Capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia
La Capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia és d’estil neoclàssic i destaca per l’ornamentació de la façana principal. A la seva vora trobem el mirador de la Terra Alta des d’on gaudim d’una magnífica vista panoràmica. De fet, en aquest indret es creu que hi havia una torre de vigilància musulmana que es coneixia com Fatarella, nomenclatura que va donar nom al poble.
Entre el 1789 i el 1793 es realitzen les obres d’un temple sumptuós (dirigides pel mestre Francesc Melet), tot el poble col·laborà amb el treball de peonatge, subministrament de materials i aliments per als obrers, picapedrers, paletes i escultors.
El 5 de novembre de 1951 acaba la restauració de l’edifici, parcialment derrocat, durant la Guerra Civil, un cop més amb l’esforç dels veïns del poble.
La imatge venerada com Mare de Déu de la Misericòrdia és una representació de la Verge Maria realitzada amb alabastre de Beuda (una pedrera de la Garrotxa) policromat, la imatge la situen en el conjunt genèric de l’escultura del darrer terç del segle XIV. Imatge gòtica amb nas prominent, barbeta forta, ulls molt ametllats, mans amples i llargues amb dits llargs i carnosos. S’aprecien els pedaços com a conseqüència de les destrosses causades durant la darrera guerra en la que es va baixar el pedestal i trencar a cops de mall, enmig del desgavell, algú va replegar els fragments i els amagà. El 27 d’abril de 1940 la Mare de Déu torna a la Fatarella, després de ser restaurada, amb grans celebracions. El 5 de novembre de 1951, la Verge s’instal·la a la Capella, es celebren les “Festes Extraordinàries en honor de la Santíssima Verge de la Misericòrdia” amb un gran ventall d’activitats (novena, completes, aurora, rosari, missa, processó pels carrers engalanats, danses, música, curses, futbol, ball de la jota a la plaça, etc) i amb la participació de tot el poble i la presencia, entre les autoritats del Bisbe de Tortosa, Manuel Moll i Salord.
El 8 de setembre de 2001 es van celebrar els 50 anys de la pujada de la Mare de Déu a la Capella, s’engalanen els carrers i es fan 4 dies de processons recorrent tot el poble.
Església de Sant Andreu
El principal centre de culte està consagrat a Sant Andreu. La seva construcció es va iniciar al segle XVII, l’any 1628, i es tancà provisionalment a l’alçada de les trones pel 1631, data que trobem esculpida en una d’elles. El 1765 es reprenien les obres i l’any 1769 s’acabà l’església, data que recull l’escut de la façana principal.
L’interior és d’estil renaixentista amb elements del gòtic tardà a la volta. Té una nau i capelles laterals. La façana principal és d’estil barroc i el campanar quadrangular, també renaixentista, es cobreix amb teules vidriades de color verd. El sostre encara conserva l’enllosat escalonat de pedra picada original.
Malauradament, amb la guerra van desaparèixer el retaule i molts elements de culte de gran valor.
Ermita de Sant Francisco
Ermita de mamposteria excepte la façana de carreus. Planta rectangular amb un transepte d’on s’alça una cúpula. Amb poques finestres i de reduïdes dimensions, coberta de teulada a doble vessant menys la cúpula que és a quatre vessants. Façana amb portalada de mig punt, cosetons i brancals motllurats, té un òcul i s’acaba amb un frontó triangular emmarcat per línies de totxo i una espadanya. A la pedra clau de la portalada hi ha la data de 1700 sota l’escut de la Fatarella. La ermita està situada a dotze quilòmetres de la Fatarella.
A 100 metres abans d’arribar hi ha una capelleta amb una Mare de Déu vestida de blau cel amb una túnica marró i una corona. La capella es troba sobre un pilar d’1.5 metres de pedra d’on li surten dos carreus que serveixen de plataforma per ficar-hi flors. Té una teulada a quatre vessants i s’acaba amb una creu llatina.
El dissabte després de Pasqua es visita aquesta ermita amb un romiatge de més de 300 anys de tradició. A la vora es troba la font de Sant Francisco, segons la creença popular rentar-se els ulls amb aquesta aigua protegeix la vista.
Ermita de Sant Bertomeu
L’ermita de Sant Bertomeu es troba en el que queda de la població de Les Camposines.
Situada en un petit turó, orientada a l’est, fou construida a principis del s.XIII. És una construcció d’origen templer, ja que així ens ho indiquen algunes de les seves característiques arquitectòniques i el sant a qui s’ha dedicat l’ermita. Sant Bertomeu era un sant de devoció templera.
Església d’una nau de planta rectangular, 9 arcs apuntats molt gruixuts i molt junts. La façana presenta una portalada simple amb arc de mig punt adovellat, per sobre d’ella, tres petites ménsules i una petita espadanya. Al seu interior hi ha un petit altar i compta amb dos fileres de cinc bancs per costat.
Prop de l’ermita de Sant Bertomeu trobem el Memorial de Les Camposines, monument ossera dels qui participaren a la Batalla de l’Ebre.
Ermita de la Mare de Déu del Carme
Petita capelleta de planta rectangular i parets de mamposteria. La porta és de mig punt dovellada i per sobre d’ella hi ha un petit òcul. Té una petita espadanya de totxo i la campana és la punta d’una bomba. A la dovella clau de la porta hi ha la inscripció AE 1786 Compte.
Ermita de Sant Pau
Capella de mides molt reduïdes i planta rectangular amb coberta de teula a dos vessants. Feta de mamposteria poc treballada, no té finestres. La porta és de mig punt dovellada amb brancals lleugerament motllurats. A la dovella clau veiem el relleu d’una palmera i la data 1782; a la part superior hi ha un òcul fet amb dos peces de pedra.