Un dels trets més singulars de la Fatarella són les construccions de pedra en sec.

Una construcció molt comuna de pedra en sec són les cabanes (adossada normalment al marge d’una feixa o un bancal, amb una coberta de volta de mig punt, tota de pedra, que pot arrencar de terra o d’unes parets laterals de poca alçada, anomenades peus). Al damunt de la volta, s’acostumava a posar una abeurada de calç o argamassa per donar més solidesa i impermeabilitat a la volta; després es tapiava amb terra argilosa per tal que l’aigua no es colés entre les pedres i s’hi plantava giribaus o safrà per fixar-la. S’utilitzaven com a aixopluc, magatzem per a guardar les eines, i per assecar el fruit.

A més també podem contemplar:

Perxes: Construccions rudimentàries bastides de pedra en sec, de planta rectangular, amb una coberta que no sigui de volta. La coberta és feta de bigues de fusta, generalment troncs d’ametller o d’oliver, que suporten els elements d’impermeabilització fets amb rames, terra argilosa, lloses o teules. El seu ús, com en el cas de les cabanes, pot ser assecar els fruits, i en aquest cas estan orientats al sud, o per aixoplugar-se, i llavors l’orientació pot ser una altra.

Sènies: Construcció en forma el·líptica o circular amb una roda de ferro o fusta que amb el moviment de l’animal pujava aigua d’un pou a través d’uns cadufos.

Masos: Són les construccions d’aixopluc més complexes del nostre terme, en les quals es feia vida més o menys prolongada durant diferents èpoques de l’any. El mas més comú és el de planta rectangular de dues alçades, generalment adossat a un ribàs, de manera que cada planta té accés independent des de l’exterior.

Marges: Són parets de pedra perpendiculars al pendent que creaven unes terrasses anivellades, perfectament aptes per treballar. Aquestes parets són els marges que donen lloc a les feixes i els bancals.