octubre de 2017.

El dia 30 d’octubre, el fiscal general de l’Estat va presentar davant l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem querelles per sedició, rebel·lió i malversació de fons públics contra el Govern de la Generalitat de Catalunya i contra la Mesa del Parlament de Catalunya, per haver dut a terme l’aplicació dels resultats de l’1-O.

Ahir, dia 2 de novembre, l’Audiència Nacional va decretar presó per a vuit membres del legítim Govern de la Generalitat de Catalunya (un dels quals, a més, president d’un partit polític amb 87 anys d’història, i un altre ex primer tinent d’alcalde de Barcelona) i en va demanar la detenció de la resta.

Així mateix, el Tribunal Suprem ha decidit sotmetre a vigilància policial la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la major part dels membres de la mesa fins a la seva declaració prevista per al proper 9 de novembre.

Aquests actes se sumen a una campanya d’ús arbitrari de la justícia espanyola amb fins polítics, com ja s’havia vist en els casos dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, o contra els condemnats per haver organitzat la consulta del 9N.

L’existència de presos polítics no té cabuda dins l’actual Unió Europea, atempta contra els drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre del 1948, i també contra el Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals adoptada pel Consell d’Europa l’any 1950 i ratificada per l’Estat Espanyol.

Des d’aquest consistori, i al llarg  dels segles, sempre s’han defensat les institucions de govern de Catalunya. El compromís de l’ajuntament de La Fatarella amb la llibertat, la pau, el diàleg i Catalunya és ferm i innegociable.

Per això, l’Ajuntament de La Fatarella aprova la següent

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

El Ple de l’Ajuntament de La Fatarella acorda:

• Rebutjar l’escalada repressiva dels darrers mesos i exigir l’excarceració immediata de tots els presos polítics que ho són malgrat haver actuat sempre pacíficament i democràtica, d’acord amb el mandat sorgit de les urnes.
• Expressar el ple suport al Govern legítim de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel Molt Honorable president Carles Puigdemont i per l’Honorable vicepresident Oriol Junqueras.
• Expressar el ple suport a la Mesa i al Parlament de Catalunya, que s’han vist desposseïts de les seves competències per l’aplicació indigna de l’article 155 de la CE.
• Exigir la fi de la judicialització de la política catalana i condemnar l’arbitrarietat i l’ús partidista amb què s’estan aplicant les lleis, tot pervertint la separació de poders que qualsevol Estat de Dret digne, ha de garantir.
• Instar la Unió Europea i la resta d’institucions internacionals a exercir una mediació política que faciliti el diàleg i la cerca d’una solució política.
• Exigir l’aixecament immediat de l’aplicació de l’article 155 de la CE.

Acord aprovat per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 9 de novembre de 2017.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Atès que el manifest de Somescola.cat diu el següent:

1.- Somescola va néixer fa sis anys amb l’objectiu de coordinar totes aquelles persones i entitats que es comprometen a actuar de manera activa en suport del model educatiu català, que contribueix a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen.

2.- Les entitats que avui formem Somescola, representants de l’àmplia pluralitat d’actors i de sensibilitats del món educatiu, social i cultural de Catalunya, creiem necessari reforçar el treball conjunt per a consolidar, protegir i millorar el model educatiu català, patrimoni de la nostra societat, i garantia per al futur i la igualtat d’oportunitats dels infants i joves i per a la cohesió social del país.

3.- El model educatiu català té per finalitat la formació integral de la persona i la seva capacitació per a conviure democràticament en la pluralitat, des d’enfocaments pedagògics que possibiliten la construcció crítica del coneixement i l’autonomia de pensament i d’aprenentatge de tots i cadascun dels infants, independentment d’origen, llengua o condicions individuals.

Això mateix estableix el currículum vigent a Catalunya:

“La finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per a entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; i posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica a la societat plural, diversa i en canvi continu, que els ha tocat viure”.

4.- Les nostres escoles, avalades pel llegat de l’escola catalana de principis de segle XX, han ajudat a generar la societat actual plural, diversa, amb criteri i amb uns principis de convivència sòlids. Els nostres infants i joves viuen en una societat culturalment diversa i han après vivencialment els principis de ciutadania, democràcia, llibertat i respecte. La llengua i la cultura de Catalunya han determinat el procés de desenvolupament d’aquestes capacitats, dins una escola catalana, amb valors democràtics i integradors, que els han permès poder exercir la ciutadania de ple dret.

5.- Avui, aquests principis i característiques del model educatiu català, dins la seva diversitat, són compartits de manera amplíssima per la societat catalana, més enllà de les opcions polítiques de les famílies i del conjunt de ciutadans i de les diferents perspectives que la pluralitat d’actors del sistema educatiu té sobre com ha de ser-ne la concreció.

6.- Els principis del model educatiu català han estat compartits al llarg de la història per diferents expressions: les escoles i les colònies del Patronat Escolar de Barcelona, les Montessori i Escoles d’Estiu de la Mancomunitat, el moviment d’Escola Nova i els Institut-escola de la Generalitat republicana, els moviments de renovació pedagògica dels anys 60, les escoles d’iniciativa social i el CPEPC, les mobilitzacions per l’escolarització de tots els infants i pels drets laborals, el treball per l’escola inclusiva, el consens social i polític i de la comunitat educativa del model d’immersió lingüística, etc.

7.- El context històric i social en el que vivim fa encara més important garantir que el model educatiu català es consolidi i millori, per a donar resposta als reptes i les necessitats dels infants i de la societat. Un model educatiu compromès amb la democràcia, on la participació, el pensament crític, la resolució pacífica dels conflictes, el respecte a la diferència i els valors de convivència són centrals en la vivència dels infants. I un model educatiu compromès amb la inclusió i la cohesió social, on tot infant ha de trobar oportunitats de creixement i de dignitat, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat.

8.- Els mestres i professionals del nostre sistema educatiu garanteixen i fan possible aquest model educatiu català, i són els qui han fet els esforços gràcies als quals l’escola ha mantingut tothora la funció de cohesió social i de convivència democràtica en un context de tensions vinculades a la crisi econòmica. Les famílies i les entitats reconeixem i els agraïm públicament la aquesta tasca i manifestem la nostra confiança en la seva professionalitat.

9.- L’escola catalana i el seu model d’integració lingüística ha fet un gran esforç en la darrera dècada per a acollir, des d’una perspectiva inclusiva, infants i joves vinguts de diferents cultures del món. Podem constatar que ha estat un factor important per a afavorir la cohesió social des d’una perspectiva intercultural i que aquest ha de continuar essent un dels puntals del model educatiu català.

10.- Els plantejaments que propugnen públicament una involució educativa uniformitzadora, l’adoctrinament ideològic, la generació de sospites i denúncies i la segregació lingüística volen posar en risc aquest model educatiu català compromès amb la igualtat d’oportunitat dels infants i amb els valors cívics i democràtics de convivència de la nostra societat. Per això, les entitats que formem Somescola fem una crida perquè el conjunt de la societat faci seu aquest patrimoni que és el model educatiu català, i que es comprometi a consolidar-lo, protegir-lo i contribuir-ne a la millora.

Atès que les administracions locals són un element clau per consolidar, protegir i millorar el model educatiu català, en tant que en el marc de la Llei d’Educació de Catalunya treballen en coresponsabilitat amb el Departament d‘Ensenyament per a garantir un sistema educatiu de qualitat.

Proposem al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Subscriure el manifest de Somescola “Per la consolidació, protecció i millora del model educatiu català”, per refermar el suport del municipi al model educatiu català i a la seva contribució a estendre els valors democràtics i a possibilitar la cohesió social sense separar els infants per la seva llengua d’origen,  rebutjant també les acusacions d’adoctrinament ideològic i de marginació del castellà a l’escola catalana.

Segon. Aprovar l’adhesió d’aquest Ajuntament a Somescola, formada per més d’una cinquantena d’entitats educatives, socials i culturals.

Tercer. Traslladar aquests acords a la plataforma Somescola, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.

Acord aprovat per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 20 de desembre de 2017.

L’històric conflicte polític entre Catalunya i l’Estat Espanyol s’aguditzà després de la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar la proposta de nou pacte estatutari, l’any 2010, enèsim intent de trobar un encaix a les aspiracions d’autogovern catalanes per part dels actors polítics, socials, econòmics i culturals de Catalunya.

Davant aquesta situació de conflicte entre les institucions de l’Estat i de la Generalitat, la societat catalana, a través de llurs legítims representants, optà per reivindicar l’exercici ple dels drets i llibertats fonamentals amb l’objectiu de decidir, de nou democràticament, el seu futur polític. Obstruïda la via del referèndum pactat o de la consulta no referendaria i ateses les limitacions de l’expressió política del 9-N, de les eleccions de 27 de setembre de 2015 en resultà una majoria favorable a iniciar un procés democràtic que culminés amb la independència de Catalunya, en el cas que així ho decidís la ciutadania amb el seu vot.

La resposta de les institucions de l’Estat fou la insistència en un procés de judicialització que, de forma creixent des de 2013, ha comportat penes de presó, exili, multes i inhabilitacions. Lluny d’acabar-se, aquesta repressió s’incrementa, ja que són moltes encara les persones pendents d’alguna resolució judicial. A desembre del 2020 hi ha més de 2.800 persones que han estat o segueixen encausades per la participació a actes relacionats amb la consulta del 9 de novembre, el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i les diverses mobilitzacions i protestes ciutadanes a favor del dret a l’autodeterminació i en contra de la repressió del poble català. També s’han obert més de 600 contenciosos administratius contra els ajuntaments catalans i electes locals per temes relacionats amb la independència de Catalunya. Es tracta de procediments vinculats d’alguna manera a la presa de decisions per permetre l’exercici del dret a l’autodeterminació o a l’expressió de les idees que s’hi troben vinculades.

En els procediments judicials que s’han dut o s’estan duent a terme contra aquestes persones s’estan produint tota mena de vulneracions de drets: fragmentació de la causa, manca d´imparcialitat de jutges i poders públics espanyols, vulneració de garanties processals i de la presumpció d’innocència, presó preventiva injustificada, etc.

La definitiva denegació de l’extradició de Lluís Puig per part del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les basada en la manca de competència del Tribunal Suprem (el que suposa infracció del dret al jutge predeterminat per la llei) vicia de nul·litat la sentència dictada, juntament amb les vulneracions flagrants contingudes a la resolució del Grup de Treball de Nacions Unides sobre Detencions Arbitràries, el què hauria de suposar l’alliberament immediat de les persones empresonades.

Aquestes mateixes qüestions varen ser ja plantejades al seu dia i desestimades davant del Tribunal Suprem (impedint que pogués celebrar-se un judici just), i actualment presentades davant el Tribunal Constitucional, pendents de resolució. Però serà el TEDH, el Tribunal Europeu de Drets Humans qui tindrà l’última paraula.

Tot això fa evident que la solució a la repressió no vindrà del sistema judicial espanyol. Es tracta d’un conflicte polític i la solució també ho haurà de ser; per això l’única solució global és una Llei d’Amnistia, que depèn del poder legislatiu i per tant és una qüestió de voluntat política.

L’amnistia és un concepte jurídic reconegut a nivell internacional, aplicat a centenars de països i  per a situacions d’excepcionalitat política com la que estem vivint. L’amnistia ha de tenir com a àmbit objectiu tot els actes d’intencionalitat política tipificats com a delictes o com a conductes punibles administrativament. S’entendrà per intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració tant del Procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya de 9 de novembre de 2014 com del referèndum d’autodeterminació d’1 d’octubre de 2017, així com els actes de protesta a la via pública que, amb la finalitat de defensar les consultes esmentades o de criticar l’actuació de les autoritat governamentals o jurisdiccionals, haguessin estat perseguits penalment o administrativa des de la data de celebració de l’esmentat referèndum.

Així mateix, totes les manifestacions, expressions i simbologia a favor del dret d’autodeterminació, la República Catalana o la independència i el suport i visualització, en tots els àmbits, a la llibertat dels presos polítics. O sigui, totes les accions que quedin emmarcades en el dret d’expressió, llibertat de pensament polític i llibertat de reunió i d’associació.

L’amnistia és imprescindible per poder avançar en la resolució del conflicte polític. Amb líders socials, polítics i altra ciutadania condemnada, investigada i represaliada judicialment no és possible un diàleg democràtic en igualtat de condicions entre totes les parts. Per això l’amnistia, i el reconeixement de l’autodeterminació, és la via per garantir la vida democràtica que ens permeti avançar.

Per aquests motius, els grups municipals de … proposen al ple de l’Ajuntament de … l’adopció dels següents ACORDS:

1. Declarar que el lliure exercici dels drets polítics no pot tenir com a resposta la via de la justícia penal. La llibertat d’expressió, de reunió i manifestació, de participació política per mitjà de l’elecció de representants o per l’expressió directa d’una decisió, constitueixen mecanismes bàsics i essencials d’una societat democràtica.

2. Reclamar l’aprovació per part de les Corts espanyoles d’una Llei d’Amnistia que, sense renunciar a l’exercici dels drets vulnerats, inclòs el dret d’autodeterminació, comporti l’extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes i expressió d’unes idees, sentiments o símbols amb intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l’autodeterminació de Catalunya, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa realitzats des de l’1 de gener de 2013 i fins el moment de l’entrada en vigor de la Llei d’Amnistia, qualsevol que sigui llur denominació i contingut. Per a la seva plena efectivitat, aquesta amnistia haurà d’anar acompanyada d’una solució efectiva al conflicte polític amb l’Estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret d’autodeterminació de Catalunya.
3. Demanar la immediata posada en llibertat de les preses i presos polítics, així com que es reparin els danys causats a les persones represaliades, a les seves famílies i als col·lectius dels quals formen part, i s’hauran de preveure mesures en relació a tots els responsables de la repressió de drets fonamentals.
4. Fer una crida a la societat catalana i al teixit associatiu municipal a mobilitzar-se i donar suport a una amnistia que permeti l’alliberament de les preses i presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de totes les causes obertes per aquests motius, i encoratjar a tots els agents cívics, polítics i socials a reivindicar aquesta proposta a través d’un acord nacional per l’amnistia, l’autodeterminació i els drets civils i polítics.
5. Comunicar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu i a l’Associació de Municipis per la Independència.”

Moció aprovada, amb el vot favorable del grup municipal d’EPF-AM (5) i amb l’abstenció del Grup Municipal de Junts (2), a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 8 de juliol de 2021.

El passat divendres dia 3 de gener de 2020,  en un acord, la Junta Electoral Central pretén executar la inhabilitació del M.H. President de la Generalitat Quim Torra, malgrat no haver-hi sentència ferma, i deixar sense efecte la seva credencial de diputat electe del Parlament de Catalunya.

Aquesta decisió d’un òrgan administratiu, no judicial, és clarament contrària al que determina tant l’Estatut de Catalunya com el Reglament del Parlament de Catalunya respecte els motius de cessament del President del nostre país.

En la mateixa sessió, la Junta Electoral Central també va acordar que l’eurodiputat Oriol Junqueras no pot tenir aquesta condició, malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va dictaminar en data 19 de desembre de 2019 que hauria d’haver pogut recollir l’acta d’eurodiputat i que tenia immunitat per aquesta raó.

Aquestes dues resolucions d’un òrgan administratiu depenent de l’Estat Espanyol s’afegeixen a la llarga llista d’electes i institucions del nostre país que pateixen persecució per part d’instàncies administratives i judicials de l’Estat espanyol pel sol fet de defensar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

Els Ajuntaments catalans i els seus electes també patim aquesta persecució i hem estat al costat de les nostres institucions en la denúncia de la persecució judicial i per trobar una solució política al procés.

És per això, que el Ple del nostre Ajuntament pren els següents ACORDS:

PRIMER.- Rebutjar la resolució de la Junta Electoral Central per la qual s’intenta executar la inhabilitació del M.H. President de la Generalitat Quim Torra i s’ordena la retirada de la seva credencial de diputat. L’esmentada resolució vulnera tant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya com el Reglament del Parlament de Catalunya.

SEGON.- Rebutjar la resolució de la mateixa Junta Electoral Central en què nega la condició d’eurodiputat a Oriol Junqueras, malgrat la recent sentència del TJUE en què es dictamina que hauria d’haver recollit l’acta d’eurodiputat i, per tant, tindria immunitat parlamentària. A més, en data 5 de gener, el Parlament Europeu ha reconegut com a eurodiputats al propi Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín.

TERCER.- Donar suport a les propostes de resolució aprovades pel Parlament de Catalunya el proppassat dia 4 de gener, així com les actuacions que des del Govern de la Generalitat i des del Parlament de Catalunya es prenguin per defensar tant els drets del President com dels eurodiputats que són a la presó o a l’exili.

QUART.- Instar l’Estat espanyol a trobar una solució política al procés que viu el nostre país. S’ha de posar fi a la repressió, la judicialització i la persecució d’electes, representants de la societat civil i institucions que, a més de no aportar solucions, allunyen l’acord polític.

CINQUÈ.- Reclamar la posada en llibertat dels presos i preses polítics, el lliure retorn dels exiliats i exiliades i la plena garantia en l’exercici i defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

SISÈ.- Mantenir el compromís com a electes locals a seguir defensant el dret a l’autodeterminació de Catalunya, el dret a què siguem els catalans els qui decidim el nostre futur per mitjans polítics pacífics i democràtics.

SETÈ.- Comunicar els presents acords a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Govern de l’Estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’ACM, a la FMC i  a l’AMI.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 9 de gener de 2020.

El passat 13 de gener, després de vint anys d’espera i 700 milions d’inversió, entrava en funcionament el desdoblament de la via ferroviària del corredor del mediterrani amb la variant de Vandellòs – Tarragona. Aquest fet configura un nou mapa de serveis ferroviaris a les Terres de l’Ebre que, d’acord amb l’oferta inicial plantejada per Renfe i Adif, suposa un retrocés inacceptable respecte els serveis prestats fins ara.

L’oferta de serveis ferroviaris de Renfe i Adif té com a principal objectiu la prevalença dels criteris comercials per millorar les comunicacions entre València i Barcelona, reduint en 40 minuts la durada del trajecte; fet que comporta la desatenció de les necessitats i la falta de millora del servei per als usuaris de les Terres de l’Ebre.

Això ha suposat que la implementació de la doble via perjudiqui el servei ja precari de tren a les Terres de l’Ebre perquè suposa una pèrdua de connexions, augmenta la durada dels temps de trajecte en els trens regionals vigents el 2016, i tampoc incrementa la freqüència de pas de combois.

La proposta de Renfe i Adif suposa un retrocés respecte del model actual, amb la supressió dels quatre trens Euromeds diaris que connectaven l’estació de l’Aldea – Tortosa – Amposta amb Tarragona i Barcelona des de feia tres anys, i que s’havien establert per compensar els retards en la línia de Rodalies R-16.

Els usuaris d’aquest servei ràpid havien gaudit fins a l’entrada en funcionament del desdoblament de la via d’una reducció en el preu del bitllet gràcies a les aportacions fetes per la Generalitat de Catalunya.

La nova oferta ferroviària, que ara de manera provisional s’ha implementat, manté l’aturada dels Talgo, amb sis freqüències al dia, i incorpora un únic tren diari d’alta velocitat Avant que permetrà unir Tortosa, l’Aldea i Barcelona amb una hora i trenta-cinc minuts. Aquest tren tindrà la sortida de Tortosa a les 06:20 h i la tornada des de Barcelona a les 18:30h.

Paradoxalment amb el desdoblament de la via els trens de rodalies i regionals que connecten l’Aldea amb Tarragona i Barcelona veuen incrementats els temps respecte dels trajectes vigents fa quatre anys.

D’altra banda, la connexió ferroviària  per la R-15 tampoc experimenta cap millora, i segueix sent una de les que presenta més deficiències del país per la manca d’un manteniment adequat; fet que comporta la reducció de la velocitat dels combois en diversos punts del trajecte, alguns de fins a 30km/h,  i també incidències, com alguns descarrilaments. Les freqüències i horaris no s’adapten a les necessitats dels passatgers i quan es produeix alguna incidència la manca d’informació és notable.  Això ha convertit el servei ferroviari d’aquesta línia enpoc fiable i gens competitiu; d’aquí que la durada del trajecte fins a Barcelona trigui més ara que fa vint anys.

Aquesta deficient comunicació ferroviària incideix negativament en la possibilitat de desenvolupament de les comarques ebrenques i contribueix directament al despoblament del territori.

Les Terres de l’Ebre som cruïlla amb el País Valencià i l’Aragó que requereix i necessita que les connexions amb alta velocitat i trens regionals que suporten les  dues línies que travessen el nostre territori tinguin uns serveis adequats amb aturada a les Terres de l’Ebre. I a la vegada ser nexe, punt d’inici o d’arribada d’alguns serveis ferroviaris que connecten amb el nord de Castelló.

Després de la llarga espera i la gran inversió realitzada constatem que la nova proposta de Renfe i Adif suposa un pas enrere per al model ferroviari que connecta les Terres de l’Ebre cap al nord, cap al sud i cap a l’alta velocitat del Camp de Tarragona.

Davant la provisionalitat de la nova planificació ferroviària plantejada fins a l’1 de març i d’acord amb tot l’exposat, proposem els següents acords:

1. Donar suport a la mobilització convocada per la Plataforma Trens Dignes el diumenge vinent, 19 de gener.
2. Demanar al Ministerio de Fomento, almenys el manteniment de les aturades de l’Euromed a l’estació de l’Aldea, mantenint les tarifes bonificades.
3. Incrementar el servei de trens tipus ‘Avant’, amb origen i destí l’estació de Tortosa i amb aturada a l’Aldea, per garantir amb una freqüència regular durant tot el dia la connexió ràpida tant amb Barcelona com amb l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona.
4. Reclamar mantenir la connectivitat de les Terres de l’Ebre des de l’estació de l’Aldea fins el nord de Castelló i València mitjançant els serveis de regionals i l’alta velocitat.
5. Exigir un calendari d’actuacions i inversions a les estacions i a la línia ferroviària R-15 per acabar amb els punts deficients que provoquen la reducció de la velocitat dels combois i els nombrosos incidents, oferint els serveis en les condicions que necessiten els usuaris de la zona: reobrir les estacions i venda de bitllets a Riba-roja, Flix, Ascó i Móra la Nova.
6. Demanar l’establiment de serveis ferroviaris puntuals i semidirectes entre la Ribera d’Ebre, el Camp de Tarragona i Barcelona per així reduir la durada del trajecte, així com la futura connexió de la R-15 amb l’estació intermodal del Camp de Tarragona.
7.  Donar trasllat d’aquests acords al Ministerio de Fomento, a Adif, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al President del Parlament de Catalunya, així com a la Plataforma Trens Dignes

Proposta aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 de febrer de 2020.

En estat d’alarma s’han presentat 5 nous projectes de centrals eòliques a la Terra Alta que afecten els municipis de Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs i la Fatarella, que es sumen a les dos centrals presentades a principi de març al terme del Pinell de Brai. El total d’aerogeneradors que planifiquen aquestes centrals és de 52 (sense comptar els que estan de forma contigua al terme dels municipis de la Ribera d’Ebre).

Detallem cadascuna de les centrals esmentades a continuació: polígonal Sant Blai (Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Ascó) amb 8 aerogeneradors, polígonal les Crestes (Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, la Fatarella i Ascó) amb 11 aerogeneradors, poligonal Santa Madrona (Corbera d’Ebre, la Fatarella i Ascó) amb 11 aerogeneradors, amb planificació de dos centrals més, poligonal el Calvari amb 7 aerogeneradors i poligonal Ebre situat de forma contigua a la Ribera d’Ebre amb 7 aerogeneradors. El conjunt d’aquestes centrals sumaria una potència de 200 MW.

A més, a la Terra Alta també s’hi sumen les dos centrals projectades al terme del Pinell de Brai, poligonal les Murtes (Pinell de Brai i Miravet) amb 7 aerogeneradors i poligonal els Empedrats (Pinell de Brai i Benifallet) amb 7 aerogeneradors.

El decret que va aprovar la Generalitat de Catalunya (Decret llei 16/2019, del 26 de novembre) ha propiciat una allau de projectes eòlics a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta, ja que aquest decret no contempla cap criteri de preservació del paisatge, de densitat en la producció d’energia, ni de reequilibri territorial a nivell de país. Les Terres de l’Ebre hem estat sempre un territori on ens han explotat al límit els recursos naturals, i el nou decret pretén perpetuar la situació en compte d’establir les bases per a un model descentralitzat de producció d’energia. Si comparem la producció actual d’energia de les Terres de l’Ebre amb la producció de la resta del país s’evidencia el desequilibri territorial, les terres del Ebre produïm el 60% de l’energia que consumeix Catalunya.

Aquest nou decret, a més, no contempla la participació dels Ajuntaments, ni del territori en la planificació de la implantació d’energies renovables. Actualment, les empreses promotores negocien contractes amb els veïns i veïnes dels municipis mentre els Ajuntaments no són ni tan sols coneixedors dels projectes.

Pel que fa als Ajuntaments, la manca de tècnics per poder valorar els projectes, els curts terminis d’informació pública, la limitació de temps per pronunciar-se davant els projectes, l’opacitat amb què actua el govern de la Generalitat, i la legislació del decret redactada de forma ambigua i sense detall… ens deixen sense capacitat d’actuar davant una implantació eòlica descontrolada.

Amb l’aprovació d’aquest decret s’ha garantit que la transició energètica quedi lluny de l’autoconsum i la sostenibilitat. El Consell Comarcal i els municipis de la Terra Alta no rebutgem les energies renovables, al contrari, som promotors d’aquest tipus de producció energètica, sempre i quan garanteixi valors de sostenibilitat i progrés territorial (econòmic i social). No és el cas: ens trobem davant d’un territori massificat per la implantació de centrals eòliques mentre convivim amb el despoblament, població envellida, l’exili juvenil, escasses oportunitats laborals, i les rendes més baixes de Catalunya. La comarca de la Terra Alta ja hem superat exponencialment el llindar mínim de producció d’energia renovable, en aquests moments donem per pagada la quota de solidaritat amb la resta del país.

És per tot això que volem manifestar la nostra disconformitat amb aquest model d’implantació d’energies renovables basat en la massificació i l’especulació, que va obertament en contra dels nostres interessos municipals i comarcals, i de l’acord adoptat pel Ple del Consell Comarcal de la Terra Alta en data 20 de desembre de 2018: Proposta d’aprovació de la moció presentada per les entitats DOTA, Plataforma per la defensa de la Terra Alta i Ateneu Popular la Pastora, per prendre mesures per a aturar la massificació eòlica a la Terra Alta i aturar el desenvolupament de la ZDPVII.

Des de la Terra Alta creiem indispensable aplicar criteris per garantir un reequilibri territorial en la implantació de renovables: una implantació participada pels territoris i una transició energètica basada en l’autoconsum i la sostenibilitat.

Actualment ens trobem saturats intentant donar resposta als projectes que estan arribant. La situació és insostenible, i durant els propers mesos empitjorarà. Totes estes centrals i les construccions de línies d’evacuació elèctriques que es projecten destrossaran els diferents termes municipals i tancaran totes les portes als projectes socioeconòmics vinculats a l’agricultura, la biodiversitat i el paisatge.

Com a territori volem reiterar que no estem dient que no a la implantació d’energies renovables, al contrari, però no d’aquesta manera.

Per tot això, proposem prendre mesures urgents davant aquesta situació, instem a que s’introdueixin criteris socials i democràtics a la legislació vigent. També exigim criteris més restrictius de protecció del paisatge i del medi ambient, i sobretot criteris de reequilibri territorial, la nostra comarca (Terra Alta) amb poc més d’11.000 habitants, estem generant actualment més del 25 % d’energia renovable que es produeix a Catalunya. També pensem que s’ha de facilitar al màxim (a nivell administratiu i econòmic) els projectes d’autoconsum, hauria de ser una prioritat del Govern. Així com el desplegament d’instruments normatius per ubicar els projectes eòlics prop dels grans centres de consum.

La comarca de la Terra Alta ja genera suficient energia eòlica, fet que no repercuteix en la millora de serveis, d’infraestructures i qualitat de vida de la comarca.

Som una comarca agrària, amb recursos naturals i paisatgístics, amb activitats endògenes com l’agricultura, la ramaderia, la indústria agroalimentària, el turisme, el petit comerç, els serveis a les persones… i el model d’implantació eòlica que proposen els promotors de les centrals eòliques esmentades va contra el model de desenvolupament socioeconòmic que promou la comarca de la Terra Alta.

El projecte “País viu, país d’oportunitats” impulsat per la Generalitat de Catalunya, va obrir les portes a un nou futur de comarca. Aquests projectes eòlics han d’estar desestimats per l’acord i el compromís que va prendre la Generalitat en relació a la Terra Alta.  Aquests projectes no tenen cabuda al territori que volem, són un perjudici i una condemna pel nostre futur.

Per tots aquests motius, PROPOSEM:

Primer. – EXIGIR al Govern de la Generalitat la paralització total de qualsevol projecte eòlic a la Terra Alta.

Segon – DEIXAR DE PARTICIPAR al programa “País Viu, país d’oportunitats” impulsat per la Generalitat de Catalunya fins que no es reverteixi la situació: si volem un País Viu, i una Terra Alta Viva, s’han de tancar les portes a l’especulació i respectar la voluntat de la comarca.

Tercer – COMUNICAR aquest acord a les entitats i el sector econòmic comarcal i territorial, així com demanar la seva adhesió i suport a aquest acord comarcal.

Quart – EXIGIR la paralització de tots los projectes relacionats amb la implantació de parcs eòlics que afecten al terme municipal de la Fatarella.

Cinquè – Fer arribar aquest acord i els documents resultants al MH President de la Generalitat, al MH President del Parlament de Catalunya, a la H Consellera d’Empresa i Coneixement, a la resta de conselleries implicades en la tramitació de la seva instal·lació,  així com també a tots els grups parlamentaris.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 21 de maig de 2020.

La caça és molt més que un esport o una simple afició que es desenvolupa a l’aire lliure, com a mostra de la seva importància i tradició és l’única activitat amb com a mínim una societat a cada municipi de Catalunya. És una activitat que practiquen més de 63.000 catalans/es de tots els estrats socials i que contribueix de manera efectiva a la conservació de la biodiversitat, al desenvolupament econòmic del món rural i a la seva vertebració social.

Segons el primer informe Impacto Económico y Social de la Caza en España, elaborat per Deloitte per la Fundació Artemisan, la despesa (efecte econòmic directe, indirecte i induït) de l’activitat cinegètica a tota Espanya és de més de 6.475 milions d’euros a l’any i crea 187.000 llocs de treball. Així mateix, la despesa directa de l’activitat cinegètica supera els 5.470 milions d’euros, de manera que la caça representa el 0,3% del PIB. Això equival al 13% del sector agrícola, ramader i pesquer, al 4% del sector de la construcció o al 9% del sector financer.

Pel que fa a la contribució a les arques públiques, aquest informe apunta que la caça aporta 614 milions d’euros, dels quals el 33% són aportats directament en concepte de taxes i impostos per caçadors/es. De la mateixa manera, l’informe conclou que els/les caçadors/es «inverteixen al voltant de 300 milions d’euros en actuacions de conservació de la natura, més de 230 milions destinats a repoblacions i altres activitats de conservació mediambiental, i 54 milions al manteniment d’accessos, pantans, podes, millores de la muntanya i tallafocs, entre altres.

L’estudi de la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona Valoració dels costos econòmics que genera la caça del porc senglar en la modalitat de batuda (2015), quantifica que els 60.612 porcs senglars capturats a Catalunya la temporada de caça 2016/17 ha comportat per els/les caçadors/es un cost de 80 milions d’euros que repercuteixen en benefici dels diferents sectors econòmics que envolten la pràctica d’aquesta modalitat.

A Catalunya i segons les últimes dades aportades per el Servei d’Activitats Cinegètiques de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, el terreny cinegètic és de 2.895.299 hectàrees (sumant àrees privades i locals de caça, zones de caça controlada, reserves nacionals de caça i reserves de caça). Això significa que el 92,9% de la superfície de la nostra Comunitat Autònoma està destinada, entre altres aprofitaments, a la caça.

Juntament a la importància econòmica, la caça es configura com una eina vital per la conservació de la biodiversitat i els ecosistemes afavorint el control poblacional d’espècies que provoquen danys a l’agricultura, a la massa forestal, ajudant a reduir el risc d’accidents de trànsit amb animals i reduint el risc de propagació de malalties que afecten als animals de granja i les persones.

Segons el III Estudi Ponle Freno AXA sobre accidents amb animals, Catalunya ocupa la tercera posició, darrere de Castella Lleó (35,5%) i Galicia (17,6%), amb major percentatge de sinistres contra animals cinegètics, un 14%. D’aquests hi ha una incidència quasi absoluta del senglar que protagonitza un 90% dels accidents.  Fins al 31 d’octubre de 2018, els Mossos d’Esquadra han intervingut en 2.496 accidents amb animals implicats. D’aquests, hi ha hagut 134 accidents amb víctimes, els quals han causat un total de 167 víctimes (9 greus, 158 lleus i cap víctima mortal).

L’activitat dels/de les caçadors/es no finalitza amb el període hàbil de caça sinó que perdura al llarg de tot l’any amb tasques de gestió del territori com la recuperació de fonts naturals o la instal·lació d’abeuradors per facilitar punts d’aigua a les espècies de la fauna salvatge. Les repoblacions de perdiu roja que porten a terme els caçadors contribueixen eficaçment a la conservació d’una espècies protegida emblemàtica com és l’àguila cuabarrada. És important destacar la col·laboració del col·lectiu de caçadors/es en el Programa de seguiment sanitari de la fauna cinegètica de la Generalitat de Catalunya de manera activa, amb la recollida de mostres dels animals caçats. També es participa en la vigilància sanitària passiva, amb la recollida d’animals trobats morts o malats en el medi natural al llarg de tot l’any, que són analitzats per el Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge (SEFaS) de la Facultat de Veterinària de la UAB, mitjançant un conveni finançat per la Federació Catalana de Caça.

La participació a cursos de formació en temes de seguretat en la pràctica de la caça, o en la millor gestió per el foment i la conservació de les espècies, formen part de les activitats dels/de les caçadors/es.

Malgrat tot, el factor determinant de la caça és el caràcter social d’una activitat que es transmet com a cultura i tradició pròpia de les zones més rurals de Catalunya, profundament arrelada al territori i que a la nostra comunitat practiquen més de 63.000 catalans/es de tots els estrats socials que troben en aquesta manera de viure un nexe d’unió. No en va, la caça és, per multitud d’aficionats, el motiu per tornar al seu entorn rural o poble d’origen.

Allunyada dels prejudicis i la visió elitista (absolutament inexistent en la seva pràctica a Catalunya),  l’activitat cinegètica genera un moviment associatiu el principal representant del qual és la Federació Catalana de Caça, organisme que compta amb 40.000 caçadors/es associats/des a més de 960 societats o clubs de caça ubicats a la totalitat dels municipis catalans i que ostenten la titularitat de les àrees privades de caça, per cessió contractual dels propietaris de les finques públiques i/o privades del seu municipi en les que, a més de practicar la caça, porten a terme entre d’altres les tasques de gestió i conservació mencionades.

Les dades anteriors mostren que la caça a Catalunya és una activitat fortament arrelada al territori que contribueix de manera efectiva a la conservació del medi natural i al desenvolupament econòmic del món rural català, en especial, de les comarques més deprimides i/o aïllades dels grans nuclis de població, construint, d’aquesta manera, un element essencial de vertebració social i per la conservació del medi ambient català.

Malgrat aquesta rellevància social, mediambiental i econòmica, la caça està sent objecte de nombrosos atacs i crítiques destructives (cada vegada més agressives) per part d’associacions ecologistes, animalistes i determinats col·lectius que persegueixen la prohibició d’aquesta activitat, circumstància que comportaria greus prejudicis econòmics i socials.

Per altra banda, l’activitat ocellaire és una pràctica tradicional a Catalunya (són més de 4.000 els seus practicants) mitjançant la qual es capturen amb vida, i sense cap dany, exemplars de les espècies pinsans, verdums, caderneres i passerells per, posteriorment, ensinistrar-los en el cant. Es una pràctica totalment innòcua per el medi ambient i no té cap perjudici per l’entorn natural.

A dia d’avui no hi ha ni un sol estudi que asseguri que l’activitat ocellaire pugui ser perjudicial per la conservació de les espècies citades i que, per tant, justifiqui la seva prohibició.

Malgrat això, el col·lectiu de caçadors i caçadores catalans han vist augmentades exponencialment les seves sancions en aplicació de la llei 5/2020. Por tot l’exposat i de conformitat amb allò disposat per la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local, es sol·licita que per aquest Ple al que em dirigeixo s’aprovi una moció/declaració consistent en el dictat d’una declaració institucional amb el següent contingut:
1r. La caça és una activitat amb un fort arrelament social, cultural i econòmic a Catalunya que mereix i ha de ser recolzada, protegida i fomentada per els poders públics catalans a causa de la seva contribució a la conservació de la biodiversitat i al desenvolupament socioeconòmic del món rural català.

2on. Aquesta Corporació Municipal es compromet a recolzar la Caça i l’activitat ocellaire, així com a instar als governs autonòmic i Estatal a recolzar ambdós activitats com a motors de desenvolupament socioeconòmic del món rural i eines de conservació ambiental.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 9 de juliol de 2020.

Recentment, i després d’un intens debat des del juny 2018, el Parlament Europeu ha aprovat el que serà la nova política europea en matèria d’agricultura i el resultat no podria ser més preocupant.

La PAC es crea amb el Tractat de Roma (1957) amb l’objectiu de garantir la seguretat alimentaria a tota Europa i protegir el mercat agrícola, establint preus de preus mínims, l’atorgament de subvencions i la creació d’un mercat comú que prioritzés els productes europeus. I de fet aquesta estratègia va arribar a convertir l’Europa als anys vuitanta en el segon exportador agrícola del món. L’any 1992, amb l’aparició dels ajuts directes als productors, hi ha un canvi en el sistema i es passa dels ajuts a la producció als ajuts per superfície. L’any 2003 continua l’evolució i els ajuts per superfície es deslliguen de la producció i es fixen a partir d’un període de referència. Després d’aquests anys d’evolució, ens trobem que avui al voltant del 80% dels fons de la PAC es destinen a un 20% de receptors.

Així, la crisi i les dificultats que del sector agrari català per adaptar-se a les condicions d’un mercat liberalitzat, obert i globalitzat, n’ha canviat l’estructura, consolidant un procés d’integració entre els productors i empresa agroalimentària, que els ha permès fer front als nous requeriments de mercat. Aquests requeriments s’han d’afegir a la necessitat de produir amb criteris cada vegada més sostenibles i respectuosos amb el medi, fent front a l’increment de costos que això representa i que, aplicat sobre un sector envellit i amb falta de relleu generacional, ha generat molts problemes al món rural com l’envelliment i el despoblament.

L’emergència climàtica que vivim, ens porta també a reflexionar sobre la necessitat que les empreses agroindustrials siguin cada cop més eficients i sostenibles. Però la reforma de la PAC acabada d’aprovar pel Parlament Europeu és contradictòria amb l’agenda verda i Pacte Verd Europeu. Per una banda rebutja reduir un 30% de les emissions del sector agroalimentari per al 2027 i per l’altra estableix que el 40% del pressupost de la PAC ha de contribuir a objectius climàtics i adopta com a seva el “Green Deal” i l’estratègia “Farm to Fork”.

Per això algunes organitzacions polítiques com d’Esquerra Republicana, defensem que cal confeccionar una PAC que promogui la sostenibilitat de l’activitat agrària i la seva contribució a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, garantint a agricultors i ramaders, unes condicions de vida dignes, amb un sistema d’ajuts que prioritzin els agricultors professionals per davant de les grans empreses no vinculades al sector. Volem una PAC que incentivi una activitat agrària basada en les explotacions de base familiar, que faciliti la producció d’aliments bons, sans i segurs amb unes produccions respectuoses amb els recursos naturals, l’entorn, el medi ambient i la biodiversitat, i que faci un ús sostenible dels productes fitosanitaris

Malauradament, però, la Comissió Europea ha tirat endavant aquesta PAC amb els vots de liberals i Socialistes, i 2 dels 3 informes per part del PP i Vox.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Entesa per la Fatarella-AM demanem l’aprovació dels següents acords:

Primer.- Demanar a la Comissió Europea un canvi per orientar la PAC a favor de les explotacions familiars professionals que són les que gestionen i mantenen el territori i l’equilibri territorial.

Segon.- Demanar a la Comissió Europea el canvi de la PAC de manera que s’incentivin pràctiques agràries més respectuoses amb el medi ambient que permetin una millor utilització dels recursos i es protegeixi la biodiversitat.

Tercer.- Mantenir el suport a les explotacions familiars a través d’una PAC que els protegeixi i els faciliti eines per poder sobreviure en un mercat global i liberalitzat

Quart.- Traslladar aquests acords als grups parlamentaris presents a la comissió europea en representació de Catalunya, a Unió de Pagesos, a l’associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 27 de novembre de 2020.

La transició energètica té un paper destacat davant els reptes de la crisi climàtica que vivim. Des de Catalunya hem de generar estratègies efectives que ens ajudin a assolir els objectius sobre energia renovable estipulats per la Unió Europea per al 2030.

Per fer-ho, hem de passar d’un model energètic centralitzat i basat en els estocs de combustibles fòssils i no renovables (carbó, petroli, gas i urani), per avançar decididament cap a un nou model digitalitzat i basat a captar els fluxos naturals d’energia renovable (sol, aigua i vent), on la ciutadania ha de tenir un paper central com a productors, gestors i no només com a consumidors d’energia. Un model de distribució i equilibri territorial, al servei de les persones, no de l’oligopoli energètic.

És amb aquest objectiu que s’aprova el Decret llei 16/2019, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, que s’emmarca en la Llei de Canvi Climàtic al Parlament de Catalunya el 2017 i totes les directrius europees al respecte, inclosa la Winter Package.

Malgrat el decret, semblava buscava facilitar la transició a la societat cap a les energies renovables facilitant-ne els tràmits per la seva implantació, i promovent així el lideratge de Catalunya en la reconversió energètica, de facto, ha servit per recuperar antics projectes eòlics aturats arran la crisi econòmica del 2008, i també per sumar-ne de nous, als mateixos territoris promoguts pels oligopolis, generant una nova situació de desequilibri territorial i malestar per part dels municipis i la ciutadania.

Tampoc podem obviar la preocupació de molts ajuntaments, especialment els més petits, que s’han vist superats davant l’allau de propostes per la exigència de donar respostes en forma d’al·legacions, amb una minsa estructura de personal, sovint no especialitzat. El document aprovat doncs, no contempla criteris territorials ni escolta la veu dels municipis que reclamen la creació de criteris d’integració paisatgística, que protegeixi els espais agraris, i fomenti la participació la seva participació.

Són molts els municipis que reclamen donar valor decisori a les opinions dels ajuntaments i no perpetuar una situació d’indefensió on es situen actualment, perquè no contempla l’actual decret, la participació dels Ajuntaments en la planificació de la implantació d’energies renovables.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Entesa per la Fatarella-AM proposa els següents acords:

1- Reiterar l’aposta de l’Ajuntament de la Fatarella per les energies renovables, com a eina fonamental en el canvi energètic, per deixar de dependre de les energies d’origen fòssil i nuclear.

2- Demanem al govern de la Generalitat que fixi el mapa d’energies renovables per a cada territori de distribució d’energies renovables en funció de la capacitat de producció i consum de cada zona, compensant aquells territoris que produeixen més energia renovable de la que consumeixen.

3- Demanar al govern de la Generalitat la modificació urgent i immediata del decret 16/2019, per acabar d’establir i comunicar els criteris socials, paisatgístics, mediambientals, agrícoles i d’equilibri territorial, i la paralització de totes les tramitacions fins que aquests estiguin aprovats i publicats.

4- Demanar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a la Conselleria d’Empresa i Coneixement, que estableixi la participació dels municipis en tots els òrgans d’informació i de presa de decisió relativa a la ubicació d’instal·lacions energètiques al seu terme municipal.

5- Demanar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a la Conselleria d’Empresa i Coneixement, la creació d’un servei de suport tècnic-jurídic per als municipis, gratuït, amb la finalitat de facilitar suport tècnic i jurídic durant la tramitació de qualsevol projecte d’implantació energètica que considerin que no s’ajusta als interessos públics del municipi.

6- Establir com a base de qualsevol projecte de renovables al municipi la protecció de l’interès públic, els espais agrícoles i l’equilibri territorial. L’aprofitament i gestió de l’entorn natural del terme municipal, l’aprofitament d’infraestructures ja existents, la participació dels municipis, la priorització dels projectes relacionats amb l’autoconsum davant els oligopolis, la distribució de proximitat i en la dinamització del primer sector.

7- Fer arribar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, i a les diferents empreses que han presentat i presentin projectes al nostre municipi.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 27 de novembre de 2020.

Arrel de la inquietud i rebuig que ha provocat l’anunci del projecte de construcció d’un macro abocador al municipi de Riba-roja d’Ebre, es va celebrar un Consell d’Alcaldes a la Ribera d’Ebre, el passat 4 de gener per què l’alcalde de Riba-roja d’Ebre pogués informar de primera mà del projecte i les seves característiques i que la resta d’alcaldes i alcaldesses de la comarca expressessin la seva posició envers el projecte.

El sentiment de rebuig al projecte es pot qualificar de pràcticament unànime, fet que va propiciar prendre l’acord de redactar i sotmetre a votació, inicialment, al Ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i posteriorment a tots i cadascun dels ajuntaments de la comarca i comarques veïnes una moció, amb el següent contingut.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

– La Ribera d’Ebre ha patit la deslocalització d’empreses, pateix per la incertesa del futur post-nuclear i la manca de diversificació econòmica que té, de moment, per fer-hi front.

– Té un abocador a Tivissa, que en principi era pels municipis de les comarques de Terra Alta, Priorat i Ribera d’Ebre, que s’ha convertit en un gran abocador de més de la meitat de Catalunya de residus industrials, amb tot el que això suposa. El trànsit rodat de tràilers per les nostres terres, ha marcat el perfil geogràfic del sud de la comarca, i el llast que suposa pels municipis veïns d’una instal·lació així pel seu desenvolupament turístic.

– A la Ribera d’Ebre s’ha apostat per un turisme de qualitat que aprofiti els seus actius històrics, patrimonials i naturals. S’ha apostat pel sector primari i sobretot pel sector agroalimentari, posant en valor els nostres productes i la seva qualitat. Aquesta és una línia de treball que ha costat molt de consensuar i engegar, però que ha aconseguit que tots els municipis de la comarca, i persones a nivell particular, hi apostin, i després de tants esforços per a què això sigui així, un projecte com el de l’abocador de residus industrials que es planteja al municipi de Riba-roja xoca frontalment amb la línia marcada i consensuada a la comarca.

– Volem un projecte de comarca on el desenvolupament econòmic i social dels municipis estigui basat en el turisme rural i gastronòmic, en els actius històrics i naturals, en la qualitat dels nostres productes i el nostre entorn, i una indústria compatible amb la Reserva de la Biosfera. I no un model de desenvolupament que es basi en portar tones i tones de residus industrials de tot Catalunya pel benefici econòmic d’un sol municipi, que de ben segur llastrarà, encara més, l’esdevenir de la comarca de per vida.

– No podem admetre que de nou es plantegi un altre abocador per albergar la brossa de més de mitja Catalunya. La Ribera d’Ebre, i les Terres de l’Ebre, ja han contribuït més que suficientment i hem sigut més que solidaris en acollir els residus de més de mig país durant molts anys.

Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de la Fatarella, proposa d’adopció dels següents

ACORDS:

1.- Manifestar l’oposició frontal al projecte d’abocador que es planteja a Riba-roja d’Ebre, que es contrari a la línia de desenvolupament econòmic consensuada per tots els municipis riberencs i marcaria molt negativament el futur de la comarca i les Terres de l’Ebre.

2.- Instar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a l’Agència Catalana de Residus que paralitzin immediatament els tràmits del projecte de l’abocador.

3.- Instar als promotors del projecte, la UTE l’Estaca Proyectos (Urbaser i Griñó) que retiri immediatament el projecte de l’abocador.

4.- Instar a l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre a no autoritzar el projecte presentat per a la construcció d’un abocador de residus industrials.

5.- Instar a tots els Ajuntaments de les Terres de l’Ebre i Priorat a no donar cabuda a un projecte similar al seu terme municipal.

6.- Instar a totes les institucions, entitats cíviques, econòmiques i socials del territori, que es sumin en aquest posicionament.

7.- Comprometre’ns a realitzar totes les accions necessàries que estiguin al nostre abast per què aquest projecte d’abocador no tiri endavant, pel bé del futur de la Ribera d’Ebre i d’aquells que l’estimen i que pretenen viure-hi.

8.- Fer arribar aquest acord a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, a l’Agència de Residus de Catalunya, a la Delegació del Govern i a la presidència del Parlament perquè la traslladi a tots els grups parlamentaris.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària i urgent del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 14 de març de 2019.

Definitivament, la democràcia a l’Estat espanyol mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort. Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Quim Forn i Dolors Bassa han estat condemnats amb penes de presó. I Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila han estat condemnats per desobediència amb multes econòmiques i inhabilitació. Aquest ha estat un judici polític que mai s’hagués hagut de produir. Tornem a dir alt i clar que en democràcia votar no és cap delicte. Les idees no es jutgen. I és per això que reclamem la llibertat de totes les persones preses i exiliades polítiques, perquè no han comès cap delicte.

Vivim amb tristor i profunda indignació la sentència, que suposa una vulneració dels drets polítics individuals de les persones condemnades, de les preses i exiliades polítiques, i una retallada dels drets i llibertats col·lectives. El judici i la sentència ens han conduït a un estat d’absoluta excepcionalitat. Vivim moments molt greus, moments en què es posa de manifest que l’aparell de l’Estat espanyol actua intentant abolir la pluralitat política, vulnera la legitimitat del poble de Catalunya a decidir el seu futur lliurement, agredeix el dret que tenim a transformar la societat a través de la independència. I, al mateix temps, avui tornem a constatar que les forces polítiques de l’Estat són incapaces de fer ús del diàleg com a instrument de resolució del conflicte.

Aquesta sentència no ens atura. Al contrari, ens enforteix com a moviment per debilitar el règim del 78. I és que, una vegada més, reivindiquem el dret a l’autodeterminació, el dret a treballar pacíficament per esdevenir República Catalana, lliure, neta, justa i que treballi per garantir la igualtat d’oportunitats entre tota la ciutadania catalana. Cap sentència ens aturarà. Plantem cara a la voluntat repressora de l’Estat espanyol, i ho fem mobilitzant-nos, reclamant diàleg, reivindicant la via política i democràtica de resolució del conflicte. Demanem l’amnistia per a totes les persones condemnades i perseguides.

Reprovem l’actitud sostinguda de l’Estat espanyol, que ha dimitit de la seva responsabilitat de fer front i donar resposta a les demandes de la ciutadania, per via dialogada i pacífica. Convé recordar, per exemple, que, el maig d’aquest any 2019, el grup de treball sobre detencions arbitràries de Nacions Unides va fer pública una resolució que instava l’Estat espanyol a deixar en llibertat de forma immediata l’Oriol Junqueras, en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez, que es trobaven a presó preventiva.

L’incompliment d’aquesta resolució va ser una mostra més que l’Estat actua desoint qualsevol resolució, tractat internacional (com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que recullen el dret a l’autodeterminació) o totes les manifestacions pacífiques del poble de Catalunya a favor de la independència i la República Catalana. I aquesta actitud és molt greu. Per això la denunciem, perquè, malauradament, ens recorda etapes autoritàries en què no hi havia garantits els drets polítics ni les llibertats de la major part de la ciutadania.

Reivindiquem justícia, i ens disposem a liderar de nou la lluita antirepressiva, democràtica, pacífica i a favor dels drets i les llibertats. La situació d’excepcionalitat que estem vivint, agreujada especialment per la confirmació de la sentència, afecta tothom, afecta la quotidianitat dels pobles i ciutats del nostre país i de totes les persones que hi vivim.

I, per tant, és per tots els motius exposats anteriorment que el ple adopta els següents acords:

PRIMER. Manifestar el rebuig a la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Suprem en relació al judici de l’1 d’octubre i la causa independentista, constatant que representa una regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya.

SEGON. Reclamar la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques i exigir l’amnistia de tots ells i elles, i de tots els exiliats i exiliades, com a reconeixement de l’absència de cap delicte vinculat a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i a qualsevol altra acció política celebrada durant els dies previs i posteriors a aquesta data.

TERCER. Mostrar el compromís amb el dret a l’autodeterminació, dret polític fonamental recollit en tractats internacionals com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, signats també per l’Estat espanyol, i reivindicar-lo com a dret en virtut del qual resoldre el conflicte polític existent, per via democràtica i pacífica.

QUART. Reafirmar-nos en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista català. Condemnar tots els intents de criminalització del moviment independentista que les seves diferents institucions, òrgans, poders i alguns mitjans de comunicació volen construir.

CINQUÈ. Exigir al govern de l’Estat espanyol que respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament a les diferents institucions catalanes, així com les decisions i acords que se’n derivin, com a màxima expressió de la sobirania popular.

SISÈ. Comprometre’ns a treballar conjuntament amb el Parlament de Catalunya, del Govern de la Generalitat de Catalunya i convocar-nos a participar, com a representants legítims de la ciutadania, en una assemblea d’electes a favor dels drets polítics i la llibertat.

SETÈ. Mostrar l’adhesió de l’Ajuntament de la Fatarella a totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem, tant a nivell nacional com internacional, i convidar la ciutadania a participar en totes les lluites compartides i pacífiques a favor dels drets i les llibertats. I comprometre’ns a participar en l’acte convocat pel President de la Generalitat el dia 26 d’octubre al Palau de la Generalitat.

VUITÈ. Expressar la més ferma voluntat de seguir treballant, dia rere dia, per garantir els drets i les llibertats de tota la ciutadania de la Fatarella, la defensa del diàleg i dels principis democràtics i la pluralitat política, així com el respecte a la separació de poders, imprescindible en qualsevol estat de dret.

NOVÈ. Fer avinent la situació de repressió política i de vulneració de drets fonamentals que estem vivint com a ciutadania i com a país als municipis agermanats.

DESÈ. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Congrés de Diputats, a la Presidència del Govern de l’estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’Associació Catalana de Municipis i a l’Associació de Municipis per la Independència. I donar conèixer el contingut d’aquesta moció a la ciutadania del municipi pels mitjans que es creguin oportuns.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària i urgent del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 14 d’octubre de 2019.

De nou, el 8 de març de 2018, commemorarem el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Una reivindicació que va més enllà d’aquesta data i impregna els 365 dies de l’any, l’acció de les administracions públiques i de totes i cadascuna de les persones que conformen la nostra societat.

Tot i els avenços realitzats, les desigualtats i les discriminacions cap a les dones encara estan presents i són massa punyents alhora. Les situacions de vulnerabilitat són més crues per a les dones, i això es tradueix en una major precarietat laboral d’aquestes i una feminització de la pobresa, entre d’altres. De fet, un estudi recent d’Enginyeria Sense Fronteres fa evident que 7 de cada 10 víctimes de pobresa energètica són dones. Però la discriminació no queda aquí. Més d’un 70% dels contractes a temps parcials ho són de dones. I en aquesta mateixa línia l’Observatori Dona i Empresa assenyala que més del 70% de les empreses no tenen cap dona als seus Consells d’Administració. Això contrasta amb l’àmbit educatiu, a on les dones representen el 60% de les llicenciades i en canvi els càrrecs de més rellevància, en tots els sector, continuen sent ocupats majoritàriament per homes. El sostre de vidre doncs, encara no s’ha trencat i segueix limitant les possibilitats d’ascens de les dones.

Segons l’últim informe de la Generalitat , la bretxa salarial entre homes i dones se situa en un 26,6% a Catalunya i dades recents indiquen que tendeix a agreujar-se. Al País Valencià i a les Illes les dades tampoc són positives: un 24,24% i un 15,88% respectivament. Qüestió que, a diferència d’alguns, nosaltres sí que considerem que ens “hi hem de posar” per eradicar-la mentre veiem com diversos països europeus adopten noves mesures per fer-hi front.

Cal continuar apostant de forma decidida per polítiques de conciliació de la vida laboral i personal i familiar per garantir que les dones tinguin dret a gaudir de temps de lleure i participació en igualtat de condicions que els homes. També és important replantejar els permisos de maternitat i paternitat apostant per permisos iguals i intransferibles. A més, cal continuar treballant per implantar al nostre municipi uns horaris més racionals.

Cal seguir reivindicant el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i el dret a una maternitat lliure i segura, vetllant també perquè les dones joves de 16 i 17 anys puguin exercir aquest dret lliurement. Els darrers mesos la campanya #MeToo de denúncia d’assetjament sexual ha fet evidents aquestes situacions encara tan habituals i hem seguit amb preocupació el tractament judicial i mediàtic de casos de violacions que han posat de nou el focus sobre les dones i no tant sobre els agressors. També s’han fet públics casos d’agressions sexuals que han sortit a la llum pública a Catalunya i que mostren que cal continuar amb la tasca de prevenció, de reparació de les víctimes i castigar-ne els autors.

Apel·lem a la mobilització a favor dels drets de les dones, avui i cada dia de l’any, per seguir contribuint a una societat més justa i igualitària que faci de la República Catalana una República Feminista de dones i homes lliures.

Per tots aquests motius, el grup d’EPF-Am a l’Ajuntament de la Fatarella proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. L’Ajuntament de la Fatarella manifesta el seu compromís per continuar treballant pels drets de les dones, en col·laboració amb les entitats de dones del municipi i rebutjant qualsevol tipus  de discriminació.

Segon. Continuar treballant amb les empreses del municipi per l’elaboració de plans d’igualtat que facin possible la reducció de la bretxa salarial, la promoció de dones als càrrecs de decisió i l’adopció de mesures que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

Tercer. Continuar treballant per la prevenció de qualsevol tipus de discriminació cap a les dones de l’assetjament sexual o per raó de sexe en qualsevol espai, fent especial incidència en l’àmbit laboral i els espais d’oci.

Quart. Donar suport a la iniciativa de la Vaga Internacional de Dones realitzada per les feministes de diferents països del món i convocada a Catalunya pel conjunt del Moviment Feminista i els sindicats majoritaris.

Cinquè. Tenir la perspectiva de gènere com a eix central de les actuacions de l’Ajuntament i de les polítiques fetes des del govern municipal.

Sisè. Comunicar aquest acord a les associacions de dones del municipi, a Ca la Dona, als grups polítics al Parlament de Catalunya, a l’Institut Català de les Dones i a les entitats municipalistes.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 8 de març de 2018.

El debat nuclear té pendents molts reptes pendents d’afrontar fonamentals per al país: la generació de font d’energia alternatives per afrontar el tancament en els propers anys de les centrals nuclears, la gestió i emmagatzematge dels residus nuclears, i la generació d’un teixit econòmic alternatiu als municipis de l’entorn nuclear on avui moltíssima gent viu directa o indirectament de les centrals. No obstant, si algun dels reptes del debat nuclear arrossega una urgència històrica és la gestió dels plans d’emergència nuclear.

A Catalunya es troben 3 dels 7 reactors nuclears existents a l’Estat espanyol, 2 al municipi Ascó i 1 a Vandellós, on, des de l’accident succeït al 1989, hi ha un segon reactor fora de funcionament. Les centrals d’Ascó i Vandellós van ser dissenyades fa quaranta anys, quan els estàndards tecnològics de seguretat no eren els d’avui en dia, en una societat on l’exigència sobre el respecte al medi ambient i sobre la responsabilitat social de les empreses era molt inferior a la del segle XXI Vandellós i Ascó, a diferència de la resta de les centrals de l’Estat ubicades en territoris despoblats, es troba en un territori on en període estival resideixen centenars de milers de persones dins del radi dels 20 quilòmetres. Moltes d’elles turistes sense la més mínima formació sobre les pautes d’actuació davant una emergència.

La catàstrofe de Fukushima del 2011 va posar en evidència una vegada més, no tan sols, la fi del paradigma de la seguretat nuclear, sinó que també va posar en evidència la incapacitat de les institucions per protegir a la població dels accidents nuclears, fins i tot, a un país com Japó amb àmplia experiència en la gestió de grans catàstrofes. A Fukushima, com també havia passat en accidents anteriors, es va haver d’evacuar i confinar a tota la ciutadania del radi dels primers 20 quilòmetres, i a molts dels residents fins a 50 quilòmetres de distància dels reactors accidentats.

L’accident de Fukushima va provocar que al 2014 el Consell de la Unió Europea modifiqués la Directiva 2009/71/Euratom, incrementant les mesures i els criteris de seguretat de les instal·lacions nuclears, directiva que havia de transposar-se pels Estats afectats abans del 15 d’agost de 2017. L’estat espanyol encara no ha transposat totalment aquesta directiva comunitària, ni ha incorporat els aprenentatges de Fukushima al “Plan básico de emergencia nuclear (PLABEN 2004)” i al “Plan de Emergéncia Nuclear Exterior a las Centrales Nucleares de Ascó y Vandellós (PENTA 2009)”.

L’aplicació efectiva dels plans d’emergència arrosseguen una mancança històrica d’infraestructures i recursos. Mancances que comencen per les pròpies instal·lacions del Centre de Coordinació Operativa del PENTA (CECOP); per la línia ferroviària R-15 amb les estacions tancades, amb accessos insuficients, i amb un manteniment de la  via inadequat; per la cobertura de les telecomunicacions als nuclis de població de la Zona I i pels sistemes d’alerta i comunicació als ciutadans en emergències; per la manca d’operativitat de les estacions de classificació i descontaminació de la població; per la manca d’instal·lacions mèdiques de descontaminació especialitzades de proximitat… Aquestes mancances són més notables als municipis que es troben entre els 10 i 20 quilòmetres de les centrals, als quals no se’ls ha dotat de les inversions i mecanismes de protecció que ja disposen als municipis de l’actual Zona I en els àmbits de formació, informació, comunicació, confinament i evacuació.

Finalment destacar les mancances i incompliments del “Programa de Simulacres”. El punt V.5 del PENTA, del Pla d’Emergència Nuclear Exterior a les Centrals Nuclears d’Ascó i Vandellós, compromet a la Dirección de Protección Civil y Emergencias del Ministerio de Interior i al Consejo de Seguridad Nuclear a coordinar “almenys, un simulacre general cada tres anys”, quan en realitat només se’n va realitzar un al 1987. Tot i la realització de simulacres parcials de despatx, aquest fet impossibilita que es pugui comprovar l’eficàcia real del PENTA en la posada en pràctica de les mesures de protecció i de les actuacions d’emergència amb un simulacre total amb mobilització d’operatius i recursos.

Davant la responsabilitat que el Govern de Catalunya i les administracions locals dels territoris tenen sobre diversos dels grups d’actuació del PENTA, i de la gran majoria de recursos que davant d’una emergència caldria mobilitzar: bombers, policia, personal sanitari i de serveis socials…

Per tots aquests motius, el grup d’Entesa per la Fatarella-AM a l’Ajuntament de La Fatarella proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Denunciar la gravíssima negligència de l’Estat espanyol respecte a la seguretat dels centenars de milers de ciutadans i ciutadanes que resideixen o estiuegen a un radi de vint quilòmetres de les centrals nuclears de Vandellòs i d’Ascó.

Segon. Exigir al Govern de l’Estat les actuacions següents:

1. Transposar totalment i immediatament la Directiva 2014/87/Euratom del Consell, del 8 de juliol, per la quan es modifica la Directiva 2009/71/Euratom, per la qual s’estableix un marc comunitari per a la seguretat nuclear de les instal·lacions nuclears.
2. Aprovar, per mitjà del Ministeri de l’Interior, un nou pla d’emergència nuclear exterior a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs (Penta) adequant-lo a la Directiva 2014/87/Euratom del Consell i ampliant la zona I (zona de mesures de protecció urgents) per a incorporar-hi els municipis que tinguin un nucli de població en la zona compresa entre els radis de deu i vint quilòmetres al voltant de la central nuclear.
3. Dotar els municipis amb nuclis de població compresos dins del radi de vint quilòmetres al voltant de la central nuclear dels mitjans i infraestructures necessaris per a complir amb eficàcia les funcions que estableixen els plans d’emergència, posant una atenció especial en els àmbits de les infraestructures de comunicació per a facilitar l’evacuació de la població, de les telecomunicacions per a transmetre les comunicacions durant l’emergència, de la distribució de les substàncies per a la profilaxi radiològica i de facilitació del confinament i l’abastament a la població confinada.
4. Desenvolupar les inversions necessàries en la línia ferroviària R-15 per tal que les infraestructures estiguin en un estat òptim per a complir les funcions de concentració i d’evacuació posterior de la població en una suposada emergència nuclear.
5. Retirar el recurs d’inconstitucionalitat contra l’impost sobre el risc mediambiental d’elements radiotòxics, aprovat pel Parlament, tenint present que una part dels ingressos provinents d’aquest impost són finalistes i es destinen a millorar els sistemes de protecció dels municipis nuclears.
6. Acordar, per mitjà d’una llei o un conveni, de traslladar al Departament d’Interior la direcció i gestió del Pla d’emergència nuclear (Penta).
7. Presentar un nou pla de gestió dels residus radioactius per a gestionar-los fins que fineixin les autoritzacions d’explotació.
8. Presentar un pla amb les actuacions necessàries per a desmantellar les centrals nuclears, i crear un fons per al desmantellament que garanteixi que els operadors de les centrals nuclears facin les aportacions necessàries per a cobrir els costos dels desmantellaments i de la gestió dels residus, i també per als plans de desenvolupament econòmic i social dels territoris afectats pel desmantellament.
9. Permetre la participació de la Generalitat en la gestió dels Fons per al Desmantellament i en l’elaboració i gestió dels plans de desenvolupament social i econòmic vinculats al tancament de les centrals nuclears de Catalunya.

Tercer. Celebrar la propera constitució al Parlament de Catalunya d’una comissió d’estudi sobre els plans d’emergència nuclear de les centrals d’Ascó i Vandellòs i les mesures i infraestructures necessàries.

Quart. Comunicar aquest acord al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat i a les entitats municipalistes.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 27 de novembre de 2018.

En data 6 d’octubre d’enguany el Parlament de Catalunya va aprovar en sessió plenària la Resolució 306/XI sobre l’orientació política general del Govern, a la qual, entre altres punts, s’instava al Govern de Catalunya a convocar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, com a molt tard el setembre de 2017, i una altra que li demana que negociï amb l’estat un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

En data 13 de desembre d’enguany el Tribunal Constitucional ha acordat acceptar la suspensió cautelar de la Resolució 306/XI. Davant aquests fets, l’Ajuntament de la Fatarella

MANIFESTA:

1. El rebuig a la judicialització de la vida política al nostre país. El debat polític, d’idees i opinions, ha de restar i produir-se en les cambres i institucions de representació popular, sense que una aplicació esbiaixada de la llei intenti eliminar del debat polític qüestions que són d’interès general i que, en conseqüència, han de ser objecte de debat en les institucions de representació popular, tal i com és propi de democràcies plenes.
2. El convenciment que és un dret natural de tota la comunitat humana l’aspiració a la seva independència, i la seva consecució, per mitjans democràtics, si aquesta és la voluntat majoritària de la mateixa. Per a la determinació d’aquesta voluntat popular, el mecanisme més clar és un referèndum on, de manera lliure, tothom es pugui pronunciar sobre quin ha de ser el seu futur, tal i com es contemplava a la Resolució 30/XI del Parlament de Catalunya, cautelarment suspesa.
3. Mostrar tot el recolzament als ajuntaments i electes investigats per la justícia per haver promogut i facilitat l’exercici del dret a decidir, la defensa de la independència de Catalunya o per qualsevol altra expressió de les seves opinions polítiques de forma pacífica, lliure i democràtica.
4. Comunicar aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya i a l’Associació de Municipis per la Independència.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 12 de gener de 2017.

El dia 26 de juny de 2013, es va constituir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El passat mes de desembre  de 2016 aquesta plataforma va acordar transformar-se en el Pacte Nacional pel Referèndum. Es va crear una comissió executiva formada per Joan Ignasi Elena, Maite Arqué, Jaume Bosch, Francesc de Dalmases, Carme-Laura Gil, Itziar González, Francesc Pané i Carme Porta.

El dia 23 de gener de 2017, els membres del comitè executiu van presentar el manifest, els objectius, el full de ruta i el programa de treball del Pacte. El manifest expressa el següent:

Manifest Pacte Nacional pel Referèndum

La consciència nacional i la voluntat d’autogovern del poble de Catalunya té indubtables arrels històriques, antigues i profundes, i s’ha manifestat reiteradament al llarg del temps. Avui, Catalunya està integrada en l’Estat espanyol, el qual, per innegables raons d’història, lingüístiques i culturals, és plurinacional, a desgrat que les seves estructures polítiques no el reconeguin així.

El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, cada cop s’ha fet més evident davant del món. Fins al punt de convertir-se en una aspiració sostinguda, que avui recull la voluntat d’una gran majoria de la seva població.

Entre els drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidir el seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d’una majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum.

Posem de manifest que la voluntat d’expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant un referèndum és majoritària i transversal;  i congruent amb la determinació cívica, pacífica i democràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada a favor del seu dret a decidir.

Afirmem que l’actual marc jurídic espanyol, tal com han defensat experts en dret constitucional, permet la realització d’un referèndum a Catalunya acordat amb l’Estat.

Si aquesta possibilitat no s’ha obert fins ara ha estat per manca de voluntat política dels Governs d’Espanya. El dret, atès que és susceptible d’interpretacions diverses, ha de ser entès com un instrument per trobar solucions democràtiques als problemes polítics i no crear-ne de nous o per agreujar els existents.

Les persones, entitats, organitzacions i institucions que signem aquest MANIFEST entenem el referèndum com una eina privilegiada d’aprofundiment democràtic, que permet el debat polític plural, la recerca de consensos i l’adopció final d’acords eficaços.

Per tot això:

Instem els Governs de Catalunya i de l’Estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes, i a assolir finalment l’acord que estableixi les condicions i les garanties  justes i necessàries per a la celebració d’un Referèndum reconegut per la comunitat internacional, el resultat del qual haurà de ser políticament vinculant i efectiu.

Reconeixem el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntat popular del país. Per això donem suport a aquelles iniciatives i acord que hi sorgeixin per a l’articulació d’aquest Referèndum.

Manifestem la convicció que el referèndum és una eina inclusiva, que permetrà la lliure expressió dels diversos posicionaments que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han expressat respecte a la relació política de Catalunya amb l’Estat espanyol.

Afirmem que la cultura democràtica reclama solucions polítiques als problemes polítics i ho fem apel·lant al mecanisme fonamental de què disposen les societats modernes: el coneixement i la validació de la voluntat majoritària del poble que s’expressa amb el vot. Aquest referèndum ha de propiciar que tothom se senti cridat a participar-hi. Per això és necessari un debat escrupolosament democràtic, plural i en igualtat de condicions entre les legítimes opcions que avui es manifesten a Catalunya.

Aquest Ajuntament ja va manifestar llur adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i als objectius que perseguia el mateix. En aquest moment, atesa la transformació viscuda pel Pacte, i amb la voluntat de manifestar l’adhesió a la celebració d’un referèndum on el poble de Catalunya decideixi llur futur, aquest Ajuntament vol ratificar el seu compromís amb la ciutadania de Catalunya i als valors expressats en el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum.

Per tot això, els grups municipals de l’Ajuntament de la Fatarella proposen al Ple Municipal els següents

ACORDS

1. Manifestar l’adhesió al PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.
2. Subscriure el contingut del Manifest PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.
3. Promoure al municipi que entitats, associacions i agents econòmics es sumin al Pacte Nacional per Referèndum i subscriguin el seu Manifest.
4. Enviar aquesta moció aprovada a la Generalitat de Catalunya, el Parlament de Catalunya, al Pacte Nacional pel Referèndum, a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella d’11 de maig de 2017.

El diumenge 1 d’octubre de 2017 passarà a la història a Catalunya per la vergonya d’un Estat espanyol repressor que ha exercit una dura violència desproporcionada davant d’una ciutadania absolutament indefensa. Però sobretot restarà en els nostres cors i en la nostra memòria per l’actitud cívica, serena, coratjosa, pacífica i persistent d’uns ciutadans i ciutadanes que van sortir a votar i exercir la democràcia malgrat les amenaces i l’estat de setge i por.

Condemnem de forma enèrgica, alta i clara tota la violència generada per l’Estat espanyol, emparat pel seu Govern, contra veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats que el que volien és decidir i exercir la democràcia. Les gairebé 900 persones ferides registrades a mans de la brutalitat policial, dos d’elles en estat molt greu, la vulneració de drets fonamentals i les imatges d’agressions, repressió sense contemplacions i violència, no cauran mai en l’oblit. Els danys materials que els cossos de seguretat han causat en edificis i a l’espai públic han de ser rescabalats. L’actuació ha estat dictada pel govern de l’Estat, que n’és el responsable últim, i que n’haurà d’assumir les conseqüències.

Al mateix temps, reconeixem i agraïm profundament l’actitud i el comportament dels més de 2 milions de persones que el dia 1 d’octubre es van expressar a les urnes, i una especial menció als qui se’ls va usurpar el vot. La seva valentia, compromís i fortalesa exercint el dret a vot, oposant resistència pacífica, fent costat a la gent que volia votar i no caient en la provocació de les forces de seguretat espanyoles, sota un estat de setge i por, són el reflex d’una societat madura, pacífica i plenament democràtica. Un reconeixement a tots els votants, a tots els voluntaris, i alcaldes i alcaldesses, electes locals i treballadors públics que van fer possible que es pogués votar.

Exigim el suport de les institucions europees i de la comunitat internacional que no pot continuar mirant cap a un altre costat i fent veure que a Catalunya no ha passat res. Les imatges del que vam viure l’1 d’octubre estan a tots els mitjans internacionals i sobre la taula de totes les cancelleries. Ha quedat clar que els catalans tenim dret a decidir el nostre futur i que l’Estat espanyol ha intentat reprimir, sense èxit, la voluntat del poble català.

Finalment, deixem clar que els municipis catalans i els seus càrrecs electes serem fidels al compromís de la gent i a allò que decideixin les institucions catalanes, Govern català i Parlament de Catalunya.

Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de La Fatarella proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Mostrar la solidaritat d’aquest Ajuntament amb els municipis afectats pels danys provocats per la violència policial i amb les persones que han resultat ferides com a resultat de la brutalitat en l’actuació desproporcionada dels cossos de seguretat de l’Estat.

Segon. Exigir al Ministeri de l’Interior el rescabalament pels danys materials causats pels cossos de seguretat de l’Estat en la seva actuació desmesurada a Catalunya.

Tercer. Exigir la dimissió de tots els càrrecs polítics implicats en l’exercici de la violència d’Estat i de la vulneració dels drets humans a Catalunya.

Quart. Exigim la retirada immediata del efectius policials dels cossos de l’Estat que van ser destinats a Catalunya per reprimir el referèndum i que encara hi romanen.

Cinquè. Comunicar aquest acord a l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Municipis per la Independència, al Ministeri de l’Interior, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya i la Subdelegació corresponent.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 d’octubre de 2017.

L’acord entre el Partit Popular, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciudadanos per a la suspensió de l’autonomia de Catalunya, evidencia que davant d’un problema polític la resposta de l’Estat espanyol es basa en la repressió i en la retallada de drets. Trenta-vuit anys després de recuperar l’autonomia catalana amb l’aprovació de l’Estatut, després de les llargues dècades de dictadura franquista, són ara tres partits polítics en el marc democràtic els qui volen tornar a sotmetre Catalunya a aquella situació d’anul·lació política.

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola liquida, de facto, l’autonomia catalana a través d’un fort atac als drets dels catalans i les catalanes per la incapacitat de diàleg de l’Estat espanyol i que s’ha concretat en la seva resposta repressiva a través de la vulneració de drets fonamentals, la censura d’internet i de mitjans de comunicació, la violació del secret postal, les detencions de càrrecs públics, querelles i processos judicials contra el govern, la mesa del parlament i més de 700 alcaldes i alcaldesses, la brutal violència policial exercida contra població pacífica l’1 d’octubre, l’empresonament dels líders de la societat civil, el gran desplegament de forces policials que encara es manté a Catalunya i la intervenció i congelació dels comptes de la Generalitat de Catalunya.

El Govern espanyol i els partits polítics que li donen suport continuen optant per la via de la repressió i la vulneració de drets enlloc d’escoltar el clam del poble i les institucions de Catalunya que en les eleccions del passat 27 de setembre de 2015 van concedir la majoria absoluta del Parlament a les forces independentistes i que el passat 1 d’octubre, en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, van ser novament refermat el mandat democràtic per a la independència de Catalunya.

Per tots aquests motius, l’Ajuntament de la Fatarella

ACORDA

Primer. Manifestar el suport al Govern de Catalunya i al Parlament per fer efectiu el mandat popular del passat 1 d’Octubre en els termes que estableix la Llei del Referèndum d’Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República aprovades pel Parlament de Catalunya.

Segon. Condemnar la violació de drets fonamentals a Catalunya a través de les mesures repressives aplicades per l’Estat espanyol contra la població i les institucions catalanes.

Tercer. Instar el Govern espanyol i els partits que li donen suport a aturar la suspensió de l’autonomia de Catalunya que ja estan portant a terme i que volen reblar amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

Quart. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a l’Associació de Municipis per la Independència, al Govern espanyol i als grups polítics del Parlament de Catalunya.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 d’octubre de 2017.

El passat dilluns 16 d’octubre la justícia espanyola va empresonar els presidents d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez. De nou, es va judicialitzar un conflicte polític que l’Estat espanyol no sap resoldre amb diàleg i negociació.

Un Govern espanyol que, utilitzant tots els mecanismes de què disposa, va tornar a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l’Europa del segle XXI. Empresonar persones per manifestar-se pacíficament, tenir idees diferents i donar veu al poble. Un fet que posa en greu risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978.

Les idees són la llibertat més gran que tenen els homes i les dones del segle XXI després de lluites incansables de persones anònimes, de col·lectius socials, fins i tot de guerres… Avui, per sort, estan protegides en tots els tractats internacionals.

No hi ha estat democràtic al món que jutgi les idees i menys encara que les empresoni; que persegueixi les urnes, el vot, la decisió democràtica d’escollir.No hi ha estat democràtic al món que persegueixi la llibertat d’expressió; que censuri els mitjans de comunicació, que dicti les notícies als periodistes i que coaccioni la llibertat d’informació; que privi de la llibertat de reunió i de manifestació.

Quan la democràcia és vulnerada en un país, tot el món ho pateix. Quan algú tolera que vulnerin els drets dels catalans, hi perden tots els ciutadans europeus.Quan algú és còmplice d’aquesta vulneració és còmplice també d’una forma d’actuar pròpia d’una dictadura.

Empresonar representants de la societat civil forma part de l’estratègia de l’Estat per tensar, crispar i radicalitzar un conflicte polític. L’objectiu final és desactivar tota la societat civil. Volen dividir-nos com a poble i trencar la nostra cohesió social.

Per tots aquests motius, l’Ajuntament de la Fatarella.

ACORDA

PRIMER.-Exigir la llibertat immediata dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

SEGON.- Declarar la vulneració de les llibertats de les persones, recollides i protegides en tots els tractats internacionals i manifestar la persecució de la lliure expressió i del dret a decidir de les persones per part d’un estat que jutja les idees i empresona de forma il·legal.

TERCER.- Denunciar la manca de separació de poders a l’Estat espanyol, així com la manipulació i coacció dels mitjans de comunicació.

QUART.-Demanar a les institucions europees que no continuïn donant l’esquena a Catalunya davant accions pròpies d’una dictadura.

CINQUÈ.-Comunicar al Parlament de Catalunya, a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans (ACNUDH) i al Congrés dels Diputats, així com a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’aprovació de la present moció.

Acord aprovat per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 d’octubre de 2017.

El dia 30 d’octubre, el fiscal general de l’Estat va presentar davant l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem querelles per sedició, rebel·lió i malversació de fons públics contra el Govern de la Generalitat de Catalunya i contra la Mesa del Parlament de Catalunya, per haver dut a terme l’aplicació dels resultats de l’1-O.

Ahir, dia 2 de novembre, l’Audiència Nacional va decretar presó per a vuit membres del legítim Govern de la Generalitat de Catalunya (un dels quals, a més, president d’un partit polític amb 87 anys d’història, i un altre ex primer tinent d’alcalde de Barcelona) i en va demanar la detenció de la resta.

Així mateix, el Tribunal Suprem ha decidit sotmetre a vigilància policial la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la major part dels membres de la mesa fins a la seva declaració prevista per al proper 9 de novembre.

Aquests actes se sumen a una campanya d’ús arbitrari de la justícia espanyola amb fins polítics, com ja s’havia vist en els casos dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, o contra els condemnats per haver organitzat la consulta del 9N.

L’existència de presos polítics no té cabuda dins l’actual Unió Europea, atempta contra els drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre del 1948, i també contra el Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals adoptada pel Consell d’Europa l’any 1950 i ratificada per l’Estat Espanyol.

Des d’aquest consistori, i al llarg  dels segles, sempre s’han defensat les institucions de govern de Catalunya. El compromís de l’ajuntament de La Fatarella amb la llibertat, la pau, el diàleg i Catalunya és ferm i innegociable.

Per això, l’Ajuntament de La Fatarella aprova la següent

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

El Ple de l’Ajuntament de La Fatarella acorda:

• Rebutjar l’escalada repressiva dels darrers mesos i exigir l’excarceració immediata de tots els presos polítics que ho són malgrat haver actuat sempre pacíficament i democràtica, d’acord amb el mandat sorgit de les urnes.
• Expressar el ple suport al Govern legítim de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel Molt Honorable president Carles Puigdemont i per l’Honorable vicepresident Oriol Junqueras.
• Expressar el ple suport a la Mesa i al Parlament de Catalunya, que s’han vist desposseïts de les seves competències per l’aplicació indigna de l’article 155 de la CE.
• Exigir la fi de la judicialització de la política catalana i condemnar l’arbitrarietat i l’ús partidista amb què s’estan aplicant les lleis, tot pervertint la separació de poders que qualsevol Estat de Dret digne, ha de garantir.
• Instar la Unió Europea i la resta d’institucions internacionals a exercir una mediació política que faciliti el diàleg i la cerca d’una solució política.
• Exigir l’aixecament immediat de l’aplicació de l’article 155 de la CE.

Acord aprovat per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 9 de novembre de 2017.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Atès que el manifest de Somescola.cat diu el següent:

1.- Somescola va néixer fa sis anys amb l’objectiu de coordinar totes aquelles persones i entitats que es comprometen a actuar de manera activa en suport del model educatiu català, que contribueix a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen.

2.- Les entitats que avui formem Somescola, representants de l’àmplia pluralitat d’actors i de sensibilitats del món educatiu, social i cultural de Catalunya, creiem necessari reforçar el treball conjunt per a consolidar, protegir i millorar el model educatiu català, patrimoni de la nostra societat, i garantia per al futur i la igualtat d’oportunitats dels infants i joves i per a la cohesió social del país.

3.- El model educatiu català té per finalitat la formació integral de la persona i la seva capacitació per a conviure democràticament en la pluralitat, des d’enfocaments pedagògics que possibiliten la construcció crítica del coneixement i l’autonomia de pensament i d’aprenentatge de tots i cadascun dels infants, independentment d’origen, llengua o condicions individuals.

Això mateix estableix el currículum vigent a Catalunya:

“La finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per a entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; i posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica a la societat plural, diversa i en canvi continu, que els ha tocat viure”.

4.- Les nostres escoles, avalades pel llegat de l’escola catalana de principis de segle XX, han ajudat a generar la societat actual plural, diversa, amb criteri i amb uns principis de convivència sòlids. Els nostres infants i joves viuen en una societat culturalment diversa i han après vivencialment els principis de ciutadania, democràcia, llibertat i respecte. La llengua i la cultura de Catalunya han determinat el procés de desenvolupament d’aquestes capacitats, dins una escola catalana, amb valors democràtics i integradors, que els han permès poder exercir la ciutadania de ple dret.

5.- Avui, aquests principis i característiques del model educatiu català, dins la seva diversitat, són compartits de manera amplíssima per la societat catalana, més enllà de les opcions polítiques de les famílies i del conjunt de ciutadans i de les diferents perspectives que la pluralitat d’actors del sistema educatiu té sobre com ha de ser-ne la concreció.

6.- Els principis del model educatiu català han estat compartits al llarg de la història per diferents expressions: les escoles i les colònies del Patronat Escolar de Barcelona, les Montessori i Escoles d’Estiu de la Mancomunitat, el moviment d’Escola Nova i els Institut-escola de la Generalitat republicana, els moviments de renovació pedagògica dels anys 60, les escoles d’iniciativa social i el CPEPC, les mobilitzacions per l’escolarització de tots els infants i pels drets laborals, el treball per l’escola inclusiva, el consens social i polític i de la comunitat educativa del model d’immersió lingüística, etc.

7.- El context històric i social en el que vivim fa encara més important garantir que el model educatiu català es consolidi i millori, per a donar resposta als reptes i les necessitats dels infants i de la societat. Un model educatiu compromès amb la democràcia, on la participació, el pensament crític, la resolució pacífica dels conflictes, el respecte a la diferència i els valors de convivència són centrals en la vivència dels infants. I un model educatiu compromès amb la inclusió i la cohesió social, on tot infant ha de trobar oportunitats de creixement i de dignitat, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat.

8.- Els mestres i professionals del nostre sistema educatiu garanteixen i fan possible aquest model educatiu català, i són els qui han fet els esforços gràcies als quals l’escola ha mantingut tothora la funció de cohesió social i de convivència democràtica en un context de tensions vinculades a la crisi econòmica. Les famílies i les entitats reconeixem i els agraïm públicament la aquesta tasca i manifestem la nostra confiança en la seva professionalitat.

9.- L’escola catalana i el seu model d’integració lingüística ha fet un gran esforç en la darrera dècada per a acollir, des d’una perspectiva inclusiva, infants i joves vinguts de diferents cultures del món. Podem constatar que ha estat un factor important per a afavorir la cohesió social des d’una perspectiva intercultural i que aquest ha de continuar essent un dels puntals del model educatiu català.

10.- Els plantejaments que propugnen públicament una involució educativa uniformitzadora, l’adoctrinament ideològic, la generació de sospites i denúncies i la segregació lingüística volen posar en risc aquest model educatiu català compromès amb la igualtat d’oportunitat dels infants i amb els valors cívics i democràtics de convivència de la nostra societat. Per això, les entitats que formem Somescola fem una crida perquè el conjunt de la societat faci seu aquest patrimoni que és el model educatiu català, i que es comprometi a consolidar-lo, protegir-lo i contribuir-ne a la millora.

Atès que les administracions locals són un element clau per consolidar, protegir i millorar el model educatiu català, en tant que en el marc de la Llei d’Educació de Catalunya treballen en coresponsabilitat amb el Departament d‘Ensenyament per a garantir un sistema educatiu de qualitat.

Proposem al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Subscriure el manifest de Somescola “Per la consolidació, protecció i millora del model educatiu català”, per refermar el suport del municipi al model educatiu català i a la seva contribució a estendre els valors democràtics i a possibilitar la cohesió social sense separar els infants per la seva llengua d’origen,  rebutjant també les acusacions d’adoctrinament ideològic i de marginació del castellà a l’escola catalana.

Segon. Aprovar l’adhesió d’aquest Ajuntament a Somescola, formada per més d’una cinquantena d’entitats educatives, socials i culturals.

Tercer. Traslladar aquests acords a la plataforma Somescola, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.

Acord aprovat per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 20 de desembre de 2017.

El passat divendres dia 3 de gener de 2020,  en un acord, la Junta Electoral Central pretén executar la inhabilitació del M.H. President de la Generalitat Quim Torra, malgrat no haver-hi sentència ferma, i deixar sense efecte la seva credencial de diputat electe del Parlament de Catalunya.

Aquesta decisió d’un òrgan administratiu, no judicial, és clarament contrària al que determina tant l’Estatut de Catalunya com el Reglament del Parlament de Catalunya respecte els motius de cessament del President del nostre país.

En la mateixa sessió, la Junta Electoral Central també va acordar que l’eurodiputat Oriol Junqueras no pot tenir aquesta condició, malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va dictaminar en data 19 de desembre de 2019 que hauria d’haver pogut recollir l’acta d’eurodiputat i que tenia immunitat per aquesta raó.

Aquestes dues resolucions d’un òrgan administratiu depenent de l’Estat Espanyol s’afegeixen a la llarga llista d’electes i institucions del nostre país que pateixen persecució per part d’instàncies administratives i judicials de l’Estat espanyol pel sol fet de defensar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

Els Ajuntaments catalans i els seus electes també patim aquesta persecució i hem estat al costat de les nostres institucions en la denúncia de la persecució judicial i per trobar una solució política al procés.

És per això, que el Ple del nostre Ajuntament pren els següents ACORDS:

PRIMER.- Rebutjar la resolució de la Junta Electoral Central per la qual s’intenta executar la inhabilitació del M.H. President de la Generalitat Quim Torra i s’ordena la retirada de la seva credencial de diputat. L’esmentada resolució vulnera tant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya com el Reglament del Parlament de Catalunya.

SEGON.- Rebutjar la resolució de la mateixa Junta Electoral Central en què nega la condició d’eurodiputat a Oriol Junqueras, malgrat la recent sentència del TJUE en què es dictamina que hauria d’haver recollit l’acta d’eurodiputat i, per tant, tindria immunitat parlamentària. A més, en data 5 de gener, el Parlament Europeu ha reconegut com a eurodiputats al propi Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín.

TERCER.- Donar suport a les propostes de resolució aprovades pel Parlament de Catalunya el proppassat dia 4 de gener, així com les actuacions que des del Govern de la Generalitat i des del Parlament de Catalunya es prenguin per defensar tant els drets del President com dels eurodiputats que són a la presó o a l’exili.

QUART.- Instar l’Estat espanyol a trobar una solució política al procés que viu el nostre país. S’ha de posar fi a la repressió, la judicialització i la persecució d’electes, representants de la societat civil i institucions que, a més de no aportar solucions, allunyen l’acord polític.

CINQUÈ.- Reclamar la posada en llibertat dels presos i preses polítics, el lliure retorn dels exiliats i exiliades i la plena garantia en l’exercici i defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

SISÈ.- Mantenir el compromís com a electes locals a seguir defensant el dret a l’autodeterminació de Catalunya, el dret a què siguem els catalans els qui decidim el nostre futur per mitjans polítics pacífics i democràtics.

SETÈ.- Comunicar els presents acords a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Govern de l’Estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’ACM, a la FMC i  a l’AMI.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 9 de gener de 2020.

El passat 13 de gener, després de vint anys d’espera i 700 milions d’inversió, entrava en funcionament el desdoblament de la via ferroviària del corredor del mediterrani amb la variant de Vandellòs – Tarragona. Aquest fet configura un nou mapa de serveis ferroviaris a les Terres de l’Ebre que, d’acord amb l’oferta inicial plantejada per Renfe i Adif, suposa un retrocés inacceptable respecte els serveis prestats fins ara.

L’oferta de serveis ferroviaris de Renfe i Adif té com a principal objectiu la prevalença dels criteris comercials per millorar les comunicacions entre València i Barcelona, reduint en 40 minuts la durada del trajecte; fet que comporta la desatenció de les necessitats i la falta de millora del servei per als usuaris de les Terres de l’Ebre.

Això ha suposat que la implementació de la doble via perjudiqui el servei ja precari de tren a les Terres de l’Ebre perquè suposa una pèrdua de connexions, augmenta la durada dels temps de trajecte en els trens regionals vigents el 2016, i tampoc incrementa la freqüència de pas de combois.

La proposta de Renfe i Adif suposa un retrocés respecte del model actual, amb la supressió dels quatre trens Euromeds diaris que connectaven l’estació de l’Aldea – Tortosa – Amposta amb Tarragona i Barcelona des de feia tres anys, i que s’havien establert per compensar els retards en la línia de Rodalies R-16.

Els usuaris d’aquest servei ràpid havien gaudit fins a l’entrada en funcionament del desdoblament de la via d’una reducció en el preu del bitllet gràcies a les aportacions fetes per la Generalitat de Catalunya.

La nova oferta ferroviària, que ara de manera provisional s’ha implementat, manté l’aturada dels Talgo, amb sis freqüències al dia, i incorpora un únic tren diari d’alta velocitat Avant que permetrà unir Tortosa, l’Aldea i Barcelona amb una hora i trenta-cinc minuts. Aquest tren tindrà la sortida de Tortosa a les 06:20 h i la tornada des de Barcelona a les 18:30h.

Paradoxalment amb el desdoblament de la via els trens de rodalies i regionals que connecten l’Aldea amb Tarragona i Barcelona veuen incrementats els temps respecte dels trajectes vigents fa quatre anys.

D’altra banda, la connexió ferroviària  per la R-15 tampoc experimenta cap millora, i segueix sent una de les que presenta més deficiències del país per la manca d’un manteniment adequat; fet que comporta la reducció de la velocitat dels combois en diversos punts del trajecte, alguns de fins a 30km/h,  i també incidències, com alguns descarrilaments. Les freqüències i horaris no s’adapten a les necessitats dels passatgers i quan es produeix alguna incidència la manca d’informació és notable.  Això ha convertit el servei ferroviari d’aquesta línia enpoc fiable i gens competitiu; d’aquí que la durada del trajecte fins a Barcelona trigui més ara que fa vint anys.

Aquesta deficient comunicació ferroviària incideix negativament en la possibilitat de desenvolupament de les comarques ebrenques i contribueix directament al despoblament del territori.

Les Terres de l’Ebre som cruïlla amb el País Valencià i l’Aragó que requereix i necessita que les connexions amb alta velocitat i trens regionals que suporten les  dues línies que travessen el nostre territori tinguin uns serveis adequats amb aturada a les Terres de l’Ebre. I a la vegada ser nexe, punt d’inici o d’arribada d’alguns serveis ferroviaris que connecten amb el nord de Castelló.

Després de la llarga espera i la gran inversió realitzada constatem que la nova proposta de Renfe i Adif suposa un pas enrere per al model ferroviari que connecta les Terres de l’Ebre cap al nord, cap al sud i cap a l’alta velocitat del Camp de Tarragona.

Davant la provisionalitat de la nova planificació ferroviària plantejada fins a l’1 de març i d’acord amb tot l’exposat, proposem els següents acords:

1. Donar suport a la mobilització convocada per la Plataforma Trens Dignes el diumenge vinent, 19 de gener.
2. Demanar al Ministerio de Fomento, almenys el manteniment de les aturades de l’Euromed a l’estació de l’Aldea, mantenint les tarifes bonificades.
3. Incrementar el servei de trens tipus ‘Avant’, amb origen i destí l’estació de Tortosa i amb aturada a l’Aldea, per garantir amb una freqüència regular durant tot el dia la connexió ràpida tant amb Barcelona com amb l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona.
4. Reclamar mantenir la connectivitat de les Terres de l’Ebre des de l’estació de l’Aldea fins el nord de Castelló i València mitjançant els serveis de regionals i l’alta velocitat.
5. Exigir un calendari d’actuacions i inversions a les estacions i a la línia ferroviària R-15 per acabar amb els punts deficients que provoquen la reducció de la velocitat dels combois i els nombrosos incidents, oferint els serveis en les condicions que necessiten els usuaris de la zona: reobrir les estacions i venda de bitllets a Riba-roja, Flix, Ascó i Móra la Nova.
6. Demanar l’establiment de serveis ferroviaris puntuals i semidirectes entre la Ribera d’Ebre, el Camp de Tarragona i Barcelona per així reduir la durada del trajecte, així com la futura connexió de la R-15 amb l’estació intermodal del Camp de Tarragona.
7.  Donar trasllat d’aquests acords al Ministerio de Fomento, a Adif, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al President del Parlament de Catalunya, així com a la Plataforma Trens Dignes

Proposta aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 de febrer de 2020.

En estat d’alarma s’han presentat 5 nous projectes de centrals eòliques a la Terra Alta que afecten els municipis de Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs i la Fatarella, que es sumen a les dos centrals presentades a principi de març al terme del Pinell de Brai. El total d’aerogeneradors que planifiquen aquestes centrals és de 52 (sense comptar els que estan de forma contigua al terme dels municipis de la Ribera d’Ebre).

Detallem cadascuna de les centrals esmentades a continuació: polígonal Sant Blai (Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Ascó) amb 8 aerogeneradors, polígonal les Crestes (Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, la Fatarella i Ascó) amb 11 aerogeneradors, poligonal Santa Madrona (Corbera d’Ebre, la Fatarella i Ascó) amb 11 aerogeneradors, amb planificació de dos centrals més, poligonal el Calvari amb 7 aerogeneradors i poligonal Ebre situat de forma contigua a la Ribera d’Ebre amb 7 aerogeneradors. El conjunt d’aquestes centrals sumaria una potència de 200 MW.

A més, a la Terra Alta també s’hi sumen les dos centrals projectades al terme del Pinell de Brai, poligonal les Murtes (Pinell de Brai i Miravet) amb 7 aerogeneradors i poligonal els Empedrats (Pinell de Brai i Benifallet) amb 7 aerogeneradors.

El decret que va aprovar la Generalitat de Catalunya (Decret llei 16/2019, del 26 de novembre) ha propiciat una allau de projectes eòlics a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta, ja que aquest decret no contempla cap criteri de preservació del paisatge, de densitat en la producció d’energia, ni de reequilibri territorial a nivell de país. Les Terres de l’Ebre hem estat sempre un territori on ens han explotat al límit els recursos naturals, i el nou decret pretén perpetuar la situació en compte d’establir les bases per a un model descentralitzat de producció d’energia. Si comparem la producció actual d’energia de les Terres de l’Ebre amb la producció de la resta del país s’evidencia el desequilibri territorial, les terres del Ebre produïm el 60% de l’energia que consumeix Catalunya.

Aquest nou decret, a més, no contempla la participació dels Ajuntaments, ni del territori en la planificació de la implantació d’energies renovables. Actualment, les empreses promotores negocien contractes amb els veïns i veïnes dels municipis mentre els Ajuntaments no són ni tan sols coneixedors dels projectes.

Pel que fa als Ajuntaments, la manca de tècnics per poder valorar els projectes, els curts terminis d’informació pública, la limitació de temps per pronunciar-se davant els projectes, l’opacitat amb què actua el govern de la Generalitat, i la legislació del decret redactada de forma ambigua i sense detall… ens deixen sense capacitat d’actuar davant una implantació eòlica descontrolada.

Amb l’aprovació d’aquest decret s’ha garantit que la transició energètica quedi lluny de l’autoconsum i la sostenibilitat. El Consell Comarcal i els municipis de la Terra Alta no rebutgem les energies renovables, al contrari, som promotors d’aquest tipus de producció energètica, sempre i quan garanteixi valors de sostenibilitat i progrés territorial (econòmic i social). No és el cas: ens trobem davant d’un territori massificat per la implantació de centrals eòliques mentre convivim amb el despoblament, població envellida, l’exili juvenil, escasses oportunitats laborals, i les rendes més baixes de Catalunya. La comarca de la Terra Alta ja hem superat exponencialment el llindar mínim de producció d’energia renovable, en aquests moments donem per pagada la quota de solidaritat amb la resta del país.

És per tot això que volem manifestar la nostra disconformitat amb aquest model d’implantació d’energies renovables basat en la massificació i l’especulació, que va obertament en contra dels nostres interessos municipals i comarcals, i de l’acord adoptat pel Ple del Consell Comarcal de la Terra Alta en data 20 de desembre de 2018: Proposta d’aprovació de la moció presentada per les entitats DOTA, Plataforma per la defensa de la Terra Alta i Ateneu Popular la Pastora, per prendre mesures per a aturar la massificació eòlica a la Terra Alta i aturar el desenvolupament de la ZDPVII.

Des de la Terra Alta creiem indispensable aplicar criteris per garantir un reequilibri territorial en la implantació de renovables: una implantació participada pels territoris i una transició energètica basada en l’autoconsum i la sostenibilitat.

Actualment ens trobem saturats intentant donar resposta als projectes que estan arribant. La situació és insostenible, i durant els propers mesos empitjorarà. Totes estes centrals i les construccions de línies d’evacuació elèctriques que es projecten destrossaran els diferents termes municipals i tancaran totes les portes als projectes socioeconòmics vinculats a l’agricultura, la biodiversitat i el paisatge.

Com a territori volem reiterar que no estem dient que no a la implantació d’energies renovables, al contrari, però no d’aquesta manera.

Per tot això, proposem prendre mesures urgents davant aquesta situació, instem a que s’introdueixin criteris socials i democràtics a la legislació vigent. També exigim criteris més restrictius de protecció del paisatge i del medi ambient, i sobretot criteris de reequilibri territorial, la nostra comarca (Terra Alta) amb poc més d’11.000 habitants, estem generant actualment més del 25 % d’energia renovable que es produeix a Catalunya. També pensem que s’ha de facilitar al màxim (a nivell administratiu i econòmic) els projectes d’autoconsum, hauria de ser una prioritat del Govern. Així com el desplegament d’instruments normatius per ubicar els projectes eòlics prop dels grans centres de consum.

La comarca de la Terra Alta ja genera suficient energia eòlica, fet que no repercuteix en la millora de serveis, d’infraestructures i qualitat de vida de la comarca.

Som una comarca agrària, amb recursos naturals i paisatgístics, amb activitats endògenes com l’agricultura, la ramaderia, la indústria agroalimentària, el turisme, el petit comerç, els serveis a les persones… i el model d’implantació eòlica que proposen els promotors de les centrals eòliques esmentades va contra el model de desenvolupament socioeconòmic que promou la comarca de la Terra Alta.

El projecte “País viu, país d’oportunitats” impulsat per la Generalitat de Catalunya, va obrir les portes a un nou futur de comarca. Aquests projectes eòlics han d’estar desestimats per l’acord i el compromís que va prendre la Generalitat en relació a la Terra Alta.  Aquests projectes no tenen cabuda al territori que volem, són un perjudici i una condemna pel nostre futur.

Per tots aquests motius, PROPOSEM:

Primer. – EXIGIR al Govern de la Generalitat la paralització total de qualsevol projecte eòlic a la Terra Alta.

Segon – DEIXAR DE PARTICIPAR al programa “País Viu, país d’oportunitats” impulsat per la Generalitat de Catalunya fins que no es reverteixi la situació: si volem un País Viu, i una Terra Alta Viva, s’han de tancar les portes a l’especulació i respectar la voluntat de la comarca.

Tercer – COMUNICAR aquest acord a les entitats i el sector econòmic comarcal i territorial, així com demanar la seva adhesió i suport a aquest acord comarcal.

Quart – EXIGIR la paralització de tots los projectes relacionats amb la implantació de parcs eòlics que afecten al terme municipal de la Fatarella.

Cinquè – Fer arribar aquest acord i els documents resultants al MH President de la Generalitat, al MH President del Parlament de Catalunya, a la H Consellera d’Empresa i Coneixement, a la resta de conselleries implicades en la tramitació de la seva instal·lació,  així com també a tots els grups parlamentaris.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 21 de maig de 2020.

La caça és molt més que un esport o una simple afició que es desenvolupa a l’aire lliure, com a mostra de la seva importància i tradició és l’única activitat amb com a mínim una societat a cada municipi de Catalunya. És una activitat que practiquen més de 63.000 catalans/es de tots els estrats socials i que contribueix de manera efectiva a la conservació de la biodiversitat, al desenvolupament econòmic del món rural i a la seva vertebració social.

Segons el primer informe Impacto Económico y Social de la Caza en España, elaborat per Deloitte per la Fundació Artemisan, la despesa (efecte econòmic directe, indirecte i induït) de l’activitat cinegètica a tota Espanya és de més de 6.475 milions d’euros a l’any i crea 187.000 llocs de treball. Així mateix, la despesa directa de l’activitat cinegètica supera els 5.470 milions d’euros, de manera que la caça representa el 0,3% del PIB. Això equival al 13% del sector agrícola, ramader i pesquer, al 4% del sector de la construcció o al 9% del sector financer.

Pel que fa a la contribució a les arques públiques, aquest informe apunta que la caça aporta 614 milions d’euros, dels quals el 33% són aportats directament en concepte de taxes i impostos per caçadors/es. De la mateixa manera, l’informe conclou que els/les caçadors/es «inverteixen al voltant de 300 milions d’euros en actuacions de conservació de la natura, més de 230 milions destinats a repoblacions i altres activitats de conservació mediambiental, i 54 milions al manteniment d’accessos, pantans, podes, millores de la muntanya i tallafocs, entre altres.

L’estudi de la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona Valoració dels costos econòmics que genera la caça del porc senglar en la modalitat de batuda (2015), quantifica que els 60.612 porcs senglars capturats a Catalunya la temporada de caça 2016/17 ha comportat per els/les caçadors/es un cost de 80 milions d’euros que repercuteixen en benefici dels diferents sectors econòmics que envolten la pràctica d’aquesta modalitat.

A Catalunya i segons les últimes dades aportades per el Servei d’Activitats Cinegètiques de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, el terreny cinegètic és de 2.895.299 hectàrees (sumant àrees privades i locals de caça, zones de caça controlada, reserves nacionals de caça i reserves de caça). Això significa que el 92,9% de la superfície de la nostra Comunitat Autònoma està destinada, entre altres aprofitaments, a la caça.

Juntament a la importància econòmica, la caça es configura com una eina vital per la conservació de la biodiversitat i els ecosistemes afavorint el control poblacional d’espècies que provoquen danys a l’agricultura, a la massa forestal, ajudant a reduir el risc d’accidents de trànsit amb animals i reduint el risc de propagació de malalties que afecten als animals de granja i les persones.

Segons el III Estudi Ponle Freno AXA sobre accidents amb animals, Catalunya ocupa la tercera posició, darrere de Castella Lleó (35,5%) i Galicia (17,6%), amb major percentatge de sinistres contra animals cinegètics, un 14%. D’aquests hi ha una incidència quasi absoluta del senglar que protagonitza un 90% dels accidents.  Fins al 31 d’octubre de 2018, els Mossos d’Esquadra han intervingut en 2.496 accidents amb animals implicats. D’aquests, hi ha hagut 134 accidents amb víctimes, els quals han causat un total de 167 víctimes (9 greus, 158 lleus i cap víctima mortal).

L’activitat dels/de les caçadors/es no finalitza amb el període hàbil de caça sinó que perdura al llarg de tot l’any amb tasques de gestió del territori com la recuperació de fonts naturals o la instal·lació d’abeuradors per facilitar punts d’aigua a les espècies de la fauna salvatge. Les repoblacions de perdiu roja que porten a terme els caçadors contribueixen eficaçment a la conservació d’una espècies protegida emblemàtica com és l’àguila cuabarrada. És important destacar la col·laboració del col·lectiu de caçadors/es en el Programa de seguiment sanitari de la fauna cinegètica de la Generalitat de Catalunya de manera activa, amb la recollida de mostres dels animals caçats. També es participa en la vigilància sanitària passiva, amb la recollida d’animals trobats morts o malats en el medi natural al llarg de tot l’any, que són analitzats per el Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge (SEFaS) de la Facultat de Veterinària de la UAB, mitjançant un conveni finançat per la Federació Catalana de Caça.

La participació a cursos de formació en temes de seguretat en la pràctica de la caça, o en la millor gestió per el foment i la conservació de les espècies, formen part de les activitats dels/de les caçadors/es.

Malgrat tot, el factor determinant de la caça és el caràcter social d’una activitat que es transmet com a cultura i tradició pròpia de les zones més rurals de Catalunya, profundament arrelada al territori i que a la nostra comunitat practiquen més de 63.000 catalans/es de tots els estrats socials que troben en aquesta manera de viure un nexe d’unió. No en va, la caça és, per multitud d’aficionats, el motiu per tornar al seu entorn rural o poble d’origen.

Allunyada dels prejudicis i la visió elitista (absolutament inexistent en la seva pràctica a Catalunya),  l’activitat cinegètica genera un moviment associatiu el principal representant del qual és la Federació Catalana de Caça, organisme que compta amb 40.000 caçadors/es associats/des a més de 960 societats o clubs de caça ubicats a la totalitat dels municipis catalans i que ostenten la titularitat de les àrees privades de caça, per cessió contractual dels propietaris de les finques públiques i/o privades del seu municipi en les que, a més de practicar la caça, porten a terme entre d’altres les tasques de gestió i conservació mencionades.

Les dades anteriors mostren que la caça a Catalunya és una activitat fortament arrelada al territori que contribueix de manera efectiva a la conservació del medi natural i al desenvolupament econòmic del món rural català, en especial, de les comarques més deprimides i/o aïllades dels grans nuclis de població, construint, d’aquesta manera, un element essencial de vertebració social i per la conservació del medi ambient català.

Malgrat aquesta rellevància social, mediambiental i econòmica, la caça està sent objecte de nombrosos atacs i crítiques destructives (cada vegada més agressives) per part d’associacions ecologistes, animalistes i determinats col·lectius que persegueixen la prohibició d’aquesta activitat, circumstància que comportaria greus prejudicis econòmics i socials.

Per altra banda, l’activitat ocellaire és una pràctica tradicional a Catalunya (són més de 4.000 els seus practicants) mitjançant la qual es capturen amb vida, i sense cap dany, exemplars de les espècies pinsans, verdums, caderneres i passerells per, posteriorment, ensinistrar-los en el cant. Es una pràctica totalment innòcua per el medi ambient i no té cap perjudici per l’entorn natural.

A dia d’avui no hi ha ni un sol estudi que asseguri que l’activitat ocellaire pugui ser perjudicial per la conservació de les espècies citades i que, per tant, justifiqui la seva prohibició.

Malgrat això, el col·lectiu de caçadors i caçadores catalans han vist augmentades exponencialment les seves sancions en aplicació de la llei 5/2020. Por tot l’exposat i de conformitat amb allò disposat per la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local, es sol·licita que per aquest Ple al que em dirigeixo s’aprovi una moció/declaració consistent en el dictat d’una declaració institucional amb el següent contingut:
1r. La caça és una activitat amb un fort arrelament social, cultural i econòmic a Catalunya que mereix i ha de ser recolzada, protegida i fomentada per els poders públics catalans a causa de la seva contribució a la conservació de la biodiversitat i al desenvolupament socioeconòmic del món rural català.

2on. Aquesta Corporació Municipal es compromet a recolzar la Caça i l’activitat ocellaire, així com a instar als governs autonòmic i Estatal a recolzar ambdós activitats com a motors de desenvolupament socioeconòmic del món rural i eines de conservació ambiental.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 9 de juliol de 2020.

Recentment, i després d’un intens debat des del juny 2018, el Parlament Europeu ha aprovat el que serà la nova política europea en matèria d’agricultura i el resultat no podria ser més preocupant.

La PAC es crea amb el Tractat de Roma (1957) amb l’objectiu de garantir la seguretat alimentaria a tota Europa i protegir el mercat agrícola, establint preus de preus mínims, l’atorgament de subvencions i la creació d’un mercat comú que prioritzés els productes europeus. I de fet aquesta estratègia va arribar a convertir l’Europa als anys vuitanta en el segon exportador agrícola del món. L’any 1992, amb l’aparició dels ajuts directes als productors, hi ha un canvi en el sistema i es passa dels ajuts a la producció als ajuts per superfície. L’any 2003 continua l’evolució i els ajuts per superfície es deslliguen de la producció i es fixen a partir d’un període de referència. Després d’aquests anys d’evolució, ens trobem que avui al voltant del 80% dels fons de la PAC es destinen a un 20% de receptors.

Així, la crisi i les dificultats que del sector agrari català per adaptar-se a les condicions d’un mercat liberalitzat, obert i globalitzat, n’ha canviat l’estructura, consolidant un procés d’integració entre els productors i empresa agroalimentària, que els ha permès fer front als nous requeriments de mercat. Aquests requeriments s’han d’afegir a la necessitat de produir amb criteris cada vegada més sostenibles i respectuosos amb el medi, fent front a l’increment de costos que això representa i que, aplicat sobre un sector envellit i amb falta de relleu generacional, ha generat molts problemes al món rural com l’envelliment i el despoblament.

L’emergència climàtica que vivim, ens porta també a reflexionar sobre la necessitat que les empreses agroindustrials siguin cada cop més eficients i sostenibles. Però la reforma de la PAC acabada d’aprovar pel Parlament Europeu és contradictòria amb l’agenda verda i Pacte Verd Europeu. Per una banda rebutja reduir un 30% de les emissions del sector agroalimentari per al 2027 i per l’altra estableix que el 40% del pressupost de la PAC ha de contribuir a objectius climàtics i adopta com a seva el “Green Deal” i l’estratègia “Farm to Fork”.

Per això algunes organitzacions polítiques com d’Esquerra Republicana, defensem que cal confeccionar una PAC que promogui la sostenibilitat de l’activitat agrària i la seva contribució a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, garantint a agricultors i ramaders, unes condicions de vida dignes, amb un sistema d’ajuts que prioritzin els agricultors professionals per davant de les grans empreses no vinculades al sector. Volem una PAC que incentivi una activitat agrària basada en les explotacions de base familiar, que faciliti la producció d’aliments bons, sans i segurs amb unes produccions respectuoses amb els recursos naturals, l’entorn, el medi ambient i la biodiversitat, i que faci un ús sostenible dels productes fitosanitaris

Malauradament, però, la Comissió Europea ha tirat endavant aquesta PAC amb els vots de liberals i Socialistes, i 2 dels 3 informes per part del PP i Vox.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Entesa per la Fatarella-AM demanem l’aprovació dels següents acords:

Primer.- Demanar a la Comissió Europea un canvi per orientar la PAC a favor de les explotacions familiars professionals que són les que gestionen i mantenen el territori i l’equilibri territorial.

Segon.- Demanar a la Comissió Europea el canvi de la PAC de manera que s’incentivin pràctiques agràries més respectuoses amb el medi ambient que permetin una millor utilització dels recursos i es protegeixi la biodiversitat.

Tercer.- Mantenir el suport a les explotacions familiars a través d’una PAC que els protegeixi i els faciliti eines per poder sobreviure en un mercat global i liberalitzat

Quart.- Traslladar aquests acords als grups parlamentaris presents a la comissió europea en representació de Catalunya, a Unió de Pagesos, a l’associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 27 de novembre de 2020.

La transició energètica té un paper destacat davant els reptes de la crisi climàtica que vivim. Des de Catalunya hem de generar estratègies efectives que ens ajudin a assolir els objectius sobre energia renovable estipulats per la Unió Europea per al 2030.

Per fer-ho, hem de passar d’un model energètic centralitzat i basat en els estocs de combustibles fòssils i no renovables (carbó, petroli, gas i urani), per avançar decididament cap a un nou model digitalitzat i basat a captar els fluxos naturals d’energia renovable (sol, aigua i vent), on la ciutadania ha de tenir un paper central com a productors, gestors i no només com a consumidors d’energia. Un model de distribució i equilibri territorial, al servei de les persones, no de l’oligopoli energètic.

És amb aquest objectiu que s’aprova el Decret llei 16/2019, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, que s’emmarca en la Llei de Canvi Climàtic al Parlament de Catalunya el 2017 i totes les directrius europees al respecte, inclosa la Winter Package.

Malgrat el decret, semblava buscava facilitar la transició a la societat cap a les energies renovables facilitant-ne els tràmits per la seva implantació, i promovent així el lideratge de Catalunya en la reconversió energètica, de facto, ha servit per recuperar antics projectes eòlics aturats arran la crisi econòmica del 2008, i també per sumar-ne de nous, als mateixos territoris promoguts pels oligopolis, generant una nova situació de desequilibri territorial i malestar per part dels municipis i la ciutadania.

Tampoc podem obviar la preocupació de molts ajuntaments, especialment els més petits, que s’han vist superats davant l’allau de propostes per la exigència de donar respostes en forma d’al·legacions, amb una minsa estructura de personal, sovint no especialitzat. El document aprovat doncs, no contempla criteris territorials ni escolta la veu dels municipis que reclamen la creació de criteris d’integració paisatgística, que protegeixi els espais agraris, i fomenti la participació la seva participació.

Són molts els municipis que reclamen donar valor decisori a les opinions dels ajuntaments i no perpetuar una situació d’indefensió on es situen actualment, perquè no contempla l’actual decret, la participació dels Ajuntaments en la planificació de la implantació d’energies renovables.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Entesa per la Fatarella-AM proposa els següents acords:

1- Reiterar l’aposta de l’Ajuntament de la Fatarella per les energies renovables, com a eina fonamental en el canvi energètic, per deixar de dependre de les energies d’origen fòssil i nuclear.

2- Demanem al govern de la Generalitat que fixi el mapa d’energies renovables per a cada territori de distribució d’energies renovables en funció de la capacitat de producció i consum de cada zona, compensant aquells territoris que produeixen més energia renovable de la que consumeixen.

3- Demanar al govern de la Generalitat la modificació urgent i immediata del decret 16/2019, per acabar d’establir i comunicar els criteris socials, paisatgístics, mediambientals, agrícoles i d’equilibri territorial, i la paralització de totes les tramitacions fins que aquests estiguin aprovats i publicats.

4- Demanar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a la Conselleria d’Empresa i Coneixement, que estableixi la participació dels municipis en tots els òrgans d’informació i de presa de decisió relativa a la ubicació d’instal·lacions energètiques al seu terme municipal.

5- Demanar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a la Conselleria d’Empresa i Coneixement, la creació d’un servei de suport tècnic-jurídic per als municipis, gratuït, amb la finalitat de facilitar suport tècnic i jurídic durant la tramitació de qualsevol projecte d’implantació energètica que considerin que no s’ajusta als interessos públics del municipi.

6- Establir com a base de qualsevol projecte de renovables al municipi la protecció de l’interès públic, els espais agrícoles i l’equilibri territorial. L’aprofitament i gestió de l’entorn natural del terme municipal, l’aprofitament d’infraestructures ja existents, la participació dels municipis, la priorització dels projectes relacionats amb l’autoconsum davant els oligopolis, la distribució de proximitat i en la dinamització del primer sector.

7- Fer arribar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, i a les diferents empreses que han presentat i presentin projectes al nostre municipi.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 27 de novembre de 2020.

El passat divendres dia 3 de gener de 2020,  en un acord, la Junta Electoral Central pretén executar la inhabilitació del M.H. President de la Generalitat Quim Torra, malgrat no haver-hi sentència ferma, i deixar sense efecte la seva credencial de diputat electe del Parlament de Catalunya.

Aquesta decisió d’un òrgan administratiu, no judicial, és clarament contrària al que determina tant l’Estatut de Catalunya com el Reglament del Parlament de Catalunya respecte els motius de cessament del President del nostre país.

En la mateixa sessió, la Junta Electoral Central també va acordar que l’eurodiputat Oriol Junqueras no pot tenir aquesta condició, malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va dictaminar en data 19 de desembre de 2019 que hauria d’haver pogut recollir l’acta d’eurodiputat i que tenia immunitat per aquesta raó.

Aquestes dues resolucions d’un òrgan administratiu depenent de l’Estat Espanyol s’afegeixen a la llarga llista d’electes i institucions del nostre país que pateixen persecució per part d’instàncies administratives i judicials de l’Estat espanyol pel sol fet de defensar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

Els Ajuntaments catalans i els seus electes també patim aquesta persecució i hem estat al costat de les nostres institucions en la denúncia de la persecució judicial i per trobar una solució política al procés.

És per això, que el Ple del nostre Ajuntament pren els següents ACORDS:

PRIMER.- Rebutjar la resolució de la Junta Electoral Central per la qual s’intenta executar la inhabilitació del M.H. President de la Generalitat Quim Torra i s’ordena la retirada de la seva credencial de diputat. L’esmentada resolució vulnera tant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya com el Reglament del Parlament de Catalunya.

SEGON.- Rebutjar la resolució de la mateixa Junta Electoral Central en què nega la condició d’eurodiputat a Oriol Junqueras, malgrat la recent sentència del TJUE en què es dictamina que hauria d’haver recollit l’acta d’eurodiputat i, per tant, tindria immunitat parlamentària. A més, en data 5 de gener, el Parlament Europeu ha reconegut com a eurodiputats al propi Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín.

TERCER.- Donar suport a les propostes de resolució aprovades pel Parlament de Catalunya el proppassat dia 4 de gener, així com les actuacions que des del Govern de la Generalitat i des del Parlament de Catalunya es prenguin per defensar tant els drets del President com dels eurodiputats que són a la presó o a l’exili.

QUART.- Instar l’Estat espanyol a trobar una solució política al procés que viu el nostre país. S’ha de posar fi a la repressió, la judicialització i la persecució d’electes, representants de la societat civil i institucions que, a més de no aportar solucions, allunyen l’acord polític.

CINQUÈ.- Reclamar la posada en llibertat dels presos i preses polítics, el lliure retorn dels exiliats i exiliades i la plena garantia en l’exercici i defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

SISÈ.- Mantenir el compromís com a electes locals a seguir defensant el dret a l’autodeterminació de Catalunya, el dret a què siguem els catalans els qui decidim el nostre futur per mitjans polítics pacífics i democràtics.

SETÈ.- Comunicar els presents acords a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Govern de l’Estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’ACM, a la FMC i  a l’AMI.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 9 de gener de 2020.

El passat 13 de gener, després de vint anys d’espera i 700 milions d’inversió, entrava en funcionament el desdoblament de la via ferroviària del corredor del mediterrani amb la variant de Vandellòs – Tarragona. Aquest fet configura un nou mapa de serveis ferroviaris a les Terres de l’Ebre que, d’acord amb l’oferta inicial plantejada per Renfe i Adif, suposa un retrocés inacceptable respecte els serveis prestats fins ara.

L’oferta de serveis ferroviaris de Renfe i Adif té com a principal objectiu la prevalença dels criteris comercials per millorar les comunicacions entre València i Barcelona, reduint en 40 minuts la durada del trajecte; fet que comporta la desatenció de les necessitats i la falta de millora del servei per als usuaris de les Terres de l’Ebre.

Això ha suposat que la implementació de la doble via perjudiqui el servei ja precari de tren a les Terres de l’Ebre perquè suposa una pèrdua de connexions, augmenta la durada dels temps de trajecte en els trens regionals vigents el 2016, i tampoc incrementa la freqüència de pas de combois.

La proposta de Renfe i Adif suposa un retrocés respecte del model actual, amb la supressió dels quatre trens Euromeds diaris que connectaven l’estació de l’Aldea – Tortosa – Amposta amb Tarragona i Barcelona des de feia tres anys, i que s’havien establert per compensar els retards en la línia de Rodalies R-16.

Els usuaris d’aquest servei ràpid havien gaudit fins a l’entrada en funcionament del desdoblament de la via d’una reducció en el preu del bitllet gràcies a les aportacions fetes per la Generalitat de Catalunya.

La nova oferta ferroviària, que ara de manera provisional s’ha implementat, manté l’aturada dels Talgo, amb sis freqüències al dia, i incorpora un únic tren diari d’alta velocitat Avant que permetrà unir Tortosa, l’Aldea i Barcelona amb una hora i trenta-cinc minuts. Aquest tren tindrà la sortida de Tortosa a les 06:20 h i la tornada des de Barcelona a les 18:30h.

Paradoxalment amb el desdoblament de la via els trens de rodalies i regionals que connecten l’Aldea amb Tarragona i Barcelona veuen incrementats els temps respecte dels trajectes vigents fa quatre anys.

D’altra banda, la connexió ferroviària  per la R-15 tampoc experimenta cap millora, i segueix sent una de les que presenta més deficiències del país per la manca d’un manteniment adequat; fet que comporta la reducció de la velocitat dels combois en diversos punts del trajecte, alguns de fins a 30km/h,  i també incidències, com alguns descarrilaments. Les freqüències i horaris no s’adapten a les necessitats dels passatgers i quan es produeix alguna incidència la manca d’informació és notable.  Això ha convertit el servei ferroviari d’aquesta línia enpoc fiable i gens competitiu; d’aquí que la durada del trajecte fins a Barcelona trigui més ara que fa vint anys.

Aquesta deficient comunicació ferroviària incideix negativament en la possibilitat de desenvolupament de les comarques ebrenques i contribueix directament al despoblament del territori.

Les Terres de l’Ebre som cruïlla amb el País Valencià i l’Aragó que requereix i necessita que les connexions amb alta velocitat i trens regionals que suporten les  dues línies que travessen el nostre territori tinguin uns serveis adequats amb aturada a les Terres de l’Ebre. I a la vegada ser nexe, punt d’inici o d’arribada d’alguns serveis ferroviaris que connecten amb el nord de Castelló.

Després de la llarga espera i la gran inversió realitzada constatem que la nova proposta de Renfe i Adif suposa un pas enrere per al model ferroviari que connecta les Terres de l’Ebre cap al nord, cap al sud i cap a l’alta velocitat del Camp de Tarragona.

Davant la provisionalitat de la nova planificació ferroviària plantejada fins a l’1 de març i d’acord amb tot l’exposat, proposem els següents acords:

1. Donar suport a la mobilització convocada per la Plataforma Trens Dignes el diumenge vinent, 19 de gener.
2. Demanar al Ministerio de Fomento, almenys el manteniment de les aturades de l’Euromed a l’estació de l’Aldea, mantenint les tarifes bonificades.
3. Incrementar el servei de trens tipus ‘Avant’, amb origen i destí l’estació de Tortosa i amb aturada a l’Aldea, per garantir amb una freqüència regular durant tot el dia la connexió ràpida tant amb Barcelona com amb l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona.
4. Reclamar mantenir la connectivitat de les Terres de l’Ebre des de l’estació de l’Aldea fins el nord de Castelló i València mitjançant els serveis de regionals i l’alta velocitat.
5. Exigir un calendari d’actuacions i inversions a les estacions i a la línia ferroviària R-15 per acabar amb els punts deficients que provoquen la reducció de la velocitat dels combois i els nombrosos incidents, oferint els serveis en les condicions que necessiten els usuaris de la zona: reobrir les estacions i venda de bitllets a Riba-roja, Flix, Ascó i Móra la Nova.
6. Demanar l’establiment de serveis ferroviaris puntuals i semidirectes entre la Ribera d’Ebre, el Camp de Tarragona i Barcelona per així reduir la durada del trajecte, així com la futura connexió de la R-15 amb l’estació intermodal del Camp de Tarragona.
7.  Donar trasllat d’aquests acords al Ministerio de Fomento, a Adif, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al President del Parlament de Catalunya, així com a la Plataforma Trens Dignes

Proposta aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 de febrer de 2020.

En estat d’alarma s’han presentat 5 nous projectes de centrals eòliques a la Terra Alta que afecten els municipis de Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs i la Fatarella, que es sumen a les dos centrals presentades a principi de març al terme del Pinell de Brai. El total d’aerogeneradors que planifiquen aquestes centrals és de 52 (sense comptar els que estan de forma contigua al terme dels municipis de la Ribera d’Ebre).

Detallem cadascuna de les centrals esmentades a continuació: polígonal Sant Blai (Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Ascó) amb 8 aerogeneradors, polígonal les Crestes (Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, la Fatarella i Ascó) amb 11 aerogeneradors, poligonal Santa Madrona (Corbera d’Ebre, la Fatarella i Ascó) amb 11 aerogeneradors, amb planificació de dos centrals més, poligonal el Calvari amb 7 aerogeneradors i poligonal Ebre situat de forma contigua a la Ribera d’Ebre amb 7 aerogeneradors. El conjunt d’aquestes centrals sumaria una potència de 200 MW.

A més, a la Terra Alta també s’hi sumen les dos centrals projectades al terme del Pinell de Brai, poligonal les Murtes (Pinell de Brai i Miravet) amb 7 aerogeneradors i poligonal els Empedrats (Pinell de Brai i Benifallet) amb 7 aerogeneradors.

El decret que va aprovar la Generalitat de Catalunya (Decret llei 16/2019, del 26 de novembre) ha propiciat una allau de projectes eòlics a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta, ja que aquest decret no contempla cap criteri de preservació del paisatge, de densitat en la producció d’energia, ni de reequilibri territorial a nivell de país. Les Terres de l’Ebre hem estat sempre un territori on ens han explotat al límit els recursos naturals, i el nou decret pretén perpetuar la situació en compte d’establir les bases per a un model descentralitzat de producció d’energia. Si comparem la producció actual d’energia de les Terres de l’Ebre amb la producció de la resta del país s’evidencia el desequilibri territorial, les terres del Ebre produïm el 60% de l’energia que consumeix Catalunya.

Aquest nou decret, a més, no contempla la participació dels Ajuntaments, ni del territori en la planificació de la implantació d’energies renovables. Actualment, les empreses promotores negocien contractes amb els veïns i veïnes dels municipis mentre els Ajuntaments no són ni tan sols coneixedors dels projectes.

Pel que fa als Ajuntaments, la manca de tècnics per poder valorar els projectes, els curts terminis d’informació pública, la limitació de temps per pronunciar-se davant els projectes, l’opacitat amb què actua el govern de la Generalitat, i la legislació del decret redactada de forma ambigua i sense detall… ens deixen sense capacitat d’actuar davant una implantació eòlica descontrolada.

Amb l’aprovació d’aquest decret s’ha garantit que la transició energètica quedi lluny de l’autoconsum i la sostenibilitat. El Consell Comarcal i els municipis de la Terra Alta no rebutgem les energies renovables, al contrari, som promotors d’aquest tipus de producció energètica, sempre i quan garanteixi valors de sostenibilitat i progrés territorial (econòmic i social). No és el cas: ens trobem davant d’un territori massificat per la implantació de centrals eòliques mentre convivim amb el despoblament, població envellida, l’exili juvenil, escasses oportunitats laborals, i les rendes més baixes de Catalunya. La comarca de la Terra Alta ja hem superat exponencialment el llindar mínim de producció d’energia renovable, en aquests moments donem per pagada la quota de solidaritat amb la resta del país.

És per tot això que volem manifestar la nostra disconformitat amb aquest model d’implantació d’energies renovables basat en la massificació i l’especulació, que va obertament en contra dels nostres interessos municipals i comarcals, i de l’acord adoptat pel Ple del Consell Comarcal de la Terra Alta en data 20 de desembre de 2018: Proposta d’aprovació de la moció presentada per les entitats DOTA, Plataforma per la defensa de la Terra Alta i Ateneu Popular la Pastora, per prendre mesures per a aturar la massificació eòlica a la Terra Alta i aturar el desenvolupament de la ZDPVII.

Des de la Terra Alta creiem indispensable aplicar criteris per garantir un reequilibri territorial en la implantació de renovables: una implantació participada pels territoris i una transició energètica basada en l’autoconsum i la sostenibilitat.

Actualment ens trobem saturats intentant donar resposta als projectes que estan arribant. La situació és insostenible, i durant els propers mesos empitjorarà. Totes estes centrals i les construccions de línies d’evacuació elèctriques que es projecten destrossaran els diferents termes municipals i tancaran totes les portes als projectes socioeconòmics vinculats a l’agricultura, la biodiversitat i el paisatge.

Com a territori volem reiterar que no estem dient que no a la implantació d’energies renovables, al contrari, però no d’aquesta manera.

Per tot això, proposem prendre mesures urgents davant aquesta situació, instem a que s’introdueixin criteris socials i democràtics a la legislació vigent. També exigim criteris més restrictius de protecció del paisatge i del medi ambient, i sobretot criteris de reequilibri territorial, la nostra comarca (Terra Alta) amb poc més d’11.000 habitants, estem generant actualment més del 25 % d’energia renovable que es produeix a Catalunya. També pensem que s’ha de facilitar al màxim (a nivell administratiu i econòmic) els projectes d’autoconsum, hauria de ser una prioritat del Govern. Així com el desplegament d’instruments normatius per ubicar els projectes eòlics prop dels grans centres de consum.

La comarca de la Terra Alta ja genera suficient energia eòlica, fet que no repercuteix en la millora de serveis, d’infraestructures i qualitat de vida de la comarca.

Som una comarca agrària, amb recursos naturals i paisatgístics, amb activitats endògenes com l’agricultura, la ramaderia, la indústria agroalimentària, el turisme, el petit comerç, els serveis a les persones… i el model d’implantació eòlica que proposen els promotors de les centrals eòliques esmentades va contra el model de desenvolupament socioeconòmic que promou la comarca de la Terra Alta.

El projecte “País viu, país d’oportunitats” impulsat per la Generalitat de Catalunya, va obrir les portes a un nou futur de comarca. Aquests projectes eòlics han d’estar desestimats per l’acord i el compromís que va prendre la Generalitat en relació a la Terra Alta.  Aquests projectes no tenen cabuda al territori que volem, són un perjudici i una condemna pel nostre futur.

Per tots aquests motius, PROPOSEM:

Primer. – EXIGIR al Govern de la Generalitat la paralització total de qualsevol projecte eòlic a la Terra Alta.

Segon – DEIXAR DE PARTICIPAR al programa “País Viu, país d’oportunitats” impulsat per la Generalitat de Catalunya fins que no es reverteixi la situació: si volem un País Viu, i una Terra Alta Viva, s’han de tancar les portes a l’especulació i respectar la voluntat de la comarca.

Tercer – COMUNICAR aquest acord a les entitats i el sector econòmic comarcal i territorial, així com demanar la seva adhesió i suport a aquest acord comarcal.

Quart – EXIGIR la paralització de tots los projectes relacionats amb la implantació de parcs eòlics que afecten al terme municipal de la Fatarella.

Cinquè – Fer arribar aquest acord i els documents resultants al MH President de la Generalitat, al MH President del Parlament de Catalunya, a la H Consellera d’Empresa i Coneixement, a la resta de conselleries implicades en la tramitació de la seva instal·lació,  així com també a tots els grups parlamentaris.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 21 de maig de 2020.

La caça és molt més que un esport o una simple afició que es desenvolupa a l’aire lliure, com a mostra de la seva importància i tradició és l’única activitat amb com a mínim una societat a cada municipi de Catalunya. És una activitat que practiquen més de 63.000 catalans/es de tots els estrats socials i que contribueix de manera efectiva a la conservació de la biodiversitat, al desenvolupament econòmic del món rural i a la seva vertebració social.

Segons el primer informe Impacto Económico y Social de la Caza en España, elaborat per Deloitte per la Fundació Artemisan, la despesa (efecte econòmic directe, indirecte i induït) de l’activitat cinegètica a tota Espanya és de més de 6.475 milions d’euros a l’any i crea 187.000 llocs de treball. Així mateix, la despesa directa de l’activitat cinegètica supera els 5.470 milions d’euros, de manera que la caça representa el 0,3% del PIB. Això equival al 13% del sector agrícola, ramader i pesquer, al 4% del sector de la construcció o al 9% del sector financer.

Pel que fa a la contribució a les arques públiques, aquest informe apunta que la caça aporta 614 milions d’euros, dels quals el 33% són aportats directament en concepte de taxes i impostos per caçadors/es. De la mateixa manera, l’informe conclou que els/les caçadors/es «inverteixen al voltant de 300 milions d’euros en actuacions de conservació de la natura, més de 230 milions destinats a repoblacions i altres activitats de conservació mediambiental, i 54 milions al manteniment d’accessos, pantans, podes, millores de la muntanya i tallafocs, entre altres.

L’estudi de la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona Valoració dels costos econòmics que genera la caça del porc senglar en la modalitat de batuda (2015), quantifica que els 60.612 porcs senglars capturats a Catalunya la temporada de caça 2016/17 ha comportat per els/les caçadors/es un cost de 80 milions d’euros que repercuteixen en benefici dels diferents sectors econòmics que envolten la pràctica d’aquesta modalitat.

A Catalunya i segons les últimes dades aportades per el Servei d’Activitats Cinegètiques de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, el terreny cinegètic és de 2.895.299 hectàrees (sumant àrees privades i locals de caça, zones de caça controlada, reserves nacionals de caça i reserves de caça). Això significa que el 92,9% de la superfície de la nostra Comunitat Autònoma està destinada, entre altres aprofitaments, a la caça.

Juntament a la importància econòmica, la caça es configura com una eina vital per la conservació de la biodiversitat i els ecosistemes afavorint el control poblacional d’espècies que provoquen danys a l’agricultura, a la massa forestal, ajudant a reduir el risc d’accidents de trànsit amb animals i reduint el risc de propagació de malalties que afecten als animals de granja i les persones.

Segons el III Estudi Ponle Freno AXA sobre accidents amb animals, Catalunya ocupa la tercera posició, darrere de Castella Lleó (35,5%) i Galicia (17,6%), amb major percentatge de sinistres contra animals cinegètics, un 14%. D’aquests hi ha una incidència quasi absoluta del senglar que protagonitza un 90% dels accidents.  Fins al 31 d’octubre de 2018, els Mossos d’Esquadra han intervingut en 2.496 accidents amb animals implicats. D’aquests, hi ha hagut 134 accidents amb víctimes, els quals han causat un total de 167 víctimes (9 greus, 158 lleus i cap víctima mortal).

L’activitat dels/de les caçadors/es no finalitza amb el període hàbil de caça sinó que perdura al llarg de tot l’any amb tasques de gestió del territori com la recuperació de fonts naturals o la instal·lació d’abeuradors per facilitar punts d’aigua a les espècies de la fauna salvatge. Les repoblacions de perdiu roja que porten a terme els caçadors contribueixen eficaçment a la conservació d’una espècies protegida emblemàtica com és l’àguila cuabarrada. És important destacar la col·laboració del col·lectiu de caçadors/es en el Programa de seguiment sanitari de la fauna cinegètica de la Generalitat de Catalunya de manera activa, amb la recollida de mostres dels animals caçats. També es participa en la vigilància sanitària passiva, amb la recollida d’animals trobats morts o malats en el medi natural al llarg de tot l’any, que són analitzats per el Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge (SEFaS) de la Facultat de Veterinària de la UAB, mitjançant un conveni finançat per la Federació Catalana de Caça.

La participació a cursos de formació en temes de seguretat en la pràctica de la caça, o en la millor gestió per el foment i la conservació de les espècies, formen part de les activitats dels/de les caçadors/es.

Malgrat tot, el factor determinant de la caça és el caràcter social d’una activitat que es transmet com a cultura i tradició pròpia de les zones més rurals de Catalunya, profundament arrelada al territori i que a la nostra comunitat practiquen més de 63.000 catalans/es de tots els estrats socials que troben en aquesta manera de viure un nexe d’unió. No en va, la caça és, per multitud d’aficionats, el motiu per tornar al seu entorn rural o poble d’origen.

Allunyada dels prejudicis i la visió elitista (absolutament inexistent en la seva pràctica a Catalunya),  l’activitat cinegètica genera un moviment associatiu el principal representant del qual és la Federació Catalana de Caça, organisme que compta amb 40.000 caçadors/es associats/des a més de 960 societats o clubs de caça ubicats a la totalitat dels municipis catalans i que ostenten la titularitat de les àrees privades de caça, per cessió contractual dels propietaris de les finques públiques i/o privades del seu municipi en les que, a més de practicar la caça, porten a terme entre d’altres les tasques de gestió i conservació mencionades.

Les dades anteriors mostren que la caça a Catalunya és una activitat fortament arrelada al territori que contribueix de manera efectiva a la conservació del medi natural i al desenvolupament econòmic del món rural català, en especial, de les comarques més deprimides i/o aïllades dels grans nuclis de població, construint, d’aquesta manera, un element essencial de vertebració social i per la conservació del medi ambient català.

Malgrat aquesta rellevància social, mediambiental i econòmica, la caça està sent objecte de nombrosos atacs i crítiques destructives (cada vegada més agressives) per part d’associacions ecologistes, animalistes i determinats col·lectius que persegueixen la prohibició d’aquesta activitat, circumstància que comportaria greus prejudicis econòmics i socials.

Per altra banda, l’activitat ocellaire és una pràctica tradicional a Catalunya (són més de 4.000 els seus practicants) mitjançant la qual es capturen amb vida, i sense cap dany, exemplars de les espècies pinsans, verdums, caderneres i passerells per, posteriorment, ensinistrar-los en el cant. Es una pràctica totalment innòcua per el medi ambient i no té cap perjudici per l’entorn natural.

A dia d’avui no hi ha ni un sol estudi que asseguri que l’activitat ocellaire pugui ser perjudicial per la conservació de les espècies citades i que, per tant, justifiqui la seva prohibició.

Malgrat això, el col·lectiu de caçadors i caçadores catalans han vist augmentades exponencialment les seves sancions en aplicació de la llei 5/2020. Por tot l’exposat i de conformitat amb allò disposat per la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local, es sol·licita que per aquest Ple al que em dirigeixo s’aprovi una moció/declaració consistent en el dictat d’una declaració institucional amb el següent contingut:
1r. La caça és una activitat amb un fort arrelament social, cultural i econòmic a Catalunya que mereix i ha de ser recolzada, protegida i fomentada per els poders públics catalans a causa de la seva contribució a la conservació de la biodiversitat i al desenvolupament socioeconòmic del món rural català.

2on. Aquesta Corporació Municipal es compromet a recolzar la Caça i l’activitat ocellaire, així com a instar als governs autonòmic i Estatal a recolzar ambdós activitats com a motors de desenvolupament socioeconòmic del món rural i eines de conservació ambiental.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 9 de juliol de 2020.

Recentment, i després d’un intens debat des del juny 2018, el Parlament Europeu ha aprovat el que serà la nova política europea en matèria d’agricultura i el resultat no podria ser més preocupant.

La PAC es crea amb el Tractat de Roma (1957) amb l’objectiu de garantir la seguretat alimentaria a tota Europa i protegir el mercat agrícola, establint preus de preus mínims, l’atorgament de subvencions i la creació d’un mercat comú que prioritzés els productes europeus. I de fet aquesta estratègia va arribar a convertir l’Europa als anys vuitanta en el segon exportador agrícola del món. L’any 1992, amb l’aparició dels ajuts directes als productors, hi ha un canvi en el sistema i es passa dels ajuts a la producció als ajuts per superfície. L’any 2003 continua l’evolució i els ajuts per superfície es deslliguen de la producció i es fixen a partir d’un període de referència. Després d’aquests anys d’evolució, ens trobem que avui al voltant del 80% dels fons de la PAC es destinen a un 20% de receptors.

Així, la crisi i les dificultats que del sector agrari català per adaptar-se a les condicions d’un mercat liberalitzat, obert i globalitzat, n’ha canviat l’estructura, consolidant un procés d’integració entre els productors i empresa agroalimentària, que els ha permès fer front als nous requeriments de mercat. Aquests requeriments s’han d’afegir a la necessitat de produir amb criteris cada vegada més sostenibles i respectuosos amb el medi, fent front a l’increment de costos que això representa i que, aplicat sobre un sector envellit i amb falta de relleu generacional, ha generat molts problemes al món rural com l’envelliment i el despoblament.

L’emergència climàtica que vivim, ens porta també a reflexionar sobre la necessitat que les empreses agroindustrials siguin cada cop més eficients i sostenibles. Però la reforma de la PAC acabada d’aprovar pel Parlament Europeu és contradictòria amb l’agenda verda i Pacte Verd Europeu. Per una banda rebutja reduir un 30% de les emissions del sector agroalimentari per al 2027 i per l’altra estableix que el 40% del pressupost de la PAC ha de contribuir a objectius climàtics i adopta com a seva el “Green Deal” i l’estratègia “Farm to Fork”.

Per això algunes organitzacions polítiques com d’Esquerra Republicana, defensem que cal confeccionar una PAC que promogui la sostenibilitat de l’activitat agrària i la seva contribució a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, garantint a agricultors i ramaders, unes condicions de vida dignes, amb un sistema d’ajuts que prioritzin els agricultors professionals per davant de les grans empreses no vinculades al sector. Volem una PAC que incentivi una activitat agrària basada en les explotacions de base familiar, que faciliti la producció d’aliments bons, sans i segurs amb unes produccions respectuoses amb els recursos naturals, l’entorn, el medi ambient i la biodiversitat, i que faci un ús sostenible dels productes fitosanitaris

Malauradament, però, la Comissió Europea ha tirat endavant aquesta PAC amb els vots de liberals i Socialistes, i 2 dels 3 informes per part del PP i Vox.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Entesa per la Fatarella-AM demanem l’aprovació dels següents acords:

Primer.- Demanar a la Comissió Europea un canvi per orientar la PAC a favor de les explotacions familiars professionals que són les que gestionen i mantenen el territori i l’equilibri territorial.

Segon.- Demanar a la Comissió Europea el canvi de la PAC de manera que s’incentivin pràctiques agràries més respectuoses amb el medi ambient que permetin una millor utilització dels recursos i es protegeixi la biodiversitat.

Tercer.- Mantenir el suport a les explotacions familiars a través d’una PAC que els protegeixi i els faciliti eines per poder sobreviure en un mercat global i liberalitzat

Quart.- Traslladar aquests acords als grups parlamentaris presents a la comissió europea en representació de Catalunya, a Unió de Pagesos, a l’associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 27 de novembre de 2020.

La transició energètica té un paper destacat davant els reptes de la crisi climàtica que vivim. Des de Catalunya hem de generar estratègies efectives que ens ajudin a assolir els objectius sobre energia renovable estipulats per la Unió Europea per al 2030.

Per fer-ho, hem de passar d’un model energètic centralitzat i basat en els estocs de combustibles fòssils i no renovables (carbó, petroli, gas i urani), per avançar decididament cap a un nou model digitalitzat i basat a captar els fluxos naturals d’energia renovable (sol, aigua i vent), on la ciutadania ha de tenir un paper central com a productors, gestors i no només com a consumidors d’energia. Un model de distribució i equilibri territorial, al servei de les persones, no de l’oligopoli energètic.

És amb aquest objectiu que s’aprova el Decret llei 16/2019, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, que s’emmarca en la Llei de Canvi Climàtic al Parlament de Catalunya el 2017 i totes les directrius europees al respecte, inclosa la Winter Package.

Malgrat el decret, semblava buscava facilitar la transició a la societat cap a les energies renovables facilitant-ne els tràmits per la seva implantació, i promovent així el lideratge de Catalunya en la reconversió energètica, de facto, ha servit per recuperar antics projectes eòlics aturats arran la crisi econòmica del 2008, i també per sumar-ne de nous, als mateixos territoris promoguts pels oligopolis, generant una nova situació de desequilibri territorial i malestar per part dels municipis i la ciutadania.

Tampoc podem obviar la preocupació de molts ajuntaments, especialment els més petits, que s’han vist superats davant l’allau de propostes per la exigència de donar respostes en forma d’al·legacions, amb una minsa estructura de personal, sovint no especialitzat. El document aprovat doncs, no contempla criteris territorials ni escolta la veu dels municipis que reclamen la creació de criteris d’integració paisatgística, que protegeixi els espais agraris, i fomenti la participació la seva participació.

Són molts els municipis que reclamen donar valor decisori a les opinions dels ajuntaments i no perpetuar una situació d’indefensió on es situen actualment, perquè no contempla l’actual decret, la participació dels Ajuntaments en la planificació de la implantació d’energies renovables.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Entesa per la Fatarella-AM proposa els següents acords:

1- Reiterar l’aposta de l’Ajuntament de la Fatarella per les energies renovables, com a eina fonamental en el canvi energètic, per deixar de dependre de les energies d’origen fòssil i nuclear.

2- Demanem al govern de la Generalitat que fixi el mapa d’energies renovables per a cada territori de distribució d’energies renovables en funció de la capacitat de producció i consum de cada zona, compensant aquells territoris que produeixen més energia renovable de la que consumeixen.

3- Demanar al govern de la Generalitat la modificació urgent i immediata del decret 16/2019, per acabar d’establir i comunicar els criteris socials, paisatgístics, mediambientals, agrícoles i d’equilibri territorial, i la paralització de totes les tramitacions fins que aquests estiguin aprovats i publicats.

4- Demanar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a la Conselleria d’Empresa i Coneixement, que estableixi la participació dels municipis en tots els òrgans d’informació i de presa de decisió relativa a la ubicació d’instal·lacions energètiques al seu terme municipal.

5- Demanar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a la Conselleria d’Empresa i Coneixement, la creació d’un servei de suport tècnic-jurídic per als municipis, gratuït, amb la finalitat de facilitar suport tècnic i jurídic durant la tramitació de qualsevol projecte d’implantació energètica que considerin que no s’ajusta als interessos públics del municipi.

6- Establir com a base de qualsevol projecte de renovables al municipi la protecció de l’interès públic, els espais agrícoles i l’equilibri territorial. L’aprofitament i gestió de l’entorn natural del terme municipal, l’aprofitament d’infraestructures ja existents, la participació dels municipis, la priorització dels projectes relacionats amb l’autoconsum davant els oligopolis, la distribució de proximitat i en la dinamització del primer sector.

7- Fer arribar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, i a les diferents empreses que han presentat i presentin projectes al nostre municipi.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 27 de novembre de 2020.

Arrel de la inquietud i rebuig que ha provocat l’anunci del projecte de construcció d’un macro abocador al municipi de Riba-roja d’Ebre, es va celebrar un Consell d’Alcaldes a la Ribera d’Ebre, el passat 4 de gener per què l’alcalde de Riba-roja d’Ebre pogués informar de primera mà del projecte i les seves característiques i que la resta d’alcaldes i alcaldesses de la comarca expressessin la seva posició envers el projecte.

El sentiment de rebuig al projecte es pot qualificar de pràcticament unànime, fet que va propiciar prendre l’acord de redactar i sotmetre a votació, inicialment, al Ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i posteriorment a tots i cadascun dels ajuntaments de la comarca i comarques veïnes una moció, amb el següent contingut.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

– La Ribera d’Ebre ha patit la deslocalització d’empreses, pateix per la incertesa del futur post-nuclear i la manca de diversificació econòmica que té, de moment, per fer-hi front.

– Té un abocador a Tivissa, que en principi era pels municipis de les comarques de Terra Alta, Priorat i Ribera d’Ebre, que s’ha convertit en un gran abocador de més de la meitat de Catalunya de residus industrials, amb tot el que això suposa. El trànsit rodat de tràilers per les nostres terres, ha marcat el perfil geogràfic del sud de la comarca, i el llast que suposa pels municipis veïns d’una instal·lació així pel seu desenvolupament turístic.

– A la Ribera d’Ebre s’ha apostat per un turisme de qualitat que aprofiti els seus actius històrics, patrimonials i naturals. S’ha apostat pel sector primari i sobretot pel sector agroalimentari, posant en valor els nostres productes i la seva qualitat. Aquesta és una línia de treball que ha costat molt de consensuar i engegar, però que ha aconseguit que tots els municipis de la comarca, i persones a nivell particular, hi apostin, i després de tants esforços per a què això sigui així, un projecte com el de l’abocador de residus industrials que es planteja al municipi de Riba-roja xoca frontalment amb la línia marcada i consensuada a la comarca.

– Volem un projecte de comarca on el desenvolupament econòmic i social dels municipis estigui basat en el turisme rural i gastronòmic, en els actius històrics i naturals, en la qualitat dels nostres productes i el nostre entorn, i una indústria compatible amb la Reserva de la Biosfera. I no un model de desenvolupament que es basi en portar tones i tones de residus industrials de tot Catalunya pel benefici econòmic d’un sol municipi, que de ben segur llastrarà, encara més, l’esdevenir de la comarca de per vida.

– No podem admetre que de nou es plantegi un altre abocador per albergar la brossa de més de mitja Catalunya. La Ribera d’Ebre, i les Terres de l’Ebre, ja han contribuït més que suficientment i hem sigut més que solidaris en acollir els residus de més de mig país durant molts anys.

Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de la Fatarella, proposa d’adopció dels següents

ACORDS:

1.- Manifestar l’oposició frontal al projecte d’abocador que es planteja a Riba-roja d’Ebre, que es contrari a la línia de desenvolupament econòmic consensuada per tots els municipis riberencs i marcaria molt negativament el futur de la comarca i les Terres de l’Ebre.

2.- Instar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a l’Agència Catalana de Residus que paralitzin immediatament els tràmits del projecte de l’abocador.

3.- Instar als promotors del projecte, la UTE l’Estaca Proyectos (Urbaser i Griñó) que retiri immediatament el projecte de l’abocador.

4.- Instar a l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre a no autoritzar el projecte presentat per a la construcció d’un abocador de residus industrials.

5.- Instar a tots els Ajuntaments de les Terres de l’Ebre i Priorat a no donar cabuda a un projecte similar al seu terme municipal.

6.- Instar a totes les institucions, entitats cíviques, econòmiques i socials del territori, que es sumin en aquest posicionament.

7.- Comprometre’ns a realitzar totes les accions necessàries que estiguin al nostre abast per què aquest projecte d’abocador no tiri endavant, pel bé del futur de la Ribera d’Ebre i d’aquells que l’estimen i que pretenen viure-hi.

8.- Fer arribar aquest acord a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, a l’Agència de Residus de Catalunya, a la Delegació del Govern i a la presidència del Parlament perquè la traslladi a tots els grups parlamentaris.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària i urgent del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 14 de març de 2019.

Definitivament, la democràcia a l’Estat espanyol mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort. Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Quim Forn i Dolors Bassa han estat condemnats amb penes de presó. I Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila han estat condemnats per desobediència amb multes econòmiques i inhabilitació. Aquest ha estat un judici polític que mai s’hagués hagut de produir. Tornem a dir alt i clar que en democràcia votar no és cap delicte. Les idees no es jutgen. I és per això que reclamem la llibertat de totes les persones preses i exiliades polítiques, perquè no han comès cap delicte.

Vivim amb tristor i profunda indignació la sentència, que suposa una vulneració dels drets polítics individuals de les persones condemnades, de les preses i exiliades polítiques, i una retallada dels drets i llibertats col·lectives. El judici i la sentència ens han conduït a un estat d’absoluta excepcionalitat. Vivim moments molt greus, moments en què es posa de manifest que l’aparell de l’Estat espanyol actua intentant abolir la pluralitat política, vulnera la legitimitat del poble de Catalunya a decidir el seu futur lliurement, agredeix el dret que tenim a transformar la societat a través de la independència. I, al mateix temps, avui tornem a constatar que les forces polítiques de l’Estat són incapaces de fer ús del diàleg com a instrument de resolució del conflicte.

Aquesta sentència no ens atura. Al contrari, ens enforteix com a moviment per debilitar el règim del 78. I és que, una vegada més, reivindiquem el dret a l’autodeterminació, el dret a treballar pacíficament per esdevenir República Catalana, lliure, neta, justa i que treballi per garantir la igualtat d’oportunitats entre tota la ciutadania catalana. Cap sentència ens aturarà. Plantem cara a la voluntat repressora de l’Estat espanyol, i ho fem mobilitzant-nos, reclamant diàleg, reivindicant la via política i democràtica de resolució del conflicte. Demanem l’amnistia per a totes les persones condemnades i perseguides.

Reprovem l’actitud sostinguda de l’Estat espanyol, que ha dimitit de la seva responsabilitat de fer front i donar resposta a les demandes de la ciutadania, per via dialogada i pacífica. Convé recordar, per exemple, que, el maig d’aquest any 2019, el grup de treball sobre detencions arbitràries de Nacions Unides va fer pública una resolució que instava l’Estat espanyol a deixar en llibertat de forma immediata l’Oriol Junqueras, en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez, que es trobaven a presó preventiva.

L’incompliment d’aquesta resolució va ser una mostra més que l’Estat actua desoint qualsevol resolució, tractat internacional (com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que recullen el dret a l’autodeterminació) o totes les manifestacions pacífiques del poble de Catalunya a favor de la independència i la República Catalana. I aquesta actitud és molt greu. Per això la denunciem, perquè, malauradament, ens recorda etapes autoritàries en què no hi havia garantits els drets polítics ni les llibertats de la major part de la ciutadania.

Reivindiquem justícia, i ens disposem a liderar de nou la lluita antirepressiva, democràtica, pacífica i a favor dels drets i les llibertats. La situació d’excepcionalitat que estem vivint, agreujada especialment per la confirmació de la sentència, afecta tothom, afecta la quotidianitat dels pobles i ciutats del nostre país i de totes les persones que hi vivim.

I, per tant, és per tots els motius exposats anteriorment que el ple adopta els següents acords:

PRIMER. Manifestar el rebuig a la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Suprem en relació al judici de l’1 d’octubre i la causa independentista, constatant que representa una regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya.

SEGON. Reclamar la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques i exigir l’amnistia de tots ells i elles, i de tots els exiliats i exiliades, com a reconeixement de l’absència de cap delicte vinculat a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i a qualsevol altra acció política celebrada durant els dies previs i posteriors a aquesta data.

TERCER. Mostrar el compromís amb el dret a l’autodeterminació, dret polític fonamental recollit en tractats internacionals com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, signats també per l’Estat espanyol, i reivindicar-lo com a dret en virtut del qual resoldre el conflicte polític existent, per via democràtica i pacífica.

QUART. Reafirmar-nos en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista català. Condemnar tots els intents de criminalització del moviment independentista que les seves diferents institucions, òrgans, poders i alguns mitjans de comunicació volen construir.

CINQUÈ. Exigir al govern de l’Estat espanyol que respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament a les diferents institucions catalanes, així com les decisions i acords que se’n derivin, com a màxima expressió de la sobirania popular.

SISÈ. Comprometre’ns a treballar conjuntament amb el Parlament de Catalunya, del Govern de la Generalitat de Catalunya i convocar-nos a participar, com a representants legítims de la ciutadania, en una assemblea d’electes a favor dels drets polítics i la llibertat.

SETÈ. Mostrar l’adhesió de l’Ajuntament de la Fatarella a totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem, tant a nivell nacional com internacional, i convidar la ciutadania a participar en totes les lluites compartides i pacífiques a favor dels drets i les llibertats. I comprometre’ns a participar en l’acte convocat pel President de la Generalitat el dia 26 d’octubre al Palau de la Generalitat.

VUITÈ. Expressar la més ferma voluntat de seguir treballant, dia rere dia, per garantir els drets i les llibertats de tota la ciutadania de la Fatarella, la defensa del diàleg i dels principis democràtics i la pluralitat política, així com el respecte a la separació de poders, imprescindible en qualsevol estat de dret.

NOVÈ. Fer avinent la situació de repressió política i de vulneració de drets fonamentals que estem vivint com a ciutadania i com a país als municipis agermanats.

DESÈ. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Congrés de Diputats, a la Presidència del Govern de l’estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’Associació Catalana de Municipis i a l’Associació de Municipis per la Independència. I donar conèixer el contingut d’aquesta moció a la ciutadania del municipi pels mitjans que es creguin oportuns.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària i urgent del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 14 d’octubre de 2019.

De nou, el 8 de març de 2018, commemorarem el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Una reivindicació que va més enllà d’aquesta data i impregna els 365 dies de l’any, l’acció de les administracions públiques i de totes i cadascuna de les persones que conformen la nostra societat.

Tot i els avenços realitzats, les desigualtats i les discriminacions cap a les dones encara estan presents i són massa punyents alhora. Les situacions de vulnerabilitat són més crues per a les dones, i això es tradueix en una major precarietat laboral d’aquestes i una feminització de la pobresa, entre d’altres. De fet, un estudi recent d’Enginyeria Sense Fronteres fa evident que 7 de cada 10 víctimes de pobresa energètica són dones. Però la discriminació no queda aquí. Més d’un 70% dels contractes a temps parcials ho són de dones. I en aquesta mateixa línia l’Observatori Dona i Empresa assenyala que més del 70% de les empreses no tenen cap dona als seus Consells d’Administració. Això contrasta amb l’àmbit educatiu, a on les dones representen el 60% de les llicenciades i en canvi els càrrecs de més rellevància, en tots els sector, continuen sent ocupats majoritàriament per homes. El sostre de vidre doncs, encara no s’ha trencat i segueix limitant les possibilitats d’ascens de les dones.

Segons l’últim informe de la Generalitat , la bretxa salarial entre homes i dones se situa en un 26,6% a Catalunya i dades recents indiquen que tendeix a agreujar-se. Al País Valencià i a les Illes les dades tampoc són positives: un 24,24% i un 15,88% respectivament. Qüestió que, a diferència d’alguns, nosaltres sí que considerem que ens “hi hem de posar” per eradicar-la mentre veiem com diversos països europeus adopten noves mesures per fer-hi front.

Cal continuar apostant de forma decidida per polítiques de conciliació de la vida laboral i personal i familiar per garantir que les dones tinguin dret a gaudir de temps de lleure i participació en igualtat de condicions que els homes. També és important replantejar els permisos de maternitat i paternitat apostant per permisos iguals i intransferibles. A més, cal continuar treballant per implantar al nostre municipi uns horaris més racionals.

Cal seguir reivindicant el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i el dret a una maternitat lliure i segura, vetllant també perquè les dones joves de 16 i 17 anys puguin exercir aquest dret lliurement. Els darrers mesos la campanya #MeToo de denúncia d’assetjament sexual ha fet evidents aquestes situacions encara tan habituals i hem seguit amb preocupació el tractament judicial i mediàtic de casos de violacions que han posat de nou el focus sobre les dones i no tant sobre els agressors. També s’han fet públics casos d’agressions sexuals que han sortit a la llum pública a Catalunya i que mostren que cal continuar amb la tasca de prevenció, de reparació de les víctimes i castigar-ne els autors.

Apel·lem a la mobilització a favor dels drets de les dones, avui i cada dia de l’any, per seguir contribuint a una societat més justa i igualitària que faci de la República Catalana una República Feminista de dones i homes lliures.

Per tots aquests motius, el grup d’EPF-Am a l’Ajuntament de la Fatarella proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. L’Ajuntament de la Fatarella manifesta el seu compromís per continuar treballant pels drets de les dones, en col·laboració amb les entitats de dones del municipi i rebutjant qualsevol tipus  de discriminació.

Segon. Continuar treballant amb les empreses del municipi per l’elaboració de plans d’igualtat que facin possible la reducció de la bretxa salarial, la promoció de dones als càrrecs de decisió i l’adopció de mesures que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

Tercer. Continuar treballant per la prevenció de qualsevol tipus de discriminació cap a les dones de l’assetjament sexual o per raó de sexe en qualsevol espai, fent especial incidència en l’àmbit laboral i els espais d’oci.

Quart. Donar suport a la iniciativa de la Vaga Internacional de Dones realitzada per les feministes de diferents països del món i convocada a Catalunya pel conjunt del Moviment Feminista i els sindicats majoritaris.

Cinquè. Tenir la perspectiva de gènere com a eix central de les actuacions de l’Ajuntament i de les polítiques fetes des del govern municipal.

Sisè. Comunicar aquest acord a les associacions de dones del municipi, a Ca la Dona, als grups polítics al Parlament de Catalunya, a l’Institut Català de les Dones i a les entitats municipalistes.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 8 de març de 2018.

El debat nuclear té pendents molts reptes pendents d’afrontar fonamentals per al país: la generació de font d’energia alternatives per afrontar el tancament en els propers anys de les centrals nuclears, la gestió i emmagatzematge dels residus nuclears, i la generació d’un teixit econòmic alternatiu als municipis de l’entorn nuclear on avui moltíssima gent viu directa o indirectament de les centrals. No obstant, si algun dels reptes del debat nuclear arrossega una urgència històrica és la gestió dels plans d’emergència nuclear.

A Catalunya es troben 3 dels 7 reactors nuclears existents a l’Estat espanyol, 2 al municipi Ascó i 1 a Vandellós, on, des de l’accident succeït al 1989, hi ha un segon reactor fora de funcionament. Les centrals d’Ascó i Vandellós van ser dissenyades fa quaranta anys, quan els estàndards tecnològics de seguretat no eren els d’avui en dia, en una societat on l’exigència sobre el respecte al medi ambient i sobre la responsabilitat social de les empreses era molt inferior a la del segle XXI Vandellós i Ascó, a diferència de la resta de les centrals de l’Estat ubicades en territoris despoblats, es troba en un territori on en període estival resideixen centenars de milers de persones dins del radi dels 20 quilòmetres. Moltes d’elles turistes sense la més mínima formació sobre les pautes d’actuació davant una emergència.

La catàstrofe de Fukushima del 2011 va posar en evidència una vegada més, no tan sols, la fi del paradigma de la seguretat nuclear, sinó que també va posar en evidència la incapacitat de les institucions per protegir a la població dels accidents nuclears, fins i tot, a un país com Japó amb àmplia experiència en la gestió de grans catàstrofes. A Fukushima, com també havia passat en accidents anteriors, es va haver d’evacuar i confinar a tota la ciutadania del radi dels primers 20 quilòmetres, i a molts dels residents fins a 50 quilòmetres de distància dels reactors accidentats.

L’accident de Fukushima va provocar que al 2014 el Consell de la Unió Europea modifiqués la Directiva 2009/71/Euratom, incrementant les mesures i els criteris de seguretat de les instal·lacions nuclears, directiva que havia de transposar-se pels Estats afectats abans del 15 d’agost de 2017. L’estat espanyol encara no ha transposat totalment aquesta directiva comunitària, ni ha incorporat els aprenentatges de Fukushima al “Plan básico de emergencia nuclear (PLABEN 2004)” i al “Plan de Emergéncia Nuclear Exterior a las Centrales Nucleares de Ascó y Vandellós (PENTA 2009)”.

L’aplicació efectiva dels plans d’emergència arrosseguen una mancança històrica d’infraestructures i recursos. Mancances que comencen per les pròpies instal·lacions del Centre de Coordinació Operativa del PENTA (CECOP); per la línia ferroviària R-15 amb les estacions tancades, amb accessos insuficients, i amb un manteniment de la  via inadequat; per la cobertura de les telecomunicacions als nuclis de població de la Zona I i pels sistemes d’alerta i comunicació als ciutadans en emergències; per la manca d’operativitat de les estacions de classificació i descontaminació de la població; per la manca d’instal·lacions mèdiques de descontaminació especialitzades de proximitat… Aquestes mancances són més notables als municipis que es troben entre els 10 i 20 quilòmetres de les centrals, als quals no se’ls ha dotat de les inversions i mecanismes de protecció que ja disposen als municipis de l’actual Zona I en els àmbits de formació, informació, comunicació, confinament i evacuació.

Finalment destacar les mancances i incompliments del “Programa de Simulacres”. El punt V.5 del PENTA, del Pla d’Emergència Nuclear Exterior a les Centrals Nuclears d’Ascó i Vandellós, compromet a la Dirección de Protección Civil y Emergencias del Ministerio de Interior i al Consejo de Seguridad Nuclear a coordinar “almenys, un simulacre general cada tres anys”, quan en realitat només se’n va realitzar un al 1987. Tot i la realització de simulacres parcials de despatx, aquest fet impossibilita que es pugui comprovar l’eficàcia real del PENTA en la posada en pràctica de les mesures de protecció i de les actuacions d’emergència amb un simulacre total amb mobilització d’operatius i recursos.

Davant la responsabilitat que el Govern de Catalunya i les administracions locals dels territoris tenen sobre diversos dels grups d’actuació del PENTA, i de la gran majoria de recursos que davant d’una emergència caldria mobilitzar: bombers, policia, personal sanitari i de serveis socials…

Per tots aquests motius, el grup d’Entesa per la Fatarella-AM a l’Ajuntament de La Fatarella proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Denunciar la gravíssima negligència de l’Estat espanyol respecte a la seguretat dels centenars de milers de ciutadans i ciutadanes que resideixen o estiuegen a un radi de vint quilòmetres de les centrals nuclears de Vandellòs i d’Ascó.

Segon. Exigir al Govern de l’Estat les actuacions següents:

1. Transposar totalment i immediatament la Directiva 2014/87/Euratom del Consell, del 8 de juliol, per la quan es modifica la Directiva 2009/71/Euratom, per la qual s’estableix un marc comunitari per a la seguretat nuclear de les instal·lacions nuclears.
2. Aprovar, per mitjà del Ministeri de l’Interior, un nou pla d’emergència nuclear exterior a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs (Penta) adequant-lo a la Directiva 2014/87/Euratom del Consell i ampliant la zona I (zona de mesures de protecció urgents) per a incorporar-hi els municipis que tinguin un nucli de població en la zona compresa entre els radis de deu i vint quilòmetres al voltant de la central nuclear.
3. Dotar els municipis amb nuclis de població compresos dins del radi de vint quilòmetres al voltant de la central nuclear dels mitjans i infraestructures necessaris per a complir amb eficàcia les funcions que estableixen els plans d’emergència, posant una atenció especial en els àmbits de les infraestructures de comunicació per a facilitar l’evacuació de la població, de les telecomunicacions per a transmetre les comunicacions durant l’emergència, de la distribució de les substàncies per a la profilaxi radiològica i de facilitació del confinament i l’abastament a la població confinada.
4. Desenvolupar les inversions necessàries en la línia ferroviària R-15 per tal que les infraestructures estiguin en un estat òptim per a complir les funcions de concentració i d’evacuació posterior de la població en una suposada emergència nuclear.
5. Retirar el recurs d’inconstitucionalitat contra l’impost sobre el risc mediambiental d’elements radiotòxics, aprovat pel Parlament, tenint present que una part dels ingressos provinents d’aquest impost són finalistes i es destinen a millorar els sistemes de protecció dels municipis nuclears.
6. Acordar, per mitjà d’una llei o un conveni, de traslladar al Departament d’Interior la direcció i gestió del Pla d’emergència nuclear (Penta).
7. Presentar un nou pla de gestió dels residus radioactius per a gestionar-los fins que fineixin les autoritzacions d’explotació.
8. Presentar un pla amb les actuacions necessàries per a desmantellar les centrals nuclears, i crear un fons per al desmantellament que garanteixi que els operadors de les centrals nuclears facin les aportacions necessàries per a cobrir els costos dels desmantellaments i de la gestió dels residus, i també per als plans de desenvolupament econòmic i social dels territoris afectats pel desmantellament.
9. Permetre la participació de la Generalitat en la gestió dels Fons per al Desmantellament i en l’elaboració i gestió dels plans de desenvolupament social i econòmic vinculats al tancament de les centrals nuclears de Catalunya.

Tercer. Celebrar la propera constitució al Parlament de Catalunya d’una comissió d’estudi sobre els plans d’emergència nuclear de les centrals d’Ascó i Vandellòs i les mesures i infraestructures necessàries.

Quart. Comunicar aquest acord al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat i a les entitats municipalistes.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 27 de novembre de 2018.

En data 6 d’octubre d’enguany el Parlament de Catalunya va aprovar en sessió plenària la Resolució 306/XI sobre l’orientació política general del Govern, a la qual, entre altres punts, s’instava al Govern de Catalunya a convocar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, com a molt tard el setembre de 2017, i una altra que li demana que negociï amb l’estat un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

En data 13 de desembre d’enguany el Tribunal Constitucional ha acordat acceptar la suspensió cautelar de la Resolució 306/XI. Davant aquests fets, l’Ajuntament de la Fatarella

MANIFESTA:

1. El rebuig a la judicialització de la vida política al nostre país. El debat polític, d’idees i opinions, ha de restar i produir-se en les cambres i institucions de representació popular, sense que una aplicació esbiaixada de la llei intenti eliminar del debat polític qüestions que són d’interès general i que, en conseqüència, han de ser objecte de debat en les institucions de representació popular, tal i com és propi de democràcies plenes.
2. El convenciment que és un dret natural de tota la comunitat humana l’aspiració a la seva independència, i la seva consecució, per mitjans democràtics, si aquesta és la voluntat majoritària de la mateixa. Per a la determinació d’aquesta voluntat popular, el mecanisme més clar és un referèndum on, de manera lliure, tothom es pugui pronunciar sobre quin ha de ser el seu futur, tal i com es contemplava a la Resolució 30/XI del Parlament de Catalunya, cautelarment suspesa.
3. Mostrar tot el recolzament als ajuntaments i electes investigats per la justícia per haver promogut i facilitat l’exercici del dret a decidir, la defensa de la independència de Catalunya o per qualsevol altra expressió de les seves opinions polítiques de forma pacífica, lliure i democràtica.
4. Comunicar aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya i a l’Associació de Municipis per la Independència.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 12 de gener de 2017.

El dia 26 de juny de 2013, es va constituir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El passat mes de desembre  de 2016 aquesta plataforma va acordar transformar-se en el Pacte Nacional pel Referèndum. Es va crear una comissió executiva formada per Joan Ignasi Elena, Maite Arqué, Jaume Bosch, Francesc de Dalmases, Carme-Laura Gil, Itziar González, Francesc Pané i Carme Porta.

El dia 23 de gener de 2017, els membres del comitè executiu van presentar el manifest, els objectius, el full de ruta i el programa de treball del Pacte. El manifest expressa el següent:

Manifest Pacte Nacional pel Referèndum

La consciència nacional i la voluntat d’autogovern del poble de Catalunya té indubtables arrels històriques, antigues i profundes, i s’ha manifestat reiteradament al llarg del temps. Avui, Catalunya està integrada en l’Estat espanyol, el qual, per innegables raons d’història, lingüístiques i culturals, és plurinacional, a desgrat que les seves estructures polítiques no el reconeguin així.

El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, cada cop s’ha fet més evident davant del món. Fins al punt de convertir-se en una aspiració sostinguda, que avui recull la voluntat d’una gran majoria de la seva població.

Entre els drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidir el seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d’una majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum.

Posem de manifest que la voluntat d’expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant un referèndum és majoritària i transversal;  i congruent amb la determinació cívica, pacífica i democràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada a favor del seu dret a decidir.

Afirmem que l’actual marc jurídic espanyol, tal com han defensat experts en dret constitucional, permet la realització d’un referèndum a Catalunya acordat amb l’Estat.

Si aquesta possibilitat no s’ha obert fins ara ha estat per manca de voluntat política dels Governs d’Espanya. El dret, atès que és susceptible d’interpretacions diverses, ha de ser entès com un instrument per trobar solucions democràtiques als problemes polítics i no crear-ne de nous o per agreujar els existents.

Les persones, entitats, organitzacions i institucions que signem aquest MANIFEST entenem el referèndum com una eina privilegiada d’aprofundiment democràtic, que permet el debat polític plural, la recerca de consensos i l’adopció final d’acords eficaços.

Per tot això:

Instem els Governs de Catalunya i de l’Estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes, i a assolir finalment l’acord que estableixi les condicions i les garanties  justes i necessàries per a la celebració d’un Referèndum reconegut per la comunitat internacional, el resultat del qual haurà de ser políticament vinculant i efectiu.

Reconeixem el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntat popular del país. Per això donem suport a aquelles iniciatives i acord que hi sorgeixin per a l’articulació d’aquest Referèndum.

Manifestem la convicció que el referèndum és una eina inclusiva, que permetrà la lliure expressió dels diversos posicionaments que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han expressat respecte a la relació política de Catalunya amb l’Estat espanyol.

Afirmem que la cultura democràtica reclama solucions polítiques als problemes polítics i ho fem apel·lant al mecanisme fonamental de què disposen les societats modernes: el coneixement i la validació de la voluntat majoritària del poble que s’expressa amb el vot. Aquest referèndum ha de propiciar que tothom se senti cridat a participar-hi. Per això és necessari un debat escrupolosament democràtic, plural i en igualtat de condicions entre les legítimes opcions que avui es manifesten a Catalunya.

Aquest Ajuntament ja va manifestar llur adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i als objectius que perseguia el mateix. En aquest moment, atesa la transformació viscuda pel Pacte, i amb la voluntat de manifestar l’adhesió a la celebració d’un referèndum on el poble de Catalunya decideixi llur futur, aquest Ajuntament vol ratificar el seu compromís amb la ciutadania de Catalunya i als valors expressats en el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum.

Per tot això, els grups municipals de l’Ajuntament de la Fatarella proposen al Ple Municipal els següents

ACORDS

1. Manifestar l’adhesió al PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.
2. Subscriure el contingut del Manifest PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.
3. Promoure al municipi que entitats, associacions i agents econòmics es sumin al Pacte Nacional per Referèndum i subscriguin el seu Manifest.
4. Enviar aquesta moció aprovada a la Generalitat de Catalunya, el Parlament de Catalunya, al Pacte Nacional pel Referèndum, a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella d’11 de maig de 2017.

El diumenge 1 d’octubre de 2017 passarà a la història a Catalunya per la vergonya d’un Estat espanyol repressor que ha exercit una dura violència desproporcionada davant d’una ciutadania absolutament indefensa. Però sobretot restarà en els nostres cors i en la nostra memòria per l’actitud cívica, serena, coratjosa, pacífica i persistent d’uns ciutadans i ciutadanes que van sortir a votar i exercir la democràcia malgrat les amenaces i l’estat de setge i por.

Condemnem de forma enèrgica, alta i clara tota la violència generada per l’Estat espanyol, emparat pel seu Govern, contra veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats que el que volien és decidir i exercir la democràcia. Les gairebé 900 persones ferides registrades a mans de la brutalitat policial, dos d’elles en estat molt greu, la vulneració de drets fonamentals i les imatges d’agressions, repressió sense contemplacions i violència, no cauran mai en l’oblit. Els danys materials que els cossos de seguretat han causat en edificis i a l’espai públic han de ser rescabalats. L’actuació ha estat dictada pel govern de l’Estat, que n’és el responsable últim, i que n’haurà d’assumir les conseqüències.

Al mateix temps, reconeixem i agraïm profundament l’actitud i el comportament dels més de 2 milions de persones que el dia 1 d’octubre es van expressar a les urnes, i una especial menció als qui se’ls va usurpar el vot. La seva valentia, compromís i fortalesa exercint el dret a vot, oposant resistència pacífica, fent costat a la gent que volia votar i no caient en la provocació de les forces de seguretat espanyoles, sota un estat de setge i por, són el reflex d’una societat madura, pacífica i plenament democràtica. Un reconeixement a tots els votants, a tots els voluntaris, i alcaldes i alcaldesses, electes locals i treballadors públics que van fer possible que es pogués votar.

Exigim el suport de les institucions europees i de la comunitat internacional que no pot continuar mirant cap a un altre costat i fent veure que a Catalunya no ha passat res. Les imatges del que vam viure l’1 d’octubre estan a tots els mitjans internacionals i sobre la taula de totes les cancelleries. Ha quedat clar que els catalans tenim dret a decidir el nostre futur i que l’Estat espanyol ha intentat reprimir, sense èxit, la voluntat del poble català.

Finalment, deixem clar que els municipis catalans i els seus càrrecs electes serem fidels al compromís de la gent i a allò que decideixin les institucions catalanes, Govern català i Parlament de Catalunya.

Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de La Fatarella proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Mostrar la solidaritat d’aquest Ajuntament amb els municipis afectats pels danys provocats per la violència policial i amb les persones que han resultat ferides com a resultat de la brutalitat en l’actuació desproporcionada dels cossos de seguretat de l’Estat.

Segon. Exigir al Ministeri de l’Interior el rescabalament pels danys materials causats pels cossos de seguretat de l’Estat en la seva actuació desmesurada a Catalunya.

Tercer. Exigir la dimissió de tots els càrrecs polítics implicats en l’exercici de la violència d’Estat i de la vulneració dels drets humans a Catalunya.

Quart. Exigim la retirada immediata del efectius policials dels cossos de l’Estat que van ser destinats a Catalunya per reprimir el referèndum i que encara hi romanen.

Cinquè. Comunicar aquest acord a l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Municipis per la Independència, al Ministeri de l’Interior, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya i la Subdelegació corresponent.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 d’octubre de 2017.

L’acord entre el Partit Popular, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciudadanos per a la suspensió de l’autonomia de Catalunya, evidencia que davant d’un problema polític la resposta de l’Estat espanyol es basa en la repressió i en la retallada de drets. Trenta-vuit anys després de recuperar l’autonomia catalana amb l’aprovació de l’Estatut, després de les llargues dècades de dictadura franquista, són ara tres partits polítics en el marc democràtic els qui volen tornar a sotmetre Catalunya a aquella situació d’anul·lació política.

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola liquida, de facto, l’autonomia catalana a través d’un fort atac als drets dels catalans i les catalanes per la incapacitat de diàleg de l’Estat espanyol i que s’ha concretat en la seva resposta repressiva a través de la vulneració de drets fonamentals, la censura d’internet i de mitjans de comunicació, la violació del secret postal, les detencions de càrrecs públics, querelles i processos judicials contra el govern, la mesa del parlament i més de 700 alcaldes i alcaldesses, la brutal violència policial exercida contra població pacífica l’1 d’octubre, l’empresonament dels líders de la societat civil, el gran desplegament de forces policials que encara es manté a Catalunya i la intervenció i congelació dels comptes de la Generalitat de Catalunya.

El Govern espanyol i els partits polítics que li donen suport continuen optant per la via de la repressió i la vulneració de drets enlloc d’escoltar el clam del poble i les institucions de Catalunya que en les eleccions del passat 27 de setembre de 2015 van concedir la majoria absoluta del Parlament a les forces independentistes i que el passat 1 d’octubre, en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, van ser novament refermat el mandat democràtic per a la independència de Catalunya.

Per tots aquests motius, l’Ajuntament de la Fatarella

ACORDA

Primer. Manifestar el suport al Govern de Catalunya i al Parlament per fer efectiu el mandat popular del passat 1 d’Octubre en els termes que estableix la Llei del Referèndum d’Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República aprovades pel Parlament de Catalunya.

Segon. Condemnar la violació de drets fonamentals a Catalunya a través de les mesures repressives aplicades per l’Estat espanyol contra la població i les institucions catalanes.

Tercer. Instar el Govern espanyol i els partits que li donen suport a aturar la suspensió de l’autonomia de Catalunya que ja estan portant a terme i que volen reblar amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

Quart. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a l’Associació de Municipis per la Independència, al Govern espanyol i als grups polítics del Parlament de Catalunya.

Moció aprovada per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 d’octubre de 2017.

El passat dilluns 16 d’octubre la justícia espanyola va empresonar els presidents d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez. De nou, es va judicialitzar un conflicte polític que l’Estat espanyol no sap resoldre amb diàleg i negociació.

Un Govern espanyol que, utilitzant tots els mecanismes de què disposa, va tornar a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l’Europa del segle XXI. Empresonar persones per manifestar-se pacíficament, tenir idees diferents i donar veu al poble. Un fet que posa en greu risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978.

Les idees són la llibertat més gran que tenen els homes i les dones del segle XXI després de lluites incansables de persones anònimes, de col·lectius socials, fins i tot de guerres… Avui, per sort, estan protegides en tots els tractats internacionals.

No hi ha estat democràtic al món que jutgi les idees i menys encara que les empresoni; que persegueixi les urnes, el vot, la decisió democràtica d’escollir.No hi ha estat democràtic al món que persegueixi la llibertat d’expressió; que censuri els mitjans de comunicació, que dicti les notícies als periodistes i que coaccioni la llibertat d’informació; que privi de la llibertat de reunió i de manifestació.

Quan la democràcia és vulnerada en un país, tot el món ho pateix. Quan algú tolera que vulnerin els drets dels catalans, hi perden tots els ciutadans europeus.Quan algú és còmplice d’aquesta vulneració és còmplice també d’una forma d’actuar pròpia d’una dictadura.

Empresonar representants de la societat civil forma part de l’estratègia de l’Estat per tensar, crispar i radicalitzar un conflicte polític. L’objectiu final és desactivar tota la societat civil. Volen dividir-nos com a poble i trencar la nostra cohesió social.

Per tots aquests motius, l’Ajuntament de la Fatarella.

ACORDA

PRIMER.-Exigir la llibertat immediata dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

SEGON.- Declarar la vulneració de les llibertats de les persones, recollides i protegides en tots els tractats internacionals i manifestar la persecució de la lliure expressió i del dret a decidir de les persones per part d’un estat que jutja les idees i empresona de forma il·legal.

TERCER.- Denunciar la manca de separació de poders a l’Estat espanyol, així com la manipulació i coacció dels mitjans de comunicació.

QUART.-Demanar a les institucions europees que no continuïn donant l’esquena a Catalunya davant accions pròpies d’una dictadura.

CINQUÈ.-Comunicar al Parlament de Catalunya, a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans (ACNUDH) i al Congrés dels Diputats, així com a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’aprovació de la present moció.

Acord aprovat per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 26 d’octubre de 2017.

El dia 30 d’octubre, el fiscal general de l’Estat va presentar davant l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem querelles per sedició, rebel·lió i malversació de fons públics contra el Govern de la Generalitat de Catalunya i contra la Mesa del Parlament de Catalunya, per haver dut a terme l’aplicació dels resultats de l’1-O.

Ahir, dia 2 de novembre, l’Audiència Nacional va decretar presó per a vuit membres del legítim Govern de la Generalitat de Catalunya (un dels quals, a més, president d’un partit polític amb 87 anys d’història, i un altre ex primer tinent d’alcalde de Barcelona) i en va demanar la detenció de la resta.

Així mateix, el Tribunal Suprem ha decidit sotmetre a vigilància policial la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la major part dels membres de la mesa fins a la seva declaració prevista per al proper 9 de novembre.

Aquests actes se sumen a una campanya d’ús arbitrari de la justícia espanyola amb fins polítics, com ja s’havia vist en els casos dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, o contra els condemnats per haver organitzat la consulta del 9N.

L’existència de presos polítics no té cabuda dins l’actual Unió Europea, atempta contra els drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre del 1948, i també contra el Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals adoptada pel Consell d’Europa l’any 1950 i ratificada per l’Estat Espanyol.

Des d’aquest consistori, i al llarg  dels segles, sempre s’han defensat les institucions de govern de Catalunya. El compromís de l’ajuntament de La Fatarella amb la llibertat, la pau, el diàleg i Catalunya és ferm i innegociable.

Per això, l’Ajuntament de La Fatarella aprova la següent

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

El Ple de l’Ajuntament de La Fatarella acorda:

• Rebutjar l’escalada repressiva dels darrers mesos i exigir l’excarceració immediata de tots els presos polítics que ho són malgrat haver actuat sempre pacíficament i democràtica, d’acord amb el mandat sorgit de les urnes.
• Expressar el ple suport al Govern legítim de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel Molt Honorable president Carles Puigdemont i per l’Honorable vicepresident Oriol Junqueras.
• Expressar el ple suport a la Mesa i al Parlament de Catalunya, que s’han vist desposseïts de les seves competències per l’aplicació indigna de l’article 155 de la CE.
• Exigir la fi de la judicialització de la política catalana i condemnar l’arbitrarietat i l’ús partidista amb què s’estan aplicant les lleis, tot pervertint la separació de poders que qualsevol Estat de Dret digne, ha de garantir.
• Instar la Unió Europea i la resta d’institucions internacionals a exercir una mediació política que faciliti el diàleg i la cerca d’una solució política.
• Exigir l’aixecament immediat de l’aplicació de l’article 155 de la CE.

Acord aprovat per unanimitat dels membres assistents a la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 9 de novembre de 2017.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Atès que el manifest de Somescola.cat diu el següent:

1.- Somescola va néixer fa sis anys amb l’objectiu de coordinar totes aquelles persones i entitats que es comprometen a actuar de manera activa en suport del model educatiu català, que contribueix a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen.

2.- Les entitats que avui formem Somescola, representants de l’àmplia pluralitat d’actors i de sensibilitats del món educatiu, social i cultural de Catalunya, creiem necessari reforçar el treball conjunt per a consolidar, protegir i millorar el model educatiu català, patrimoni de la nostra societat, i garantia per al futur i la igualtat d’oportunitats dels infants i joves i per a la cohesió social del país.

3.- El model educatiu català té per finalitat la formació integral de la persona i la seva capacitació per a conviure democràticament en la pluralitat, des d’enfocaments pedagògics que possibiliten la construcció crítica del coneixement i l’autonomia de pensament i d’aprenentatge de tots i cadascun dels infants, independentment d’origen, llengua o condicions individuals.

Això mateix estableix el currículum vigent a Catalunya:

“La finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per a entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; i posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica a la societat plural, diversa i en canvi continu, que els ha tocat viure”.

4.- Les nostres escoles, avalades pel llegat de l’escola catalana de principis de segle XX, han ajudat a generar la societat actual plural, diversa, amb criteri i amb uns principis de convivència sòlids. Els nostres infants i joves viuen en una societat culturalment diversa i han après vivencialment els principis de ciutadania, democràcia, llibertat i respecte. La llengua i la cultura de Catalunya han determinat el procés de desenvolupament d’aquestes capacitats, dins una escola catalana, amb valors democràtics i integradors, que els han permès poder exercir la ciutadania de ple dret.

5.- Avui, aquests principis i característiques del model educatiu català, dins la seva diversitat, són compartits de manera amplíssima per la societat catalana, més enllà de les opcions polítiques de les famílies i del conjunt de ciutadans i de les diferents perspectives que la pluralitat d’actors del sistema educatiu té sobre com ha de ser-ne la concreció.

6.- Els principis del model educatiu català han estat compartits al llarg de la història per diferents expressions: les escoles i les colònies del Patronat Escolar de Barcelona, les Montessori i Escoles d’Estiu de la Mancomunitat, el moviment d’Escola Nova i els Institut-escola de la Generalitat republicana, els moviments de renovació pedagògica dels anys 60, les escoles d’iniciativa social i el CPEPC, les mobilitzacions per l’escolarització de tots els infants i pels drets laborals, el treball per l’escola inclusiva, el consens social i polític i de la comunitat educativa del model d’immersió lingüística, etc.

7.- El context històric i social en el que vivim fa encara més important garantir que el model educatiu català es consolidi i millori, per a donar resposta als reptes i les necessitats dels infants i de la societat. Un model educatiu compromès amb la democràcia, on la participació, el pensament crític, la resolució pacífica dels conflictes, el respecte a la diferència i els valors de convivència són centrals en la vivència dels infants. I un model educatiu compromès amb la inclusió i la cohesió social, on tot infant ha de trobar oportunitats de creixement i de dignitat, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat.

8.- Els mestres i professionals del nostre sistema educatiu garanteixen i fan possible aquest model educatiu català, i són els qui han fet els esforços gràcies als quals l’escola ha mantingut tothora la funció de cohesió social i de convivència democràtica en un context de tensions vinculades a la crisi econòmica. Les famílies i les entitats reconeixem i els agraïm públicament la aquesta tasca i manifestem la nostra confiança en la seva professionalitat.

9.- L’escola catalana i el seu model d’integració lingüística ha fet un gran esforç en la darrera dècada per a acollir, des d’una perspectiva inclusiva, infants i joves vinguts de diferents cultures del món. Podem constatar que ha estat un factor important per a afavorir la cohesió social des d’una perspectiva intercultural i que aquest ha de continuar essent un dels puntals del model educatiu català.

10.- Els plantejaments que propugnen públicament una involució educativa uniformitzadora, l’adoctrinament ideològic, la generació de sospites i denúncies i la segregació lingüística volen posar en risc aquest model educatiu català compromès amb la igualtat d’oportunitat dels infants i amb els valors cívics i democràtics de convivència de la nostra societat. Per això, les entitats que formem Somescola fem una crida perquè el conjunt de la societat faci seu aquest patrimoni que és el model educatiu català, i que es comprometi a consolidar-lo, protegir-lo i contribuir-ne a la millora.

Atès que les administracions locals són un element clau per consolidar, protegir i millorar el model educatiu català, en tant que en el marc de la Llei d’Educació de Catalunya treballen en coresponsabilitat amb el Departament d‘Ensenyament per a garantir un sistema educatiu de qualitat.

Proposem al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Subscriure el manifest de Somescola “Per la consolidació, protecció i millora del model educatiu català”, per refermar el suport del municipi al model educatiu català i a la seva contribució a estendre els valors democràtics i a possibilitar la cohesió social sense separar els infants per la seva llengua d’origen,  rebutjant també les acusacions d’adoctrinament ideològic i de marginació del castellà a l’escola catalana.

Segon. Aprovar l’adhesió d’aquest Ajuntament a Somescola, formada per més d’una cinquantena d’entitats educatives, socials i culturals.

Tercer. Traslladar aquests acords a la plataforma Somescola, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.

Acord aprovat per unanimitat dels membres assistents a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de la Fatarella de 20 de desembre de 2017.